Categoria: Sense categoria

Aquest dijous 21 de setembre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2023 a les associacions “Dones víctimes de la guerra de Bòsnia i Hercegovina” i “Infants oblidats de la guerra” en una cerimònia al Palau del Parlament de Catalunya.

Les associacions premiades treballen en la documentació de violacions durant la guerra dels Balcans i el reconeixement legal i social dels infants nascuts en situacions de violència sexual. El guardó reconeix la seva tasca de “denúncia de les violacions com a arma de guerra, de lluita contra la impunitat i d’empoderament i visibilització de víctimes de la violència sexual”.

La cerimònia ha estat presidida per la presidenta del Parlament, Anna Erra, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, el qual ha destacat que la concessió del premi “vol significar aquelles persones i entitats que treballen contracorrent, posant en valor la dignitat de les víctimes i construint ponts allà on hi ha murs mentals”. En el seu discurs, el president de l’ICIP ha recordat que les agressions sexuals són “crims de lesa humanitat” i un “recordatori de la bestialitat de la guerra” i ha fet èmfasi en la necessitat de treballar amb el paradigma de la cultura de pau, per un “món sense misèria, més just i igualitari”.

El tret de sortida de l’acte ha estat la representació d’un fragment de l’obra teatral “Encara hi ha algú al bosc”, inspirada en les experiències de supervivents de la guerra de Bòsnia i creada pel col·lectiu Cultura i Conflicte, l’entitat que ha presentat la candidatura guanyadora al Premi ICIP.

Precisament, la periodista i membre de Cultura i Conflicte, Teresa Turiera-Puigbò, ha llegit la glossa de les entitats guardonades i ha definit les persones que reben el premi com a “supervivents de la guerra i víctimes de la pau” perquè durant trenta anys han hagut de patir “no només les conseqüències físiques i psicològiques de les agressions que van rebre sinó també la negació com a víctimes per part de les institucions i el silenci i l’estigma per part de la societat on viuen”. En el seu discurs, Turiera ha destacat la tasca “discreta i silenciosa” de les associacions premiades i ha recordat que la violència sexual és un crim que “es repeteix, encara, a la majoria de conflictes actuals”.

En nom de l’associació “Dones víctimes de la guerra de Bòsnia i Hercegovina” han recollit el guardó Meliha Merđić i Amela Medjuseljac. En el seu discurs d’acceptació del premi han recordat que “les supervivents de violacions encara pateixen l’estigma de la societat” i han defensat que gràcies als testimonis que ha aconseguit reunir l’entitat des de la seva fundació, l’any 2003, molts criminals de guerra han estat jutjats i sentenciats. Per la seva banda, en nom de l’associació “Infants oblidats de la guerra”, han estat presents a la cerimònia Ajna Jusic i Alen Muhic, nascuts fruit d’una violació. En el moment de recollir el premi, Jusic ha recordat que els infants nascuts de la guerra viuen en un context d’”injustícia social” ja que “els seus drets fonamentats per a una vida digna han estat anul·lats”, i ha denunciat la inacció de la comunitat internacional i l’incompliment dels requisits per a la pau per part de Bòsnia i Hecergovina.

L’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau l’ha clos la presidenta del Parlament, Anna Erra, qui ha destacat el treball per la pau de les entitats premiades i ha lloat la tasca de l’ICIP en la promoció de la pau dins i fora de Catalunya.

El Premi ICIP, una trajectòria de dotze anys

El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic, Algèria o Bòsnia, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.

Galeria d’imatges de l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2023 (Font: Parlament de Catalunya)

Vídeo de l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2023 (Canal Parlament)

Del 18 al 20 de setembre, la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual l’ICIP forma part, celebra la seva segona trobada presencial a la Ciutat de Mèxic. Aquesta plataforma es va començar a configurar el 2019 després del I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona i organitzat per l’ICIP, Serapaz i Taula per Mèxic i va celebrar la seva primera trobada presencial a Chiapas l’octubre de l’any passat.

