Categoria: Sense categoria

L’Institut Català Internacional per la Pau ha obert una nova convocatòria de subvencions a entitats, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre domiciliades a Catalunya per a projectes de participació en xarxes i de recerca en promoció de la pau. L’import global màxim destinat a aquesta convocatòria és de 60.000 euros.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 15 de juny de 2017. Podreu trobar els formularis per formalitzar la sol·licitud presencialment al web de tràmits de la Generalitat.

Aquest mes de maig la Biblioteca de l’ICIP ha adquirit un centenar de noves publicacions, la majoria de les quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Consulteu el catàleg de la biblioteca.

Una delegació de l’ICIP, encapçalada pel president Xavier Masllorens, va viatjar el passat 6 d’abril a Estocolm per reunir-se amb els responsables del SIPRI, amb l’objectiu de conèixer a fons el funcionament i treball de l’organisme, i alhora donar a conèixer l’ICIP i estudiar possibles vies de col·laboració de cara al futur. El SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute) és un institut de recerca internacional centrat en tres grans àrees de treball: desarmament, conflictes i desenvolupament.
En la reunió, Xavier Masllorens va estar acompanyat dels membres de la Junta de Govern de l’ICIP, Vicent Martínez Guzmán i Magda Oranich. Per part del SIPRI van participar-hi el president del Patronat, Sven-Olof Petersson, el director, Dan Smith, i el sotsdirector, Jakob Hallgren.

Aquest mes d’abril la Biblioteca de l’ICIP ha adquirit un centenar de noves publicacions, la majoria de les quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Consulteu el catàleg de la biblioteca.

El Fòrum mundial sobre violències urbanes i educació per a la convivència en pau, celebrat els dies 19, 20 i 21 d’abril a Madrid, ha tancat amb una declaració institucional que recull deu compromisos per a la construcció de Ciutats de Pau. La declaració estableix la creació d’una Secretaria Tècnica Internacional per assegurar que el fòrum tindrà continuïtat en el futur i la voluntat de crear una Agenda Local sobre Violències Urbanes i Educació en un termini de dos anys.
El Fòrum va reunir durant tres dies 3.500 participants, de 70 països diferents, un centenar d’alcaldes i nombroses organitzacions internacionals per debatre i reflexionar sobre els reptes que afronten les ciutats per prevenir i combatre les múltiples cares de la violència. El document final, assumit pels governs locals i les organitzacions de la societat civil participants, recull la voluntat d’instar als governs estatals de crear i supervisar plans d’acció per a la prevenció de la violència, d’implantar mecanismes de lluita contra la corrupció, de desenvolupar plans d’acció locals contra la violència i fomentar polítiques d’equitat i inclusió, i de promoure la convivència i la mediació.
L’ICIP, com a membre de l’Associació Espanyola d’Investigació per la Pau (AIPAZ), ha format part del comitè organitzador del Fòrum i ha participat de forma activa en el desenvolupament de les jornades, que han servit de punt d’intercanvi i de coneixement entre institucions similars. La delegació de l’ICIP present al Fòrum ha estat encapçalada pel president, Xavier Masllorens, i la directora, Tica Font.

Amb l’objectiu de traçar la història del moviment per la pau a Catalunya i salvaguardar-ne el fons documental, des de fa mesos l’ICIP està duent a terme un projecte per recollir la memòria oral de l’acció col·lectiva per la pau a partir de la gravació d’entrevistes als seus protagonistes.
Durant els primers mesos de 2017 han compartit els seus testimonis els activistes Gabriela Serra i Arcadi Oliveres, el filòsof i professor Fèlix Martí, l’artista i polític Jaume Rodri, i l’exsecretària de Justícia i Pau Paquita Conejero.
Els propers mesos de maig i juny la sèrie s’ampliarà amb les entrevistes al fundador i exdirector de l’Escola de Cultura de Pau, Vicenç Fisas, al polític Àngel Colom, a l’activista Martí Olivella i al delegat episcopal de Justícia i Pau Josep Maria Fisa.
Aquest projecte de memòria oral es porta a terme amb la col·laboració de la productora Metromuster. Les entrevistes són realitzades per Xavier Garí, especialista en la història política i social sobre el Moviment per la Pau a Catalunya, i al llarg d’aquest any s’editaran en vídeo perquè quedin a disposició dels investigadors i historiadors.

