Categoria: Sense categoria

La Junta de Govern de l’ICIP ha renovat el Pla Estratègic de la institució per als propers quatre anys, un document que fixa els objectius i reptes de futur de les diferents línies d’actuació de l’entitat, la visió de pau i el mètode de treball que singularitza l’CIP.

El document “L’ICIP, una entitat frontissa. Pla Estratègic 2024-2028” parteix de la premissa que l’ICIP és una entitat singular, frontera entre els espais institucional i social, entre l’àmbit local i el global. Una institució que dona suport al conjunt d’actors socials, institucionals, acadèmics i culturals que treballen per bastir societats més justes i menys violentes, a Catalunya i arreu, i que treballa per aconseguir que Catalunya desenvolupi les capacitats necessàries per fer front a les múltiples crisis de pau i seguretat globals, i que esdevingui, cada vegada més, un referent en polítiques públiques i iniciatives de foment de la pau.

El Pla Estratègic defineix el Mètode ICIP, és a dir, els propòsits que marquen les diferents actuacions de l’ICIP, ja sigui dels camps de Recerca, Divulgació i d’Acció:

El document també recull els Eixos estratègics de l’ICIP i els objectius de cadascun d’ells (Cultura organitzativa; Estructura institucional; Actuació innovadora; Ecosistema de foment de la pau; Comunicació i divulgació), i fixa l‘Horitzó per al 2028, és a dir, les fites claus per als propers quatre anys. Entre aquestes, hi ha l’objectiu de contribuir a fer de Catalunya un hub mundial per al foment de la pau, integrar l’ICIP en una Casa de la Pau, i impulsar un Observatori de Foment de la Pau. Per a assolir les diverses fites, l’ICIP es proposa consolidar l’equip amb més personal i diversificar ingressos.

Aquest mes de novembre arriba a les llibreries un nou títol de la col·lecció “Clàssics de la pau i de la noviolència“, coeditada per l’ICIP i Angle editorial. Es tracta del llibre Arxiu dels infants perduts, de l’escriptora mexicana Valeria Luiselli, traduït al català per Elisabet Ràfols Sagués.

A cavall de la literatura del viatge i la de l’èxode, Valeria Luiselli ha escrit una obra emotiva, commovedora i plena de capes —on tot és l’eco d’alguna altra veu— sobre la fragilitat dels vincles familiars, sobre com documentem i assimilem les nostres experiències i sobre què significa ser humà en un món injust i desigual.

Una parella amb dos fills de cinc i deu anys creua els Estats Units amb cotxe. Els dos són documentalistes i van de Nova York a Arizona. El seu destí: Apacheria, l’últim territori habitat pels apatxes, la tribu que està estudiant el pare. La mare, en canvi, està interessada en els milers de nens migrants que, sols i amb escàs suport, creuen la frontera mexicana is’endinsen perillosament en el desert estatunidenc en busca d’asil.

Mentre travessen els canviants paisatges americans, de motel de carretera en motel de carretera, els pares s’adonen que una esquerda s’està obrint entre ells. Al seient del darrere, els dos fills juguen, canten i van escoltant les converses dels seus pares i les notícies, fins que, en la seva imaginació, la crisi migratòria i el genocidi dels indis s’entremesclen i els impulsen a iniciar una aventura de final incert.

L’autora, Valeria Luiselli

(Ciutat de Mèxic, 1983) Com que el seu pare era diplomàtic, va passar la infància entre Corea del Sud, Sud-àfrica i l’Índia. Va viure alguns anys de joventut a Barcelona. Escriu en castellà i anglès i és la veu més destacada dels escriptors que tracten els conflictes i contradiccions de la identitat híbrida entre l’Amèrica Llatina i els Estats Units. Traduïda a més de vint llengües, Luiselli ha guanyat dos Los Angeles Times Prize, el Dublin Literary Award, la Medalla Carnegie a l’excel·lència en ficció I l’American Book Award, i ha estat finalista del National Book Critics Circle Award, el Kirkus Prize i el Booker Prize. És col·laboradora habitual de The New York Times, Granta, The Guardian i El País. Viu a Nova York.

La traductora, Elisabet Ràfols Sagués

Filòloga barcelonina que des dels anys noranta es dedica professionalment a la traducció literària. Ha traduït John le Carré, Anthony Burgess, Julian Barnes, Patricia Highsmith i Alan Bennett, entre altres. Des que viu al Canadà ha traduït molt per al teatre, tant a quatre mans per dur la dramatúrgia catalana al Canadà, ja sigui al francès o a l’anglès, com en solitari amb obres de Carole Fréchette o Marie Clements, entre altres.