Aquesta nova trobada té lloc a Casa Xitla, al sud de la Ciutat de Mèxic, i reuneix més de trenta persones que pertanyen a les diferents organitzacions que formen part de la plataforma, inclosa una representació de l’ICIP. L’objectiu d’aquesta sessió de treball intern és modular una visió comuna davant dels diferents desafiaments a la pau als què s’enfronta Mèxic i dotar-ne la Plataforma d’estratègies i metodologies pròpies.

La trobada compta amb la participació d’experts internacionals com ara el defensor dels drets humans, exdirector i membre de Serapaz, Alberto Solis Castro; la professora al Latin American and Caribbean Centre (London School of Economics), Jenny Pearce; i el professor de Ciència Política i director del Laboratori de Violència i Justícia Transicional a la Universitat de Notre Dame, Guillermo Trejo.

A més, la Plataforma ha organitzat una trobada entre iniciatives ciutadanes de construcció de pau el dilluns 18 a la tarda al barri de Coyoacán.

Un cop finalitzada la trobada de la plataforma, una delegació de la mateixa assistirà al Diàleg Nacional per la Pau que es durà a terme del 21 al 23 de setembre a la Universitat Iberoamericana Puebla. Aquest espai convocat per la Conferència de l’Episcopat Mexicà, la Conferència de Superiors Majors de Mèxic, la Dimensió Episcopal per als Laics i la Província Mexicana de la Companyia de Jesús té com a objectiu generar un espai de diàleg plural i incloent al voltant de la seguretat i la construcció de pau al país nord-americà.

Segons l’Índex de Pau Global publicat per l’Institut per l’Economia i la Pau aquest any, Mèxic ocupa el lloc número 137 en inseguretat de 163 països avaluats. D’acord amb aquest informe, el país es troba entre les nacions amb les taxes d’homicidi més altes i té les vuit ciutats més violentes del món.

Un espai de diàleg i sinergia

La Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic és un espai de diàleg i sinergia del qual formen part persones i organitzacions vinculades a la Xarxa Global per a la Prevenció dels Conflictes Armats (GPPAC per les sigles en anglès), al Servei Civil per a la Pau de Pa per al Món i el I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic.

L’espai de diàleg i reflexió es va constituir formalment l’octubre de l’any passat en un acte a San Cristóbal de las Casas amb participació d’organitzacions com Aluna, CCC Mèxic, Consorci Oaxaca, Coreco AC, Energia i Estratègia, Centre de Drets Humans Fra Bartolomé de Casas, Serpaj Mèxic, Sipaz, SweFOR, Taula per Mèxic i la Iniciativa Whitaker per a la Pau i el Desenvolupament.

També formen part de la plataforma activistes, periodistes, artistes i acadèmiques compromeses amb la transformació de la violència mitjançant un enfocament de construcció de pau a Mèxic.

Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima al jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.

El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

La vuitena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2024, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Les candidatures s’han de presentar a través del portal de Tràmits de la Generalitat. Per resoldre dubtes relacionats amb el concurs, us podeu posar en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.

La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

A qui va dirigit?

S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

De què han de parlar les lletres?

La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.

Com s’hi pot participar?

El concurs té dues modalitats:

• Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
• Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.

Fins quan s’hi pot participar?

La vuitena edició del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2024, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

La Biblioteca de l’ICIP reobre al públic des d’aquesta setmana després de les vacances d’estiu. La seu de la biblioteca és al carrer Aragó 244-248, de Barcelona.

La seu de a biblioteca és provisional a l’espera d’instal·lar-se en un espai més ampli i definitiu en un futur. Per aquest motiu, l’espai de consulta continua sent reduït ja que només es disposa d’una taula de consulta i els volums es troben a les mateixes oficines de l’ICIP. Tot i així, es continuaran oferint els serveis com fins ara, destacant el préstec de documents.

En aquest nou curs, el centre romandrà obert els dilluns, dimecres i divendres de 9:30h a 14:00h. Actualment, el fons de monografies especialitzades arriba als 10.000 volums.

Així mateix, les persones usuàries es poden posar en contacte amb el centre a través del correu biblioteca@icip.cat per resoldre consultes i dubtes.

La Biblioteca de l’ICIP és un centre de referència a Catalunya especialitzat en la cultura de pau, la noviolència, la seguretat i els conflictes. Dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

El centre forma part de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (XBEG) i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).

