L’ICIP ha participat, a petició del Parlament de Catalunya, en la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial de la cambra catalana, que té per objectiu debatre políticament i de manera pública el model d’ordre públic actual i afrontar els nous reptes en matèria de seguretat i d’exigència de transparència.
Per tal d’analitzar diversos models policials, amb comparatives internacionals, i revisar les funcions i organització que ha de tenir una policia democràtica del segle XXI, la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial ha comptat amb la compareixença d’una cinquantena d’especialistes de Catalunya i de l’àmbit internacional, i també amb la documentació, per escrit, de diferents institucions que aborden la seguretat des de diferents perspectives, entre les quals l’ICIP.
L’àrea de treball “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, que té per objectiu promoure discursos i pràctiques alternatives a la noció tradicional de seguretat, especialment des dels fonaments de la cultura de pau i del feminisme, ha fet arribar a la Comissió les seves aportacions, centrades en la necessitat de replantejar l’actual model de seguretat.
El document advoca per superar la visió reactiva de la seguretat, centrada en els interessos de l’Estat, a partir de les següents consideracions:
Reconeixement de les violències culturals i estructurals, més enllà de les violències físiques i les directes
Reconeixement del caràcter inevitable i positiu del conflicte
Gestió de les violències situant la sostenibilitat de la vida en el centre
Interdependència, responsabilitat compartida i construcció de confiances, des d’una òptica de seguretat comuna
A partir d’aquestes premisses i de l’anàlisi del model policial actual, l’ICIP fa un seguit de recomanacions, entre les quals, actualitzar el marc jurídic vigent a partir de processos participatius i incorporar, en la futura llei del Sistema de Policia de Catalunya, la funció i visió d’organitzacions de nivell comunitari i de professionals com educadors, mediadors o treballadors socials.
Com a reptes pendents, l’ICIP constata la necessitat de trobar un equilibri per assolir la socialització de la policia sense que hi hagi una invasió de les seves competències en l’esfera socioeducativa; apostar pel disseny de polítiques de mig i llarg termini, amb caràcter adaptatiu i major transversalitat; crear un mecanisme independent d’investigació de les possibles vulneracions de drets humans comeses per agents policials; així com analitzar les causes i conseqüències de la criminalitat, més enllà dels indicadors quantitatius.
El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 8 de novembre tres nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP. Es tracta de la directora general de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Yoya Alcoceba i Cruixent; la directora general de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Anna Dotor i Casals; i el director del Fons Català de Cooperació, David Minoves i Llucià. D’aquesta manera, Minoves torna a formar part de la Junta de l’ICIP, càrrec que ja ha ocupat en dos anteriors mandats.
Les noves incorporacions se sumen a les persones membres elegides pel Parlament: el professor de Dret Constitucional Marco Aparicio, l’antropòloga Gemma Casal, el professor de la Universitat Ramon Llull Óscar Mateos, la periodista Carme Colomina, l’activista Nour Salameh i l’activista i escriptora Remei Sipi.
L’executiu ha cessat l’exdirector general del Cooperació al Desenvolupament, Josep Desquens; l’exdirector general de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Piqué; i l’acadèmica Laia Comerma.
L’article 6 de la Llei 14/2007 de creació de l’ICIP estableix que la Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de la institució i que és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament i tres són designats pel Govern.
L’article 7.6 de la Llei esmentada, que regula l’elecció i l’estatut dels membres de la Junta de Govern, estableix que el Govern ha de nomenar tres persones com a membres de la Junta de Govern.
Després de dos anys de treball i trobades virtuals, aquesta setmana s’ha reunit per primera vegada a San Cristóbal de las Casas, Chiapas, la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual l’ICIP n’és un dels impulsors.
La Plataforma és un espai de diàleg i sinergia en què han convergit persones i organitzacions vinculades a la Xarxa Global per a la Prevenció dels Conflictes Armats (GPPAC per les sigles en anglès), al Servei Civil per a la Pau de Pa per al Món i al I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona el 2019 i organitzat per l’ICIP, Serapaz i Taula per Mèxic.
