Categoria: Sense categoria

El Premi ICIP 2017 reconeix l’economista i activista Arcadi Oliveres “pel seu compromís i incansable dedicació amb la promoció de pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament, des d’un punt de vista universal“.

Vinculat des de jove al moviment escolta, al moviment cristià Pax Christi i a l’institut Victor Seix de Polemologia, Oliveres va rebre les primeres influències del pensament pacifista per part de Frederic Roda i Joan Botam. En l’època de la dictadura franquista, el seu compromís amb la democràcia el va portar a integrar-se a l’Assemblea de Catalunya. Més tard, l’any 1982, s’uneix a Justícia i Pau, entitat que acabarà presidint i des de la qual impulsa la primera campanya del 0,7% d’ajut al desenvolupament dels països del Tercer Món. Al llarg de la seva trajectòria, el seu decidit activisme l’ha portat a participar en les campanyes del moviment anti OTAN, contra el comerç d’armes, per l’objecció de consciència al servei militar obligatori i l’objecció fiscal, contra el deute extern dels països empobrits i contra les guerres. En la seva vessant dedicada a la justícia global, també ha estat un ferm defensor de la regularització d’immigrants, ha estat vinculat al moviment antiglobalitzador i a les protestes del 15M a Catalunya.

La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc el dimarts 17 d’abril de 2018 a l’auditori del Parlament de Catalunya. L’acte va ser presidit pel vicepresident del Parlament, Josep Costa, i va comptar amb les intervencions del president de l’ICIP, Xavier Masllorens, el periodista David Fernàndez, qui va glossar la figura d’Arcadi Oliveres, i el mateix guardonat. 

Catalunya està vivint una situació d’excepció en la qual s’estan vulnerant drets i llibertats fonamentals arran de la convocatòria del referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre. Davant d’aquesta situació, l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), com a institució que treballa per la construcció i promoció de la pau, els drets humans i la justícia social, condemna qualsevol acció que no parteixi del diàleg i del reconeixement de l’altre com a via de resolució del conflicte, com han estat les detencions polítiques i la resposta repressiva de l’Estat espanyol dels darrers dies.
Des de l’ICIP fem una crida a totes les institucions a defensar la democràcia, el diàleg i la noviolència com a mecanismes de resolució de conflictes. Creiem fermament que la sortida del conflicte polític que viu Catalunya passa per una solució negociada que respecti escrupolosament els drets de totes les parts. La negociació i el pacte són necessaris per sortir de l’atzucac en el qual ens trobem i és per aquest motiu que urgim a iniciar el diàleg, sense necessitat d’esperar al proper 1 d’octubre.
Així mateix fem costat al poble de Catalunya en la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur, expressada reiteradament de manera cívica, pacífica i noviolenta.

La Junta de Govern de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), commocionada pels atemptats a la Rambla de Barcelona i els fets posteriors ocasionats a Cambrils, expressa el condol, suport i solidaritat amb les víctimes i els seus familiars i condemna de ple aquesta acció terrorista.
Cap causa política, religiosa o identitària pot justificar el fet d’atemptar contra la vida de persones i és en aquests moments, més que mai, que convé refermar el nostre compromís amb la pau i la justícia social. Així mateix, convé defugir les estigmatitzacions de determinats col·lectius, que fomenten la islamofòbia i el racisme. És per aquest motiu que fem una crida a actuar amb serenitat i responsabilitat, i evitar difondre una por generalitzada. No podem caure en el parany que els mateixos terroristes ens posen i no podem acceptar mesures repressives i retallades en els drets i les llibertats fonamentals.
Cal que tots plegats treballem per evitar noves accions com les d’ahir a Barcelona i rebutjar qualsevol expressió de violència. Cal continuar treballant per la pau i superar el discurs de l’odi i de la por.
Barcelona 18 d’agost de 2017

Des d’aquest divendres 28 de juliol i fins al proper 21 d’agost, la Biblioteca de l’ICIP està tancada al públic coincidint amb les vacances d’estiu. El centre reobrirà el dimarts 22 d’agost amb horari de 9 a 15h i, a partir del dilluns 4 de setembre, reprendrà el seu horari habitual: de dilluns a dijous de 9 a 18:30h i els divendres de 9 a 14h.
La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya. La Biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Consulteu el catàleg de la biblioteca.