Podeu consultar el catàleg online aquí.

Aquest dimarts 1 d’agost s’ha presentat a la seu de les Nacions Unides a Nova York l’informe Wagner Group desencadenat a Ucraïna. L’impacte militar, polític i sobre els drets humans del Grup Wagner des de la invasió del 2022. Es tracta d’un informe elaborat per l’Institut Novact de Noviolència, en col·laboració amb Shock Monitor, l’Observatori d’Empreses i Drets Humans a la Mediterrània i l’organització Suds. L’informe compta amb el suport financer de l’ICIP gràcies a una de les subvencions per a entitats que es convoquen anualment. El treball s’ha presentat en el marc de la sessió del Grup de Treball de les Nacions Unides per a l’ús de mercenaris.

La investigació sobre el Grup Wagner ha estat realitzada per un equip de recerca coordinat per Felip Daza Sierra, juntament amb Carlos Díaz Bodoque i l’assistència d’Anhelina Hrytsei i Mathilde Machteld Romeo.

L’informe es farà públic al setembre i analitza l’impacte del Grup Wagner a Ucraïna. La recerca compta amb els testimonis de quaranta experts, institucions i organitzacions de la societat civil de l’àmbit acadèmic i de drets humans. També s’ha entrevistat personal militar involucrat en les operacions de la part ucraïnesa.

La presència del Grup Wagner a Ucraïna ha augmentat de manera dramàtica la gravetat del conflicte, n’ha exacerbat la mortalitat, ha intensificat la confrontació i ha provocat la fragmentació dels actors armats no estatals. En l’informe es destaca especialment la presumpta implicació del Grup Wagner en crims de guerra, especialment en l’assassinat de les autoritats locals i la decapitació de presoners de guerra. Les investigacions judicials que es troben en curs per la Fiscalia ucraïnesa donen compte de l’ús de reclusos com a “escuts humans forçats”, especialment en les batalles de Donbàss. També s’assenyala que el Grup Wagner dissenya operacions de combat i fa ús d’armament pesat, artilleria i tecnologia per a activitats de reconeixement.

El treball detalla les pràctiques de reclutament depredadores del grup, com incorporar a les seves files reclusos i joves marginats a Rússia i la utilització de combatents estrangers de Síria, Sèrbia, Afganistan, entre d’altres. Segons l’informe, el grup està jugant un paper polític creixent, que combina el conservadorisme social, les reivindicacions patriòtiques i el culte a la delinqüència. L’auge de les seves activitats s’identifica també en l’apatia general de la població russa cap a la guerra, la manca de comprensió dels objectius militars d’aquesta, entre altres. Com a resposta, el Grup Wagner ha desenvolupat un imperi empresarial i mediàtic, que sosté les activitats delictives i altres activitats il·lícites del grup, així com pràctiques de contractació abusives. Wagner compta amb el suport de grups d’extrema dreta (RIM, TFRusich) i de les noves elits mediàtiques compostes per bloggers i influencers militars.

Finalment, l’informe destaca com el Grup Wagner està generant dividends polítics clau per a Putin com ara victòries militars simbòliques, l’augment del suport de les activitats pròpies de la invasió a Ucraïna, permetre el manteniment de la confrontació militar enmig d’un clima d’apatia cap a la guerra a l’interior de Rússia. No obstant això, la possible desaparició del Grup Wagner no impedirà l’ús d’altres proxis en la guerra d’Ucraïna ni la proliferació de la indústria russa de les Empreses Militars de Seguretat Privada (EMSP).

L’informe fa un conjunt de recomanacions fonamentals que són part del missatge central per al Grup de Treball de les Nacions Unides.

Per als organismes internacionals i els governs nacionals:

• Reforçar els marcs normatius nacionals per controlar les EMSP, inclosos uns sòlids mecanismes de concessió de llicències, supervisió i reparació.
• Crear un ampli instrument internacional jurídicament vinculant per regular l’activitat de les EMSP, així com normes adequades per prevenir les violacions de drets humans, la protecció de les víctimes i la reparació efectiva.
• Designar el Wagner Group com a organització terrorista i grup armat finançat per la Federació Russa.
• Impulsar la persecució penal internacional, inclosos els principis de jurisdicció universal.

