Categoria: Sense categoria

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha obert una convocatòria de lloc de treball de tècnic/a de recerca. Es tracta d’una plaça temporal per cobrir el titular de la plaça, en situació d’excedència.
Les persones interessades i que compleixin els requisits del perfil sol·licitat poden enviar la documentació requerida al correu icip@gencat.cat, en el termini de 15 dies naturals comptats a partir de l’endemà de la data de publicació d’aquesta convocatòria, és a dir, a partir del 4 de juny de 2016.

El passat 25 de juliol es va tancar el termini per presentar candidatures a la sisena edició del Premi ICIP Constructors de Pau, corresponent a l’any 2016, i que es resoldrà el proper mes de setembre, coincidint amb el Dia Internacional per la Pau. El premi té per finalitat de guardonar i reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El guardó el concedeix la Junta de Govern de l’ICIP i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros. El lliurament del premi té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.
Anteriors guardonats amb el Premi ICIP
El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer l’any 2011, amb una edició extraordinària que va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar. Aquell mateix any, la primera edició regular del premi va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.
Posteriorment, l’any 2012, el Premi ICIP va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.
L’any 2013, el Premi ICIP Constructors de Pau va guardonar l’exgeneral nascut a Belgrad Jovan Divjak, pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durantla Guerradels Balcans i el seu treball en favor de les víctimes del conflicte.
L’any 2014 el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (Lliga Internacional de Dones perla Pauila Llibertat, WILPF en les sigles en anglès) per la seva trajectòria centenària en el treball de dones per la pau.
Per últim, l’any 2015 el Premi ICIP va ser concedit al pare caputxí Joan Botam, impulsor de nombroses iniciatives en favor de la pau i l’ecumenisme.

El crit de la consciència aplega les conferències radiofòniques que Martin Luther King va fer entre novembre i desembre de 1967 –pocs mesos abans del seu assassinat- per a la Canadian Broadcasting Corporation, que li va demanar explícitament que hi parlés dels temes que considerés més importants no per als negres, no per als Estats Units, sinó per a tot el món. L’obra aglutina les reflexions més introspectives de Luther King i les seves últimes impressions del moviment que ell mateixa havia impulsat. Constitueixen, en certa manera, una síntesi del seu pensament i podríem considerar-lo el seu testament.
Així, hi parla dels temes que el capficaven als darrers mesos: la necessitat de convertir la protesta noviolenta en accions de desobediència civil massiva; la convicció que calia resistir-se a participar a la guerra del Vietnam, i que la joventut compromesa havia de tenir un paper decisiu en la creació d’un món nou, o la necessitat de perseguir el seu somni d’una pau universal.
Mitjançant les cinc conferències, corresponents amb els cinc capítols del llibre, King destaca un aspecte diferent de la lluita pels drets civils als Estats Units. A la primera, “El problema de les relacions interracials”, l’autor exposa la preocupació per la improbable igualtat social als Estats Units i proposa la desobediència civil com una força constructiva. A la segona, “La consciència i la guerra de Vietnam”, se centra en l’oposició a la guerra. La tercera conferència, “La joventut i l’acció social”, tracta la unitat de la joventut i la força del seu activisme per a transformar la societat. En el quart capítol, “La noviolència i el canvi social”, l’autor defensa la noviolència com la millor eina per convèncer als amos del poder en resposta a la pobresa. Per últim, el discurs de conclusió es correspon amb el sermó de la Nit de Nadal que King va fer el 1967 a l’església baptista d’Ebenezer.
El llibre, publicat per l’ICIP i Angle Editorial dins la col·lecció ‘Clàssics de la pau i la noviolència’, és la reedició de la traducció feta per Terenci Moix el 1968 de “The Trumpet of Conscience”, publicat al 1967. Aquesta nova edició compta amb una introducció de Vicent Martínez Guzmán, doctor en Filosofia i director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau, i reedita l’epíleg que Josep Maria Ainaud de Lasarte va escriure per a l’edició de 1968.
«Els desposseïts d’aquesta nació nostra —els pobres, tant els blancs com els negres— viuen en una societat injusta i cruel. Cal que organitzin una revolució contra aquesta injustícia, no pas contra la vida de les persones que són els seus germans, sinó contra les estructures que dominen aquesta societat.»
«Encara somio que, un dia, la justícia fluirà lliure com l’aigua, i l’honradesa com un corrent poderós.»
L’autor
Martin Luther King va néixer el 15 de gener de 1929 a Atlanta (Geòrgia), fill i nét de pastors de l’església baptista d’Ebenezer. Des de jove va prendre consciència de la situació de segregació social i racial en què vivien els ciutadans negres del seu país, i especialment els dels estats del sud. Convertit en pastor baptista, el 1954 es va fer càrrec de l’església de Montgomery, Alabama. A partir de 1955 va liderar la lluita dels nord-americans de raça negra per assolir la igualtat de drets amb els blancs.
La seva acció noviolenta, inspirada en Gandhi, va mobilitzar cada vegada més ciutadans fins a culminar l’estiu de 1963 en la històrica marxa sobre Washington, amb uns 250.000 manifestants. Allà King va pronunciar el més cèlebre i commovedor dels seus esplèndids discursos: I have a dream (Tinc un somni). El 1964 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, quatre anys abans que fos assassinat a Memphis el 4 d’abril de 1968.