Al llarg d’aquest procés s’han anat sumant altres organitzacions que també han estat presents a les diferents activitats realitzades a Chiapas durant la setmana. Entre altres, hi han participat Aluna, CCC México, Consorcio Oaxaca, Coreco A.C, Energía y Estrategia, Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, Serpaj México, Sipaz, SweFOR, Taula per Mèxic y la Iniciativa Whitaker para la Paz y el Desarrollo. Totes formen part d’aquesta Plataforma que també aglutina persones activistes, periodistes, artistes i acadèmiques compromeses amb la transformació de la violència a través d’un enfocament de construcció de pau a Mèxic.
Del 25 al 28 d’octubre, la Plataforma va organitzar un fòrum internacional i una trobada de pobles i va fer diverses reunions per debatre sobre el present i el futur del col·lectiu. També es va fer una visita a Acteal, una comunitat de Chenalhó, Chiapas, amb un gran valor simbòlic. El 22 de desembre de 1997, grups paramilitars que haurien actuat amb aquiescència de l’Estat van acabar amb la vida de 45 indígenes tsotsils, entre els quals hi havia 4 dones embarassades i 18 menors d’edat. Va ser a la Casa de memòria i esperança d’Acteal on es va llegir un comunicat anunciat la constitució formal de la Plataforma.
Acte de presentació de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, a Acteal, Chiapas
Un fòrum com a primer acte públic
El primer acte públic de la Plataforma va ser el Fòrum Internacional Construcció de Pau a Mèxic, celebrat al Teatre Daniel Zebadúa de San Cristóbal de las Casas el 25 d’octubre. L’objectiu era reflexionar i analitzar els reptes que representen els escenaris actuals de violència que es viuen als diversos territoris de Mèxic.
El Fòrum va comptar amb l’assistència de més de 500 persones i va ser articulat al voltant de quatre taules. La taula inaugural “Claus per a la construcció de pau: una reflexió global” es va dur a terme sota l’ànim de pensar els marcs estratègics que s’han impulsat a altres latituds per a la construcció de pau, les necessitats i els obstacles; hi van compartir les seves reflexions Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, Marta Ruiz, excomissionada de la Comisión de la Verdad de Colòmbia, així com Luís Jorge Garay, acadèmic i consultor internacional.
La segona taula anomenada “Seguretat, justícia i territori”, va partir de la pregunta “Com aturar la violència?”, sobretot en el context d’una crisi de drets humans i inseguretat a Mèxic, per distingir els diversos actors que exerceixen la violència amb un enfocament territorial. Aquesta taula va ser encapçalada per Jenny Pearce de la London School of Economics del Regne Unit, Guillermo Trejo, de la Universitat de Notre Dame als Estats Units i Francisco Huaroco Tomás, de la comunitat indígena de Cherán. La moderació va anar a càrrrec de Yésica Sánchez Maya, del Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad, A.C.
La tercera taula anomenada “Pràctiques restauratives, diàleg i reconstrucció del teixit social” va ser presentada per Gloria Abarca, experta en Educació per a la Pau i va comptar amb la participació de Lenin Torres, del Centre de Recerca i Acció Social (CIAS Per la Pau), Lina Ibáñez, de Diálogos Improbables, de Colòmbia i Abel Barrera, del Centro de Derechos Humanos de la Montaña Tlachinollan.
Finalment, la quarta taula, “La dimensió cultural i espiritual de la construcció de pau”, va reunir l’acadèmic i activista social Pietro Ameglio, la periodista i integrant de Quinto Elemento Lab, Marcela Turati i el Bisbe de la Diòcesi de San Cristóbal de las Casas, Mons. Rodrigo Aguilar. Moderada per Carla Ríos, de la Brigada Marabunta, els i les participants van intercanviar punts de vista i experiències, sobre com l’educació, l’espiritualitat, l’art, la cultura o el periodisme són elements fonamentals per a la transformació dels mecanismes que justifiquen i donen suport a l’exercici de la violència en una societat.
