Els clips guanyadors del 7è concurs #HipHopPau reivindiquen la igualtat, l’esperit crític i l’acció per transformar injustícies

El jurat de la setena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2022-2023, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau.

En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com les fronteres -tant físiques com mentals-, el racisme, les desigualtats socials o les guerres. 

El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats:

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

Primer premi: “A terra les fronteres”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles (Pla de l’Estany), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat ha valorat positivament el missatge de pau i d’”unió en la diversitat” que l’obra aconsegueix traslladar tant amb la lletra com amb la posada en escena. També ha valorat positivament que l’obra incorpori una producció musical pròpia i una interpretació instrumental en directe. La cançó advoca per una mica més d’humilitat i esperit crític. “Que les teves opinions no siguin prejudicis. Necessitem raons per desfer-nos d’aquests vicis”, canta l’alumnat. 

Segon premi: “Retumba”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Vall de Llémena, de Sant Gregori (Gironès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat l’esperit empoderador i transformador que es desprèn de l’obra i la crida a la implicació personal per passar a l’acció. ”M’han donat l’atenció quan he passat a l’acció. He passat d’invisible a totalment invencible” diu la tornada de la cançó que recorda, entre d’altres coses, el poder de les paraules per transformar injustícies.

En aquesta categoria, el jurat també ha fet dues mencions especials. Per un costat, ha destacat l’obra “Mi manifiesto”, un videoclip creat per alumnes de l’EMAV-Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (Barcelonès). El jurat n’ha destacat la qualitat artística, especialment pel que fa a l’execució de les rimes amb un bon ritme i tempo.

Per l’altre, ha destacat l’obra “Malson” dels alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia). El jurat n’ha valorat la qualitat de la producció, especialment per la posada en escena i la incorporació d’elements coreogràfics.

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

Primer premi: “Un toc de Salt”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte que porta el mateix nom de la cançó. El projecte és una iniciativa de Palau Vincles, projecte social de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra ens posa a la pell de joves de famílies d’immigrants que senten que no són ni d’aquí ni d’allà i reivindiquen tant l’art com l’amistat com a elements alliberadors. “Les nostres abraçades solucionen els problemes que tu solucionaves amb barreres i fronteres”, afirmen. El jurat n’ha valorat la sonoritat i força col·lectiva que emana de l’obra i la qualitat interpretativa dels i les artistes.

Segon premi: “Futur just”, videoclip creat per joves de Santa Maria de Palautordera i de Sant Celoni que col·laboren amb la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables. El jurat ha valorat positivament l’originalitat de la posada en escena i la innovació temàtica. “Jo trio, tu tries, nosaltres triem. Pots canviar-ho tot perquè sigui diferent. Més pensament, més acció. Tu tens el poder. És la teva decisió”, canten en el seu tema. 

En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial per a l’obra “L’empatia s’ha d’entendre” del CEE Sant Rafael de Tarragona (Tarragonès). El jurat ha destacat la representació dels elements i valors de la cultura hip-hop i el missatge inclusiu que transmet l’obra.

El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, l’ Agència Catalana de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 21 d’abril a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona. L’ICIP preveu convocar la vuitena edició d’aquest concurs a l’inici del curs 2023-2024.  

Neix el concurs “Murals per la Pau”, una iniciativa de Justícia i Pau amb la col·laboració de l’ICIP

L’entitat Justícia i Pau i la Fundació TMB, amb la col·laboració de l’ICIP i del Taller d’Art, Cultura i Creació (TACC), han llançat el primer concurs de “Murals per la Pau” en el marc de la 2a edició de la Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres. Les inscripcions al concurs estaran obertes des del 13 de febrer fins al 10 d’abril del 2023.

Aquesta iniciativa té per objectiu mantenir viu el llegat d’Arcadi Oliveres i el seu compromís a favor de la pau, els drets humans i la justícia global i per reivindicar l’art com a vehicle de transformació social i com a eina d’expressió d’esperança.

