Categoria: Sense categoria

Aquest dijous, 27 de juny, s’ha presentat en un acte a Casa Àsia de Barcelona el llibre Llibertat sense por i altres escrits, de la Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. Es tracta del sisè número de la col·lecció ‘Clàssics de la Pau i de la Noviolència’, editada per l’ICIP i Angle Editorial.
L’acte ha reunit una trentena d’assistents i ha comptat amb les intervencions d’Alfons Banda, vicepresident de l’ICIP i director de la col·lecció; Caterina Garcia, catedràtica de Dret internacional públic i Relacions internacionals de la Universitat Pompeu Fabra; i Fèlix Martí, filòsof i destacat membre del moviment per la pau català.
En primer lloc, Alfons Banda ha destacat el compromís de l’ICIP en el foment progressiu d’una cultura de la pau que, segons ha dit, tot i que encara no és majoritària a partir de les petites passes que es van fent algun dia podrà substituir la cultura de la violència dominant. Banda també ha assenyalat el compromís de Catalunya en aquest sentit, tot recordant que quan el 1992 va arribar la flama olímpica a L’Escala, la va rebre un dels fills d’Aung San Suu Kyi, que va llegir un dels escrits continguts precisament en el llibre Llibertat sense por.
Posteriorment, la professora Caterina Garcia ha contextualitzat la situació de Birmània, país que es troba en un procés de transició cap a la democràcia iniciat el 2008 amb la revolta safrà dels monges budistes. Un procés que, amb el suport d’Occident, vol posar fi a la dictadura militar que ha regnat en les darreres dècades. Garcia també ha subratllat la importància del carisma de la líder birmana Aung San Suu Kyi, un fet criticat en algunes ocasions però sens dubte necessari per donar abast i legitimitat al procés de transició i perquè pugui arribar a bon terme.
Per la seva banda, el filòsof Fèlix Martí ha explicat el seu recent viatge a la regió, tot mencionant les immenses quotes de popularitat que té la líder birmana entre la població, fins i tot entre el sector religiós dels monges budistes. Martí també ha destacat el pacifisme radical de les darreres revoltes, així com el compromís de màxima coherència de Suu Kyi a l’hora de sacrificar la seva vida personal i familiar per la llibertat dels diferents pobles i ètnies que conformen Birmània. Finalment, també ha recordat que idees que ens són properes com la de democràcia o la de drets fonamentals es troben també a la tradició budista que la líder birmana hauria conegut en la seva estada a la Índia, una part important del seu itinerari vital.
El debat posterior a la presentació ha comptat amb les intervencions destacades de Rafael Bueno, director de Política, Seguretat i Programes Educatius de Casa Àsia, i Maria Lluïsa Penelas, autora d’un dels pròlegs del llibre. Penelas, bona coneixedora de les diverses traduccions que s’han fet de l’obra d’Aung San Suu Kyi, ha emfatitzat el títol del llibre Llibertat sense por, com la manera més encertada de traduir l’original Freedom from fear.

Aquest dijous, 27 de juny, s’ha presentat en un acte a Casa Àsia de Barcelona el llibre Llibertat sense por i altres escrits, de la Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. Es tracta del sisè número de la col·lecció ‘Clàssics de la Pau i de la Noviolència’, editada per l’ICIP i Angle Editorial.
L’acte ha reunit una trentena d’assistents i ha comptat amb les intervencions d’Alfons Banda, vicepresident de l’ICIP i director de la col·lecció; Caterina Garcia, catedràtica de Dret internacional públic i Relacions internacionals de la Universitat Pompeu Fabra; i Fèlix Martí, filòsof i destacat membre del moviment per la pau català.
En primer lloc, Alfons Banda ha destacat el compromís de l’ICIP en el foment progressiu d’una cultura de la pau que, segons ha dit, tot i que encara no és majoritària a partir de les petites passes que es van fent algun dia podrà substituir la cultura de la violència dominant. Banda també ha assenyalat el compromís de Catalunya en aquest sentit, tot recordant que quan el 1992 va arribar la flama olímpica a L’Escala, la va rebre un dels fills d’Aung San Suu Kyi, que va llegir un dels escrits continguts precisament en el llibre Llibertat sense por.
Posteriorment, la professora Caterina Garcia ha contextualitzat la situació de Birmània, país que es troba en un procés de transició cap a la democràcia iniciat el 2008 amb la revolta safrà dels monges budistes. Un procés que, amb el suport d’Occident, vol posar fi a la dictadura militar que ha regnat en les darreres dècades. Garcia també ha subratllat la importància del carisma de la líder birmana Aung San Suu Kyi, un fet criticat en algunes ocasions però sens dubte necessari per donar abast i legitimitat al procés de transició i perquè pugui arribar a bon terme.