Després dels bons resultats de la primera edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, l’ICIP està ultimant una segona edició del certamen, amb l’objectiu de continuar treballant per donar visibilitat al compromís i la creativitat dels joves en l’àmbit de la cultura de pau. Les bases del concurs s’han fet públiques aquest dimecres 5 de juliol i es preveu que la convocatòria d’aquesta segona edició surti publicada a principis del mes de setembre.
Segons estableixen les bases, el Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té dues modalitats. En la primera, s’hi poden presentar estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya; en la segona modalitat, s’hi poden presentar nois i noies d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya. En tots dos casos, caldrà presentar-se al concurs formant un grup d’un mínim de tres persones.
Per participar-hi cal composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer una gravació en vídeo de la seva interpretació, d’un màxim de 4 minuts de durada. La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la celebració de les diferències; la convivència en els espais urbans o escolars; la crítica de la violència; la denúncia de violacions de drets humans; la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats; o el paper dels joves en la construcció de pau.
Els premis consisteixen en una masterclass impartida per un professional del hip-hop i la gravació de la peça premiada en un estudi professional. En la pimera edició, en la qual es van presentar 24 treballs, la masterclass va ser impartida pel tallerista i activista Pau Llonch, mentre que la gravació d’un dels clips guanyadors es va portar a terme a l’estudi La Conga Music de Sabadell.
En aquesta nova edició, el concurs compta també amb el suport del Departament d’Ensenyament i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

El termini per presentar candidatures al Premi ICIP Constructors de Pau 2017 s’ha tancat aquest dijous 6 de juliol. La Junta de Govern de l’ICIP – òrgan que concedeix el premi- estudiarà les sol·licituds presentades i farà públic el guardó el proper 21 de setembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau. Ens els mesos posteriors es farà, com és habitual, una cerimònia oberta de lliurament de premi oberta al públic.
El Premi ICIP va néixer el 2011 amb l’objectiu de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros.
Anteriors guardonats
La primera edició del Premi ICIP Constructors de Pau, corresponent a l’any 2011, va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol. En una edició extraordinària també es va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar.
L’any 2012, el premi va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia, mentre que l’any següent va ser guardonat l’exgeneral Jovan Divjak, pel seu compromís amb la defensa de Sarajevo durant el setge (1992-96) i per la seva tasca en favor de la convivència en una societat multiètnica.
En l’edició de 2014, el Premi ICIP Constructors de Pau va recaure en l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (WILPF) per la seva llarga trajectòria en el treball de dones per la pau. Un any després, el pare caputxí Joan Botam va ser reconegut amb el premi de 2015 per la seva tasca en favor de la pau i en la defensa del diàleg interreligiós.
En l’última edició, l’any 2016, el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a les Brigades Internacionals de Pau en reconeixement a la seva tasca de protecció i acompanyament de defensors i defensores dels drets humans.

Enguany es convoca per primera vegada el Premi ICIP Alfons Banda per recompensar els treballs de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) que promoguin l’anàlisi i l’obtenció de resultats en el camp teòric de la construcció d’una cultura de pau o l’aplicació pràctica de la gestió no violenta dels conflictes.
El guardó s’emmarca en els Premis a la Recerca Jove convocats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent. L’ICIP hi participa per primer cop amb la selecció dels dos millors treballs en l’àmbit de la construcció de la pau, que seran guardonats amb 750 euros cada un.
Els centres d’ensenyament poden presentar les sol·licituds fins el 28 de setembre de 2017 a través del web de tràmits de la Generalitat. Els treballs poden ser de tipus experimental o teòric, en el sentit de fomentar la creativitat científica i l’esperit de recerca en qualsevol dels àmbits del coneixement, i s’han d’haver elaborat durant el curs acadèmic 2016-2017.

Aquest mes de juny la Biblioteca de l’ICIP ha adquirit un centenar de noves publicacions, la majoria de les quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
El centre modifica els horaris d’obertura durant els mesos de juliol i agost.
Horari d’estiu:
Durant el mes de juliol i del 21 d’agost al 3 de setembre, la biblioteca obrirà de 9 a 15h de dilluns a divendres.
Del 28 de juliol al 21 d’agost la biblioteca romandrà tancada (ambdós inclosos).
Consulteu el catàleg de la biblioteca.

La Caravana de Dones per la Memòria va viatjar el cap de setmana del 17 i 18 de juny fins a Barruera, a la Vall de Boí, per prendre testimoni de l’Ana Isabel, dona colombiana que fa 15 anys que viu a Catalunya. La documentació de testimonis de dones colombianes a l’exterior es desenvolupa dins de la iniciativa de la Comissió de la Veritat, Memòria i Reconciliació de les Dones de la Diàspora Colombiana.
Aquestes accions tenen lloc en el marc del projecte “Estratègies de memòria, veritat i reconciliació de dones colombianes a l’exterior”, que l’ICIP desenvolupa amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest projecte esdevé una aposta per contribuir, amb diferents metodologies innovadores, a la construcció de pau a Colòmbia des de Catalunya. El projecte engloba una sèrie d’iniciatives que tenen com a objectiu afavorir un escenari de reconciliació tot apoderant les dones que hi participen a través d’estratègies de treball de la memòria i de la construcció de pau.
En el marc del mateix projecte, l’ICIP està desenvolupant l’acció Cuerpos Gramaticales, que culminarà la tardor vinent amb una performance a Barcelona.