La iniciativa uneix la voluntat de les entitats convocants de convertir espais de pas, com són les andanes del metro, en espais d’incidència i sensibilització que transformin mirades. És per això que les tres obres guanyadores es pintaran en tres espais situats a l’andana de la parada de metro de Diagonal (Línia 3) de Barcelona perquè interpel·lin a la ciutadania i convidin a repensar el món que necessitem. A més, el concurs tindrà una dotació econòmica de 2.000 € a repartir entre tres peces seleccionades pel jurat. Hi haurà un quart mural honorífic pintat per l’artista Bernat Oliveres, fill de l’Arcadi Oliveres.

Les temàtiques de les obres presentades hauran de tractar temàtiques com la cultura de pau, l’antiracisme, el feminisme, l’ecologisme, la justícia global, la interculturalitat, l’economia social i solidària o el desarmament. Un requisit indispensable és que totes elles tinguin com a element vertebrador l’esperança, que serà el fil conductor d’aquesta segona edició de la Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, que tindrà lloc del 4 al 11 de maig.

 

Propostes per reforçar el rol de la societat civil davant la guerra a Ucraïna en motiu de la visita de les entitats premiades amb el Nobel de la Pau 2022

Els dies 29, 30 i 31 de gener, una delegació formada per les entitats guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022 s’ha reunit amb diverses institucions catalanes i espanyoles amb l’objectiu de reivindicar el rol de la societat civil en la promoció de pau, justícia i democràcia a la regió de l’Est d’Europa. La visita ha estat organitzada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i l’Institut NOVACT de Noviolència.

El Center for Civil Liberties (Ucraïna), l’ICIP i l’Institut NOVACT de Noviolència, en interlocució amb  el Centre de Drets Humans Memorial (Rússia) i el Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia) han consensuat un document amb set propostes per a reforçar el rol de la societat civil i promoure la pau, els drets humans i la democràcia a Ucraïna, Rússia i Bielorússia. Aquest document d’incidència s’ha entregat en les diverses reunions institucionals de Barcelona i Madrid. 

La delegació ha estat encapçalada per Oleksandra Romantsova, directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna); Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia); Alexander Cherkasov, president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia); Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP; Luca Gervasoni, director de NOVACT; i Felip Daza, autor de l’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, publicat per l’ICIP i NOVACT.

Segons Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, “l’objectiu de la delegació ha estat complementar la mirada geopolítica sobre la invasió d’Ucraïna amb una perspectiva humana, donant veu a les persones que pateixen l’agressió, així com la repressió dels règims autoritaris de Rússia i Bielorússia.”

Entre aquestes set recomanacions hi trobem el suport polític, tècnic i financer a la iniciativa internacional Tribunal especial contra l’agressió russa, el suport a persones defensores de drets humans i a les iniciatives per l’alliberament dels presoners polítics de la regió, així com a les comunitats refugiades i exiliades. També, l’acompanyament tècnic i diplomàtic al Govern d’Ucraïna per desenvolupar polítiques públiques de resiliència comunitària. 

Luca Gervasoni, director de NOVACT, assegura que la gira d’incidència ha servit per a mostrar el rol que juga la societat civil a la regió i les contribucions que està fent en la promoció dels drets humans, la justícia, la pau i la democràcia. “Poder mostrar aquesta feina, a través de les entitats guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022, ha servit perquè des de les institucions es doni més valor i rellevància al rol de la societat civil com actor de foment i construcció de pau”, apunta. 

Visites institucionals

El dilluns 30 de gener a Barcelona, la delegació es va reunir al Palau de la Generalitat amb el president del Govern, Pere Aragonès, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart

A l’Ajuntament de Barcelona la delegació va ser rebuda per la tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, i el director de Justícia Global i Cooperació Internacional, David Llistar

Després de participar en la I Jornada per la Pau del Parlament de Catalunya, la delegació es va traslladar a Madrid, on el dimarts 31 de gener van seguir amb l’agenda de visites institucionals. 

Durant el matí es va reunir amb el director de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, Anton Leis, i amb la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet.

Més tard van mantenir reunions amb la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés dels Diputats, amb el seu president de Pau Marí Klose i representants del PSOE, PP i ERC; la Secretària d’Estat d’Afers Exteriors i Globals, Ángeles Moreno Bau; i el Secretari General de l’Administració de Justícia, Antonio Dorado

Reunions públiques

Cal destacar també que les tres entitats guardonades amb el Premi Nobel es van reunir el diumenge 29 a Lafede.cat (Barcelona) amb unes 30 persones de les diàspores d’Ucraïna, Rússia i Bielorússia en un acte sense precedents, donat que va ser el primer cop que es reunien en un mateix espai les tres diàspores.