La col·lecció

Aquest és el vint-i-tresè títol de la col·lecció de “Clàssics de la pau i de la noviolència“, que coeditem amb Angle Editorial. La col·lecció vol col·laborar en la implantació progressiva de la cultura de la pau i l’eradicació de la violència sociopolítica. Junts hem publicat una vintena de llibres com ara Jo sé per què canta l’ocell engabiat, de Maya Angelou; Papers de Pau, recull de textos d’Arcadi Oliveres; Thoreau. Biografia essencial, d’Antonio Casado da Rocha; Marcs de guerra, de Judith Butler; El crit de la consciència, de Martin Luther King; El cor pensant dels barracons, d’Etty Hillesum; Les aventures d’en Wesley Jackson, de William Saroyan; o Abaixeu les armes!, de Berta von Suttner.

Aquesta tardor ha començat la cinquena edició del projecte Àgora, un espai de promoció del diàleg i l’escolta entre persones de diferents orígens i bagatges, i amb posicionaments ideològics allunyats, sovint confrontats.

Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’ICIP, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina, amb la col·laboració de la Casa dels Clàssics, que té per objectiu posar en valor el diàleg com a eina per a reconduir i transformar conflictes, establir relacions de confiança i, d’aquesta manera, contribuir a enfortir la convivència, la cohesió social i, en última instància, la democràcia.

A través de la lectura compartida de textos clàssics, persones provinents dels àmbits econòmic, polític i social de Catalunya es reuneixen en diverses sessions per tal de reflexionar sobre els reptes polítics i socials que condicionen l’actualitat al nostre país i arreu del món. Cada sessió és conduïda per un professional i parteix d’una lectura: De la ira, de Séneca; L’amistat, de Ciceró; i els “Discursos de Tucídides”, de La història de la guerra del Peloponès.

En aquesta edició participen dinou persones, onze homes i vuit dones, seleccionades prèviament: Joan Casanovas, Julián Claramunt, Rahmata Dem Nje, Ennatu Domingo, Cristina Figueras, Ismael Garcia, Marina Gay, Tomàs Gil, Elsa Hermida, Oriol Martínez Alòs, Lluís Nacenta, Ismael Peña-López, Aina Pedret, Ferran Piqué, Maya Riera, David Serrano, Mostafà Shaimi, Francesc Trillas i Pau Vall.

Les persones participants en les edicions prèvies fan una molt bona valoració de la iniciativa, la qual -expliquen- els ha permès escoltar en espais segurs, amb matisos, establir confiança i diàlegs constructius, revisar els propis plantejaments i buscar mecanismes de superació de les diferències.

El projecte Àgora s’emmarca en l’àrea de treball “Diàleg social i polític” de l’ICIP. El seu coordinador, Pablo Aguiar, considera que “és un exercici que permet la despolarització, molt necessari en el context actual en el qual el debat públic està molt deteriorat i en què tenim mancances a l’hora d’escoltar idees i posicionaments diferents als propis”.

Fins a l’actualitat s’han organitzat quatre edicions del projecte, cadascuna d’elles amb un grup estable de vint persones. Aquest vídeo és un resum de la quarta edició d’Àgora, celebrada la primavera del 2024.

Barcelona,11 d’octubre de 2024.- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2024 a l’organització japonesa Nihon Hidankyo, un moviment creat per persones supervivents de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, conegudes com “hibakusha”, que lluita contra l’ús de les armes nuclears i per conscienciar sobre els impactes catastròfics de l’armament nuclear.

En un context de creixement de la cursa armamentista global i de proliferació nuclear, aquest premi Nobel de la Pau és un missatge d’atenció a la comunitat internacional per a frenar la cursa nuclear.

“Estratègicament la decisió del Comitè Noruec Nobel és molt encertada”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, perquè el guardó envia un missatge global a les principals potències que desenvolupen armament nuclear i que han amenaçat amb l’ús d’aquestes armes. “El Premi Nobel de la Pau 2024 no es fixa en una regió concreta, com pot ser la guerra a Gaza o la invasió d’Ucraïna, sinó que davant la perillosa escalda militar global el guardó vol ser un toc d’atenció per a la comunitat internacional, un missatge cap a Israel, Iran, Rússia i també els Estats Units”.