Podeu recuperar el contingut de totes les taules i les conclusions en aquest enllaç.
Fòrum internacional “Construcció de Pau a Mèxic”
Una trobada de pobles a la segona jornada
Després del fòrum, dimecres 26 va tenir lloc la trobada “Teixint la paraula, dialogant entre pobles”, organitzada conjuntament amb la Plataforma per a la construcció de la pau a Chiapas, Slamalil K’inal.
Més de 200 persones provinents de diferents comunitats indígenes de diferents estats de Mèxic van participar en aquesta jornada que va tenir lloc a la Casa Diocesana de San Cristóbal de las Casas.
Durant el dia, els participants van analitzar la realitat de Chiapas i altres estats mexicans dividits en sis taules (Protecció i Seguretat comunitària; Reconstrucció del teixit social i Construcció de Pau; Acompanyament a processos de víctimes; Joventuts; Dones; Alternatives econòmiques, terra i territori, autonomia i lliure determinació).
Una sessió de treball i una visita a Acteal
El dijous 27, tercer dia de la trobada, va tenir lloc una reunió de la Plataforma en què van participar més de trenta persones pertanyents a les diferents organitzacions que en formen part. Va ser una sessió de treball intern pensada per modular una visió comuna davant dels diferents desafiaments a la pau que coneix Mèxic i dotar la Plataforma d’estratègies i metodologies pròpies.
Finalment, el divendres 28, quart dia de la trobada, els membres de la Plataforma i convidats al fòrum van fer una visita a Acteal. El proper mes de desembre es compliran 25 anys de la matança que va convertir aquesta petita comunitat en un exemple de la lluita, la resistència i la dignitat dels pobles originaris.
Durant la visita, els membres de la Plataforma van aprofitar per fer una cerimònia simbòlica de presentació del col·lectiu i es va llegir un comunicat fundacional que recull els principals objectius de l’agrupació.
En els propers mesos, la Plataforma té previst continuar treballant “per propiciar la transformació de les condicions estructurals i culturals que generen la crisi de violència armada a Mèxic”, segons recull el comunicat fundacional. Per això a consideren important impulsar una pau inclusiva, justa, transformadora i duradora. “És a dir, assolir la satisfacció de totes les condicions que permeten accedir a la vida digna de totes les persones”.
Onze anys després de la Conferència Internacional d’Aiete, que va donar pas al cessament definitiu de la violència d’ETA i a l’obertura d’una nova etapa al País Basc, la societat basca afronta encara reptes pendents per a la consecució d’una pau completa.
Reptes com ara la creació d’una memòria comuna, inclusiva i social per explicar el conflicte basc a les futures generacions, el reconeixement i dignificació de totes les víctimes de la violència, la promoció de nous espais de diàleg i de confiança entre persones amb diferents sensibilitats i els processos de sanació de ferides encara obertes.
A partir del lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt del teixit associatiu del País Basc en favor de la pau, en aquest vídeo produït per l’ICIP recollim diverses veus de les entitats guardonades per posar en valor els èxits aconseguits fins a l’actualitat i marcar les qüestions pendents en el camí cap a la pau.
Intervenen Aitziber Blanco (Foro Ciudadano Donostia), Agus Hernán (Foro Social Permanente), Maider Maraña (Fundación Baketik), María Oianguren (Gernika Gogoratuz), Iñigo Retolaza (programa MemoriaLab) i Paul Ríos (Elkarri/Lokarri),
Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la societat civil ucraïnesa s’ha organitzat de manera espontània i valenta per contrarestar l’ocupació militar mitjançant centenars d’accions noviolentes, que inclouen actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives. L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, elaborat pel professor Felip Daza en el marc d’un projecte conjunt de l’ICIP i Novact, examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa entre febrer i juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit.
El document, que es publica aquest dimarts 18 d’octubre, analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació dels conflictes.
