Categoria: Sense categoria

Aquest mes de juliol s’ha obert la convocatòria per optar al Premi ICIP Alfons Banda 2018, que té per objectiu un any més recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
Els alumnes interessats a optar al premi poden presentar les candidatures fins al proper 4 d’octubre.
El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis a la Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent. Els treballs premiats són recompensats amb 750 euros.

La Junta de Govern de l’ICIP ha elegit Kristian Herbolzheimer com a nou director de la institució. L’elecció ha seguit un procés de selecció a partir d’un concurs públic en el qual s’han presentat més de dues-centes candidatures.
Enginyer tècnic agrícola per la Universitat de Lleida, Herbolzheimer és diplomat en Cultura de Pau per l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (2001) i màster en Construcció Internacional de Pau pel Kroc Institute for International Peace Studies de la Universitat de Notre Dame, als Estats Units (2009). Va ser director de programa de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB durant set anys i, des del 2009, ha dirigit el Programa de Transicions a la Pau de Conciliation Resources, una ONG amb seu a Londres que dóna suport a projectes i iniciatives de pau.
Herbolzheimer és analista de processos de pau, expert en la gestió del postconflicte i en el paper de la societat civil en les transicions, específicament les dones. Ha assessorat i donat suport en els processos de pau de Filipines, el País Basc i Colòmbia. En aquest darrer país ha estat impulsor del col·lectiu Mujeres, Paz y Seguridad i de la Comissió de la Veritat, Memòria i Reconciliació de Dones Colombianes en la Diàspora. També ha estat activista en organitzacions ecologistes i té amplis coneixements d’idiomes, entre els quals l’anglès, el francès, l’alemany o el suec.
Kristian Herbolzheimer ha estat escollit com a nou director de l’ICIP per un període de 5 anys en substitució de Tica Font, que va deixar el càrrec el passat mes d’abril.

Aquest mes de juny la Biblioteca de l’ICIP ha continuat ampliant el seu fons amb nous llibres, la majoria de les quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca disposa de prop de 8.000 volums i dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. El centre està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
El mes de juliol la Biblioteca està oberta els matins de 9:30 a 15:00 hores de dilluns a divendres. El mes d’agost el centre estarà tancat i reobrirà el dilluns 3 de setembre en el seu horari habitual, amb l’obertura també dels dimarts a la tarda.

L’ICIP ha obert la convocatòria per cobrir el lloc de treball de director/a de la institució. Les funcions del càrrec inclouen la direcció, impuls i supervisió de les activitats i la tasca desenvolupada per l’ICIP, així com la gestió i administració econòmica i la contractació i gestió del personal.
El termini per presentar sol·licituds finalitzarà el proper dimecres 20 de juny. Per presentar-se a l’oferta de treball cal enviar un correu electrònic a l’adreça selecciodireccio.icip@gencat.cat, amb el CV i una carta de presentació.

Aquest mes de maig s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Constructors de Pau 2018, que enguany arriba a la vuitena edició.
Les persones interessades, físiques o jurídiques, poden presentar candidatures fins al divendres 6 de juliol. Per presentar candidatures cal omplir el formulari de sol·licitud i lliurar-lo presencialment o per servei postal al registre de l’ICIP (carrer Tapineria 10, 3ra planta, 08002 de Barcelona) o a qualsevol altre registre de l’administració pública. El formulari de sol·licitud també es pot obtenir a través del web de tràmits de la Generalitat.
El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer el 2011 i te la finalitat de guardonar i reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. El guardó el concedeix la Junta de Govern de l’ICIP i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros. El lliurament del premi té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.
En anteriors edicions han estat guardonats amb el Premi ICIP Constructors de Pau l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2106), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beunza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

El passat 6 de juliol es va tancar el termini per presentar candidatures al Premi ICIP Constructors de Pau 2018, que atorga cada any la Junta de Govern de l’ICIP amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El guardó va néixer l’any 2011 consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros.
El veredicte es farà públic el proper 21 de setembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau, i posteriorment, se celebrarà una cerimònia institucional de lliurament del premi al Parlament de Catalunya.
En anteriors edicions han estat guardonats amb el Premi ICIP Constructors de Pau l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2106), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beunza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