El dimecres 14 de juny l’ICIP va celebrar el seminari Pau més enllà de la seguretat a les polítiques públiques al Museu de Badalona amb l’objectiu d’analitzar quina és la noció de seguretat sobre la que se sustenten les polítiques actuals i, posteriorment, realitzar un examen sobre algunes polítiques concretes per poder plantejar alternatives que comportin un canvi substancial a les polítiques mancades de perspectiva de pau.
En la conferència inaugural, David Chandler, catedràtic de Relacions Internacionals a la Universitat de Westminster i director del Centre for the Study of Democracy, va destacar la necessitat d’anar cap a una pau no securititzada perquè els discursos de la seguretat són massa binaris: nosaltres/ells, bons/dolents. “La pau ha fracassat a nivell internacional a causa de la securitització, perquè s’ha convertit en una seguretat opressiva”, va assegurar, i va advocar per una pau més creativa, plural i transformadora. Segons Chandler, la pau no pot tenir objectius, ha de ser “un procés obert sense fins, prejudicis ni conclusions”.
El seminari també va dedicar una taula rodona a l’impacte exterior de la securitització de les polítiques. Mark Akkerman, investigador a Stop Wapenhandel, i Carme Colomina, periodista i membre de la Junta de l’ICIP, van coincidir a destacar l’aposta de la UE per la militarització de les seves fronteres i l’externalització de la seguretat a tercers països.
En la següent sessió sobre eines de seguretat, es va qüestionar la necessitat de les forces armades en un món on allò que cal protegir ja no és la integritat territorial de l’Estat sinó les persones. Helena Torroja, professora de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona, també va posar sobre la taula el fenomen de la privatització de la defensa a través de les empreses de seguretat privada. Torroja va denunciar l’amenaça que suposa per als drets humans que el sector privat reculli competències que fins ara només ostentaven els estats.
L’última taula del seminari es va dedicar a la seguretat interna dels estats. Els ponents van alertar sobre com la resposta securititzadora davant de fenòmens tan diferents com el terrorisme i les mobilitzacions ciutadanes està limitant les llibertats de la població i posa en perill els avenços assolits en l’àmbit dels drets humans. Raymond Taras, escriptor i catedràtic de Ciència Política a la Tulane University, també va reflexionar sobre el discurs de la por i la importància de la càrrega emocional. Segons Taras, les emocions en política corrompen les visions de les coses i tendeixen a fer-ho de forma negativa.
Com a conclusions finals, David Minoves, membre de la Junta de l’ICIP, va constatar que és difícil arribar a una noció compartida de pau i seguretat. Tanmateix, va fer una crida a l’optimisme i a pensar en la pau més enllà de la seguretat per poder establir polítiques públiques de pau.
El seminari, en vídeo (sessió per sessió)

Un estudi elaborat per l’ICIP i l’Escola de Cultura de Pau de la UAB sobre els valors transmesos en els llibres de ciències socials de 3r d’ESO constata que el discurs dels llibres escolars no recull els criteris de l’educació per la pau.
L’informe, fruit del treball realitzat al llarg de l’any 2016 per un equip de recerca multidisciplinari, analitza els continguts de set llibres d’editorials catalanes a partir de sis perspectives: pau i conflicte; desenvolupament socioeconòmic; gènere; diversitat intercultural; medi ambient; i drets humans i democràcia. A aquests àmbits se n’afegeix un setè sobre les metodologies en els exercicis didàctics.
Segons recull el document, els llibres de text tenen un discurs explícit molt d’acord amb els valors de l’educació per la pau. Tanmateix, en el discurs implícit s’han observat diverses mancances i desequilibris en cada perspectiva. Segons dades de l’estudi, el 93% de personalitats citades són homes, majoritàriament europeus, i gairebé no hi ha referents femenins ni d’altres cultures. Quant a les classes socials, hi ha una clara subrepresentació dels grups més desfavorits i, malgrat que la pobresa es tracta en profunditat, es presenta com un fenomen dels països en vies de desenvolupament i no s’analitzen les desigualtats presents en països desenvolupats.
Un dels punts forts dels llibres de text és la presència de la perspectiva de medi ambient, la més tractada i de forma més transversal. En canvi, les qüestions de gènere i de diversitat són les més oblidades. S’han observat uns biaixos extremament pronunciats pel que fa al gènere (92,9% homes-7,1% dones) i als països de procedència d’aquestes persones (95,4% europees-4,6% d’altres continents).
Segons conclou l’estudi, els principals reptes per millorar l’educació per la pau en els llibres són reforçar la transversalitat de les perspectives i evitar sobrerepresentar determinades narratives. Amb aquest fi, es recomana introduir més exemples d’episodis de pau i accions no violentes –no només guerres–; reflectir les conseqüències humanes dels episodis violents; i reflexionar sobre els diversos models econòmics i les possibles alternatives.
Tenint en compte la limitació d’espai dels llibres i dels temps lectius a l’aula, l’informe no pretén afegir continguts addicionals, sinó que s’incorporin les diverses perspectives transversals per explicar cada tema. L’estudi demostra que és possible educar en valors i, alhora, oferir prou elements a l’alumnat perquè aprengui a deliberar i desenvolupar l’esperit crític.