El treball constata que algunes accions de resistència van contribuir a frenar la invasió al nord del país i van obstaculitzar el procés d’institucionalització de l’ocupació militar en les seves primeres etapes. Alhora, la noviolència ha creat condicions i estratègies per mantenir la cohesió social i la resiliència comunitària davant la por i la incertesa provocades per la invasió. També ha reforçat la governança local, gràcies a l’empoderament dels actors socials i a una millor coordinació amb les autoritats locals.
La societat civil organitzada també ha permès construir un ampli sistema per al desenvolupament de tasques d’evacuació, transport i reubicació de persones afectades per la violència. Així mateix, la tasca de monitoreig de crims de guerra desenvolupada per les organitzacions de defensa dels drets humans ha evitat la indefensió jurídica de la població i ha empoderat les comunitats a denunciar abusos.
Segons l’autor de l’informe Felip Daza “la resposta civil noviolenta del poble ucraïnès és una experiència única que pot servir d’inspiració per altres conflictes armats, però sobretot és la llavor per reconstruir el país i teixir aliances regionals per aturar la barbàrie de la guerra”.
Metodologia i tipologia d’accions
La investigació es basa en un treball de camp sobre el terreny, efectuat entre els dies 2 i 18 d’abril de 2022, per part de l’autor Felip Daza i la fotògrafa i operadora de càmera Lorena Sopena. Durant l’estada es van recollir dades i testimonis a partir d’entrevistesamb 55 actors polítics i socials del país, entre els quals representants d’institucions públiques, ONG, activistes, acadèmics i institucions religioses.
La recollida d’informació ha permès elaborar un mapa interactiu amb 235 accions noviolentes verificades i sistematitzades, des del 24 de febrer fins al 30 de juny de 2022. Les accions registrades es divideixen en tres tipologies: accions de protesta i dissuasió (148), accions d’intervenció noviolenta (51) i accions de no-cooperació (36). Les accions més nombroses han estat les de protesta, entre les quals s’inclouen les manifestacions i concentracions públiques, registrades sobretot al sud del país, en les zones sota ocupació russa, i durant les primeres setmanes de la invasió.
A partir de l’abril, les manifestacions es van reduir de manera dràstica fruit de la repressió, amb detencions arbitràries i segrestos d’activistes. Per contra, la resistència va adoptar una estratègia basada en accions clandestines, de desobediència i de no-cooperació. Destaquen, per exemple, iniciatives com les de penjar llaços de colors als municipis, campanyes de comunicació via xarxes socials, les cartes de dimissió signades per les direccions d’escoles de Melitopol o la negativa d’alguns docents de fer classes amb programes russos.
Les accions d’intervenció noviolenta es van popularitzar a l’inici de la invasió, amb el bloqueig de tancs russos per part de la ciutadania ucraïnesa i la construcció de barricades. Aquestes accions van tenir un impacte directe, ja que van fer retrocedir els objectius militars de Rússia. L’informe també constata que la resistència civil noviolenta va contribuir a frenar la invasió al nord del país.
L’informe inclou un decàleg de recomanacions per a governs, organismes i societat civil d’Ucraïna i a nivell internacional, entre les quals, donar suport material i financer a les accions de resistència, crear programes de protecció per a activistes i d’investigació dels crims de guerra, o incidir en el disseny d’una seguretat que posi al centre les persones i les comunitats.
L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra (col·lecció Informes ICIP) és fruit d’un projecte conjunt amb Novact i amb la col·laboració de la Friedrich-Schiller-University Jena i l’ONG alemanya Corridors. El treball està disponible en format electrònic en català, castellà, anglès i ucraïnès.
El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2022 de manera conjunta a tres iniciatives de la societat civil – una individual i dues col·lectives- per la seva tasca de denúncia de crims de guerra i de defensa de la pau i els drets humans. Els guardonats són l’advocat i activista bielorús Ales Bialiatski, empresonat des del 2020, l’organització russa de drets humans Memorial i l’organització ucraïnesa de drets humans Center for Civil Liberties.