L’ICIP celebra la dissolució d’ETA, confirmada aquest divendres 4 de maig a la conferència internacional de Kanbo, al País Basc francès, la qual posa fi a 60 anys d’existència de l’organització terrorista i obre la porta a la possibilitat d’una verdadera construcció de pau després de dècades de conflicte.
La renúncia a l’ús de la violència com a mitjà per assolir objectius polítics és, sens dubte, un triomf de la pau. Tanmateix, la pau positiva va més enllà de la l’absència de violència i exigeix l’articulació d’una convivència basada en el respecte a les llibertats, els drets humans i la justícia social. La construcció d’una pau global és un camí llarg, no faltat d’obstacles, i és per aquest motiu que és indispensable que els diferents actors del conflicte continuïn treballant per superar el dany causat per dècades de violència i la fractura social.
En aquest sentit, emplacem la societat basca en el seu conjunt i les seves institucions, així com les institucions dels governs espanyol i francès, a fer tots els esforços necessaris per tal d’assolir una plena reconciliació basada en el respecte i el diàleg. És responsabilitat de tots aprofitar aquesta oportunitat històrica per tal d’avançar en el camí desitjat. La fi de l’activitat d’ETA i el seu desarmament previ han estat condicions indispensables per encarar amb èxit aquest procés de pau però també ho és la construcció d’una memòria col·lectiva del conflicte, amb un relat que respecti i inclogui totes les víctimes. Queda, doncs, camí a recórrer per superar de manera definitiva i efectiva tants anys de conflicte polític i social.
Des de l’ICIP hem defensat sempre la necessitat d’utilitzar els mitjans pacífics per a aconseguir objectius polítics i resoldre els conflictes. Ara l’anunci de dissolució d’ETA és la confirmació del camí iniciat per la societat basca d’enfrontar-se a la transformació del conflicte mitjançant la paraula.

Al llarg de la història, les categories de perdó i reconciliació han estat lligades a l’àmbit relacional privat i, en general, fonamentades en conviccions religioses. No obstant, a mitjans de la dècada de 1970, apareixen modes de presència pública del perdó i la reconciliació en polítiques estatals vinculades a processos de transició de la dictadura a la democràcia o del conflicte violent a la pau. Davant les resistències a assumir que és possible un perdó públic, no es pot ignorar que el perdó i la reconciliació són ja categories situades a l’àmbit públic.
Aquest llibre pretén tractar la temàtica del perdó i la reconciliació a l’àmbit cívic, públic, des d’un enfocament de la reflexió ètica filosòfica aplicada a l’àmbit polític, partint de la hipòtesi que ambdues categories poden ser fecundes en aquest àmbit. Sempre assumint que s’hi inclogui la perspectiva de les víctimes. A més, aquesta reflexió està vinculada a realitats de violència social en les quals s’estan duent a terme iniciatives lligades al perdó i la reconciliació.
Sobre l’autor
Doctor en Filosofia per la Universitat de Deusto. Catedràtic emèrit d’ètica a la mateixa universitat, de la qual també ha estat director del Centre d’Ètica Aplicada durant 15 anys. És també professor convidat i col·laborador habitual a set universitat de l’Amèrica Llatina.
Les implicacions de l’autor en el seus contextos i compromisos (per la justícia, a favor de les víctimes de la violència i per la pau, amb les persones amb discapacitat intel·lectual, amb els pobles indígenes i per la ètica en l’exercici d’una professió) marquen decididament la seva producció intel·lectual, també estimulada per les interpel·lacions que rep de la realitat social.
Destaquen entre les seves obres recents: Por una ética de los sentimientos en el ámbito público, Bilbao, Bakeaz, 2008; Virtudes para convivir, Madrid, PPC-SM, 2012; La educación para la paz reconfigurada: la perspectiva de las víctimas, Madrid, Catarata, 2013.