Per a les organitzacions de la societat civil:

• Millorar els mecanismes de supervisió i presentació d’informes sobre l’activitat de les EMSP i el seu impacte interseccional en els drets humans, amb especial atenció a les violacions dels drets de les dones.
• Sensibilitzar al públic en general i les comunitats afectades per conflictes perquè puguin distingir els contractistes privats de les forces regulars i comprendre l’impacte de la privatització de la guerra a nivell polític i social.
• Dur a terme accions d’incidència política per promoure normatives internacionals i nacionals de control de les EMSP.

Després de la presentació a la seu de les Nacions Unides, està previst fer públic l’informe al setembre. El mateix mes es farà una presentació del treball a Barcelona.

L’ICIP ha publicat les convocatòries de subvencions d’aquest 2023 per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP) i per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau. Cadascuna de les convocatòries té un import global màxim de 80.000 euros.

El termini per presentar sol·licituds a cadascuna de les línies de subvencions és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, fins el dilluns 17 de juliol. En el cas de la convocatòria per a projectes d’entitats, la presentació s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya. En el cas de la convocatòria per a treballs de recerca R-ICIP, les universitats públiques tenen l’opció de fer la presentació a través del portal EACAT (consulteu-ne la guia informativa).

Per a resoldre dubtes l’ICIP ha habilitat la bústia de correu electrònic convocatories@icip.cat. Així mateix, l’ICIP organitza sessions informatives adreçades a les persones, grups de recerca i entitats interessades en optar a les subvencions.

Les dues sessions seran virtuals. Per a participar-hi cal registrar-se prèviament a través dels enllaços que trobareu a continuació:

• Dilluns 26 de juny, a les 13:00 hores: Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions R-ICIP

• Dimarts 27 de juny, a les 13:00 hores. Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions a projectes d’entitats sense ànim de lucre

L’ICIP convoca anualment aquestes dues subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement. Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut aquesta dijous 8 de juny a la tarda a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar l’Informe Anual – Memòria d’Activitats ICIP 2022.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat la tasca realitzada en les quatre àrees de treball de l’ICIP: “Memòria, convivència i reconciliació”, “Violències fora de contextos bèl·lics”, “Diàleg social i polític”, “Alternatives de seguretat”, i ha presentat les darreres publicacions i activitats. Masllorens ha defensat la necessitat de treballar en la promoció de la cultura de pau en un context de “retrocés global” i de “legitimitat del militarisme”.

Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha alertat del nombre creixent de víctimes mortals en conflictes armats al món i ha apostat per avançar cap a una visió de la seguretat comuna i compartida, que permeti posar fre a l’actual escalada militar, com a conseqüència de la guerra a Ucraïna. Herbolzheimer ha recordat que el proper mes de juliol es compliran 20 anys de de la creació de la Llei catalana de foment de pau, moment en que cal posar en valor la trajectòria de Catalunya en l’impuls i la promoció de la pau.

L’activitat presentada per l’ICIP en l’informe anual 2022 ha rebut el suport pràcticament unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups Socialistes Units per Avançar, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem han traslladat el seu agraïment i felicitació per la tasca de divulgació i foment de la pau desenvolupada per l’ICIP, i la seva contribució en la promoció de la cultura de pau en la societat catalana i arreu del món.

L’ICIP va ser creat pel Parlament de Catalunya el 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món. L’ICIP és un organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia. S’adreça i presta serveis a les administracions públiques, al món acadèmic i a la societat civil, i ret comptes al Parlament, al Govern i al conjunt de la ciutadania.

L’ICIP, l’Agència Catalana de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, juntament amb Erol Urbà, Heal Hop i Versembrant, estan preparant una trobada internacional de persones i col·lectius implicats en projectes de cultura de pau i educació transformadora a través de les diferents expressions artístiques del hip-hop.

Aquesta nova trobada porta per nom Artèria Hip-Hop i es celebrarà a Barcelona del 5 al 8 d’octubre del 2023.