La gira va concloure el dimarts 31 amb una roda de premsa i un acte públic a La Casa Encendida de Madrid, titulat ‘Alternatives de pau davant de la guerra a Ucraïna”, on van assistir unes 80 persones. L’acte va ser organitzat per la Coordinadora de ONG para el Desarrollo.

Les entitats de pau i els premis Nobel de la Pau 2022 s’apleguen en la Jornada de la Pau del Parlament

La I Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada aquest dilluns 30 de gener per l’ICIP i Lafede.cat, ha aplegat les entitats del moviment per la pau de Catalunya i representants de les organitzacions premiades amb el Nobel de la Pau 2022 amb l’objectiu de reflexionar sobre el rol de la societat civil en el context de la guerra d’Ucraïna.

La jornada, inaugurada per la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, va comptar amb les intervencions inicials de la presidenta de Lafede.cat, Ares Perceval, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens. En el mateix dia de celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, Perceval va posar en valor la tasca, més necessària que mai, de treballar per la pau i la prevenció de conflictes des de les escoles. Per la seva banda, el president de l’ICIP va destacar el valor de construir pau des de la societat civil, posant per exemple les organitzacions premiades amb el Nobel.

Les aportacions de les entitats de pau catalanes

Amb el títol “Alternatives de construcció de la pau per a un canvi de paradigma: les aportacions de les organitzacions catalanes”, la primera taula de la jornada ha reunit representants de les entitats catalanes de promoció de la pau: Albert Caramés, de FundiPau; Ana Villellas, de l’Escola de Cultura de la Pau; Tica Font, del Centre Delàs; Luca Gervasoni, de Novact; i Pilar Font, de Brigades Internacionals de Pau.

En les seves intervencions han destacat la necessitat de treballar per la prevenció de conflictes i per promoure la pau positiva, basada en la justícia social; han recordat la força del moviment per la pau, per exemple, en les manifestacions de fa just 20 anys contra la guerra a l’Iraq, la necessitat de treballar en xarxa i construir alternatives crítiques sense perdre l’esperança.

Defensa dels drets humans a Ucraïna, Rússia i Bielorússia

Les entitats que han estat premiades amb el Nobel de la Pau 2022 han participat en una taula de debat amb el títol “La societat civil davant la guerra i els règims autoritaris: Ucraïna, Rússia i Bielorússia”, on han explicat les seves experiències. Oleksandra Romantsova, directora executiva del Centre per les llibertats civils (Ucraïna), ha parlat del procés de la societat civil ucraïnesa per avançar cap a la democràcia i ha exigit justícia per tal d’esclarir els crims de guerra comesos a Ucraïna. Ha explicat que la seva organització treballa per portar “Putin i tots els responsables d’aquesta guerra davant del sistema internacional de justícia i que rebin el seu càstig”.

Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans Viasna (Bielorússia), ha relatat com el líder de la seva organització i guanyador del Premi Nobel de la Pau és a la presó i que ella mateixa va haver de marxar del país fa dos anys i no hi pot tornar. Ha explicat la manca de llibertats al seu país i ha demanat als catalans que expressin la seva solidaritat amb els 1.500 presoners polítics que hi ha al seu país.

Per la seva banda, Alexander Cherkasov, expresident de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia), ha emmarcat la guerra actual a Ucraïna com una més de la cadena de crims de guerra comesos pel règim de Putin, també a Txetxènia i Síria. També ha explicat que “Rússia ha declarat la guerra a les organitzacions no governamentals” com la seva i per això fa vuit mesos que va haver de fugir del país.

Construir un relat transversal

La I Jornada de la Pau del Parlament l’ha clausurat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, com a vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau, i el diputat de la mesa del Parlament, Carles Riera. En el context de la guerra d’Ucraïna, Herbolzheimer ha recordat que les guerres són evitables i que el missatge pacifista no és utòpic. També ha demanat crear “un relat transversal” de resposta a la guerra, “que ens permeti fer entendre a Putin que la seva agressió es inacceptable, que Ucraïna és i continuarà sent independent i alhora qüestionar una lògica armamentística que divideix el món”.