La Biblioteca de l’ICIP ha acollit aquest dimarts 24 d’abril la presentació de l’informe El model basc de desarmament. Lliçons apreses d’un procés innovador, realitzat pel Fòrum Social Permanent i traduït al català per l’ICIP.
La presentació, encapçalada pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha anat a càrrec de dos representants del Fòrum, Agus Hernan i Teresa Toda Iglesia, els quals han explicat les particularitats del procés de desarmament que ha seguit ETA i han assenyalat els reptes de futur per a la construcció de la pau i la convivència al País Basc, en un moment marcat per l’imminent anunci de dissolució de l’organització.
L’informe analitza el desarmament entès no només com la reducció o privació d’armes, sinó com la reintegració dels excombatents i la dissolució de les estructures militars de l’organització. És a dir, el conjunt del procés de DDR (Desarmament, Desmobilització i Reintegració).
En el cas del País Basc, aquest procés de desarmament – que inclou la recollida, inventariat, control i eliminació d’armes-ha estat únic i singular a causa de la seva unilateralitat – per la negativa del govern espanyol a participar-hi i per la voluntat d’entorpir-lo- i per l’alta participació de la societat civil. Amb tot, segons ha explicat Teresa Toda, ha estat un procés “eficaç, eficient i segur”, i ha afegit que “ningú pot posar en dubte que el desarmament ha estat total”.
Com a reptes de futur i per garantir la convivència, Agus Hernan ha assenyalat principalment tres qüestions: la necessitat que es respectin els drets de totes les víctimes i que siguin escoltades, sense fer distincions; la construcció d’una memòria col·lectiva i un relat inclusiu; i que es faci una aplicació ordinària de la política penitenciària: “En un canvi d’escenari com l’actual, la política penitenciària està obligada a adequar-se a les noves circumstàncies”. En relació a aquest aspecte, Hernan ha destacat que dels 292 exmembres d’ETA que compleixen condemna, només 3 es troben en presons del País Basc i 56 estan en territori francès. La resta es troben dispersats per la geografia espanyola. Així mateix, un 92% d’aquests reclusos es troben en situació de primer grau, una xifra molt alta tenint en compte que en la mitjana dels presos comuns la situació de primer grau representa només el 2%.
De cara a l’anunci de fi de l’activitat que està previst que faci ETA el primer cap de setmana de maig, Hernan ha dit que espera que el missatge d’ETA sigui “clar i transparent cap a la societat civil”.
El Fòrum Social Permanent, fundat el 2016, agrupa disset organitzacions de la societat civil basca i persones a títol individual, i ha estat un dels agents que ha conduït el procés de desarmament d’ETA.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha lliurat aquest dimarts a la tarda, 17 d’abril, el Premi ICIP Constructors de Pau 2017 a l’activista Arcadi Oliveres en un acte a l’auditori del Parlament de Catalunya marcat pel record als polítics empresonats o exiliats i per la denúncia de la retallada de drets i llibertats que estem vivint a Catalunya. Arcadi Oliveres ha estat guardonat pel seu compromís i la seva incansable dedicació a la promoció de la pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament, des d’una perspectiva universal.

La cerimònia, seguida per tres-centes persones, ha estat presidida pel vicepresident del Parlament, Josep Costa, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, qui ha mostrat la “consternació davant la davallada democràtica i preocupació per cada persona que accepta una retallada de drets i llibertats en nom de la seguretat”. Masllorens ha reconegut la trajectòria vital d’Arcadi Oliveres i n’ha destacat la “resposta valenta, compromesa i contundent davant la injustícia d’un sistema econòmic i de poder que necessita contenció i regulació”.

En el transcurs de la cerimònia s’ha projectat un vídeo sobre la trajectòria del guardonat i posteriorment Arcadi Oliveres ha recollit el premi enmig d’una forta ovació del públic. En el seu discurs d’acceptació, Oliveres ha tingut un record per l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller Raül Romeva, absents a l’acte a causa del seu empresonament, i ha qualificat d’inacceptable la “repressió injustificada al procés d’un poble que vol caminar cap a la seva plenitud política”. I ha emplaçat a continuar la lluita: “Cal reconèixer que malgrat els desitjos de pau no ens trobem pas en moments tranquils (…). No podem, però, desanimar-nos, sinó que cal seguir endavant, seguir compromesos amb el que a tots ens interessa, el progrés de la dignitat humana”.

També el periodista David Fernàndez, que ha glossat la figura d’Arcadi Oliveres en un discurs molt emotiu ha fet una crida a no defallir: “Reclamem la construcció de la pau precisament en absència d’ella, que és quan més cal fer-ho”. Fernàndez, també activista i exalumne d’Arcadi Oliveres, l’ha definit com una persona “incansable, infatigable i inesgotable; desobedient, pacífic i noviolent” i ha afegit: “L’Arcadi mai ha acceptat tot allò que deien que no es podia canviar, sinó que ha anat canviant tot allò que no es podia acceptar”. Fernàndez ha destacat també l’ètica humanista que representa l’Arcadi, qui ens recorda que un altre món és possible: “L’Arcadi és valor sense preu i pau sense guerra ni injustícia (…), generositat i bondat alhora”.

En la clausura de l’acte, el vicepresident del Parlament, Josep Costa, ha traslladat l’enhorabona a Arcadi Oliveres i ha destacat que “el compromís de Catalunya amb la pau és intrínsec de la nostra història, un valor fonamental de la nostra societat”. Costa també s’ha referit a la situació política que viu Catalunya: “És inacceptable fer passar per violent el que són les legítimes mobilitzacions socials. Catalunya ha apostat sempre per la via democràtica i el diàleg”, ha dit.