El 24 de maig és el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, una data per recordar la violència que pateixen les dones en els conflictes i postconflictes armats i reivindicar, alhora, la seva participació activa en les negociacions de pau i en la prevenció de conflictes i construcció de pau, i el seu activisme.
Coincidint amb aquesta commemoració, hem elaborat un recull de tots els materials produïts per l’ICIP sobre la temàtica “Dones i Pau”. Hi trobareu diferents tipus de publicacions, exposicions i produccions audiovisuals, així com el material disponible a la nostra Biblioteca, especialitzada en pau, seguretat i conflictes, amb una temàtica específica sobre el treball de dones per la pau.
Publicacions
a) Documents:
– Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la resolució 1325 de les Nacions Unides. Relatoria de la jornada celebrada el novembre de 2015 a Barcelona.
– Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la resolució 1325 de les Naciones Unides. Informe de Maria Villellas (2016). Publicat en català, castellà i anglès.
– L’agenda internacional de dones, pau i seguretat: balanç dels primers 15 anys i propostes d’acció per a Catalunya. ICIP Policy Paper de Maria Fanlo, Sabina Puig i Elena Grau (2106). Publicat en català, castellà i anglès.
– La verdad de las mujeres. Víctimas del conflicto armado en Colombia. Informe coordinat per la Ruta Pacífica de Mujeres Colombianas amb col·laboració de l’ICIP (2014). Publicat en castellà.
– La memoria histórica, ¿activo transformador de la desigualdad de género? Análisis crítico del discurso del Centro de la Memória Histórica en Colombia a partir de una mirada de género e interseccionalidad. ICIP Working Paper de Marta Grau (2013).
– La memòria històrica a Colòmbia: cap a una política pública amb perspectiva de gènere. ICIP Policy Paper de Marta Grau (2013). Publicat en català, castellà i anglès.
– De Madres de Soacha a sujetas políticas: capacidad de agencia ante la impunidad en Colombia. ICIP Working Paper de Rocío Mateo Medina (2013). Publicat en castellà.
– Los crímenes de naturaleza sexual en el Derecho Internacional Humanitario. Informe de Magdalena M. Martín i Isabel Lirola (2013). Publicat en castellà.
– La participació de les dones en els processos de pau. Les altres taules. ICIP Working Paper de Maria Villellas (2010). Publicat en català, castellà i anglès.
– Reflexiones sobre la categoría de víctima de violencia política con mirada de género. Informe de Maria Truñó (2010). Publicat en castellà.
b) Revista Per la Pau
– Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la resolució 1325. Revista Per la Pau, número 25. Publicat en català, castellà i anglès (2015).
– Feminisme pacifista. Revista Per la Pau, número 22. Publicat en català, castellà i anglès (2015).
– Dones constructores de pau. Revista Per la Pau, número 6. Publicat en català, castellà i anglès (2010).
c) Col·leccions de llibres
– Las mujeres y las guerras. Carol Cohn (ed.). Col·lecció “Paz y Seguridad”, ICIP i Edicions Bellaterra (2015). Publicat en castellà.
– Antimilitarisme. Dinàmiques polítiques i de gènere dels moviments per la pau, de Cynthia Cockburn. Col·lecció “Noviolència i lluita per la pau”, ICIP i Pagès editors (2014).
– Violencia sexual y conflictos armados, de Janie L. Leatherman. Col·lecció “Paz y Seguridad”, ICIP i Edicions Bellaterra (2013). Publicat en castellà.
– Construir la paz: la experiencia y el papel de las mujeres en perspectiva internacional, de Elisabeth Porter. Col·lecció “Paz y Seguridad”, ICIP i Edicions Bellaterra (2012). Publicat en castellà.
– Repensar en femení, de Agneta Söderberg Jacobson. Col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia”, ICIP i Icària Editorial (2010).
Paral·lelament, dins la col·lecció ‘Clàssics de la pau i la noviolència’, editada per l’ICIP i Angle Editorial, s’han difós les idees de pensadores i activistes com Virginia Woolf, Hannah Arendt, Aung San Suu Kyi i Bertha von Suttner.
Exposicions
– Paraules descalces. Dones fent Pau, de Dani Lagartofernández. L’exposició es complementa amb una guia didàctica i amb el documental Om Mohammad (La mare d’en Mohammad).
Audiovisuals
– Jornada “Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la 1325”. Disponible al canal YouTube de l’ICIP.
– Dones construint la pau a Israel i Palestina (primera part). Capítol del programa “Latituds” de Televisió de Catalunya, coproduït per l’ICIP.
– Dones construint la pau a Israel i Palestina (segona part). Capítol del programa “Latituds” de Televisió de Catalunya, coproduït per l’ICIP.
Fons de la Biblioteca
– Bibliografia sobre Dones i Pau a disposició dels usuaris de la Biblioteca de l’ICIP, situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta, de Barcelona.
Així mateix, amb el compromís de difondre el treball de dones per la pau, l’ICIP ha guardonat les Mares de Soacha de Colòmbia amb el Premi ICIP Constructors de Pau 2012 i l’organització WILPF (Women’s International League for Peace and Freedom) amb el Premi ICIP Constructors de Pau 2014.