L’ICIP ha convocat la setena edició del Premi ICIP Constructors de Pau, amb l’objectiu de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El Premi ICIP Constructors de Pau consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros.
El període de presentació de candidatures per optar al guardó s’ha iniciat el dimarts 18 d’abril i s’allargarà fins al proper dijous 6 de juliol. Les persones interessades han d’omplir el formulari adjunt i poden contactar amb l’ICIP a través del correu electrònic icip@gencat.cat o bé trucant al telèfon 93 554 42 70. Cal presentar les candidatures de forma virtual al web de tràmits de la Generalitat o enviar-les a la seu de l’ICIP, a l’adreça C/ Tapineria 10, 3r planta, 08002 Barcelona.
Anteriors guardonats
La primera edició del Premi ICIP Constructors de Pau, corresponent a l’any 2011, va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol. En una edició extraordinària també es va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar.
L’any 2012, el premi va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia, mentre que l’any següent va ser guardonat l’exgeneral Jovan Divjak, pel seu compromís amb la defensa de Sarajevo durant el setge (1992-96) i per la seva tasca en favor de la convivència en una societat multiètnica.
En l’edició de 2014, el Premi ICIP Constructors de Pau va recaure en l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (WILPF) per la seva llarga trajectòria en el treball de dones per la pau. Un any després, el pare caputxí Joan Botam va ser reconegut amb el premi de 2015 per la seva tasca en favor de la pau i en la defensa del diàleg interreligiós.
En l’última edició, l’any 2016, el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a les Brigades Internacionals de Pau en reconeixement a la seva tasca de protecció i acompanyament de defensors i defensores dels drets humans.

Aquest mes de març la Biblioteca de l’ICIP ha adquirit un centenar de noves publicacions, la majoria de les quals estan disponibles en préstec. La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes de referència en aquest àmbit a Catalunya.
La Biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Consulteu el catàleg de la biblioteca.

Els dies 20 i 21 de març l’ICIP va celebrar el seminari Construir la pau després de la violència, al Palau Centelles de Barcelona, amb l’objectiu de reflexionar sobre els aspectes que marquen les societats que viuen un període de postconflicte i analitzar els mecanismes vigents per afrontar aquests escenaris: la justícia transicional i les experiències de memòria, convivència i reconciliació.
La conferència inaugural va anar a càrrec del professor Oliver Richmond, membre de l’Humanitarian and Conflict Response Institute, que va reflexionar sobre el concepte de pau liberal, construït des de paradigmes neoliberals, els límits que afronta avui en dia i els reptes en la construcció de la pau en un món canviant i globalitzat, on els ciutadans són cada vegada més sobirans i exigeixen un altre tipus de governança.
A banda, el seminari va reunir una desena d’experts, també de l’àmbit internacional, provinents de països que han estat marcats per la violència, com Colòmbia i el País Basc. És el cas, per exemple, de María Camila Moreno, directora per Colòmbia de l’International Center for Transitional Justice; Farid Benavides, exviceministre de Justícia de Colòmbia; Mark Freeman, director executiu de l’Institute for Integrated Transitions; Xabier Etxeberria, catedràtic d’Ètica de la Universitat de Deusto; o Irantzu Mendia, investigadora de l’Instituto Hegoa. Tots ells van reflexionar sobre la construcció de pau en períodes de transició des de diferents punts de vista: quins elements són necessaris perquè una transició tingui èxtit? quina és la funció de la justícia transicional? quin és el rol que han de tenir les dones en els processos de construcció de pau? quin tractament s’ha de donar a les víctimes? com s’ha de treballar la memòria del conflicte? per a què serveixen les comissions de la veritat?
L’ICIP va plantejar aquest seminari com un espai de reflexió en el marc del procés de reflexió que està duent a terme la institució per tal de focalitzar les línies de treball i prioritzar unes temàtiques per sobre d’altres.
Recupereu totes les sessions del seminari en vídeo, disponibles al canal Youtube de l’ICIP.

Com cada any, l’ICIP treballa per promoure la cultura de la pau a Catalunya i al món. Una de les novetats d’aquest 2017 per contribuir a la formació i sensibilització sobre temes i debats actuals relacionats amb la construcció i la cultura de la pau és “Món-tanca”, un nou projecte del Col·lectiu Enmedio que actualment es troba en fase de producció.
Es tracta d’una exposició que reflexionarà sobre els murs i les fronteres i explorarà maneres de subvertir la lògica de la separació i l’estigmatització. La inauguració del projecte serà el mes de maig a Sant Boi de Llobregat i estarà disponible per a entitats i ajuntaments a partir del mes de juny.
Exposicions disponibles
Actualment l’ICIP té tres exposicions més a disposició d’entitats interessades en la formació i sensibilització en l’àmbit de la cultura de pau.
En primer lloc es troba “Living on the Edge”, un projecte fotoperiodístic de Marco Ansaloni i Angelo Attanasio sobre conflictes i reconciliació en ciutats dividides d’Europa. Es tracta d’una exposició fotogràfica i la projecció audiovisual d’un treball periodístic dut a terme a Belfast (Irlanda del Nord), Mitrovica (Kosovo), Mostar (Bòsnia i Hercegovina) i Nicòsia (Xipre). El projecte mostra com els conflictes que han dividit la població d’aquests indrets s’entrellacen amb les històries de reconciliació de persones que treballen per superar el passat i definir un futur comú.
Per altra banda, “#efecteGEZI. El poder transformador de l’art” mostra el poder de la imaginació col·lectiva quan es posa al servei de la transformació social noviolenta a partir del relat del que va succeir a Istanbul durant l’any 2013. Consisteix en una exposició fotogràfica que il·lustra com persones d’origen, cultura, formes de viure i pensament diferents com les que es van aplegar al parc Gezi poden aparcar les seves diferències i unir forces per protestar de forma noviolenta contra una situació que consideraven injusta.
Finalment, també està disponible “Paraules descalces. Dones fent pau” del fotògraf Dani Lagartofernández, un recull de retrats de tretze dones que treballen de forma activa per assolir la pau al Pròxim Orient. Són dones israelianes i palestines que dediquen la seva vida i els seus esforços a aconseguir la fi del conflicte i el respecte dels drets humans. Totes apareixen amb els peus nus, com a metàfora del seu posicionament honest i directe en la realitat que els ha tocat viure.