Per la seva banda, el diputat Carles Riera ha agraït a les entitats que han participat en l’organització de la jornada i les ha emplaçat a començar ja a treballar en l’edició de l’any que ve.

Representants de les tres iniciatives guardonades amb el Nobel de la Pau 2022 visiten Barcelona i Madrid

Els pròxims 30 i 31 de gener, representants de les tres iniciatives guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022 visitaran Barcelona i Madrid en una delegació organitzada per l’ICIP i NOVACT.

La delegació estarà formada per Oleksandra Romantsova, directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna); Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia); i Alexander Cherkasov, president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia). Aquestes tres iniciatives de la societat civil -una individual i dues col·lectives- van rebre el passat mes d’octubre el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca de denúncia de crims de guerra i de defensa de la pau i els drets humans.

Amb motiu de la seva vista, el 30 de gener, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, el Parlament de Catalunya acollirà la primera Jornada de la Pau organitzada amb la col·laboració de l’ICIP i Lafede.cat.

“Les entitats socials i les institucions catalanes que treballem pel foment de la pau, conjuntament amb el Parlament de Catalunya, estem especialment satisfetes de presentar la feina d’aquestes tres entitats, en el marc de la primera Jornada de la Pau que organitza la cambra catalana”, explica el director de l’ICIP, Kristian Herbolheizmer.

Oleksandra Romantsova, Alexander Cherkasov i Natallia Satsunkevich

La jornada constarà de dues taules rodones. La primera, Alternatives de construcció de pau per a un canvi de paradigma: les aportacions de les organitzacions catalanes, reunirà cinc representants de l’eix de pau de Lafede.cat. Es parlarà dels reptes de construcció de pau en relació a l’evolució dels conflictes armats, la interrelació entre els conceptes de pau i seguretat; i es presentaran propostes per a una política pública catalana de pau. Hi participaran Albert Caramés, de Fundipau,  Ana Vilellas,  de l’Escola de Cultura de Pau, Tica Font, del Centre Delàs, Luca Gervasoni, de NOVACT i  Pilar Font, de Brigades Internacionals de Pau.

La segona taula porta per nom La societat civil davant la guerra i els règims autoritaris: Ucraïna, Rússia i Bielorússia i comptarà amb la participació de les representants de les tres iniciatives guardonades amb el Premi Nobel de la Pau.

La jornada la clourà la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Gabriela Serra i la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés.

L’activitat començarà a les 16h i està oberta al públic. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia al web del Parlament.

Reunions institucionals

El mateix dilluns 30 de gener al matí, la delegació internacional dels premis Nobel de la Pau es reunirà amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau

En les diferents reunions institucionals hi participarà el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i el director de NOVACT, Luca Gervasoni.

Visita i activitats a Madrid

Després dels actes de Barcelona, el 31 de gener la delegació es desplaçarà a Madrid on participaran en diferents reunions amb representants governamentals i compareixeran davant el Congrés de Diputats. A la tarda, tindrà lloc un acte obert al públic organitzat per la Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo. L’acte tindrà lloc a la Casa Encendida a les 18.30h i comptarà amb la participació dels representants del Nobel de la Pau i també de l’investigador Felip Daza, autor de l’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, publicat per l’ICIP i NOVACT. El document analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació del conflicte.

“Aquestes activitats tenen l’objectiu de donar a conèixer el paper clau que estan realitzant aquestes tres entitats. Al llarg dels darrers anys han promogut un rol de protesta, documentant crims de guerra, violacions de drets humans i abusos de poder. La seva tasca és un exemple important del rol significatiu que pot i ha de jugar la societat civil per prevenir crisis i construir la pau”, comenta Luca Gervasoni, director de NOVACT.

Biografies dels representants del Premi Nobel de la Pau 2022

Oleksandra Romantsova és la directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna). És la coordinadora de la direcció de la documentació dels crims de guerra i promoció dels resultats de la documentació com a part de la iniciativa global “Tribunal per a Putin”. Participa en missions sobre el terreny arreu d’Ucraïna. 

