Categoria: Sense categoria

La polarització, en tant que l’existència de posicionaments enfrontats respecte de temes de debat, no és en si mateixa negativa per a la societat, Però més enllà de la confrontació d’idees pròpia d’un sistema democràtic, hi ha un fenomen que va en augment en moltes democràcies consolidades i que és perniciós en molts sentits. És el que anomenem la polarització tòxica, una dinàmica en la qual es menystenen i es deslegitimen els posicionaments diferents al propi: es veuen “els altres” com a “enemics”, i no hi ha lloc per al diàleg, el debat i la confrontació constructiva d’idees.

Fer front a la polarització tòxica és un repte com a societat perquè afecta la convivència, la cohesió i la cultura democràtica. La polarització tòxica deteriora els debats polítics i socials, genera desafecció política i pot derivar en violència.

L’audiovisual animat “Riscos de la polarització tòxica: com fer-hi front“, realitzat per l’ICIP i Intuitivo Films, alerta sobre aquesta dinàmica nociva i exposa algunes eines que tenim a l’abast per tal d’evitar-la:

Símptomes de la polarització tòxica

Els plantejaments categòrics, simplificadors i sense matisos – el que en diem reduir els debats a blanc o negre- son un indicador de la polarització tòxica. Però també ho són l’ús de llenguatge bèl·lic – qualificar les persones que pensen diferent com a “enemics” o “traïdors”, per exemple-, l’apel·lació als sentiments més que als arguments, l’absència d’autocrítica i el pensament excloent – estar amb mi o contra mi.

Eines per a fer-hi front

El diàleg és l’eina principal que tenim per a prevenir o reconduir conflictes: el diàleg polític a nivell institucional, i també el diàleg social, en totes les esferes de la societat. Partint d’aquesta premissa, augmentar la capacitat d’escolta i de diàleg amb les persones que pensen diferent és un element clau per minvar la polarització tòxica. També ho és la capacitat de fer autocrítica i d’identificar i neutralitzar els actors polaritzadors tòxics -a través, per exemple de l’aïllament o el silenci.

La producció de l’audiovisual s’emmarca en l’àrea de treball de l’ICIP “Diàleg social i polític“, l’objectiu de la qual és oferir eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes.

La valoració de la convivència a Catalunya i al municipi/barri es manté en una nota superior al 6 sobre 10 però augmenta considerablement la percepció que hi ha bastants o molts problemes en l’entorn més proper, sobretot relacionats amb l’incivisme. Així ho constata l’Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya”, que també esbossa una societat compromesa amb els drets humans i amb el diàleg, que rebutja l’ús de la violència per a defensar el país o les idees i que valora positivament la multiculturalitat.

En el context de la guerra a Ucraïna, l’enquesta –realitzada l’octubre de 2022- també indica que la societat catalana es mostra oberta a l’acollida de persones refugiades i crítica amb l’augment de la despesa militar.

Aquesta és la quarta mostra que publica l’ICIP sobre les percepcions i actituds de la convivència a Catalunya i la tercera que inclou un enfocament sobre la polarització ideològica i emocional, de manera que el sondeig actual inclou dades comparatives dels darrers quatre anys. En aquest sentit, l’Enquesta ICIP 2022 constata que el conflicte polític a Catalunya continua sent la qüestió que més polaritza la ciutadania, seguit de la llengua, que passa del cinquè al segon lloc.

“L’enquesta es relaciona molt directament amb dos grans temes de l’actualitat política: per una banda, malgrat la reducció de la crispació entorn al debat independentista, la polarització es manté. I, de l’altra, la ciutadania té una percepció de seguretat diferent a l’OTAN i el govern espanyol, ja que considera l’increment de la despesa militar com un elevat factor de risc per a la seguretat”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer.

Convivència i confiança social

La ciutadania valora en un 6,3 sobre 10 la percepció de la convivència a Catalunya i en un 6,6 al municipi/barri, un nivell estable respecte l’Enquesta ICIP 2021 amb una variació d’una dècima, i lleugerament inferior als sondejos dels anys 2020 i 2018, quan vorejava o fins i tot superava el 7 sobre 10.