Anteriors guardonats amb el Premi ICIP
El Premi ICIP Constructors de Pau es convoca anualment i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, activista i artista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros.

El guardó va néixer l’any 2011, amb una edició extraordinària dedicada al Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar. Aquell mateix any, la primera edició regular del premi va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.

Posteriorment, l’any 2012, el Premi ICIP va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.

L’any 2013, el Premi ICIP Constructors de Pau va guardonar l’exgeneral nascut a Belgrad Jovan Divjak, pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans i el seu treball en favor de les víctimes del conflicte.

L’any 2014 el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, WILPF en les sigles en anglès) per la seva trajectòria centenària en el treball de dones per la pau.

L’any 2015 el Premi ICIP va reconèixer el pare caputxí Joan Botam, impulsor de nombroses iniciatives vinculades a la pau i a l’ecumenisme, un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor de la religió com a font de pau i de diàleg.

Per últim, l’any 2016 el Premi ICIP va reconèixer l’ONG Brigades Internacionals de Pau (PBI) per la seva tasca de protecció dels defensors dels drets humans que treballen en àrees de repressió i conflicte.

L’ICIP va lliurar el passat divendres 13 d’abril els premis del II Concurs de Hip-hop per la Pau en un acte a la Biblioteca que va comptar amb una representació de cadascun dels grups guanyadors.
La presentació de l’acte va anar a càrrec del president de l’ICIP, Xavier Masllorens, i el director general de Joventut, Cesc Poch, els quals van reivindicar el compromís dels joves participants amb la pau, els drets humans i la denúncia de les injustícies. Els equips guanyadors van recollir els guardons i en finalitzar la cerimònia un grup de joves de Lloret van representar en directe el seu videoclip.
Enguany el jurat de certamen ha destacat els següents treballs:
Modalitat 1 (adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional):
– Primer premi per als alumnes de l’INS Lauro de Les Franqueses del Vallès per al videoclip “Requiem for a dream”. El guardó consisteix en una sessió d’enregistrament amb acompanyament artístic a l’estudi de gravació professional La Conga Music, de Sabadell.
– Segon premi per als alumnes de l’INS Hug Roger III de Sort per al videoclip “Res a dir, molt per criticar”. El guardó consisteix en un taller de rap impartit per Pau Llonch.
– Menció especial a l’Institut Escola El Til·ler de Barcelona per al videoclip “El Rap del Til·ler”, per l’elogi a la diversitat i el treball de cohesió de grup.
Modalitat 2 (adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a una entitat):
– Primer premi per a l’Oficina Jove del Garraf per al videoclip “Gritando al mundo”. El guardó consisteix en una sessió d’enregistrament amb acompanyament artístic a l’estudi de gravació professional La Conga Music, de Sabadell.
– Segon premi per a la Fundació Servei Gironí de Pedagogia per al videoclip “¿De qué lado estás?”. El guardó consisteix en un taller de rap impartit per Pau Llonch.
– Menció especial al Consell Comarcal de l’Alt Empordà per a videoclip “Barreras cutáneas” per la seva qualitat i excel·lència tècnica.
El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, que enguany ha celebrat la segona edició, té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen compta amb el suport del Departament d’Ensenyament i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Catalunya viu immersa en una situació política i social d’excepció, agreujada pels empresonaments preventius de cinc diputats més i la detenció del president Carles Puigdemont.
Des de l’Institut Català Internacional per la Pau, institució que defensa i treballa per la construcció de pau, els drets humans i la resolució de conflictes, condemnem fermament les detencions per motius polítics, com hem fet anteriorment arran dels fets de l’1 d’octubre, i constatem amb preocupació la greu vulneració de drets polítics i socials que estem vivint. Hi ha indicis clars d’un trencament de la separació de poders a l’Estat espanyol, que és la base de qualsevol estat de dret. La deriva en la judicialització d’un conflicte de naturalesa política no pot ser en cap cas la via per a la seva resolució.
Deplorem aquest afebliment evident de la democràcia i, seguint la crida a la unitat d’acció feta aquest diumenge pel president del Parlament, Roger Torrent, ens posem a disposició de les institucions, partits i entitats catalanes per treballar amb l’objectiu de promoure la bona convivència, arrelada en la justícia i la legitimitat democràtica.
Així mateix, apel·lem el conjunt de la societat catalana a mantenir l’esperit pacífic i noviolent en qualsevol tipus de reivindicació.
Fem nostra la frase del filòsof i escriptor Jean-Marie Muller: “No és la llei la que ha de dictar el que és just. És el que és just el que ha de dictar la llei”.