Natallia Satsunkevich és membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia). El premi Nobel va ser concedit al President de Viasna, Alex Bialiatski, actualment pres pel règim d’Aleksandr Lukashenko. Com a part de l’equip d’assistència jurídica, Satsunkevich ajuda les víctimes de violacions de drets humans a obtenir reparació. Pel seu activisme, està actualment sotmesa a un procés penal a Bielorússia.

Alexander Cherkasov és el president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia). Memorial ha estat documentant els abusos dels drets humans a Txetxènia i prestant assistència a les víctimes des de l’inici del conflicte armat el 1994. Més endavant va ampliar la seva tasca a les repúbliques veïnes a mesura que els abusos als drets humans es van estendre a la regió més àmplia del nord del Caucas.

Oberta la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2023, amb una dotació de 6.000 euros

L’ICIP ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. 

És la dotzena edició del guardó, corresponent a l’any 2023, i la convocatòria estarà vigent fins al 20 de març de 2023, inclòs.

El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau.

La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Persones i col·lectius guardonats

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

Nova bibliografia temàtica sobre construcció de pau i resolució de conflictes de l’ICIP

L’ICIP ha elaborat la bibliografia “Construcció de pau i resolució de conflictes” per a la col·lecció de bibliografies temàtiques del Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya. Es traca d’una selecció de lectures que ens permeten entendre la construcció de pau des de diferents enfocaments, i que inclou moltes publicacions pròpies de l’ICIP però també aportacions fetes per l’Escola de Cultura de Pau, FundiPau i Creart.

El recull de lectures fa un èmfasi especial en els processos de pau, la gestió i transformació de conflictes, el paper de les dones en la construcció de pau i les visions alternatives a la seguretat. La bibliografia s’ha elaborat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i en coordinació amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Les bibliografies temàtiques ofereixen monografies i recursos a la ciutadania sobre diferents matèries especialitzades que estan disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.

Donació de 750 llibres

En paral·lel a l’elaboració de la bibliografia temàtica, l’ICIP ha fet una donació de 750 llibres publicats per la institució a un total de 28 biblioteques públiques de Catalunya, adherides al programa Biblioteques sense Fronteres en l’edició ”Llegir els conflictes, construir pau”.

Les publicacions de l’ICIP, especialitzades en la cultura de pau, la seguretat i els conflictes, estan a disposició de les biblioteques que estiguin interessades en disposar-ne.

L’ICIP disposa de cinc col·leccions de llibres que tenen per objectiu difondre la cultura de pau: “Clàssics de la pau i noviolència”, “Eines de pau, seguretat i justícia”, “Paz y seguridad”, “Noviolència i lluita per la pau” i “ICIP Research”.

Publicacions que l’ICIP ha lliurat a 28 biblioteques públiques

L’ICIP aposta per actualitzar l’agenda i les polítiques públiques de pau davant la Comissió d’Acció Exterior del Parlament

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut aquesta tarda a la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats ICIP 2021.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat la tasca realitzada en les quatre àrees de treball de l’ICIP (“Memòria, convivència i reconciliació”, “Violències fora de contextos bèl·lics”, “Diàleg social i polític”, “Alternatives de seguretat”), i ha focalitzat l’atenció en l’aposta de l’ICIP per repensar el model de seguretat dominant, en l’actual context de guerra a Ucraïna, tot alertant dels perills de la cursa armamentista.

Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha detallat les accions més destacades realitzades els darrers mesos, les quals es basen en diferents propòsits: complir el mandat atorgat pel Parlament de Catalunya a partir de la llei de creació de l’ICIP, generar sinergies entre actors socials i institucionals, fer incidència a Catalunya i a nivell internacional, treballar a prop de les víctimes i promoure diàlegs difícils entre persones i organitzacions amb perspectives molt diferents.

De cara a les línies d’acció de futur, el director de l’ICIP ha apostat per “repensar i actualitzar el discurs de la pau per promoure una societat més justa, a Catalunya i arreu”, i ha avançat que la institució treballa en l’organització del Congrés Català de Pau l’any 2023 – iniciativa de l’ICIP i les entitats de pau de Catalunya- amb l’objectiu que esdevingui “un espai d’anàlisi i reflexió per actualitzar l’agenda de pau de Catalunya i revisar els instruments de política pública de foment de la pau”.