L’incivisme es percep, amb diferència, com el principal problema de convivència en l’entorn
més proper. Un 74% de les persones enquestades detecten molts o bastants problemes d’incivisme al municipi/barri, una xifra que ha augmentat considerablement respecte fa quatre anys, quan se situava al 46%. Seguit de l’incivisme, se situen a molta distància la mala integració de les persones migrades (47%), la delinqüència (45%) i la inseguretat (44%). La percepció que hi ha molts o bastants problemes de convivència és més alta en les ciutats grans, de més de 100.000 habitants.

En quant als indicadors de confiança, l’enquesta constata que la ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent, amb una valoració mitjana de 5,2 sobre 10. És un nivell per sobre de la mitjana europea, si bé ha crescut el percentatge de persones que desconfien molt dels altres, fins a arribar al 21,5%, el doble que l’any 2020.

Cohesió

En aquesta ocasió, l’Enquesta ICIP es fixa en el grau de cohesió de la societat catalana a través de diferents indicadors: la valoració de la immigració, la comoditat cap a diferents col·lectius en risc de vulnerabilitat i el respecte pels drets humans.

En relació a la immigració, una majoria de la població (64%) considera que conviure amb persones de diferents contextos enriqueix la societat. Amb tot, un 24% es mostra bastant o molt d’acord que Catalunya s’ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa de la immigració, un 28% creu que és millor pel país si tothom comparteix cultura i tradicions, i un terç de les persones enquestades perceben que la seva cultura o forma de vida estan amenaçades.

Pel què fa la comoditat respecte diferents col·lectius, Catalunya se situa entre els països capdavanters, a nivell europeu, en quant a tolerància vers les persones refugiades, homosexuals i bisexuals i, en menor mesura, transsexuals. Amb tot, un 20% afirma no sentir-se còmode amb les persones transsexuals.

Per últim, gairebé el 90% de les persones enquestades consideren que els drets humans són importants per crear una societat justa i que les institucions han de treballar per tal de garantir-los. Quan es pregunta sobre la situació a Catalunya, un 43% de les persones enquestades creu s’hi vulneren els drets humans, mentre que un 21% considera que no hi ha vulneracions.

Polarització ideològica i emocional

L’Enquesta ICIP 2022 també analitza la percepció de polarització de la societat catalana, un indicador que es manté al mateix nivell que els darrers sondejos. Es manté la percepció que els partits polítics i els mitjans de comunicació estan més polaritzats que la societat en general. Sobre els temes de debat analitzats, el Procés independentista continua sent la qüestió que més polaritza la ciutadania de Catalunya i augmenta la polarització en relació a la llengua, que passa del cinquè al segon lloc, en comparació amb les dades de 2020.

Si ens fixem en la polarització emocional, és a dir, en els sentiments que percep la gent vers qui pensa de manera diferent, el respecte predomina d’entre totes les emocions, seguit de la impotència, amb uns valors que es mantenen estables. La tristesa i la por vers les persones que pensen diferent augmenten una mica, i baixa la confiança.

L’enquesta també revela una actitud favorable al diàleg vers les persones que pensen diferent: el 68% de les persones enquestades està d’acord o molt d’acord en que s’ha de fer l’esforç de parlar
amb tothom, independentment de les seves idees.

Percepció de riscos i amenaces

L’enquesta també esbossa una societat conscienciada amb els valors de la justícia social i global. Una societat que percep com a riscos, per aquest ordre, les crisis econòmiques, el mal funcionament de la democràcia, el canvi climàtic, la desinformació, l’augment de la desigualtat i l’augment de l’extrema dreta. En el cas de l’extrema dreta, gairebé un 40% de la població el situa com a risc màxim.

En el context de la guerra a Ucraïna, la població també identifica com a riscos per a la pròpia seguretat la influència de Rússia al món i l’increment de la despesa militar. La meitat de la població creu que l’increment de pressupost militar presenta un risc alt o molt alt per a la seva seguretat, i el 62% de la població creu que el govern espanyol destina massa diners a la partida de defensa.

Com a anàlisi conjuntural en el context de la invasió russa a Ucraïna, la mostra recull la percepció sobre l’acollida de persones refugiades. Hi ha una actitud favorable a acollir i ajudar les persones d’Ucraïna i de Síria, amb més predisposició respecte les ucraïneses, però també hi ha un 18% de la població que considera que la presència, a Catalunya, de persones procedents de Síria augmenta el risc de terrorisme.

Per últim, la mostra dedica un capítol a avaluar la predisposició de la ciutadania a utilitzar la violència. Aquesta és minoritària en els supòsits de defensar el país o les idees (15%) i el medi ambient (16%), i en canvi, és major en el supòsit de defensar la família (64%).