“Ens trobem en una paradoxa en la qual si bé ha crescut la consciència ciutadana sobre la necessitat d’eliminar les armes nuclears, també creix el desenvolupament de la indústria nuclear i l’escalada militar pot tenir conseqüències imprevisibles” explica el director de l’ICIP. En aquest context, l’ICIP defensa la necessitat de caminar cap a una seguretat comuna, basada en el diàleg i la cooperació internacional.

Cap a la prohibició global de les armes nuclears

La prohibició global de l’armament nuclear queda recollida en el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), el qual es va aprovar el 2017 per les Nacions Unides i va entrar en vigor l’any 2021, fruit de la pressió de nombroses organitzacions de la societat civil, entre les quals les persones supervivents de les bombes atòmiques al Japó i a casa nostra l’entitat FundiPau i la Xarxa d’Alcaldes per la Pau. Fins a l’actualitat han signat el tractat 94 Estats, entre els quals no figura l’Estat espanyol ni les principals potències que disposen d’armament nuclear.

El TPAN obliga els estats parts a no desenvolupar, assajar, fabricar, adquirir, posseir, transferir, emmagatzemar i usar armament nuclear. També obliga els estats parts possessors d’armes nuclears a desactivar-les immediatament, a destruir-les com més aviat millor i a eliminar els seus programes nuclears.

Actualment, 9 països tenen armes nuclears: els Estats Units, Rússia, Gran Bretanya, França, Xina, Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel. Segons dades de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) l’any 2023 els Estats amb armes nuclears es van gastar un total de 86.000 milions de dòlars, sent els Estats Units, el país que va gastar més amb arsenal nuclear, 51.000 milions, seguit de la Xina amb una despesa d’11.800 milions i Rússia amb 8.300 milions.

Aquest dijous 19 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 a l’investigador, activista i analista Vicenç Fisas i Armengol en una cerimònia a l’auditori del Parlament de Catalunya. Fisas ha estat guardonat “per la seva extensa i continuada trajectòria en el camp de la investigació i l’activisme per la pau i els drets humans, i la mediació i l’anàlisi de conflictes”.

Doctor en Estudis sobre Pau per la Universitat de Bradford (Regne Unit), Fisas és autor de més de 70 llibres sobre temàtiques relacionades amb la cultura de pau, l’anàlisi de conflictes i el desarmament. Al llarg de la seva trajectòria ha destacat en l’activisme a favor de la pau i la defensa dels drets humans, ha estat facilitador i analista de conflictes violents i de processos de pau – per exemple a Colòmbia, el País Basc i Filipines – i ha dut a terme nombroses investigacions acadèmiques.

L’acte, conduït per la periodista Cèlia Cernadas, ha estat inaugurat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, el qual ha destacat que el Premi ICIP Construcció de Pau contribueix “a valorar persones i col·lectius que enforteixen la cultura de pau, entesa com la pau positiva que es basa en la justícia” i respon a la voluntat de l’ICIP de treballar per “l’enfortiment d’una opinió pública crítica i activa, que torni a formar un moviment emancipador imparable i innovador, en una època d’incertesa”.

La periodista Cristina Gallach ha glossat la figura del guardonat, el qual ha definit com a “pioner” i n’ha destacat la “tenacitat i persistència en el treball per la pau” i la “generositat per transmetre valors i fer escola”.

Vicenç Fisas ha rebut el guardó enmig d’un sentit aplaudiment i ha reivindicat la necessitat de “reactivar el moviment per la pau, amb la complicitat de les institucions”, per fer front al “repte majúscul” al quan ens enfrontem com a societat, en el context d’auge de conflictes, militarisme, rearmament, crisi climàtica o crisi de migracions. “Les estratègies i esquemes de fa vint anys ja no serveixen”. Cal “repensar-ho tot” i “tornar a mobilitzar la gent” per crear una “societat més digna i més decent”, ha dit.

L’acte ha comptat amb els parlaments institucionals del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i el president del Parlament, Josep Rull. Per la seva banda, el conseller Duch ha agraït el treball per la pau de Vicenç Fisas, i ha reivindicat la feina dels “constructors de pau” en un moment “especialment convuls”, així com la necessitat de promoure el diàleg i la defensa dels drets humans. El conseller també s’ha referit al Fòrum Català per la Pau, un procés que ha definit com una “oportunitat excel·lent per dissenyar un nou pla de país de pau”.