Un premi significatiu i oportú
És, sens dubte, un premi molt significatiu i oportú en el moment convuls que viu Europa. En primer lloc, perquè es guardonen iniciatives de tres països fronterers (Bielorússia, Ucraïna i Rússia) els quals tenen un futur unit, malgrat la conjuntura actual.
És, alhora, un missatge que posa en valor la tasca, discreta però imprescindible, de la societat civil per denunciar abusos contra els drets humans, i per criticar el poder. Un exercici “fonamental”, segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, perquè “l’espai de crítica al poder s’està reduint arreu del món, també en democràcies o en espais suposadament democràtics”.
En darrer lloc, aquest premi Nobel de la Pau interrelaciona els termes de pau, drets humans i democràcia, tres conceptes estretament lligats. “Premiar la tasca de persones i organitzacions, de base, defensores dels drets humans enforteix la democràcia i contribueix, alhora, a construir la pau”, assegura el director de l’ICIP.
BREAKING NEWS: The Norwegian Nobel Committee has decided to award the 2022 #NobelPeacePrize to human rights advocate Ales Bialiatski from Belarus, the Russian human rights organisation Memorial and the Ukrainian human rights organisation Center for Civil Liberties. #NobelPrizepic.twitter.com/9YBdkJpDLU
L’ICIP, a través de l’àrea de ‘Diàleg social i polític’, ha organitzat aquesta tardor diverses iniciatives de diàleg per promocionar la conversa i l’escolta entre persones amb posicionaments ideològics allunyats.
En total, es faran quatre cicles diferents entre els mesos d’octubre i desembre que reuniran persones influents en diferents àmbits de la societat i de corrents ideològics diversos; joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials; professorat i experts internacionals.
L’objectiu d’aquestes experiències és provar diferents metodologies de promoció del diàleg, que reuneixen en diferents espais persones amb opinions molt diverses. “La cohesió social a Catalunya ha estat malmesa i amb aquestes iniciatives de promoció del diàleg podem ajudar a cohesionar”, afirma Pablo Aguiar, coordinador de l’àrea de l’ICIP responsable de les iniciatives
El primer d’aquests cicles és la segona edició del Projecte Àgora, desenvolupat conjuntament amb la Fundació Catalunya Europa. Durant tres sessions, es reuniran persones amb ideologies molt diverses per debatre sobre el conflicte polític de Catalunya. La metodologia seguida consisteix en una primera lectura de textos clàssics, seleccionats per la Casa dels Clàssics, a partir dels quals surten temes de debat i reflexió relacionats amb el tema principal. La primera sessió del cicle d’enguany es va fer el passat 1 d’octubre a Banyoles i va reunir una vintena de participants.
Diferents metodologies
La segona iniciativa també és la segona edició d’una activitat que ja es va posar en marxa el 2021. Durant quatre sessions, un grup de joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials prendran part en tallers de formació en capacitats de lideratge. La formació es basa en la metodologia del lideratge adaptatiu, desenvolupada a la facultat de govern de la Universitat de Harvard. En aquest cas, es convoca un grup de persones amb perspectives diverses, fins i tot enfrontades, i se’ls convida a participar en uns exercicis d’anàlisi, reflexió i pràctica en temps real.
La tercera proposta és un projecte conjunt amb l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona i s’adreça a professorat de primària, secundària i cicles formatius. A partir del 10 d’octubre es faran quatre sessions amb educadors que tractaran com afrontar les discrepàncies a dins l’aula, per tal d’afavorir un debat constructiu a partir de diferències d’opinió. La metodologia utilitzada s’inspira en el programa ‘Discrepància benvinguda!’ que l’Escola de Cultura de Pau ja havia fet en ocasions anteriors.
Primera sessió del curs organitzat per l’Escola de Cultura de Pau
L’última proposta és una novetat i s’organitza amb l’entitat The Protopia Lab. Serà l’única activitat que es desenvoluparà en anglès i amb participants internacionals. La sessió porta per títolDifficult conversations in polarised times (Converses difícils en temps polaritzats) i reunirà un grup de vint persones, intel·lectualment diverses, per mantenir “converses difícils” sobre com volem i podem viure junts, ara i en el futur. Tindrà lloc a Barcelona els 28 i 29 d’octubre.