Des d’avui, la Biblioteca de l’Institut Català Internacional per la Pau està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
El CCUC és un catàleg amb més de 5 milions de títols que dóna accés a més de 10 milions de documents físics. Incorpora els fons de les biblioteques de les universitats catalanes i d’altres biblioteques col·laboradores. Podeu consultar-lo a: http://ccuc.cbuc.cat/
Els usuaris de les biblioteques del CCUC poden demanar llibres en préstec i còpies d’articles i altres documents a tota la xarxa. Aquesta inclusió –una de les fites marcades des de la creació de la nostra biblioteca-, permetrà dotar el nostre fons especialitzat en cultura de pau, conflictes i seguretat a tota la comunitat universitària. A la vegada, li donarà més visibilitat exterior i n’augmentarà l’ús. Tot i la nova adscripció, la Biblioteca de l’ICIP continuarà sent membre de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat com fins ara.

El ple de Parlament va elegir el pssat 5 de maig cinc nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP, complint així amb la segona fase de renovació del màxim òrgan de direcció de l’Institut que estava pendent des de 2014. La cambra ha elegit com a nous membres Cécile Barbeito, Carme Colomina, Vicent Martínez Guzmán, Xavier Masllorens i Oscar Mateos, en substitució d’Alfons Banda, Rafael Grasa, Àngels Mataró, Mònica Sabata i Josep Maria Terricabras.
La Junta de Govern de l’ICIP, d’acord amb el que estableix l’article 6 de la llei 14/2007 de creació de l’ICIP, està integrada per deu membres: set escollits pel Parlament i tres designats pel Govern. Els membres ara elegits conformaran la Junta de Govern de l’ICIP juntament amb Carme Garcia, Eulàlia Pascual i Manel Vila (designats pel Govern) i Magda Oranich i Antoni Pigrau (elegits pel Parlament el novembre de 2013 en la primera fase de renovació).
L’actual vicepresident de l’ICIP, Antoni Pigrau, assumirà la presidència fins que la Junta renovada elegeixi el nou president, en substitució de Rafael Grasa.
En aquest carta de comiat, el fins ara president, Rafael Grasa, ha agraït “l’ajut importantíssim i valuós” que ha rebut al llarg dels vuit anys que ha estat cal capdavant de la institució “de tots els membres de les diverses Juntes, càrrecs parlamentaris i governamentals, i tot el personal de l’ICIP” , i ha demanat el suport a la nova Junta i la nova presidència.