Metodologia emprada

L’Enquesta ICIP 2022 es va realitzar entre el 17 i el 24 d’octubre de 2022 en base a de 2.047 entrevistes, de forma online, a persones residents a Catalunya majors de 18 anys, amb un marge d’error del 2,17%. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona).

Es tracta de la quarta enquesta que publica l’ICIP sobre la percepció de la convivència a Catalunya i la tercera que avalua el grau de polarització. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol), “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.

El jurat de la setena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2022-2023, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau.

En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com les fronteres -tant físiques com mentals-, el racisme, les desigualtats socials o les guerres. 

El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats:

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

Primer premi: “A terra les fronteres”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles (Pla de l’Estany), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat ha valorat positivament el missatge de pau i d’”unió en la diversitat” que l’obra aconsegueix traslladar tant amb la lletra com amb la posada en escena. També ha valorat positivament que l’obra incorpori una producció musical pròpia i una interpretació instrumental en directe. La cançó advoca per una mica més d’humilitat i esperit crític. “Que les teves opinions no siguin prejudicis. Necessitem raons per desfer-nos d’aquests vicis”, canta l’alumnat. 

Segon premi: “Retumba”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Vall de Llémena, de Sant Gregori (Gironès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat l’esperit empoderador i transformador que es desprèn de l’obra i la crida a la implicació personal per passar a l’acció. ”M’han donat l’atenció quan he passat a l’acció. He passat d’invisible a totalment invencible” diu la tornada de la cançó que recorda, entre d’altres coses, el poder de les paraules per transformar injustícies.

En aquesta categoria, el jurat també ha fet dues mencions especials. Per un costat, ha destacat l’obra “Mi manifiesto”, un videoclip creat per alumnes de l’EMAV-Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (Barcelonès). El jurat n’ha destacat la qualitat artística, especialment pel que fa a l’execució de les rimes amb un bon ritme i tempo.

Per l’altre, ha destacat l’obra “Malson” dels alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia). El jurat n’ha valorat la qualitat de la producció, especialment per la posada en escena i la incorporació d’elements coreogràfics.

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

Primer premi: “Un toc de Salt”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte que porta el mateix nom de la cançó. El projecte és una iniciativa de Palau Vincles, projecte social de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra ens posa a la pell de joves de famílies d’immigrants que senten que no són ni d’aquí ni d’allà i reivindiquen tant l’art com l’amistat com a elements alliberadors. “Les nostres abraçades solucionen els problemes que tu solucionaves amb barreres i fronteres”, afirmen. El jurat n’ha valorat la sonoritat i força col·lectiva que emana de l’obra i la qualitat interpretativa dels i les artistes.

Segon premi: “Futur just”, videoclip creat per joves de Santa Maria de Palautordera i de Sant Celoni que col·laboren amb la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables. El jurat ha valorat positivament l’originalitat de la posada en escena i la innovació temàtica. “Jo trio, tu tries, nosaltres triem. Pots canviar-ho tot perquè sigui diferent. Més pensament, més acció. Tu tens el poder. És la teva decisió”, canten en el seu tema. 

En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial per a l’obra “L’empatia s’ha d’entendre” del CEE Sant Rafael de Tarragona (Tarragonès). El jurat ha destacat la representació dels elements i valors de la cultura hip-hop i el missatge inclusiu que transmet l’obra.

El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, l’ Agència Catalana de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 21 d’abril a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona. L’ICIP preveu convocar la vuitena edició d’aquest concurs a l’inici del curs 2023-2024.  

L’entitat Justícia i Pau i la Fundació TMB, amb la col·laboració de l’ICIP i del Taller d’Art, Cultura i Creació (TACC), han llançat el primer concurs de “Murals per la Pau” en el marc de la 2a edició de la Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres. Les inscripcions al concurs estaran obertes des del 13 de febrer fins al 10 d’abril del 2023.

Aquesta iniciativa té per objectiu mantenir viu el llegat d’Arcadi Oliveres i el seu compromís a favor de la pau, els drets humans i la justícia global i per reivindicar l’art com a vehicle de transformació social i com a eina d’expressió d’esperança.