Després de l’experiència d’aquesta tardor, l’ICIP té previst a partir de l’any continuar impulsant diferents projectes de promoció del diàleg, sempre amb la premissa que el diàleg és una eina essencial per reconduir els conflictes de manera positiva i enfortir la democràcia, la convivència i la cohesió social.
Totes elles han rebut el guardó de manera conjunta “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre les entitats premiades, s’engloben entitats que han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri. I d’altres que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz, Baketik o Bakeola.
El premi també reconeix la Fundació Museu de la Pau Guernica, el Foro Ciudadano Donostia, UnescoEtxea, la Fundación Fernando Buesa, Emagune, la xarxa de dones Ahotsak, Eskubidez, les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab, els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA, o la iniciativa BatzART!.
La cerimònia ha estat presidida per la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, que ha destacat “el treball, tan sovint amagat i discret, de persones, grups, col·lectius i organitzacions que pensen tossudament que una bona convivència social es construeix poc a poc, i que van decidir apostar per iniciatives que basteixen ponts, per un futur lliure d’odi i de violències”.
En el discurs, el president de l’ICIP també ha afirmat que “el Premi ICIP és un toc d’atenció als poders públics, perquè actuïn amb la responsabilitat i la maduresa que exigeixen les circumstàncies”.
La glossa del col·lectiu premiat ha anat a càrrec de Jordi Armadans, periodista, activista i exdirector de FundiPau, entitat que va presentar la candidatura premiada. En el seu discurs, Armadans ha reivindicat “l’experiència, el testimoniatge i la importantíssima tasca dels i les activistes per la pau” i ha lloat l’activisme “difícil i dur, però absolutament imprescindible” de les persones premiades. La lectura de la glossa també ha recordat que “la violència, a més de criminal, és absurda” i que “els drets humans mai no són el problema, sinó la solució”.
Un premi plural i col·lectiu
Persones de les diferents entitats i iniciatives premiades han recollit el guardó durant la cerimònia i, en nom de totes elles, han pres la paraula María Oianguren, directora del centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz, i Eneko Calle, membre del Foro Social Permanente.
En el seu discurs d’acceptació del premi, els dos representants han destacat la pluralitat dels col·lectius premiats però alhora “el compromís compartit en favor de la convivència pacífica i la defensa dels drets humans”, i la capacitat de tots ells per teixir ponts entre actors enfrontats i obrir espais d’acostament entre persones diferents. Oianguren i Calle han agraït el premi en nom de la societat civil premiada per haver contribuït a la pacificació d’un procés “que encara no ha acabat” i del qual “encara queden molts nusos per desfer”, com el “reconeixement de totes les víctimes” o el fet que “tots els relats puguin ser explicats amb honestedat”.
En el seu discurs conjunt també han reivindicat la necessitat de continuar treballant per deslegitimar la cultura hegemònica de la violència com a via per a resoldre els conflictes i han emplaçat les administracions públiques a promoure polítiques en favor de la pau.
En la cloenda de l’acte, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, ha destacat la “valentia” en “moments difícils” de les entitats premiades, que “han sabut treballar conjuntament per donar una solució democràtica” al conflicte basc i que “encara ho fan per resoldre el que queda pendent amb el mateix compromís”, i ha remarcat que el Premi ICIP “és un premi a tota la societat basca”.
La cerimònia de lliurament del Premi ICIP ha estat seguida per nombrosos representants del moviment pacifista català, membres de l’associació de víctimes del terrorisme UAVAT i diputats i diputades del Parlament, entre un centenar d’assistents.
Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima al jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.
El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.
El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
La setena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2023, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.
La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
A qui va dirigit?
S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.
De què han de parlar les lletres?
La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.
Com es pot participar?
El concurs té dues modalitats:
Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.
Fins quan es pot participar?
La setena convocatòria del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2023, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.