Finalment, en la clausura de l’acte, el president del Parlament, Josep Rull, ha advocat per posar al centre la dignitat humana i el respecte als drets humans per tal de “construir un món millor”. “Sense dignitat humana, sense humanitat i sense drets fonamentals no hi ha futur”, ha afirmat.

L’obertura i tancament de la cerimònia ha comptat amb l’actuació musical dels violoncel·listes Mariona Camats i Oriol Prat, vinculats a la Fundació Pau Casals.

Un any més, el lliurament del Premi ICIP al Parlament de Catalunya ha aplegat nombroses persones, entitats i institucions que treballen, des de diferents àmbits, per al foment i la difusió de la cultura de pau.

El Premi ICIP, una trajectòria de tretze anys

El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Bòsnia, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic o Algèria, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.

Vídeo íntegre de l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2024

Del 16 al 20 de setembre, l’ICIP i la Residència Faberllull acullen a Olot nou dones originàries de Palestina, Síria i el Líban per reflexionar sobre la pau, a partir de la seva experiència personal. L’estada porta per títol “Mediterrànies, teixint resiliències. El valor de la pau” i és la primera col·laboració entre les dues entitats.

Les participants són dones que venen de l’àmbit artístic, acadèmic i periodístic. Algunes viuen a l’Orient Mitjà i d’altres han fixat la seva residència a Europa i a Catalunya. Tenen edats diferents i han viscut en contextos polítics i socials diversos.

Una experiència sanadora

Durant la residència es creen les condicions per tal que la trobada sigui una experiència sanadora per a les participants, ja que els impactes de la guerra i els conflictes que viuen els tres països encara són especialment actius. Per això es desenvoluparan dinàmiques de treball que afavoreixin la creació de vincles entre les dones i es construiran espais de seguretat on es puguin explicar les angoixes i el dol i escoltar-se les unes a les altres.

La trobada s’emmarca en l’àrea de treball de l’ICIP de ‘Memòria, convivència i reconciliació’, que porta temps treballant amb persones a la diàspora. Un dels objectius de la trobada és promoure el treball professional i activista que fan aquestes dones, especialment en favor de la pau. Es vol posar en valor les experiències quotidianes i trencar amb la dinàmica que qui parli sobre els conflictes siguin les persones denominades com a “expertes”.

Les residents

Fins a Olot han viatjat Nadia Harhash (Jerusalem, Palestina), escriptora d’opinió pública, novel·lista, investigadora i blogger; Nadine Feghaly (Líban/Barcelona), il·lustradora i activista; Zeina Shahla (Damasc, Síria), periodista i investigadora; Rasha Al Jundi (Palestina), fotògrafa de documentals i narradora visual; Yara Harake (Líban), defensora dels drets humans; Salam Alaridi (Síria/París), assessora en gestió de projectes al Musawa-Woman’s Study Center; Mervat Alramli (Palestina), guionista i escenògrafa; Jana Bou Matar (Líban), creadora teatral; i Rehab Mouna Chaker (Síria/Països Baixos), escriptora i traductora.

Activitats públiques

A més de les diferents dinàmiques internes a les instal·lacions de Faberllull i als entorns naturals d’Olot, les residents també pronunciaran una xerrada sobre la seva experiència personal i professional, dirigida als alumnes de fotografia i audiovisuals i de gràfica publicitària de l’Escola d’Art d’Olot.

A més, també gravaran un parell de converses amb el col·lectiu local Balkar Earth, que estaran disponibles a la pàgina web de l’associació properament.

Les activitats de la trobada es clouran el divendres 20 de setembre amb un acció artística organitzada per l’ICIP i l’organització Mujer Diáspora a Barcelona.

Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima el jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.

El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

La novena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2025, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Les candidatures s’han de presentar a través del portal de Tràmits de la Generalitat. Per resoldre dubtes relacionats amb el concurs, us podeu posar en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.

La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

A qui va dirigit?

S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

De què han de parlar les lletres?

La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.

Com s’hi pot participar?

El concurs té dues modalitats:

• Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
• Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.

Fins quan s’hi pot participar?

La novena edició del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2025, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

L’ICIP ha publicat les resolucions definitives de les dues convocatòries de subvencions d’aquest any 2024: per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP.

A partir d’ara, en un període màxim de trenta dies, l’ICIP efectuarà el pagament del 70% dels projectes subvencionats en concepte de bestreta. El 30% restant s’abonarà un cop s’hagi efectuat la correcta justificació de la subvenció, abans del 31 de desembre de 2024.