L’activitat presentada per l’ICIP en l’informe anual 2021 ha rebut el suport pràcticament unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups Socialistes Units per Avançar, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem han traslladat el seu agraïment i felicitació per la tasca de divulgació i foment de la pau desenvolupada per l’ICIP, i la seva contribució en la promoció de la cultura de pau en la societat catalana i arreu.

En la mateixa sessió de la Comissió d’Acció Exterior, la cambra ha rebutjat la proposta de resolució sobre el tancament de l’ICIP presentada pel grup parlamentari de VOX. La proposta ha rebut l’únic vot favorable de VOX mentre que la resta de grups parlamentaris (PSC i Units per Avançar, Junts, CUP, Comuns, ERC, Ciutadans) hi han votat en contra, defensant la necessària i pertinent tasca de l’ICIP en el foment de la cultura de pau.

La Comissió d’Estudi sobre el Model Policial del Parlament de Catalunya recull les aportacions de l’ICIP

L’ICIP ha participat, a petició del Parlament de Catalunya, en la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial de la cambra catalana, que té per objectiu debatre políticament i de manera pública el model d’ordre públic actual i afrontar els nous reptes en matèria de seguretat i d’exigència de transparència.

Per tal d’analitzar diversos models policials, amb comparatives internacionals, i revisar les funcions i organització que ha de tenir una policia democràtica del segle XXI, la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial ha comptat amb la compareixença d’una cinquantena d’especialistes de Catalunya i de l’àmbit internacional, i també amb la documentació, per escrit, de diferents institucions que aborden la seguretat des de diferents perspectives, entre les quals l’ICIP.

L’àrea de treball “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, que té per objectiu promoure discursos i pràctiques alternatives a la noció tradicional de seguretat, especialment des dels fonaments de la cultura de pau i del feminisme, ha fet arribar a la Comissió les seves aportacions, centrades en la necessitat de replantejar l’actual model de seguretat.

El document advoca per superar la visió reactiva de la seguretat, centrada en els interessos de l’Estat, a partir de les següents consideracions:

  • Reconeixement de les violències culturals i estructurals, més enllà de les violències físiques i les directes
  • Reconeixement del caràcter inevitable i positiu del conflicte
  • Gestió de les violències situant la sostenibilitat de la vida en el centre
  • Interdependència, responsabilitat compartida i construcció de confiances, des d’una òptica de seguretat comuna

A partir d’aquestes premisses i de l’anàlisi del model policial actual, l’ICIP fa un seguit de recomanacions, entre les quals, actualitzar el marc jurídic vigent a partir de processos participatius i incorporar, en la futura llei del Sistema de Policia de Catalunya, la funció i visió d’organitzacions de nivell comunitari i de professionals com educadors, mediadors o treballadors socials.

Com a reptes pendents, l’ICIP constata la necessitat de trobar un equilibri per assolir la socialització de la policia sense que hi hagi una invasió de les seves competències en l’esfera socioeducativa; apostar pel disseny de polítiques de mig i llarg termini, amb caràcter adaptatiu i major transversalitat; crear un mecanisme independent d’investigació de les possibles vulneracions de drets humans comeses per agents policials; així com analitzar les causes i conseqüències de la criminalitat, més enllà dels indicadors quantitatius.

Renovació de la Junta de Govern de l’ICIP amb la incorporació de tres nous membres

El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 8 de novembre tres nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP. Es tracta de la directora general de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Yoya Alcoceba i Cruixent; la directora general de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Anna Dotor i Casals; i el director del Fons Català de Cooperació, David Minoves i Llucià. D’aquesta manera, Minoves torna a formar part de la Junta de l’ICIP, càrrec que ja ha ocupat en dos anteriors mandats. 

Les noves incorporacions se sumen a les persones membres elegides pel Parlament: el professor de Dret Constitucional Marco Aparicio, l’antropòloga Gemma Casal, el professor de la Universitat Ramon Llull Óscar Mateos, la periodista Carme Colomina, l’activista Nour Salameh i l’activista i escriptora Remei Sipi

L’executiu ha cessat l’exdirector general del Cooperació al Desenvolupament, Josep Desquens; l’exdirector general de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Piqué; i l’acadèmica Laia Comerma

L’article 6 de la Llei 14/2007 de creació de l’ICIP estableix que la Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de la institució i que és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament i tres són designats pel Govern. 