L’ICIP col·labora en el projecte “Comissió de Veritat, Memòria i Reconciliació de les dones colombianes a l’exterior”, impulsat per l’organització Conciliation Resources amb l’objectiu d’empoderar les dones colombianes en la diàspora perquè tinguin un paper actiu en la transformació social i política del procés de pau de Colòmbia i als països d’acollida, així com documentar l’impacte de la guerra i la migració sobre les dones i identificar els mecanismes utilitzats per superar aquestes experiències.
El treball, coordinat per Helga Flamtermesky, s’ha realitzat amb 200 dones que viuen en diverses poblacions catalanes des d’un enfocament feminista i psicosocial per identificar la veritat subjectiva de cada participant des de la seva identitat de colombiana i migrant. El perfil de les participants és ampli, ja que el projecte vol involucrar les dones que han estat afectades per totes les formes del conflicte armat a Colòmbia des de 1965. Per aquet motiu inclou tant víctimes directes i indirectes del conflicte com retornades a Colòmbia i immigrants. Paral·lelament, tres equips més treballen des de Londres, Estocolm i Bogotà amb 450 dones per recollir els seus testimonis.
El projecte es va presentar el passat 22 d’abril al Consolat de Colòmbia a Barcelona.

Del 27 d’abril al 2 de maig representants d’organitzacions civils i institucions catalanes, entre els quals hi ha la directora de l’ICIP, Tica Font, visiten la ciutat colombiana de Buenaventura per fer un seguiment sobre el terreny de l’actuació de l’empresa TCB-Terminals de Contenidors de Barcelona a través de la seva filial a Colòmbia. El viatge de la delegació s’ha organitzat coincidint amb la convocatòria d’una Audiència pública del Senat de Colòmbia, sota el títol “Víctimes del desenvolupament i estat de coses inconstitucionals”, que aprofundirà en la situació de la ciutat, immersa en una greu crisi humanitària i de drets humans.
La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i Lafede.cat han estat investigant les denúncies presentades per organitzacions colombianes contra el Grup TCB. El juny de 2015, van portar a Catalunya una delegació colombiana perquè expliqués al Parlament les dades i denúncies contingudes a l’informe “Setge a les comunitats. Els impactes d’una empresa catalana, Grup TCB, a Buenaventura, Colòmbia” sobre les situacions de violència generades pels plans de desenvolupament econòmic i urbanístic a la ciutat colombiana, on participen, de forma directa o indirecta, empreses catalanes. Tots els grups parlamentaris van expressar el seu compromís per fer seguiment de la situació.
A banda de la directora de l’ICIP, a la delegació catalana també hi participen la presidenta, el vicepresident i la coordinadora de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, Michela Albarello, Tono Albareda i Amaia García, respectivament; Julián Artacho, representant a Colòmbia de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; Gabriela Serra, parlamentària de la CUP; Joan Maria Soler, vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, i Josep Maria Fisa, representant de l’arquebisbe de Barcelona i de Justícia i Pau.

L’ICIP ha publicat la convocatòria de selecció de personal per cobrir la vacant de Cap de Gestió Econòmica, Financera i Recursos Humans. Les persones interessades i que compleixin els requisits del perfil sol·licitat poden enviar la documentació requerida al correu icip@gencat.cat, en el termini de 15 dies naturals comptats a partir de l’endemà de la data de publicació d’aquesta convocatòria, és a dir, a partir del 27 d’abril de 2016.