Projectes subvencionats

En la convocatòria de subvencions per a projecte d’entitats destinats al foment de la pau, s’ha concedit subvenció a nou projectes per un import total de 80.000 euros:

• Trobada de comunitats de la diàspora i organitzacions palestines (Suds)
• Cabuda, documental sobre els lligams entre Catalunya i El Salvador (Associació d’Agermanament Igualada-Nueva Esperanza)
• Veus per la pau: dones periodistes en zones de conflicte (Associació Revista Yemayá)
• Dones constructores de pau (Grup Feminista de Ponent)
• El festival d’evolució democràtica i cultura de pau a les ruralitats (Associació Núria Social)
• Diàlegs per la pau. Iniciatives de la diàspora gambiana per la convivència ciutadana en el procés de transició a Gàmbia (Fundació Pia Autònoma Institut Pere Tarrés)
• Documental ‘Naharina’ (Dies d’Agost SCCL)
• But Na But (Asociación Cultural La Quinta Pata)
• Urban Lab: Cultura Urbana per la Pau (Associació La Casa Urbana)

En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, s’ha concedit subvenció a vuit projectes per un import total de 78.348 euros:

• Teixint Solidaritats: Estratègies feministes contra les violències masclistes en àmbits universitaris de Mèxic i Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona)
• Protecció de drets: bones pràctiques institucionals en matèria de treball sexual a Barcelona (Universitat Autònoma de Barcelona)
• Reptes de la transició energètica europea: drets humans, conducta empresarial responsable i conflictes socioambientals en el Sud Global (Universitat Rovira i Virgili)
• Co-Creant futurs: una experiència de participació comunitària en la prevenció de la violència juvenil (Universitat de Barcelona)
• Bosque de Galilea: el costo socio-territorial de los bonos de carbono en el corazón ambiental del Tolima, Colombia (Universitat de Vic)
• Constitucions per la pau: el paper dels canvis constitucionals en la promoció de la convivència i la reconstrucció social en societats en transició (Universitat de Barcelona)
• Construint Pau des de l’Exili: Abordatge restauratiu de la participació de víctimes residents a l’exterior als processos de la JEP de Colòmbia (Universitat Oberta de Catalunya)
• El moviment contra la guerra i el feixisme a la Catalunya dels anys trenta. Una perspectiva transnacional (Universitat de Lleida)

L’ICIP convoca anualment aquestes dues línies subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.

Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Bolívia, amb la col·laboració de l’ICIP, ha creat i publicat un curs en línia sobre periodisme de pau. El curs, gratuït i obert a tothom, s’adreça a persones que exerceixin o vulguin exercir la professió periodística i que estiguin interessades en l’àrea de comunicació per la pau.

Es tracta d’una sèrie de vídeos publicats a Youtube que compten amb les explicacions del qui va ser professor de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant 30 anys Xavier Giró; la comunicadora i politòloga boliviana Vania Sandoval; l’editor en cap del Projeto Comprova, Sérgio Lüdtke; i un mòdul optatiu facilitat per Arturo Torrez, fundador i director del portal de recerca Código Vidrio.

El curs tracta la comunicació per la pau en contextos de polarització i conflicte social; l’exercici del periodisme en context d’assetjament i de violència digital; el periodisme en processos electorals i comunicació per a la democràcia; i el periodisme i lluita contra la desinformació i la generació de discursos d’odi.

El curs sobre periodisme de pau ha estat impulsat des de Bolívia i ha comptat amb la coordinació de Fernando Aramayo, i les aportacions de Xavier Puig Escamilla i Yerko Rodríguez, membres del PNUD Bolívia.

Segons Aramayo, “el curs busca millorar les capacitats de persones al periodisme per promoure una pau positiva des del seu àmbit de treball, dotant d’aspectes teòrics i sobretot eines, per a les seves actuacions periodístiques en terreny”, apunta.

El curs, que consisteix en disset vídeos, s’adreça a professionals que tinguin interès en la comunicació política i cobertura professional en escenaris de conflictivitat en “terreny” i els qui tinguin interès a enfortir les seves capacitats en periodisme de recerca.

Podeu accedir a tots els vídeos del curs en aquest enllaç.