La Biblioteca de l’ICIP reobre al públic des d’aquesta setmana després del trasllat de la seu i les vacances d’estiu. La nova localització de la biblioteca és al carrer Aragó 244-248, de Barcelona.
La nova seu és provisional a l’espera d’instal·lar-se en un espai més ampli i definitiu. Durant aquest període, l’espai de consulta serà molt reduït ja que només es disposa d’una taula de consulta i els volums es troben a les mateixes oficines de l’ICIP. Tot i així, es continuaran oferint els serveis com fins ara, destacant el préstec de documents.
En aquest nou curs, el centre estarà obert els dilluns, dimecres i divendres de 9:30h a 14:00h. Actualment, el fons de monografies especialitzades arriba als 10.000 volums.
Així mateix, les persones usuàries es poden posar en contacte amb el centre a través del correu biblioteca@icip.cat per resoldre consultes i dubtes.
La Biblioteca de l’ICIP és un centre de referència a Catalunya especialitzat en la cultura de pau, la noviolència, la seguretat i els conflictes. Dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.
El centre forma part de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (XBEG) i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Tot partint de la premissa que el diàleg és una eina essencial per reconduir els conflictes de manera positiva i enfortir la democràcia, la convivència i la cohesió social, l’ICIP ha impulsat el projecte “Àgora” de promoció del diàleg i l’escolta entre persones amb posicionaments ideològics allunyats.
El projecte, desenvolupat conjuntament amb la Fundació Catalunya Europa i la Casa dels Clàssics, ha consistit en la celebració de tres jornades en les quals han participat persones influents en diferents àmbits de la societat i de corrent ideològics molt diversos, les quals han estat seleccionades prèviament. Es tracta de Pere Almeda, Marc Arza, Susana Beltrán, Caterina Calsamiglia, Daniel Clivillé, Marc Cortés, Xavier Domènech, Mohammed El Amrani, Eduard Gil, Paola Lo Cascio, Isaac Peraire, Andrés Querol, Sofia Rodríguez, Albert Royo, Eulàlia Solé, Gemma Ubasart i Luís Torras.
Les sessions han estat conduïdes per Maria Begoña Roman, professora d’Ètica i Bioètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra d’Ètica de la Universitat Ramon Llull, i Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona.
La metodologia seguida ha consistit en una primera lectura de textos clàssics, seleccionats per la Casa dels Clàssics, a partir dels quals han sortit temes de debat i reflexió relacionats amb el conflicte polític de Catalunya.
Les persones participants fan una molt bona valoració de la iniciativa, la qual -expliquen- els ha permès escoltar en espais segurs, amb matisos, establir confiança i diàlegs constructius, revisar els propis plantejaments i buscar mecanismes de superació de les diferències.
Segons afirma, per exemple, l’empresari i professor Marc Arza “venim d’uns anys de molta tensió política i ens convé escoltar-nos més entre nosaltres, ser més conscients dels arguments, les raons i les emocions dels altres per tal de construir espais compartits”. L’exdiputada i professora Susana Beltran afegeix que l’espai li ha permès “reconciliar-se amb la societat”, mentre que l’empresari Daniel Clivillé explica que “teixir ponts entre persones que pensen diferent enriqueix el debat social”.
Vídeo resum del projecte “Àgora”
El projecte “Àgora” s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” i, després d’aquesta primera iniciativa desenvolupada a Barcelona, l’objectiu de les institucions impulsores és replicar els debats i el diàleg en d’altres indrets de Catalunya.
El Parlament de Catalunya ha acollit aquest dimarts 12 de juliol la presentació de l’informe final de la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia, en un acte molt emotiu amb representació de víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya i seguit per prop de 250 assistents.
L’acte, organitzat per l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, es va obrir amb la música de la cantautora colombiana Marta Gómez, i les paraules inaugurals de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va destacar “el compromís del Parlament i del conjunt de la societat catalana amb la causa de la pau”.