L’article 7.6 de la Llei esmentada, que regula l’elecció i l’estatut dels membres de la Junta de Govern, estableix que el Govern ha de nomenar tres persones com a membres de la Junta de Govern. 

La Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic es reuneix a Chiapas per celebrar la primera trobada presencial

Després de dos anys de treball i trobades virtuals, aquesta setmana s’ha reunit per primera vegada a San Cristóbal de las Casas, Chiapas, la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual l’ICIP n’és un dels impulsors.

La Plataforma és un espai de diàleg i sinergia en què han convergit persones i organitzacions vinculades a la Xarxa Global per a la Prevenció dels Conflictes Armats (GPPAC per les sigles en anglès), al Servei Civil per a la Pau de Pa per al Món i al I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona el 2019 i organitzat per l’ICIP, Serapaz i Taula per Mèxic.

Al llarg d’aquest procés s’han anat sumant altres organitzacions que també han estat presents a les diferents activitats realitzades a Chiapas durant la setmana. Entre altres, hi han participat AlunaCCC MéxicoConsorcio OaxacaCoreco A.CEnergía y EstrategiaCentro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las CasasSerpaj MéxicoSipazSweFORTaula per Mèxic y la Iniciativa Whitaker para la Paz y el Desarrollo. Totes formen part d’aquesta Plataforma que també aglutina persones activistes, periodistes, artistes i acadèmiques compromeses amb la transformació de la violència a través d’un enfocament de construcció de pau a Mèxic.

Del 25 al 28 d’octubre, la Plataforma va organitzar un fòrum internacional i una trobada de pobles i va fer diverses reunions per debatre sobre el present i el futur del col·lectiu. També es va fer una visita a Acteal, una comunitat de Chenalhó, Chiapas, amb un gran valor simbòlic. El 22 de desembre de 1997, grups paramilitars que haurien actuat amb aquiescència de l’Estat van acabar amb la vida de 45 indígenes tsotsils, entre els quals hi havia 4 dones embarassades i 18 menors d’edat. Va ser a la Casa de memòria i esperança d’Acteal on es va llegir un comunicat anunciat la constitució formal de la Plataforma.

Acte de presentació de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, a Acteal, Chiapas

Un fòrum com a primer acte públic

El primer acte públic de la Plataforma va ser el Fòrum Internacional Construcció de Pau a Mèxic, celebrat al Teatre Daniel Zebadúa de San Cristóbal de las Casas el 25 d’octubre. L’objectiu era reflexionar i analitzar els reptes que representen els escenaris actuals de violència que es viuen als diversos territoris de Mèxic.

El Fòrum va comptar amb l’assistència de més de 500 persones i va ser articulat al voltant de quatre taules. La taula inaugural “Claus per a la construcció de pau: una reflexió global” es va dur a terme sota l’ànim de pensar els marcs estratègics que s’han impulsat a altres latituds per a la construcció de pau, les necessitats i els obstacles; hi van compartir les seves reflexions Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, Marta Ruiz, excomissionada de la Comisión de la Verdad de Colòmbia, així com Luís Jorge Garay, acadèmic i consultor internacional.

La segona taula anomenada “Seguretat, justícia i territori”, va partir de la pregunta “Com aturar la violència?”, sobretot en el context d’una crisi de drets humans i inseguretat a Mèxic, per distingir els diversos actors que exerceixen la violència amb un enfocament territorial. Aquesta taula va ser encapçalada per Jenny Pearce de la London School of Economics del Regne Unit, Guillermo Trejo, de la Universitat de Notre Dame als Estats Units i Francisco Huaroco Tomás, de la comunitat indígena de Cherán. La moderació va anar a càrrrec de Yésica Sánchez Maya, del Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad, A.C.

La tercera taula anomenada “Pràctiques restauratives, diàleg i reconstrucció del teixit social” va ser presentada per Gloria Abarca, experta en Educació per a la Pau i va comptar amb la participació de Lenin Torres, del Centre de Recerca i Acció Social (CIAS Per la Pau), Lina Ibáñez, de Diálogos Improbables, de Colòmbia i Abel Barrera, del Centro de Derechos Humanos de la Montaña Tlachinollan.