La iniciativa uneix la voluntat de les entitats convocants de convertir espais de pas, com són les andanes del metro, en espais d’incidència i sensibilització que transformin mirades. És per això que les tres obres guanyadores es pintaran en tres espais situats a l’andana de la parada de metro de Diagonal (Línia 3) de Barcelona perquè interpel·lin a la ciutadania i convidin a repensar el món que necessitem. A més, el concurs tindrà una dotació econòmica de 2.000 € a repartir entre tres peces seleccionades pel jurat. Hi haurà un quart mural honorífic pintat per l’artista Bernat Oliveres, fill de l’Arcadi Oliveres.

Les temàtiques de les obres presentades hauran de tractar temàtiques com la cultura de pau, l’antiracisme, el feminisme, l’ecologisme, la justícia global, la interculturalitat, l’economia social i solidària o el desarmament. Un requisit indispensable és que totes elles tinguin com a element vertebrador l’esperança, que serà el fil conductor d’aquesta segona edició de la Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, que tindrà lloc del 4 al 11 de maig.

 

Els dies 29, 30 i 31 de gener, una delegació formada per les entitats guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022 s’ha reunit amb diverses institucions catalanes i espanyoles amb l’objectiu de reivindicar el rol de la societat civil en la promoció de pau, justícia i democràcia a la regió de l’Est d’Europa. La visita ha estat organitzada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i l’Institut NOVACT de Noviolència.

El Center for Civil Liberties (Ucraïna), l’ICIP i l’Institut NOVACT de Noviolència, en interlocució amb  el Centre de Drets Humans Memorial (Rússia) i el Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia) han consensuat un document amb set propostes per a reforçar el rol de la societat civil i promoure la pau, els drets humans i la democràcia a Ucraïna, Rússia i Bielorússia. Aquest document d’incidència s’ha entregat en les diverses reunions institucionals de Barcelona i Madrid. 

La delegació ha estat encapçalada per Oleksandra Romantsova, directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna); Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia); Alexander Cherkasov, president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia); Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP; Luca Gervasoni, director de NOVACT; i Felip Daza, autor de l’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, publicat per l’ICIP i NOVACT.

Segons Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, “l’objectiu de la delegació ha estat complementar la mirada geopolítica sobre la invasió d’Ucraïna amb una perspectiva humana, donant veu a les persones que pateixen l’agressió, així com la repressió dels règims autoritaris de Rússia i Bielorússia.”

Entre aquestes set recomanacions hi trobem el suport polític, tècnic i financer a la iniciativa internacional Tribunal especial contra l’agressió russa, el suport a persones defensores de drets humans i a les iniciatives per l’alliberament dels presoners polítics de la regió, així com a les comunitats refugiades i exiliades. També, l’acompanyament tècnic i diplomàtic al Govern d’Ucraïna per desenvolupar polítiques públiques de resiliència comunitària. 

Luca Gervasoni, director de NOVACT, assegura que la gira d’incidència ha servit per a mostrar el rol que juga la societat civil a la regió i les contribucions que està fent en la promoció dels drets humans, la justícia, la pau i la democràcia. “Poder mostrar aquesta feina, a través de les entitats guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022, ha servit perquè des de les institucions es doni més valor i rellevància al rol de la societat civil com actor de foment i construcció de pau”, apunta. 

Visites institucionals

El dilluns 30 de gener a Barcelona, la delegació es va reunir al Palau de la Generalitat amb el president del Govern, Pere Aragonès, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. 

📸 El #president @perearagones i les #conselleres @MeritxellSerret i @gemmaubasart han rebut els representants de tres premi Nobel de la Pau 2022 d'Ucraïna, Rússia i Bielorrúsia al #Palau @exteriorscat @justiciacat pic.twitter.com/qyZ4pjsjLa

— Govern. Generalitat (@govern) January 30, 2023

A l’Ajuntament de Barcelona la delegació va ser rebuda per la tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, i el director de Justícia Global i Cooperació Internacional, David Llistar. 

Ens reunim amb les entitats guardonades amb el Premi Nobel de la Pau per la seva defensa dels drets humans i el seu treball per resistir pacíficament a la guerra tant a Ucraïna, com a Rússia i Bielorússia. pic.twitter.com/BPXY6xKWm7

— Laura #BCNAntimasclista (@laurapcastano) January 30, 2023

Després de participar en la I Jornada per la Pau del Parlament de Catalunya, la delegació es va traslladar a Madrid, on el dimarts 31 de gener van seguir amb l’agenda de visites institucionals. 