El professorat

Xavier Giró (ES)
Va ser professor de Periodisme Polític a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant 30 anys i impulsor i director del grup de recerca Observatori de la Cobertura de Conflictes, on es va especialitzar en l’anàlisi de la cobertura mediàtica dels conflictes arreu del món. Anteriorment havia exercit de periodista en diferents mitjans de comunicació.

Vania Sandoval (BO)
Després d’exercir per anys el periodisme des de l’àrea política a diaris locals i nacionals, es va dedicar a la investigació treballant com a Coordinadora General de l’Observatori Nacional de Mitjans (ONADEM-Fundació UNIR Bolívia) entre l’any 2006 i el 2015, des d’on va coordinar i va realitzar investigacions sobre periodisme i democràcia, conflictes socials, i espai públic. És l’autora del llibre Periodismo de Paz, en el marco de la comunicación democrática i és coautora d’una desena de llibres que involucren la comunicació i la relació amb la democràcia a Bolívia, publicats dins i fora del país.

Sèrgio Lüdtke (BR)
És un periodista brasiler i consultor a mitjans digitals. És redactor en cap de Projeto Comprova, coordinador acadèmic dels cursos de formació d’Abrai i director de l’equip de recerca de l’Atlas da Notícia a Projor.

Arturo Torrez (EC)
És un periodista equatorià amb més de 30 anys d’experiència. Fundador i director del portal de recerca Código Vidrio, i col·laborador del Washington Post, The New York Times, i Insight Crime. Coproductor i investigador de documentals amb Vice News i ArtTV, d’Alemanya. Ha escrit llibres com El juego del Camaleón (2009), sobre els contactes de les FARC a l’Equador, i coautor, juntament amb María Belén Arroyo, de Rehenes, ¿por qué ejecutaron a los periodistas de El Comercio? (2019).

L’ICIP ha publicat un manual que recull propostes i casos pràctics per incorporar la perspectiva feminista interseccional a les polítiques locals de seguretat i prevenció. El llibre porta per títol Interseccionalitat i polítiques locals de seguretat: un diàleg possible, i els autors són Gerard Coll-Planas, Marina Garcia-Castillo i Gloria García-Romeral. És el número 30 de la col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia” i s’ha publicat en paper i versió PDF en català.

La interseccionalitat és una proposta del feminisme per tractar de manera integral les desigualtats, tenint en compte diferents variables de raça, gènere, ètnia o classe social. La publicació s’emmarca en el projecte “Incorporació de la perspectiva feminista i interseccional a les polítiques locals de seguretat i prevenció” del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Es tracta d’una recerca subvencionada per l’ICIP dins de la línia de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

Segons els autors, el llibre vol ser “un exercici pràctic per entendre com s’aplica la lògica interseccional a cadascuna de les fases de planificació i elaboració de les polítiques públiques”. Amb exemples de casos, entrevistes a agents claus i relats vivencials de la població catalana, els autors identifiquen interrogants i fan propostes per revisar les mesures lligades a la prevenció, protecció i eradicació de les violències.

“L’objectiu és oferir recursos i generar debat a l’àmbit de la seguretat pública, a partir d’una reflexió de les diferents estratègies que tenim a l’abast per gestionar localment totes les discriminacions”, expliquen.

El document posa el focus en l’àmbit local i s’adreça a persones que treballen en serveis de mediació i convivència, serveis de prevenció i seguretat, cossos de seguretat, serveis d’igualtat i no discriminació, serveis socials, equips de govern i regidories i entitats del tercer sector. El manual també vol incidir en les polítiques sectorials que per la seva tasca complementen, es relacionen o impacten directament en l’àmbit de seguretat, com pot ser el cas de l’urbanisme o la mobilitat.

L’ICIP, conjuntament amb els autors, té previst organitzar properament una sèrie de tallers formatius per compartir les reflexions i els casos que s’han recollit en el llibre i que poden servir d’inspiració per al públic destinatari del volum.

Els autors

Gerard Coll-Planas (Cardedeu, 1980) és doctor en Sociologia per la UAB i professor titular de la UVic-UCC. Ha publicat els llibres Dibuixant el gènere (Edicions 96, 2013), La carne y la metáfora. Una reflexión sobre el cuerpo en la teoría queer (Egales, 2012) i La voluntad y el deseo. La construcción social del género y la sexualidad (Egales, 2010). Ha estat coordinador acadèmic de Connected Equalities. Interseccionality in local public policies; co-IP de Mirades polièdriques a la violència de gènere; i actualment coordina el projecte Zoom out. Approaching children’s literature from an intersectional perspective, cofinançat per la Comissió Europea.