L’ICIP ha publicat el llibre La naturaleza de los conflictos intratables. Resolución de conflictos en el siglo XXI, de Christopher Mitchell, dins de la col·lecció “Paz y Seguridad”.
En aquesta obra, coeditada amb Edicions Bellaterra, Mitchell pretén respondre per què i com les societats s’involucren en conflictes prolongats, violents i intractables, i què es pot fer respecte a això. Per respondre aquestes qüestions, l’autor aborda diferents aspectes com la naturalesa de la violència en el comportament humà, què entenem per conflictes intractables i les diferents fases per posar fi als conflictes: prevenció, mitigació, regulació de les conductes violentes, institucionalització, mecanismes de finalització i reconciliació.
Com assenyala Rafael Grasa, president de l’ICIP, en el pròleg d’aquesta edició, La naturaleza de los conflictos intratables. Resolución de conflictos en el s. XXI està destinat a ser un referent dels estudis i la pràctica de la resolució i la transformació de conflictes. Partint de la notable trajectòria de Mitchell en aquest àmbit, el llibre és una aportació valuosa per analitzar els conflictes socials i poder-hi intervenir, ja que demostra que és possible tractar els anomenats conflictes intractables.
L’autor
Christopher Mitchell, format en història i relacions internacionals, és professor emèrit de l’Institut per a l’Anàlisi i la Resolució de Conflictes a la Universitat George Mason (EUA). Mitchell també ha estat professor visitant en diverses universitats, entre les quals destaca la Universitat per a la Pau de les Nacions Unides, i membre de nombroses associacions acadèmiques relacionades amb l’anàlisi i resolució de conflictes i investigació per la pau.

L’ICIP va lliurar el passat dimarts 12 d’abril el Premi ICIP Constructors de Pau 2015 al pare caputxí Joan Botam, impulsor de nombroses iniciatives vinculades a la pau i a l’ecumenisme, per ser un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau, en un acte celebrat al Parlament de Catalunya.

La cerimònia, presidida per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el president de l’ICIP, Rafael Grasa, va comptar amb la presència del guardonat i amb nombrosos representants de diferents tradicions religioses i espirituals de Catalunya, entre els quals l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives.

L’acte, seguit per un centenar llarg d’assistents, el va obrir la intervenció del president de l’ICIP, Rafael Grasa, que va destacar els trets que fan del pare Botam mereixedor del Premi ICIP: “La capacitat per mostrar les múltiples dimensions interconnectades de la pau, la coherència entre les seves conviccions ètiques, religioses i cíviques, l’enorme capacitat de generar diàleg (…) i la fecunda tasca en pro del diàleg interreligiós”. Seguidament, el professor i activista Arcadi Oliveres va glossar la figura de Botam, en un discurs en que va definir el pare caputxí com un artífex de la pau “amb consciència, voluntat, capacitat i compromís”, un “excepcional pioner del diàleg interreligiós” i una persona “a qui podem agrair que ens hagi presentat la pau sense adjectius”.

En el transcurs de l’acte es va projectar un vídeo sobre Joan Botam i el pare caputxí va rebre el guardó de mans de la presidenta del Parlament. En les seves paraules d’agraïment del premi – llegides per l’amic Joaquim Vilar-, el pare Botam va destacar les nombroses vinculacions que ha tingut amb la pau, des de la infància fins a l’entrada als caputxins catalans, la participació a Pax Christi o el seu paper en els fets de la ‘Caputxinada’, l’any 1966. “La pau és la gran utopia que ens interpel·la d’arrel i sedueix”, ha dit. I va reivindicar la pau com el mitjà per ser “més poble, més demòcrates, més constructors”. Botam va dedicar el premi a la seva família, a la comunitat dels caputxins i a Catalunya.

En la clausura, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va reivindicar “el diàleg, la negociació i l’entesa que exemplifica el pare Botam”, així com “la desobediència, com a garantia de construir, de fer, d’avançar”. Al seu torn, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va manifestar que “Catalunya ha estat i és un país impulsor de pau” i va destacar el compromís del Parlament amb la pau, com demostra, per exemple, la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau. Forcadell també va destacar la implicació i persistència de Joan Botam amb el diàleg interreligiós, un fet fonamental “per combatre la ignorància que alimenta la por, que permet atiar l’odi, com alguns fan actualment a Europa, equiparant la violència terrorista amb una religió”.