Durant el matí es va reunir amb el director de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, Anton Leis, i amb la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet.

🏛️Un honor recibir en el @Congreso_Es a los representantes de @ccl_ua, @viasna96 y @hrc_memorial, las tres asociaciones que han recibido el #NobelPrize de la Paz 2022, a quienes he transmitido mi enhorabuena por el reconocimiento a su labor en favor de los #DDHH y de la #paz🕊️. pic.twitter.com/nWzE3cNuRF

— Meritxell Batet (@meritxell_batet) January 31, 2023

Més tard van mantenir reunions amb la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés dels Diputats, amb el seu president de Pau Marí Klose i representants del PSOE, PP i ERC; la Secretària d’Estat d’Afers Exteriors i Globals, Ángeles Moreno Bau; i el Secretari General de l’Administració de Justícia, Antonio Dorado. 

Reunions públiques

Cal destacar també que les tres entitats guardonades amb el Premi Nobel es van reunir el diumenge 29 a Lafede.cat (Barcelona) amb unes 30 persones de les diàspores d’Ucraïna, Rússia i Bielorússia en un acte sense precedents, donat que va ser el primer cop que es reunien en un mateix espai les tres diàspores.

La gira va concloure el dimarts 31 amb una roda de premsa i un acte públic a La Casa Encendida de Madrid, titulat ‘Alternatives de pau davant de la guerra a Ucraïna”, on van assistir unes 80 persones. L’acte va ser organitzat per la Coordinadora de ONG para el Desarrollo.

La I Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada aquest dilluns 30 de gener per l’ICIP i Lafede.cat, ha aplegat les entitats del moviment per la pau de Catalunya i representants de les organitzacions premiades amb el Nobel de la Pau 2022 amb l’objectiu de reflexionar sobre el rol de la societat civil en el context de la guerra d’Ucraïna.

La jornada, inaugurada per la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, va comptar amb les intervencions inicials de la presidenta de Lafede.cat, Ares Perceval, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens. En el mateix dia de celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, Perceval va posar en valor la tasca, més necessària que mai, de treballar per la pau i la prevenció de conflictes des de les escoles. Per la seva banda, el president de l’ICIP va destacar el valor de construir pau des de la societat civil, posant per exemple les organitzacions premiades amb el Nobel.

Les aportacions de les entitats de pau catalanes

Amb el títol “Alternatives de construcció de la pau per a un canvi de paradigma: les aportacions de les organitzacions catalanes”, la primera taula de la jornada ha reunit representants de les entitats catalanes de promoció de la pau: Albert Caramés, de FundiPau; Ana Villellas, de l’Escola de Cultura de la Pau; Tica Font, del Centre Delàs; Luca Gervasoni, de Novact; i Pilar Font, de Brigades Internacionals de Pau.

En les seves intervencions han destacat la necessitat de treballar per la prevenció de conflictes i per promoure la pau positiva, basada en la justícia social; han recordat la força del moviment per la pau, per exemple, en les manifestacions de fa just 20 anys contra la guerra a l’Iraq, la necessitat de treballar en xarxa i construir alternatives crítiques sense perdre l’esperança.

Defensa dels drets humans a Ucraïna, Rússia i Bielorússia

Les entitats que han estat premiades amb el Nobel de la Pau 2022 han participat en una taula de debat amb el títol “La societat civil davant la guerra i els règims autoritaris: Ucraïna, Rússia i Bielorússia”, on han explicat les seves experiències. Oleksandra Romantsova, directora executiva del Centre per les llibertats civils (Ucraïna), ha parlat del procés de la societat civil ucraïnesa per avançar cap a la democràcia i ha exigit justícia per tal d’esclarir els crims de guerra comesos a Ucraïna. Ha explicat que la seva organització treballa per portar “Putin i tots els responsables d’aquesta guerra davant del sistema internacional de justícia i que rebin el seu càstig”.

Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans Viasna (Bielorússia), ha relatat com el líder de la seva organització i guanyador del Premi Nobel de la Pau és a la presó i que ella mateixa va haver de marxar del país fa dos anys i no hi pot tornar. Ha explicat la manca de llibertats al seu país i ha demanat als catalans que expressin la seva solidaritat amb els 1.500 presoners polítics que hi ha al seu país.