Finalment, la quarta taula, “La dimensió cultural i espiritual de la construcció de pau”, va reunir l’acadèmic i activista social Pietro Ameglio, la periodista i integrant de Quinto Elemento Lab, Marcela Turati i el Bisbe de la Diòcesi de San Cristóbal de las Casas, Mons. Rodrigo Aguilar. Moderada per Carla Ríos, de la Brigada Marabunta, els i les participants van intercanviar punts de vista i experiències, sobre com l’educació, l’espiritualitat, l’art, la cultura o el periodisme són elements fonamentals per a la transformació dels mecanismes que justifiquen i donen suport a l’exercici de la violència en una societat.

Podeu recuperar el contingut de totes les taules i les conclusions en aquest enllaç.

Una trobada de pobles a la segona jornada

Després del fòrum, dimecres 26 va tenir lloc la trobada “Teixint la paraula, dialogant entre pobles”, organitzada conjuntament amb la Plataforma per a la construcció de la pau a Chiapas, Slamalil K’inal.

Més de 200 persones provinents de diferents comunitats indígenes de diferents estats de Mèxic van participar en aquesta jornada que va tenir lloc a la Casa Diocesana de San Cristóbal de las Casas. 

Durant el dia, els participants van analitzar la realitat de Chiapas i altres estats mexicans dividits en sis taules (Protecció i Seguretat comunitària; Reconstrucció del teixit social i Construcció de Pau; Acompanyament a processos de víctimes; Joventuts; Dones; Alternatives econòmiques, terra i territori, autonomia i lliure determinació).

Una sessió de treball i una visita a Acteal

El dijous 27, tercer dia de la trobada, va tenir lloc una reunió de la Plataforma en què van participar més de trenta persones pertanyents a les diferents organitzacions que en formen part. Va ser una sessió de treball intern pensada per modular una visió comuna davant dels diferents desafiaments a la pau que coneix Mèxic i dotar la Plataforma d’estratègies i metodologies pròpies.

Finalment, el divendres 28, quart dia de la trobada, els membres de la Plataforma i convidats al fòrum van fer una visita a Acteal. El proper mes de desembre es compliran 25 anys de la matança que va convertir aquesta petita comunitat en un exemple de la lluita, la resistència i la dignitat dels pobles originaris.

Durant la visita, els membres de la Plataforma van aprofitar per fer una cerimònia simbòlica de presentació del col·lectiu i es va llegir un comunicat fundacional que recull els principals objectius de l’agrupació.

En els propers mesos, la Plataforma té previst continuar treballant “per propiciar la transformació de les condicions estructurals i culturals que generen la crisi de violència armada a Mèxic”, segons recull el comunicat fundacional. Per això a consideren important impulsar una pau inclusiva, justa, transformadora i duradora. “És a dir, assolir la satisfacció de totes les condicions que permeten accedir a la vida digna de totes les persones”.

Èxits i reptes per a la construcció de pau al País Basc

Onze anys després de la Conferència Internacional d’Aiete, que va donar pas al cessament definitiu de la violència d’ETA i a l’obertura d’una nova etapa al País Basc, la societat basca afronta encara reptes pendents per a la consecució d’una pau completa.

Reptes com ara la creació d’una memòria comuna, inclusiva i social per explicar el conflicte basc a les futures generacions, el reconeixement i dignificació de totes les víctimes de la violència, la promoció de nous espais de diàleg i de confiança entre persones amb diferents sensibilitats i els processos de sanació de ferides encara obertes.

A partir del lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt del teixit associatiu del País Basc en favor de la pau, en aquest vídeo produït per l’ICIP recollim diverses veus de les entitats guardonades per posar en valor els èxits aconseguits fins a l’actualitat i marcar les qüestions pendents en el camí cap a la pau.

Intervenen Aitziber Blanco (Foro Ciudadano Donostia), Agus Hernán (Foro Social Permanente), Maider Maraña (Fundación Baketik), María Oianguren (Gernika Gogoratuz), Iñigo Retolaza (programa MemoriaLab) i Paul Ríos (Elkarri/Lokarri),