La trobada vol generar un espai d’intercanvi d’experiències –locals i internacionals– d’educació transformadora a través d’aquest gènere musical. També vol aportar bones idees per millorar les pràctiques educatives dels participants i del públic i fer comunitat i establir vincles entre professionals del sector. Un altre objectiu és evidenciar la cultura hip-hop com una eina educativa i transformadora vàlida per afrontar els reptes de l’educació i per promoure valors i pràctiques associats a la cultura de pau.

Artèria Hip-hop combinarà activitats internes pensades per a una delegació d’unes 20-30 persones convidades, i activitats obertes pensades per a una audiència especialitzada i per a la joventut en general.

Procés de selecció de participants

Per tal de garantir la diversitat dels participants, els organitzadors han obert un procés de presentació de candidatures per a participar en la trobada. Es busquen dos tipus de perfils:

Grup A. 10-15 persones de l’àmbit internacional i estatal que compleixin les característiques següents:

• Persones que treballen amb joves duent a terme projectes educatius, de prevenció de violències i/o de promoció de la cultura de la pau a través de les diverses expressions del hip-hop.
• Persones que entenguin i es puguin expressar en castellà, idioma vehicular de la trobada.
• Preferentment, persones que participin en projectes col·lectius/cooperatius.
• Preferentment, persones que treballin a Amèrica Llatina i el Carib, Nord d’Àfrica i contextos fronterers.
• Preferentment, persones menors de 35 anys.
• En la selecció dels i les participants es buscarà paritat de gènere i diversitat d’origen.

Per a aquest grup A, l’organització es farà càrrec de les despeses següents:

• Vols
• Allotjament fins a 5 nits
• Manutenció fins a 5 dies (àpats i refrigeris)
• Desplaçaments interns

Grup B. Màxim 15 persones de l’àmbit català que compleixin les característiques següents

• Persones que treballen amb joves duent a terme projectes educatius, de prevenció de violències i/o de promoció de la cultura de la pau a través de les diverses expressions del hip-hop.
• Persones que entenguin i es puguin expressar en castellà, idioma vehicular de la trobada.
• Preferentment, persones que participin en projectes col·lectius/cooperatius.
• En la selecció dels i les participants es buscarà paritat de gènere i diversitat cultural
• Preferentment, persones menors de 35 anys.

Per a aquest grup B, l’organització es farà càrrec de les despeses següents:

• Àpats i refrigeris oferts durant les activitats
• Desplaçaments interns
• Allotjament fins a 3 nits per a les persones que no resideixen a Barcelona i necessitin pernoctar-hi durant la trobada.

Les persones que estiguin interessades en sol·licitar la participació a Artèria Hip-hop han d’omplir el formulari que trobaran en aquest enllaç. La data límit per a presentar candidatures és el dia 14 de juny de 2023. 

El Premi ICIP Construcció de Pau 2023 reconeix les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra “per la seva tasca de denúncia de les violacions com a arma de guerra, de lluita contra la impunitat i d’empoderament i visibilització de víctimes de la violència sexual”.

Les associacions premiades treballen en la documentació de violacions durant la guerra dels Balcans i el reconeixement legal i social dels infants nascuts en situacions de violència sexual. Es calcula que entre 25.000 i 50.000 dones i nenes van ser víctimes de violació com a estratègia de neteja ètnica durant la guerra de Bòsnia i 4.000 infants van néixer fruit de les agressions. Més enllà de Bòsnia, les entitats premiades també estan en contacte amb supervivents d’altres conflictes, com per exemple d’Ucraïna, per acompanyar-les en el procés de denúncia i de reconeixement com a víctimes de la guerra.

La candidatura guanyadora ha estat presentada per Cultura i Conflicte, entitat catalana que ha plasmat la tasca de les dues associacions bosnianes en el projecte multidisciplinar Encara hi ha algú al bosc, que inclou un documental, una exposició i una obra de teatre.

La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc al Parlament de Catalunya el dijous 21 de setembre de 2023, Dia Internacional de la Pau. Per part de les associacions premiades hi van participar Meliha Merđić i Amela Medjuseljac (Dones víctimes de la guerra de Bòsnia i Hercegovia) i Ajna Jusic i Alen Muhic (Infants oblidats de la guerra).