Per la seva banda, Alexander Cherkasov, expresident de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia), ha emmarcat la guerra actual a Ucraïna com una més de la cadena de crims de guerra comesos pel règim de Putin, també a Txetxènia i Síria. També ha explicat que “Rússia ha declarat la guerra a les organitzacions no governamentals” com la seva i per això fa vuit mesos que va haver de fugir del país.

Construir un relat transversal

La I Jornada de la Pau del Parlament l’ha clausurat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, com a vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau, i el diputat de la mesa del Parlament, Carles Riera. En el context de la guerra d’Ucraïna, Herbolzheimer ha recordat que les guerres són evitables i que el missatge pacifista no és utòpic. També ha demanat crear “un relat transversal” de resposta a la guerra, “que ens permeti fer entendre a Putin que la seva agressió es inacceptable, que Ucraïna és i continuarà sent independent i alhora qüestionar una lògica armamentística que divideix el món”.

Per la seva banda, el diputat Carles Riera ha agraït a les entitats que han participat en l’organització de la jornada i les ha emplaçat a començar ja a treballar en l’edició de l’any que ve.

Els pròxims 30 i 31 de gener, representants de les tres iniciatives guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022 visitaran Barcelona i Madrid en una delegació organitzada per l’ICIP i NOVACT.

La delegació estarà formada per Oleksandra Romantsova, directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna); Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia); i Alexander Cherkasov, president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia). Aquestes tres iniciatives de la societat civil -una individual i dues col·lectives- van rebre el passat mes d’octubre el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca de denúncia de crims de guerra i de defensa de la pau i els drets humans.

Amb motiu de la seva vista, el 30 de gener, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, el Parlament de Catalunya acollirà la primera Jornada de la Pau organitzada amb la col·laboració de l’ICIP i Lafede.cat.

“Les entitats socials i les institucions catalanes que treballem pel foment de la pau, conjuntament amb el Parlament de Catalunya, estem especialment satisfetes de presentar la feina d’aquestes tres entitats, en el marc de la primera Jornada de la Pau que organitza la cambra catalana”, explica el director de l’ICIP, Kristian Herbolheizmer.

La jornada constarà de dues taules rodones. La primera, Alternatives de construcció de pau per a un canvi de paradigma: les aportacions de les organitzacions catalanes, reunirà cinc representants de l’eix de pau de Lafede.cat. Es parlarà dels reptes de construcció de pau en relació a l’evolució dels conflictes armats, la interrelació entre els conceptes de pau i seguretat; i es presentaran propostes per a una política pública catalana de pau. Hi participaran Albert Caramés, de Fundipau,  Ana Vilellas,  de l’Escola de Cultura de Pau, Tica Font, del Centre Delàs, Luca Gervasoni, de NOVACT i  Pilar Font, de Brigades Internacionals de Pau.

La segona taula porta per nom La societat civil davant la guerra i els règims autoritaris: Ucraïna, Rússia i Bielorússia i comptarà amb la participació de les representants de les tres iniciatives guardonades amb el Premi Nobel de la Pau.

La jornada la clourà la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Gabriela Serra i la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés.

L’activitat començarà a les 16h i està oberta al públic. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia al web del Parlament.

Reunions institucionals

El mateix dilluns 30 de gener al matí, la delegació internacional dels premis Nobel de la Pau es reunirà amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. 

En les diferents reunions institucionals hi participarà el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i el director de NOVACT, Luca Gervasoni.

Visita i activitats a Madrid

Després dels actes de Barcelona, el 31 de gener la delegació es desplaçarà a Madrid on participaran en diferents reunions amb representants governamentals i compareixeran davant el Congrés de Diputats. A la tarda, tindrà lloc un acte obert al públic organitzat per la Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo. L’acte tindrà lloc a la Casa Encendida a les 18.30h i comptarà amb la participació dels representants del Nobel de la Pau i també de l’investigador Felip Daza, autor de l’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, publicat per l’ICIP i NOVACT. El document analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació del conflicte.

“Aquestes activitats tenen l’objectiu de donar a conèixer el paper clau que estan realitzant aquestes tres entitats. Al llarg dels darrers anys han promogut un rol de protesta, documentant crims de guerra, violacions de drets humans i abusos de poder. La seva tasca és un exemple important del rol significatiu que pot i ha de jugar la societat civil per prevenir crisis i construir la pau”, comenta Luca Gervasoni, director de NOVACT.