Marina Garcia-Castillo (Castelldefels, 1998) és investigadora e la Línia de diversitat sexual i de gènere i interseccionalitat del Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC i doctoranda en el programa en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques. Grau en Estudis Globals per la UPF i màster en Estudis de Gènere per l’IIEDG, ha participat en projectes de recerca i transferència de coneixement en l’àmbit català i europeu. El seu focus d’interès se centra en la intersecció entre la diversitat sexual i de gènere i la diversitat cultural i religiosa.

Gloria García-Romeral (Granada, 1981) és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de Granada, doctora en Sociologia per la UAB i membre del Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC. Les seves línies de treball exploren la intersecció entre gènere, polítiques públiques i diversitat cultural i religiosa combinant la recerca amb el treball més aplicat en projectes d’intervenció, la docència i formació per a professionals. Actualment treballa com a investigadora del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere de la UVic-UCC i com a professora del departament de Pedagogia de la mateixa universitat.

La col·lecció

La col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia” vol ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau. Aquest manual és el número 30 de la col·lecció.

Més de 150 persones han assistit els dies 18 i 19 de juny a les jornades “Drets humans i pau a l’Amèrica Central: reptes i oportunitats” a Barcelona, organitzades per l’ICIP i la nova Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central.

Les jornades han estat l’escenari de presentació pública de la nova Taula, una plataforma formada per 20 entitats catalanes que neix amb l’objectiu de “reforçar els llaços de solidaritat entre Catalunya i Centreamèrica, i donar a conèixer les vulneracions de drets humans a la regió, articular propostes i exercir incidència política en l’àmbit local, regional i internacional en favor de la pau i els drets humans”, segons ha explicat una de les portaveus Alícia Rodríguez.

En la sessió de benvinguda de les jornades, dimarts 18 de juny, el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha reivindicat “la necessitat de posar l’atenció pública en l’Amèrica Central en l’actual context d’extremes desigualtats, amenaces dels drets humans i expansió d’una falsa seguretat”. Masllorens també ha posat en valor el treball de l’ICIP per a aportar coneixement i anàlisi sobre els reptes de Centreamèrica a través de l’àrea “Violències fora de contextos bèl·lics”.

Durant dos dies, les jornades han permès reflexionar i debatre sobre els reptes per la pau i els drets humans a Nicaragua, Guatemala, El Salvador i Hondures, països marcats per l’auge dels autoritarismes, la securitització i militarització, la repressió i persecució política, l’explotació i extractivisme de recursos naturals, la violència contra les dones, els col·lectius LGTBI+ i les comunitats indígenes.

Les jornades han comptat amb la participació de quinze ponents, la gran majoria dones, procedents dels quatre països. Són expertes i activistes que lluiten per transformar les violències en el seu dia a dia, algunes d’elles des de l’exili. És el cas, per exemple, de l’advocada i política nicaragüenca Ana Margarita Vijil, que va estar empresonada durant vint mesos per la seva oposició al règim d’Ortega Murillo i va ser desterrada del país el 2023 i desposseïda de la nacionalitat; Amaru Ruiz, president de la Fundación del Río, desposseït de la nacionalitat nicaragüenca per la defensa dels drets humans dels pobles indígenes; Elvira Cuadra, sociòloga de Nicaragua, actual directora del Centro de Estudios Transdisciplinarios de Centroamérica; o Ramón Cadena, advocat i defensor dels drets humans de Guatemala, actualment exiliat a Catalunya.

La Junta de Govern de l’ICIP ha reconegut l’investigador i activista Vicenç Fisas i Armengol amb el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 “per la seva extensa i continuada trajectòria en el camp de la investigació i l’activisme per la pau i els drets humans, i la mediació i l’anàlisi de conflictes”. La candidatura ha destacat d’entre la vintena de sol·licituds rebudes a nivell internacional, de persones a títol individual o d’institucions dedicades al foment de la pau.

Nascut a Barcelona el 1952, Fisas és doctor en Estudis sobre Pau per la Universitat de Bradford (Regne Unit). Al llarg de la seva trajectòria ha destacat en l’activisme a favor de la pau i la defensa dels drets humans, ha estat facilitador i analista de conflictes violents i de processos de pau, i ha dut a terme nombroses investigacions acadèmiques sobre conflictes, cultura de pau i desarmament. També ha destacat com a divulgador: ha publicat més de 70 llibres sobre temàtiques relacionades amb els seus àmbits d’expertesa, i ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació.