Podeu recuperar l’acte íntegre en aquest vídeo:

Dones víctimes de la guerra

L’associació Dones víctimes de la guerra (“Udruženje”Žena žrtva”) es va fundar el 2003 amb l’objectiu de reunir víctimes de violacions durant la guerra de Bòsnia, entre 1992 i 1995. Des d’aleshores l’entitat treballa per documentar casos de violacions – també agressions sexuals a homes -, aportar testimonis, ajudar les supervivents a defensar els seus drets com a víctimes de la guerra i lluitar contra la impunitat que encara gaudeixen molts dels perpetradors.

Milers de dones i nenes van ser víctimes de violació durant la guerra dels Balcans, si bé no hi ha una xifra oficial, ja que moltes d’elles no van sobreviure a les agressions i d’altres les van viure en silenci.  

A partir dels testimonis de les supervivents de les violacions, l’associació ha reunit informació cabdal per portar els agressors davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia per l’ex-Iugoslàvia i davant dels tribunals locals a Bòsnia i Hercegovina. Fins a l’actualitat l’associació ha recollit les declaracions de 5.495 dones i 300 homes supervivents.

La tasca de l’entitat ha permès empoderar i acompanyar les víctimes de la guerra, també amb suport psicològic i social, i lluitar contra la impunitat, en un context difícil ja que la violació com a arma de guerra és encara un tema tabú a Bòsnia i Hercegovina.

Infants oblidats de la Guerra

L’associació Infants oblidats de la guerra (“Zaboravljena djeca”) es va fundar el 2015 per part de nois i noies nascuts de violacions durant la guerra dels Balcans i activistes pels drets humans. Es calcula que a Bòsnia hi ha, com a mínim, 4.000 infants nascuts de la guerra, tot i que només 62 són oficialment reconeguts, els quals ara ja són adults.

L’entitat acull també fills i filles de matrimonis forçats durant la guerra, xarxes de prostitució organitzades per les forces internacionals i relacions mantingudes entre el personal militar i humanitari, que van abandonar dones i infants després del conflicte.

L’associació treballa a nivell internacional pel reconeixement legal i social dels fills nascuts de violacions de guerra i per establir protocols que permetin protegir els infants, acabar amb l’estigma que pateixen i ajudar les mares en el procés de reconeixement dels seus fills. Fruit de la seva actuació, s’han aconseguit canvis legals en les administracions locals bosnianes perquè els fills nascuts de violacions de guerra siguin reconeguts i compensats com a víctimes.

Premi ICIP Construcció de Pau

L’ICIP convoca anualment, des de l’any 2011, el Premi ICIP Construcció de Pau amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya coincidint amb el 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau.

L’ICIP ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2023, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.  

El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.

Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dijous 14 de setembre a les 14:00 (hora local de Barcelona).

Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En la darrera edició de 2022, el jurat va premiar els treballs d’investigació “Muts i a la gàbia! Sobre la llibertat d’expressió i els seus límits” de l’alumna Berlín Piñero Masanés, de l’Institut Cendrassos de Figueres, i “360 minuts dins d’un centre penitenciari”, de Sara De Haro Vitova i Gisela Pérez Sánchez, de l’Institut El Cairat d’Esparreguera, un treball que aborda la ineficiència de les presos com a via per a la reinserció.

Després de més de tres anys exercint com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa, l’ICIP ha publicat un document que recull els detalls d’aquesta experiència única. El document, que compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, vol servir de model per altres països en conflicte que s’enfrontin a processos similars i assumeixin el compromís de treballar amb la població exiliada. 

El exilio y la Comisión de la Verdad de Colombia. Una experiencia de colaboración inédita recull com es va articular la participació de la població exiliada a diferents països europeus a través de les persones entrevistades, els nodes i els grups internodals. També s’expliquen els elements centrals del procés com ara l’escolta, l’enfocament psicosocial, el reconeixement i el paper de l’art com a element sanador i de transformació, entre d’altres. 

La publicació té com a objectiu recopilar el llegat de la Comissió i els aprenentatges del procés, reconèixer el treball de les persones, organitzacions i institucions involucrades en aquesta experiència, contribuir al reconeixement de “la Colòmbia fora de Colòmbia” i aportar a la comunitat internacional una eina per dissenyar futurs processos de participació de població exiliada, refugiada i migrada en processos de pau, memòria i reconciliació. En coherència amb l’esperit de l’acord de pau de Colòmbia, l’eix articulador d´aquest treball ha estat el protagonisme de les víctimes, peça central en el procés de construcció de pau. 