Des de principis d’any, l’ICIP ha publicat nou noves reflexions sobre què és la pau, editades en vídeo i publicades al web www.capsulesdepau.com creat per l’ICIP i el Col·lectiu Contrast, amb la col·laboració de Digital Dosis. Els nous testimonis provenen de l’àmbit de la cultura i de l’activisme i de països com Colòmbia, Tunísia i Espanya. Destaquen les reflexions d’Arcadi Oliveres, economista i activista per la pau; Brigitte Vasallo, escriptora feminista i antiracista, i Ahmed Galai, membre del Quartet de Diàleg per la Pau de Tunísia, Premi Nobel de la Pau 2015.
Amb la darrera ampliació, el projecte compta ja amb un total de 85 vídeos subtitulats al català, el castellà i l’anglès, amb les reflexions de persones de 37 països diferents. Entre els participants trobem investigadors per la pau, activistes i persones que han viscut de prop un conflicte. La diversitat de rols dels protagonistes i la seva procedència permet construir una visió de pau global.
El projecte Càpsules de Pau va néixer el setembre de 2014 amb l’objectiu de mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula Pau. Persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau.

Una cinquantena de persones han assistit aquest dijous 9 de març a la presentació del llibre El tiempo de Ayotzinapa a càrrec de Carlos Martín Beristain, autor de l’obra i membre del Grupo Interdisciplinar de Expertos Independiente (GIEI). L’acte, organitzat per l’ICIP i la Taula per Mèxic , també ha comptat amb les intervencions d’Elena Grau, coordinadora de l’àrea de Formació i Difusió de l’ICIP, i Arturo Landeros, representant de la Taula per Mèxic.
La nit del 26 de setembre de 2014, a l’estat mexicà de Guerrero, 43 estudiants van desaparèixer i sis persones més van ser assassinades. Carlos Martín Beristain, un dels investigadors dels fets, narra en primera persona a El tiempo de Ayotzinapa com es va dur a terme el procés per esclarir la veritat i convida el lector a acompanyar-lo en el viatge. “Quan vam decidir fer un informe de la investigació vam pensar que ningú ens creuria perquè és una història insòlita”, explica l’autor. Per aquest motiu va decidir escriure una novel·la negra “que anés més enllà i expliqués la història d’allò viscut” durant els mesos en què va durar el procés de recollida de proves i la redacció de l’informe.
L’obra, que podria semblar un relat de ficció, recull la voluntat de l’equip investigador de dissipar la “boira de silenci” al voltant dels fets. Per a l’autor és evident que “es va intentar crear una història tancada, però en l’exercici de contrast de proves es va poder refutar. És un cas de desaparició forçada duta a terme per forces de l’estat, no pel narcotràfic”.
Davant de tots els interrogants que plantejava el cas, el GIEI tenia com a objectius buscar els joves desapareguts, fer una investigació criminal per esclarir els fets i avaluar l’atenció a les víctimes. “Tot fet dramàtic necessita una explicació. Calia desconstruir la història creada per evitar la culpabilització de les víctimes i donar respostes als familiars. Fins llavors només hi havia explicacions distorsionadores i culpabilitzadores que van generar conflicte entre les víctimes. Vam haver de dur a terme tasques de diàleg per ajudar-les a entendre el que va passar”, explica Carlos Martín.
De la investigació sobre el terreny ha destacat l’impacte que li va causar el tracte amb els familiars de les víctimes: “Els pares dels estudiants desapareguts ens van demanar que sempre els diguéssim la veritat i que no ens venguéssim perquè érem els únics en qui confiaven. Mai ens havien dit una cosa així”, recorda l’investigador. “Detalls com aquest et donen la mesura de la profunditat d’una història”.
Abans de concloure la presentació, Carlos Martín Beristain ha reconegut que li va costar escriure el llibre pel “dolor i la ràbia” que li provocava el cas. Malgrat encara no s’hagi pogut descobrir la veritat, l’investigador ha volgut acabar amb una lectura positiva dels avenços duts a terme pel GIEI: “Vam demostrar que amb estàndards d’investigació internacionals podem resoldre casos. És un exemple per a acadèmics, societat civil i governs”.