Seguidament, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va destacar els tres anys de feina col·lectiva de la Comissió de la Veritat i l’ICIP, que es tanquen ara amb la presentació de l’informe final: “Després de dècades de conflicte armat, Colòmbia és avui paradoxalment el principal referent internacional de construcció de pau, mentre que a Europa ens endinsem de nou en la polarització, la confrontació de blocs i la guerra”, va remarcar. El director de l’ICIP també va emplaçar les institucions catalanes i el teixit associatiu a mantenir un compromís ferm amb les víctimes i amb la pau a Colòmbia.
Reconeixement a les víctimes del conflicte
L’acte institucional es va concebre com un reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya, i a totes aquelles persones que durant anys han treballat per la construcció de pau a Colòmbia. És per aquest motiu que la part central va ser una conversa entre Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte resident a Catalunya que ha donat el seu testimoni a la Comissió, i Helga Flamtermesky, entrevistadora en el procés de presa de testimonis i membre del grup de suport de Catalunya a la Comissió, el Nido Catalunya. En la conversa, Marta Liliana Ramírez, mare d’un fill desaparegut, va explicar que donar testimoni a la Comissió de la Veritat i sentir-se escoltada l’ha dignificat.
En l’acte hi van participar també dos membres de la Comissió de la Veritat, Carlos Martin Beristain i Alejandro Valencia, que van exposar les principals conclusions i recomanacions de l’informe final, amb una atenció especial al capítol de l’exili: “L’exili és oblit, és la conseqüència de moltes violències. I l’informe és un reconeixement a aquestes històries negades i invisibilitzades”, va explicar Beristain. L’informe final inclou un seguit de recomanacions per tal d’assegurar una “pau més completa”, entre les quals la reparació i dignificació de les víctimes.
Després de la seva intervenció, els dos comissionats van fer una entrega simbòlica de l’informe a Marta Liliana Ramírez i a Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de la Comissió, en representació de totes les víctimes a l’exili.
En el decurs de l’acte es va projectar el documental ‘Para volverte a ver‘, produït per l’ICIP i Mandorla Films, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió. El documental recull quatre històries de vida de l’exili i dues de les seves protagonistes, Yanira Restrepo i Juana Sánchez-Ortega, van ser presents també a l’acte del Parlament.
La presentació es va tancar amb una actuació del trio musical Ensamble Ocasa entre forts aplaudiments del públic.
L’acte va comptar amb el suport de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, el Nido Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
L’informe final recull 30.000 testimonis del conflicte armat
La Comissió de la Veritat de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. El mandat culminarà aquest estiu amb la socialització de l’informe, durant els mesos de juliol i agost.
L’informe final recull els fets ocorreguts a Colòmbia des de 1958 a 2016 i és el resultat d’un procés d’investigació i anàlisi basat en l’escolta àmplia i plural de víctimes, responsables, força pública, empresariat, expresidents, i altres actors i sectors de la societat civil relacionats, directament o indirecta amb el conflicte armat colombià.
En total la Comissió ha escoltat prop de 30.000 testimonis del conflicte, dels quals 2.000 formen part de l’exili en un total de 24 països, 800 a Europa i un centenar a Catalunya.
El conflicte armat colombià deixa un balanç de 9 milions de víctimes, de les quals mig milió van ser assassinades i 100.000 persones, desaparegudes. Durant les dècades de conflicte, un milió de persones s’han vist obligades a sortir del país de manera forçada i en busca de protecció. L’exili és, gairebé sempre, l’últim recurs després d’altres fets de violència.
El mateix dimarts 12 de juliol al migdia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, van rebre els comissionats Carlos Martin Beristian i Alejandro Valencia, en una reunió al Palau de la Generalitat. A la recepció també hi van assistir el president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament; Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte colombià exiliada a Catalunya; i Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de l’informe final de la Comissió.
Durant la reunió el president Aragonès va recalcar l’orgull “del suport de les institucions i moviments socials de Catalunya al procés de pau de Colòmbia” i va destacar la feina de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa.
Per la seva banda, la consellera Alsina va refermar el compromís del Govern perquè Colòmbia “continuï sent un país prioritari per a la cooperació catalana, com ho ha estat històricament”.