La metodologia utilitzada per elaborar el document ha combinat una trobada d’anàlisi i reflexió a Barcelona, grups focals virtuals amb participants del procés a diversos països europeus i entrevistes personals, així com la recopilació de documentació.

La Comissió de la Veritat, una experiència inèdita

La Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No-Repetició de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure’n el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. El seu treball va culminar el 2022, amb la presentació de l’Informe Final i la socialització entre els actors protagonistes del procés. 

Una de les múltiples innovacions d’aquesta Comissió -en comparació amb les desenes de comissions que es van crear amb anterioritat a altres països- va ser el compromís de treballar amb la població exiliada -al voltant d’un milió de persones que van haver de sortir del país per culpa del conflicte armat-. Aquest mandat sense precedents en contextos de justícia transicional va comportar la necessitat d’articular una infraestructura de suport a la Comissió a l’exterior. 

Entre el 2019 i el 2022, l’ICIP va actuar com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa. Durant aquest període, l’ICIP va aportar recursos tècnics i econòmics, i va articular les tres instàncies de participació a l’exterior: les persones entrevistadores, els espais de trobada i concertació —anomenats nodes— i els grups de treball temàtics, anomenats grups internodals.

El treball complet realitzat per l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa queda recollit en aquesta pàgina web.

La cultura del càstig i el punitivisme normalitzen la violència i limiten les opcions de construir una societat en pau. Moltes expressions punitives, com les presons, la videovigilància o els cossos policials, són inamovibles i en alguns casos van en augment. Què sosté aquest paradigma? Hi ha alternatives més humanes, justes i eficaces per abordar la violència? Com s’interrelaciona el trinomi seguretat, justícia i pau?

El nou monogràfic de la revista Per la Pau “La cultura del càstig: una mirada crítica” (número 41) reflexiona sobre aquestes qüestions a través de vuit articles centrals i una entrevista.

La coordinadora del monogràfic i responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, Sandra Martínez i Domingo, ens ofereix una reflexió inicial sobre la interrelació entre els conceptes de pau, seguretat i justícia, i exposa els elements claus la dicotomia punitivisme-antipunitivisme.

Seguidament, el politòleg i criminòleg Albert Sales i Campos exposa el fracàs de les polítiques punitives (massificació de les presons, instrumentalització de les víctimes, discurs de la por) i reivindica, com a alternativa, invertir en polítiques socials i de prevenció de la violència. També la criminòloga Paz Francés i Lecumberri se centra en el discurs de la por i el rol dels mitjans de comunicació i els partits polítics en la creació de mites que fomentem el punitivisme. Per la seva banda, la filòsofa Clara Serra aprofundeix en la mirada feminista i en els reptes que té el feminisme en la gestió de les violències.

La conflictòloga Noe Ayguasenosa i Soro advoca per col·locar l’ètica de la cura en el centre de les relacions comunitàries i del model públic de gestió de les inseguretats i les injustícies. Sobre l’eficàcia de la justícia restaurativa i transformativa, com a contraposició als fracassos de la justícia retributiva, ens en parlen Teiahsha Bankhead i Rachel V. Brown, capdavanteres d’organitzacions que promouen pràctiques restauratives exitoses a les escoles, les comunitats i al sistema de justícia juvenil.

Per acabar, les advocades Claudia Cesaroni i Paola Zavala Saeb reflexionen sobre les presons com a màxima expressió del punitivisme i com a eix central dels mecanismes de control penal a tot el món. Ho fan a partir del casos de dos homicidis amb conseqüències molt desiguals a Argentina, i a partir del fracàs de la via punitiva a Mèxic, un país amb alts nivells de violència i impunitat.

El monogràfic tanca amb una entrevista a Howard Zehr, referent del concepte modern de la justícia restaurativa, sobre les oportunitats que ofereixen les pràctiques restauratives, que posen l’accent en qui ha rebut el dany, no en qui n’és el responsable.