El Premi ICIP Constructors de Pau es convoca anualment i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, activista i artista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros.

Anteriors guardonats amb el Premi ICIP
El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer l’any 2011, amb una edició extraordinària que va guardonar el Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar. Aquell mateix any, la primera edició regular del premi va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.

Posteriorment, l’any 2012, el Premi ICIP va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.

L’any 2013, el Premi ICIP Constructors de Pau va guardonar l’exgeneral nascut a Belgrad Jovan Divjak, pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durantla Guerradels Balcans i el seu treball en favor de les víctimes del conflicte.

Per últim, l’any 2014 el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a l’organització Women’s International League for Peace and Freedom (Lliga Internacional de Dones perla Pauila Llibertat, WILPF en les sigles en anglès) per la seva trajectòria centenària en el treball de dones per la pau.

Actualment més de 60.000 persones han participat en un procés de reinserció a la societat civil després d’haver format part de grups armats a Colòmbia. Aquest procés, lluny d’acabar-se, s’haurà de repetir amb entre 8.000 i 15.000 persones més que encara estan mobilitzades a mesura que avancen els acords de pau al país. Un exemple de l’èxit d’aquest procés són les prop de trenta dones excombatents que han participat al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’, impulsat pel Museo Casa de la Memoria de Medellín amb l’objectiu d’empoderar les dones involucrades en el conflicte amb noves actituds i habilitats perquè participin en els processos de construcció de pau i reconciliació a les seves comunitats.
Per conèixer de primera mà les seves experiències, ahir es va celebrar a Barcelona l’acte “Experiències de reintegració a Colòmbia”, en el marc del Cicle Pau a Colòmbia organitzat per l’ICIP i Casa Amèrica Catalunya. Prop d’una quarantena d’assistents van poder escoltar els testimonis de Leidy Marisa Montoya, exguerrillera de les FARC, i Gloria Patricia Castañeda, exparamilitar de l’AUC, acompanyades per Adriana Valderrama, directora del Museo Casa de la Memoria de Medellín; Carolina Betancur, responsable d’aliances del museu; i Rafael Grasa, president de l’ICIP.
Valderrama va remarcar la importància del museu que dirigeix, tant per a Colòmbia com per a les comunitats colombianes que viuen fora del país. “Medellín és una ciutat puntera en programes de víctimes i de pau i reconciliació, però el Museo també itinera pel territori, ja que acompanyar les regions llunyanes en la creació d’espais de reconciliació és una de les nostres responsabilitats”, va expressar. En la mateixa línia, Betancur va apuntar que l’objectiu del projecte és “donar a conèixer experiències d’esperança enmig del procés de pau”. “El museu recull memòries de les víctimes i dels victimaris. És una casa física, però també té projectes comunitaris amb voluntat pedagògica, com ‘Mujeres Gestoras de Paz’, que se centra en el rol de la dona durant els anys de violència”, va explicar.
Un exemple d’aquestes “experiències d’esperança” és el cas de Leidy Montoya, que es va desmobilitzar l’any 2008. L’exguerrillera va entrar a les FARC quan tenia 13 anys per allunyar-se d’una situació familiar difícil. Va optar per aquesta via perquè la guerrilla era qui controlava la zona on vivia i la va veure com l’única sortida possible a la seva situació familiar. “Va ser una mala decisió d’infantesa”, es va lamentar. Deu anys després de prendre aquella decisió, Montoya va decidir canviar de vida; ara treballa amb avis de la seva comunitat reconstruint memòria gràcies al procés de reintegració i a participar en el projecte del Museo. “Ha estat l’experiència més bonica i enriquidora del procés de reconciliació. Em va omplir de moltes idees i em va curar moltes ferides de la guerra”, explica sobre ‘Mujeres Gestoras de Paz’. “Et dóna la capacitat de parlar amb diverses dones sobre experiències molt diferents i crees llaços d’amistat molt bonics. Vam estar en conflictes diferents, però ha estat possible construir la pau entre nosaltres”.