Per la seva banda, el filòsof Fèlix Martí ha explicat el seu recent viatge a la regió, tot mencionant les immenses quotes de popularitat que té la líder birmana entre la població, fins i tot entre el sector religiós dels monges budistes. Martí també ha destacat el pacifisme radical de les darreres revoltes, així com el compromís de màxima coherència de Suu Kyi a l’hora de sacrificar la seva vida personal i familiar per la llibertat dels diferents pobles i ètnies que conformen Birmània. Finalment, també ha recordat que idees que ens són properes com la de democràcia o la de drets fonamentals es troben també a la tradició budista que la líder birmana hauria conegut en la seva estada a la Índia, una part important del seu itinerari vital.
El debat posterior a la presentació ha comptat amb les intervencions destacades de Rafael Bueno, director de Política, Seguretat i Programes Educatius de Casa Àsia, i Maria Lluïsa Penelas, autora d’un dels pròlegs del llibre. Penelas, bona coneixedora de les diverses traduccions que s’han fet de l’obra d’Aung San Suu Kyi, ha emfatitzat el títol del llibre Llibertat sense por, com la manera més encertada de traduir l’original Freedom from fear.

El documental Kásuumaay, una experiència de pau a Casamance , dirigit per Xavier Puigserver, narra la singularitat del reialme d’Oussouye, un territori de Casamance, al sud del Senegal, que viu al marge de la violència que afecta la regió. De fet, el conflicte entre el Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance, secessionista, i l’exèrcit senegalès fa més de 30 anys que perdura, malgrat alguns acords parcials.
El documental explica la lluita del rei Sibilumbay per portar Kásuumaay (que vol dir ‘pau’, en la llengua de l’ètnia dels joola) al reialme d’Oussouye, tan bon punt fou entronitzat l’any 2000, i posa l’accent en el rol que juguen les tradicions i les autoritats tradicionals en les societats africanes.
El treball ha estat coproduït per l’ICIP, fruit d’un ajut de recerca R-ICIP , i el Grup d’Estudis de les Societats Africanes (GESA). Aquest mes de juny es presenta a Lisboa , en el marc del V Congrés Europeus d’Estudis Africans.

Llibertat sense por i altres escrits és la traducció al català del clàssic ‘Freedom from fear’, de la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, editada per l’ICIP i Angle Editorial dins la col·lecció ‘Clàssics de la pPau i la Noviolència’.
El llibre aplega els discursos més contundents, les cartes més emotives, les entrevistes més directes i els escrits més reflexius de Suu Kyi, figura emblemàtica de l’oposició al règim de Birmània que ha viscut sota arrest domiciliari durant dues dècades. Els textos desprenen el seu compromís i la lluita noviolenta per la llibertat, la dignitat, la democràcia i els drets humans.
Llibertat sense por i altres escrits conté un pròleg de Maria Lluïsa Penelas i inclou també els pròlegs de Václav Havel, de la primera edició del llibre, i de Desmond Tutu, en la seva segona edició.
L’autora
Aung San Suu Kyi (Birmània 1945) és la figura emblemàtica de l’oposició birmana contra la dictadura militar que va ocupar el poder des de 1962 fins al 2011. La seva lluita noviolenta a favor de la democràcia l’ha fet mereixedora dels premis Sàkharov per la Llibertat de Consciència (1990), Nobel (1991), Solidaritat (1994), Olof Palme (2005) i Internacional de Catalunya (2008), entre d’altres
La col·lecció
La col·lecció ‘Clàssics de la Pau i de la Noviolència’ vol ser una aportació contínua que faciliti la implantació progressiva de la cultura de pau i la consegüent eradicació de la violència sociopolítica. Altres títols d’aquesta col·lecció són El valor humà de la pau i altres textos inèdits , de Lluís Maria Xirinacs; Sobre la violència , de Hannah Arendt; o Tres Guinees , de Virginia Woolf.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va presentar el passat dijous, 6 de juny, l’informe ‘El Oasis de la Memoria. Memoria histórica y violaciones de Derechos Humanos en el Sáhara Occidental ’, de Carlos Martín Beristain y Eloísa González Hidalgo, en un acte a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.
L’informe analitza nombrosos casos de greus violacions dels drets humans que s’han perpetrat al Sàhara Occidental des de 1975 –any de l’ocupació del territori per part del Marroc – fins al desembre del 2010 – any en què l’exèrcit marroquí va assaltar el campament de Gdeim Izik a al-Aaiun. L’estudi s’ha realitzat a partir d’entrevistes a 261 víctimes, ja siguin directes o familiars, que han patit les conseqüències de la violència i la persecució política per defensar l’autodeterminació del territori i qüestionar el poder establert. Són testimonis, contrastats, de bombardejos, desaparicions temporals, fosses comunes, detencions arbitràries, tortures en centres clandestins, violència sexual i un llarg etcètera. Històries personals, d’una gran riquesa, que han donat veu a una història amagada, a una veritat negada durant més de 30 anys, en un exercici de memòria i justícia.