Biografies dels representants del Premi Nobel de la Pau 2022

Oleksandra Romantsova és la directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna). És la coordinadora de la direcció de la documentació dels crims de guerra i promoció dels resultats de la documentació com a part de la iniciativa global “Tribunal per a Putin”. Participa en missions sobre el terreny arreu d’Ucraïna. 

Natallia Satsunkevich és membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia). El premi Nobel va ser concedit al President de Viasna, Alex Bialiatski, actualment pres pel règim d’Aleksandr Lukashenko. Com a part de l’equip d’assistència jurídica, Satsunkevich ajuda les víctimes de violacions de drets humans a obtenir reparació. Pel seu activisme, està actualment sotmesa a un procés penal a Bielorússia.

Alexander Cherkasov és el president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia). Memorial ha estat documentant els abusos dels drets humans a Txetxènia i prestant assistència a les víctimes des de l’inici del conflicte armat el 1994. Més endavant va ampliar la seva tasca a les repúbliques veïnes a mesura que els abusos als drets humans es van estendre a la regió més àmplia del nord del Caucas.

L’ICIP ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. 

És la dotzena edició del guardó, corresponent a l’any 2023, i la convocatòria estarà vigent fins al 20 de març de 2023, inclòs.

El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau.

La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Persones i col·lectius guardonats

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

L’ICIP ha elaborat la bibliografia “Construcció de pau i resolució de conflictes” per a la col·lecció de bibliografies temàtiques del Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya. Es traca d’una selecció de lectures que ens permeten entendre la construcció de pau des de diferents enfocaments, i que inclou moltes publicacions pròpies de l’ICIP però també aportacions fetes per l’Escola de Cultura de Pau, FundiPau i Creart.

El recull de lectures fa un èmfasi especial en els processos de pau, la gestió i transformació de conflictes, el paper de les dones en la construcció de pau i les visions alternatives a la seguretat. La bibliografia s’ha elaborat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i en coordinació amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Les bibliografies temàtiques ofereixen monografies i recursos a la ciutadania sobre diferents matèries especialitzades que estan disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.

Donació de 750 llibres

En paral·lel a l’elaboració de la bibliografia temàtica, l’ICIP ha fet una donació de 750 llibres publicats per la institució a un total de 28 biblioteques públiques de Catalunya, adherides al programa Biblioteques sense Fronteres en l’edició ”Llegir els conflictes, construir pau”.

Les publicacions de l’ICIP, especialitzades en la cultura de pau, la seguretat i els conflictes, estan a disposició de les biblioteques que estiguin interessades en disposar-ne.

L’ICIP disposa de cinc col·leccions de llibres que tenen per objectiu difondre la cultura de pau: “Clàssics de la pau i noviolència”, “Eines de pau, seguretat i justícia”, “Paz y seguridad”, “Noviolència i lluita per la pau” i “ICIP Research”.

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut aquesta tarda a la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats ICIP 2021.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat la tasca realitzada en les quatre àrees de treball de l’ICIP (“Memòria, convivència i reconciliació”, “Violències fora de contextos bèl·lics”, “Diàleg social i polític”, “Alternatives de seguretat”), i ha focalitzat l’atenció en l’aposta de l’ICIP per repensar el model de seguretat dominant, en l’actual context de guerra a Ucraïna, tot alertant dels perills de la cursa armamentista.

Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha detallat les accions més destacades realitzades els darrers mesos, les quals es basen en diferents propòsits: complir el mandat atorgat pel Parlament de Catalunya a partir de la llei de creació de l’ICIP, generar sinergies entre actors socials i institucionals, fer incidència a Catalunya i a nivell internacional, treballar a prop de les víctimes i promoure diàlegs difícils entre persones i organitzacions amb perspectives molt diferents.

De cara a les línies d’acció de futur, el director de l’ICIP ha apostat per “repensar i actualitzar el discurs de la pau per promoure una societat més justa, a Catalunya i arreu”, i ha avançat que la institució treballa en l’organització del Congrés Català de Pau l’any 2023 – iniciativa de l’ICIP i les entitats de pau de Catalunya- amb l’objectiu que esdevingui “un espai d’anàlisi i reflexió per actualitzar l’agenda de pau de Catalunya i revisar els instruments de política pública de foment de la pau”.