En el marc del procés de reflexió i focalització iniciat per la Junta de Govern de l’ICIP, el passat dimarts 30 de maig va tenir lloc el seminari Violència(es) a l’Amèrica Llatina; causes, conseqüències i oportunitats de construcció de pau al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet.
El seminari es va centrar en analitzar la naturalesa, causes i conseqüències de les múltiples violències estructurals que afecten particularment la regió de l’Amèrica Llatina més enllà de les dinàmiques dels conflictes armats. Violències molt esteses en països com Brasil, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Mèxic o Hondures (el 74% de les persones que moren de manera violenta ho fan en un context de conflicte no armat), poc analitzades des de la teoria d’anàlisi de conflictes i de construcció de pau, i que responen a unes lògiques complexes: contextos de debilitat institucional, amb alts nivells de desigualtat, exclusió social i vulnerabilitat.
En la conferència inaugural, l’economista Luis Jorge Garay va contextualitzar el fenomen d’aquestes violències no convencionals: unes noves formes de criminalitat que actuen en multiplicitat de mercats (econòmics, polítics i socials), multiplicitat d’espais (són fenòmens nacionals i transnacionals) i que tenen caràcter estructural, ja que estan molt arrelades a les institucions, tan públiques com privades. Una idea principal en que també va coincidir l’investigador de la Fundación Ideas para la Paz Juan Carlos Garzón, en afirmar que a l’Amèrica Llatina sovint són les organitzacions criminals les que guien els comportaments de l’Estat.
En la seva presentació, Garzón va constatar els alts nivells de violència que concentra la regió llatinoamericana, principalment a les ciutats (amb un 8% de la població mundial es comptabilitzen el 33% d’homicidis a nivell mundial), mentre que des del Comitè Internacional de la Creu Roja, Stephan Sakalian va posar l’èmfasi en els “efectes invisibles” de la violència, més enllà dels homicidis desplaçaments interns, amenaces, extorsions, violència sexual, impacte en la salut mental o desaparicions.
El seminari també va dedicar una taula rodona a analitzar les respostes polítiques que s’estan donant en països com Hondures, Guatemala i El Salvador, i es va posar de manifest que les polítiques de mà dura i la securitització contribueixen a fer augmentar les violències, enlloc de transformar-les. En aquest sentit, per exemple, l’investigador Sergio Maydeu va destacar que la securitització té importants impactes econòmics i socials, i que fa falta una resposta integral a aquestes violències, basades en les polítiques d’integració i en les oportunitats econòmiques per a la població. Sobre el cas concret de El Salvador, el periodista Roberto Valencia va dibuixar una dura realitat, molt marcada per la criminalitat de les “maras” -principals generadors de la violència, al seu entendre-. El seminari també va abordar la guerra contra el narcotràfic i el rol de les bandes juvenils, i va tancar amb una taula rodona sobre estratègies de construcció de pau i de resiliència, amb el treball que porta a terme l’activista Valdènia Paulino en comunitats pobres i violentes de Sao Paulo, o el projecte sobre reconciliació de El Salvador que lidera el professor i marista Jaime Comabella.
Com a conclusions finals, el professor i membre de la Junta de Govern de l’ICIP Oscar Mateos va destacar la necessitat d’entendre aquestes altres violències per poder transformar-les i, per tant, d’obrir noves àrees d’estudi i investigació d’aquest fenomen, per construir noves metodologies basades en les experiències de construcció de pau que existeixen a nivell local. Per últim, també va posar sobre la taula la necessitat d’una major implicació dels actors internacionals, per donar-hi més visibilitat.
El seminari, en vídeo (sessió per sessió)