Per la seva banda, Gloria Castañeda va ingressar a les AUC als 28 anys per motius econòmics. En aquella època no aconseguia trobar feina i un amic que tenia una clínica on complia “funcions socials” per als grups armats li va proposar accedir-hi. Castañeda va acceptar i va estar treballant amb combatents durant 5 anys, fins que els decisors del grup van desmobilitzar alguns dels seus membres. Temps després de ser desmobilitzada, l’exparamilitar va entrar al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ que va valorar especialment per tenir en compte “la part humana, que no hi era en el procés de reintegració del govern, més centrat en l’educació, l’accés a la sanitat, la feina… Són aspectes importants, però també ho és allò que tens a dins”. Sobre la seva experiència de reintegració va destacar que amb les altres dones parlen “de ferides del passat, d’allò que vam perdre estant a la guerra i d’allò que ens vam perdre en anar-hi. La part humana sempre és perd en tots els processos, per això estic molt contenta de participar en aquest projecte, perquè si que la té en compte.”
Reptes de convivència
Durant el procés de reintegració, les persones desmobilitzades viuen diversos reptes de convivència. Tornar a la comunitat on van viure abans d’unir-se als grups armats, reconèixer els actes passats i aprendre a acceptar-los, són aspectes que s’han de treballar en el dia a dia. “En el retorn al meu poble, diversos familiars de paramilitars expulsats m’assenyalaven pel carrer, tot i que jo no hi tenia res a veure. Ara, jo i els tres desmobilitzats del meu poble ja participem a la comunitat i no hi ha cap tipus de rebuig”, va explicar Montoya. En canvi, el procés d’acceptació dels fets passats va ser complicat. “Va ser molt dur reconèixer els meus actes. La decisió d’entrar a les FARC va ser una decisió d’infantesa que segurament no repetiria”, va reconèixer l’exguerrillera.
Per a Castañeda el primer pas del procés va ser “acceptar que vaig entrar al grup sense saber a què es dedicava i després assumir els meus actes. Ser capaç de demanar perdó si algú em reclama alguna cosa. Al principi no trobes paraules per justificar què vas fer. Amb el temps vas assumint que has de començar de nou, construir-te un futur. En el procés de reintegració se t’obren molts espais, però has de lluitar per aconseguir-ho. Has d’actuar.”
Les dues excombatents no van dubtar quan van ser preguntades pel públic sobre quins passos s’haurien de seguir per aconseguir reintegrar amb èxit els milers de persones mobilitzades que encara hi ha a Colòmbia. “Parlar amb els joves és un dels passos per a la no repetició, que vegin tot el temps que vam perdre”, va opinar Montoya. Sobre el paper de les víctimes en el procés va afegir: “no hi ha hagut trobades, però seria important que en algun moment hi hagués un espai per interactuar amb les víctimes per poder explicar en quines circumstàncies vam prendre la decisió d’entrar als grups armats i com et veies obligat a complir tot allò que et manaven.”
Castañeda, per la seva banda, va criticar que les rutes de reintegració “eren iguals per a tothom, homes i dones. El nou procés de desmobilització ho hauria de tenir en compte, ja que per als homes és més fàcil trobar feina i en canvi, les dones, que normalment tenen menys estudis, es queden a casa.” També va remarcar la importància de l’acompanyament durant tot el procés i com hauria de ser l’apropament a la societat civil. “L’apropament no s’ha de fer dient ‘Sóc una desmobilitzada’. S’ha de mostrar amb accions per millorar les coses que es van danyar en la comunitat. Aquest és el camí per ser acceptat”, va concloure.
Montoya va aportar la nota final d’optimisme en reflexionar sobre els casos d’èxit de ‘Mujeres Gestoras de Paz’. “Cal seguir avançant. La nostra experiència donant a conèixer el projecte per tot el món pot ser útil per a altres persones. Som el reflex que qui es vulgui desmobilitzar no ha de tenir por”.
Vídeo de l’acte