L’activitat presentada per l’ICIP en l’informe anual 2021 ha rebut el suport pràcticament unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups Socialistes Units per Avançar, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem han traslladat el seu agraïment i felicitació per la tasca de divulgació i foment de la pau desenvolupada per l’ICIP, i la seva contribució en la promoció de la cultura de pau en la societat catalana i arreu.

En la mateixa sessió de la Comissió d’Acció Exterior, la cambra ha rebutjat la proposta de resolució sobre el tancament de l’ICIP presentada pel grup parlamentari de VOX. La proposta ha rebut l’únic vot favorable de VOX mentre que la resta de grups parlamentaris (PSC i Units per Avançar, Junts, CUP, Comuns, ERC, Ciutadans) hi han votat en contra, defensant la necessària i pertinent tasca de l’ICIP en el foment de la cultura de pau.

L’ICIP ha participat, a petició del Parlament de Catalunya, en la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial de la cambra catalana, que té per objectiu debatre políticament i de manera pública el model d’ordre públic actual i afrontar els nous reptes en matèria de seguretat i d’exigència de transparència.

Per tal d’analitzar diversos models policials, amb comparatives internacionals, i revisar les funcions i organització que ha de tenir una policia democràtica del segle XXI, la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial ha comptat amb la compareixença d’una cinquantena d’especialistes de Catalunya i de l’àmbit internacional, i també amb la documentació, per escrit, de diferents institucions que aborden la seguretat des de diferents perspectives, entre les quals l’ICIP.

L’àrea de treball “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, que té per objectiu promoure discursos i pràctiques alternatives a la noció tradicional de seguretat, especialment des dels fonaments de la cultura de pau i del feminisme, ha fet arribar a la Comissió les seves aportacions, centrades en la necessitat de replantejar l’actual model de seguretat.

El document advoca per superar la visió reactiva de la seguretat, centrada en els interessos de l’Estat, a partir de les següents consideracions:

• Reconeixement de les violències culturals i estructurals, més enllà de les violències físiques i les directes
• Reconeixement del caràcter inevitable i positiu del conflicte
• Gestió de les violències situant la sostenibilitat de la vida en el centre
• Interdependència, responsabilitat compartida i construcció de confiances, des d’una òptica de seguretat comuna

A partir d’aquestes premisses i de l’anàlisi del model policial actual, l’ICIP fa un seguit de recomanacions, entre les quals, actualitzar el marc jurídic vigent a partir de processos participatius i incorporar, en la futura llei del Sistema de Policia de Catalunya, la funció i visió d’organitzacions de nivell comunitari i de professionals com educadors, mediadors o treballadors socials.

Com a reptes pendents, l’ICIP constata la necessitat de trobar un equilibri per assolir la socialització de la policia sense que hi hagi una invasió de les seves competències en l’esfera socioeducativa; apostar pel disseny de polítiques de mig i llarg termini, amb caràcter adaptatiu i major transversalitat; crear un mecanisme independent d’investigació de les possibles vulneracions de drets humans comeses per agents policials; així com analitzar les causes i conseqüències de la criminalitat, més enllà dels indicadors quantitatius.

El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 8 de novembre tres nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP. Es tracta de la directora general de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Yoya Alcoceba i Cruixent; la directora general de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Anna Dotor i Casals; i el director del Fons Català de Cooperació, David Minoves i Llucià. D’aquesta manera, Minoves torna a formar part de la Junta de l’ICIP, càrrec que ja ha ocupat en dos anteriors mandats. 

Les noves incorporacions se sumen a les persones membres elegides pel Parlament: el professor de Dret Constitucional Marco Aparicio, l’antropòloga Gemma Casal, el professor de la Universitat Ramon Llull Óscar Mateos, la periodista Carme Colomina, l’activista Nour Salameh i l’activista i escriptora Remei Sipi. 

L’executiu ha cessat l’exdirector general del Cooperació al Desenvolupament, Josep Desquens; l’exdirector general de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Piqué; i l’acadèmica Laia Comerma. 

L’article 6 de la Llei 14/2007 de creació de l’ICIP estableix que la Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de la institució i que és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament i tres són designats pel Govern. 

L’article 7.6 de la Llei esmentada, que regula l’elecció i l’estatut dels membres de la Junta de Govern, estableix que el Govern ha de nomenar tres persones com a membres de la Junta de Govern.