L’informe es divideix en dos volums: en un primer, s’analitzen casos específics de violacions de drets humans, com pot ser el bombardeig de Um Dreiga, el 1976; la Intifada de 2005 o l’expulsió i vaga de fam d’Aminatou Haidar, el 2009. El segon volum recull l’impacte d’aquesta violència, sobretot en les dones i els nens, i inclou una agenda per a la transformació del conflicte. Es tracta d’un seguit de propostes que passen, per exemple, per la creació de mecanismes específics de justícia transicional, la recerca dels desapareguts – se’n té comptabilitzats 407-, programes d’atenció a les víctimes, l’aplicació del dret internacional i un canvi en l’actitud de la comunitat internacional. En aquest sentit, l’autor Carlos Martín Beristain, doctor en psicologia i especialista en atenció a víctimes, ha lamentat que ‘el conflicte del Sàhara és un dels més oblidats del món’ i ha reivindicat una actitud activa a nivell internacional. ‘Fins ara, s’ha concebut el Sàhara com un problema d’ajuda humanitària, i cal posar el focus en els drets humans perquè, si no s’aborda el conflicte des dels drets humans, no serà possible trobar-hi la sortida’.
La presentació de l’estudi per part de Martín Beristain va estar precedida per les intervencions de Jaume Saura, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; Núria Salamé, presidenta de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí; i Tica Font, directora de l’ICIP. En l’acte també va participar el president de la Comissió de Justícia Penal Internacional de l’ICAB, Joan Merelo-Barberà.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va presentar el passat dijous, 6 de juny, l’informe ‘El Oasis de la Memoria. Memoria histórica y violaciones de Derechos Humanos en el Sáhara Occidental ’, de Carlos Martín Beristain y Eloísa González Hidalgo, en un acte a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.
L’informe analitza nombrosos casos de greus violacions dels drets humans que s’han perpetrat al Sàhara Occidental des de 1975 –any de l’ocupació del territori per part del Marroc – fins al desembre del 2010 – any en què l’exèrcit marroquí va assaltar el campament de Gdeim Izik a al-Aaiun. L’estudi s’ha realitzat a partir d’entrevistes a 261 víctimes, ja siguin directes o familiars, que han patit les conseqüències de la violència i la persecució política per defensar l’autodeterminació del territori i qüestionar el poder establert. Són testimonis, contrastats, de bombardejos, desaparicions temporals, fosses comunes, detencions arbitràries, tortures en centres clandestins, violència sexual i un llarg etcètera. Històries personals, d’una gran riquesa, que han donat veu a una història amagada, a una veritat negada durant més de 30 anys, en un exercici de memòria i justícia.
L’informe es divideix en dos volums: en un primer, s’analitzen casos específics de violacions de drets humans, com pot ser el bombardeig de Um Dreiga, el 1976; la Intifada de 2005 o l’expulsió i vaga de fam d’Aminatou Haidar, el 2009. El segon volum recull l’impacte d’aquesta violència, sobretot en les dones i els nens, i inclou una agenda per a la transformació del conflicte. Es tracta d’un seguit de propostes que passen, per exemple, per la creació de mecanismes específics de justícia transicional, la recerca dels desapareguts – se’n té comptabilitzats 407-, programes d’atenció a les víctimes, l’aplicació del dret internacional i un canvi en l’actitud de la comunitat internacional. En aquest sentit, l’autor Carlos Martín Beristain, doctor en psicologia i especialista en atenció a víctimes, ha lamentat que ‘el conflicte del Sàhara és un dels més oblidats del món’ i ha reivindicat una actitud activa a nivell internacional. ‘Fins ara, s’ha concebut el Sàhara com un problema d’ajuda humanitària, i cal posar el focus en els drets humans perquè, si no s’aborda el conflicte des dels drets humans, no serà possible trobar-hi la sortida’.
La presentació de l’estudi per part de Martín Beristain va estar precedida per les intervencions de Jaume Saura, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; Núria Salamé, presidenta de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí; i Tica Font, directora de l’ICIP. En l’acte també va participar el president de la Comissió de Justícia Penal Internacional de l’ICAB, Joan Merelo-Barberà.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha convocat la tercera edició del Premi ICIP Constructors de Pau, amb l’objectiu de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El Premi ICIP Constructors de Pau consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol i una dotació econòmica de 4.000 euros.
El període de presentació de candidatures per optar al guardó s’ha obert el 12 d’abril i s’allargarà fins al proper dissabte 29 de juny. Les persones interessades han d’omplir el formulari adjunt aquí sota i poden contactar amb l’ICIP a través del correu electrònic icip@gencat.cat o bé trucant al telèfon 93 554 42 70. Cal enviar les candidatures a la següent adreça: Gran Via 658, baixos, Barcelona.
La primera edició del Premi ICIP Constructors de Pau, corresponent a l’any 2011, va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar obligatori per raons ideològiques de l’Estat espanyol.
L’any 2012, el Premi ICIP Constructors de Pau va ser concedit a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia. Amb aquest Premi, l’ICIP va voler reconèixer el seu coratge i la seva perseverança en la recerca de veritat, justícia i reparació per la mort dels seus fills a mans de forces de seguretat de l’Estat i per altres casos d’execucions extrajudicials coneguts com a falsos positivos.
Anteriorment, l’octubre del 2011, l’ICIP va concedir una edició extraordinària del guardó al Parlament de Catalunya en representar la continuïtat i el llegat de les institucions Pau i Treva i el Consolat del Mar.