Com és habitual, l’ICIP celebrarà una cerimònia de lliurament del guardó el mes de setembre al Parlament de Catalunya, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau.

Activisme i recerca

Fisas s’inicia en l’activisme per la pau els anys 70, primer com a membre de l’Equip OC, el grup de suport als primers objectors de consciència al servei militar a Espanya, i més tard com a membre actiu del Casal de la Pau, de la Campanya Internacional contra el Comerç d’Armes i del Moviment Antinuclear de Catalunya. Amb la voluntat de compaginar activisme i recerca, l’any 1974 crea el Centre d’Anàlisi de Conflictes, un petit centre de documentació i anàlisi del moviment pacifista a partir del qual inicia contactes amb organitzacions pacifistes internacionals. I una dècada més tard és el fundador i coordinador del Programa de Pau i Conflictes del CIDOB (Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona), al mateix temps que es creen els principals centres de recerca per la pau a nivell espanyol i neix l’Associació Espanyola d’Investigació per la Pau (AIPAZ), de la qual Fisas també n’és fundador i president.

En paral·lel, els anys 90 cultiva l’activisme des de la Campanya internacional de prohibició de les mines antipersona i com a coordinador de les campanyes de desarmament promogudes per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón-Oxfam i Metges Sense Fronteres.

Fundador de l’Escola de Cultura de Pau

El 1989, Fisas es vincula al Centre UNESCO Catalunya com a investigador sobre pau i desarmament i a la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans que s’imparteix a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al mateix temps que és designat responsable de la UNESCO sobre de prevenció de conflictes. A partir de l’èxit de la Càtedra UNESCO, el 1999 Fisas crea l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, de la qual en serà el director fins l’any 2016 i coordinarà el programa de Processos de Pau. L’ECP esdevé un centre d’investigació per la pau de referència a Catalunya el qual porta a terme recerca, formació, sensibilització i intervenció.

Experiència en mediació i prevenció de conflictes

Més enllà de l’activisme i la investigació acadèmica, al llarg de la seva carrera, Fisas ha participat en negociacions de pau a Colòmbia (2000-2016), el País Basc (1998-2003 i 2016), el Sàhara (2000-2010), el Kurdistan turc (2006-2015) i Filipines (2005-2017). La trajectòria més extensa l’ha desenvolupat a Colòmbia, on ha estat present en negociacions de pau amb les FARC i l’ELN, en diferents períodes. Aquesta experiència sobre el terreny el porta a ser assessor en temes de pau del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya (2004-2010) i del Ministeri d’Afers Exteriors de Noruega (2010-2020), i col·laborador del Norwegian Peace Resolution Center (NOREF), des de l’any 2008. A partir del seguiment de diferents processos de pau arreu del món, durant deu anys Fisas publica l’Anuari de Processos de Pau (2006-2016), en el qual analitza l’evolució de les negociacions de pau.

Publicacions i reconeixements

Al llarg de la seva carrera ha publicat més de 70 llibres relacionats amb l’anàlisi dels conflictes i la cultura de pau, entre els quals destaquen El poder militar en España (1979), Introducció a l’estudi de la pau i dels conflictes (1987), Las armas de la democracia (1988), Ecología y seguridad en el Mediterráneo (1993), Las Naciones Unidas ante un mundo en crisis (1994), Cultura de paz y gestión de conflictos (1998), Adiós a las armas ligeras: las armas y la cultura de la violencia (2000), Procesos de paz y negociación en conflictos armados (2004), Diplomacias de paz: negociar con grupos armados (2015), La gestión de las crisis sociopolíticas: ¿prevención y/o cambio estructural? (2017), Manual de negociación de conflictos políticos (2021).

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons, com el Premio Nacional de Derechos Humanos (1988), el Premi Memorial per la Pau Josep Vidal Lecha (1988) i el Premi Iniciativa Solidària de El Periódico de Catalunya (2007). Ara s’hi suma el Premi ICIP Construcció de Pau 2024, guardó que rebrà en una cerimònia pública el mes de setembre al Parlament de Catalunya.

Premi ICIP Construcció de Pau

L’ICIP convoca anualment, des de l’any 2011, el Premi ICIP Construcció de Pau amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya coincidint amb el 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau.