La Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No repetició de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. Després de més de tres anys de feina, el juny de 2022 la Comissió culmina aquest procés amb la presentació del seu Informe Final i la posterior socialització, que es farà els mesos de juliol i agost.
Ha estat un mandat innovador, ja que per primera vegada una comissió de la veritat inclou la població que viu a l’exterior del país com a subjecte de participació. I l’ICIP ha estat part directa d’aquest procés, actuant com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa amb l’objectiu d’acompanyar les víctimes del conflicte colombià a l’exili i promoure’n la seva participació activa.
Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 grups de treball (nodes) a 10 països europeus, els quals han esdevingut espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.
En paral·lel, s’han creat grups internodals amb diferents eixos temàtics: de gènere, acompanyament psicosocial, reconeixement a les víctimes, familiars de víctimes de desaparició forçada, i segones i terceres generacions a l’exili.
Els testimonis: tresors de la veritat col·lectiva
En aquest procés de treball amb l’exili colombià, s’han format 90 persones com a entrevistadores i documentadores, la majoria víctimes i dones, i s’han pres un total de 822 testimonis a Europa (2.000 a tot el món).
La presa de testimonis ha permès visibilitzar les històries de vida, silencis, impactes, afrontaments, resiliències i aportacions a la societat d’acollida, així com afavorir l’escolta transformadora i l’autoreconeixement de les víctimes.
Reconeixement de les víctimes
Un altre dels aspectes que treballa l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa és la creació d’espais per al reconeixement institucional de les víctimes exiliades. El procés, articulat amb el Node Catalunya de Suport a la Comissió i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, inclou la promoció de declaracions institucionals i l’aprovació de mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials.
La primera ciutat del món en aprovar una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada ha estat Lleida, on el 30 de juliol de l’any 2021 el ple municipal va reconèixer “les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. Posteriorment, el juny de 2022 s’han aprovat mocions de reconeixement a Sabadell i al Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona.
Documental Para volverte a ver
En aquest àmbit de treball, l’ICIP juntament amb Mandorla Films ha produït el documentalPara volverte a ver, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió a través de quatre testimonis. La pel·lícula s’estrenarà el proper 8 de juliol a Lleida, en la programació del festival Cinemón, i es projectarà també a Barcelona, en l’acte de presentació de l’informe final que se celebrarà el 12 de juliol al Parlament.
Aquest mes de juny s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2022, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.
Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dilluns 10 d’octubrea les 14:00 (hora local de Barcelona).
Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En la darrera edició, el jurat va premiar els treballs d’investigació “Analyse comparative des chansons de la guerre civile espagnole (1936-1939)” d’Anna Pons Muns de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i “Consum de moda sostenible per a adolescents”, de Marta Pons Obradós de l’Institut Berenguer IV d’Amposta.
En un context d’altíssims nivells de violència i d’impunitat, el fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic: protegir periodistes, garantir la llibertat de premsa“, celebrat a Ciutat de Mèxic, ha permès debatre i analitzar la vulnerabilitat del periodisme mexicà i els reptes que afronta la professió per tal d’erigir-se com un actor de construcció de pau i de transformació. Quines oportunitats hi ha per articular xarxes que permetin visibilitzar la precarització del sector i els riscos que afronten molts professionals?
Organitzat per l’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic, el fòrum s’ha celebrat els dies 20 i 21 de juny al Centro Cultural Bella Época i ha estat seguit per prop de 150 persones. Hi han participat nombrosos periodistes mexicans, molts dels quals participants al programa “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ que impulsa l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Taula per Mèxic, i que té per objectiu facilitar l’estada a la capital catalana de periodistes amenaçats com a conseqüència de l’exercici lliure de la professió.
Participants en la benvinguda institucional. D'esquerra a dreta, Sabina Puig (ICIP), David Llistar (Ajuntament de Barcelona), Tobyanne Ledesma Rivera (Mecanisme de Protecció Integral) i Arturo Landeros (Taula per Mèxic)
En la jornada d’inauguració, el fòrum ha comptat amb les intervencions de les institucions i entitats organitzadores, la directora general del Mecanisme de Protecció Integral de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes de la Ciutat de Mèxic, Tobyanne Ledesma Rivera, i el representant a Mèxic de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Guillermo Fernández-Maldonado. En el seu discurs, Fernández-Maldonado ha emplaçat el govern mexicà a garantir la llibertat de premsa perquè “si s’ataca la premsa, perd tota la societat”.
Segons dades de l’organització mexicana Artículo 19, cada 14 hores una persona periodista és agredida a Mèxic, i dues de cada cinc agressions venen de l’autoritat. Des de principis d’any, 11 periodistes han estat assassinats a Mèxic i s’han denunciat 600 agressions. Durant el fòrum també s’ha fet present el silenci contra la violència envers les dones, un problema social, polític, cultural i de desprotecció: “Si se silencien les dones, se silencien els feminicidis i les violacions de drets humans contra elles”, explica Lucía Lagunes de l’organització feminista Cimac.
En aquest context, la periodista mexicana Daniela Pastrana, cofundadora de la xarxa de Periodistas de A Pie, ha apostat per la necessitat d’articular xarxes de periodistes per lluitar contra la impunitat que afecta el gremi – i la població mexicana en general – i contra la precarització del sector. Al seu torn, la periodista Daniela Rea ha emplaçat les companyes periodistes a parlar des del dubte i les contradiccions, perquè no hi ha una veritat absoluta, i ha reivindicat el dret de guardar silenci en el context de violència.
La periodista Daniela Rea va fer la conferència marc
Per un periodisme de pau
El fòrum ha abordat els reptes de fer periodisme d’investigació i d’informar sobre qüestions incòmodes per al poder, i els riscos que suposa, i també ha dedicat una taula a les necessitats de treballar per un periodisme de pau, que vagi a contracorrent, i que assumeixi la funció del periodista com un actor transformador del conflicte.
El professor Xavier Giró ha recordat que els periodistes actuen com a subjectes polítics, que fan política, i que necessiten estratègia i context per tractar qualsevol conflicte. En els debats també s’ha manifestat la importància d’un periodisme que abordi els conflictes des del context, la perspectiva històrica i la pedagogia. “L’important són els processos, no els sucessos”.
El periodista especialitzat en la comunicació de conflictes i pau, Xavier Giró
Acompanyament psicosocial i mecanismes de protecció
Les amenaces i riscos que afronten els periodistes mexicans compromesos amb la pau i els drets humans fan necessari un acompanyament psicosocial integral, una cura física i mental que ha de venir també de les institucions. En aquest sentit, des de la Taula per Mèxic la psicòloga Wara Revollo ha presentat l’atenció que ofereix el programa de protecció de Barcelona als i les periodistes que han patit amenaces.
En la darrera taula del fòrum s’ha debatut sobre l’eficàcia dels actuals mecanismes de protecció a periodistes en risc i s’ha fet evident les mancances dels instruments vigents a Mèxic. “El mecanisme de protecció federal no funciona, els seus discursos són bons però nosaltres, com a periodistes, patim campanyes de desprestigi. Estem desprotegits”, ha dit la periodista Natividad Ambrocio, acollida al programa de protecció de Barcelona. També ha afegit que no hi ha protocols adequats per a rescatar periodistes amenaçats: “No tenim atenció psicosocial, simplement un dia et diuen o surts, o et maten” .
Participants en la taula rodona sobre l'acompanyament psicosocial a periodistes
En aquest sentit, la directora adjunta de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament e Barcelona, Judit Salas, ha fet balanç del programa de protecció municipal i ha recordat la necessitat de treballar abans i després de l’acollida, posant èmfasi en la importància del retorn dels i les participants. Salas també ha reivindicat la necessitat de treballar en xarxa, de mantenir col·laboracions amb diferents institucions i entitats, i ha destacat com a fet molt positiu el punt d’encontre que ha suposat el fòrum pels les periodistes en risc.
Des del 2017 el programa de Barcelona ha acollit 16 periodistes de diferents estats mexicans.
El fòrum “Periodisme i Construcció de Pau” ha comptat amb la col·laboració de les associacions mexicanes Artículo 19, Periodistes de A Pie, Cimac i Aluna Psicosocial.
Alguns dels participants del fòrum al finalitzar l'acte
L’ICIP participarà de forma activa en la segona edició del Fòrum Internacional Youth Act!, un esdeveniment que tindrà lloc a Barcelona del 13 al 17 de juny del 2022. El projecte liderat per SCI Catalunya i el CJB reunirà joves d’arreu de la Mediterrània per compartir estratègies de resistència comunes i per generar propostes compartides. L’ICIP es farà càrrec de diversos tallers sobre construcció de pau.
Youth Act! és una trobada que va començar l’any 2021 a Barcelona amb l’objectiu de fomentar debats, discussions i accions entre la joventut de tot el món. “Considerem que ‘Youth Act!’ és un gran paraigua sota el qual organitzem diferents tipus d’activitats, tant locals com internacionals, per tal de promoure la participació activa i l’organització juvenil en diferents fronts o àmbits. En fer-ho, pretenem contribuir a les lluites globals reforçant i connectant el paper i les accions liderades per joves activistes en diferents llocs del món”, expliquen des de l’organització.
La joventut mediterrània construint estratègies comunes
El fòrum consistirà en una setmana de treball intens en la qual unes 20 activistes de diferents països mediterranis i 20 activistes locals més participaran en un programa d’activitats que inclou formacions, sessions d’estratègia facilitada, visites a organitzacions locals, participació en actes públics i activitats de lleure, entre d’altres.
L’activitat està pensada com una oportunitat en què activistes de diferents territoris de la regió mediterrània, compromeses amb diferents lluites relacionades amb la justícia global, tindran l’oportunitat de connectar entre elles, intercanviar experiències, treballar i compartir bones pràctiques, debatre i construir. A més, desenvoluparan estratègies compartides per afavorir la transformació social des d’una perspectiva juvenil mediterrània.
Totes les sessions seran dinamitzades per expertes en diferents àmbits i de diverses organitzacions, tant d’àmbit local com internacional.
Actes públics del II Fòrum Internacional Youth Act!
Al Fòrum hi haurà una part molt important de debats i treball intern però també hi haurà tres actes oberts al públic.
L’acte inaugural del fòrum abordarà les possibilitats de lluites compartides i d’estratègies comunes d’arreu de la Mediterrània amb un debat intergeneracional. Serà el dilluns 13 de juny a les 18:30h a La Model en format taula rodona i comptarem amb Gabriela Serra, Manuel Delgado, el Sindicat d’Habitatge del Casc Antic i la Crida LGBTI. Moderarà la periodista de Crític Helena Martín.
El dijous 16 de juny hi haurà un diàleg Barcelona-Colòmbia, on es parlarà amb col·lectius i activistes juvenils sobre el context colombià. Serà a les 18h a l’Espai jove La Fontana.
Per posar punt i final al fòrum, es farà una roda de premsa on s’exposaran les conclusions d’una setmana de debats i treball intern. Tindrà lloc divendres 17 de juny a les 11h a La Nau Bostik.
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell (Vallès Occidental) ha aprovat aquest dimecres 1 de juny una moció per reconèixer a l’exili i a la diàspora colombiana a la ciutat.
La moció ha acordat ratificar el compromís de Sabadell amb l’acolliment i la denúncia contra la vulneració dels drets humans. Així, la Junta reconeix la resistència de la població colombiana exiliada que resideix a la ciutat i que és víctima del conflicte armat, així com posa en valor i dona suport a la tasca de les institucions del Sistema Integral de veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició i, en particular a la Comissió de la Veritat de Colòmbia. La moció ha estat aprovada per unanimitat.
👍🏽 La Junta de Portaveus de @Aj_Sabadell ha aprovat una moció per reconèixer a l’exili i a la diàspora colombiana a la ciutat i ha acordat ratificar el seu compromís amb la denúncia contra la vulneració dels #DDHH a Colòmbia
Aquesta iniciativa ha estat impulsada per l’ICIP , el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, amb el suport de la Lliga dels Drets dels Pobles. L’ICIP actua com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes del conflicte colombià al continent europeu.
La moció aprovada posa el focus en la dignitat de les víctimes, i que els seus processos de resistència i resiliència, les seves aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat de Sabadell siguin reconeguts públicament per les institucions i les societats d’acollida.
Moció aprovada pel Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona
En aquest cas, la iniciativa de l’ICIP i el Node Catalunya, ha comptat amb el suport de Lafede.cat, una xarxa formada per 125 organitzacions que promou l’acció col·lectiva de les entitats afiliades.
El text aprovat reconeix la resiliència i les aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat barcelonina realitzats per part de la diàspora, població exiliada i víctimes del conflicte armat colombià residents a la ciutat. Alhora, reconeix que l’Informe Final de la Comissió de la Veritat serà una eina fonamental per a la construcció de la memòria, el dret a la veritat, al reconciliació i la no-repetició del conflicte.
El Consell Municipal de Cooperació Internacional és un òrgan consultiu i de participació sectorial de ciutat que actua en els àmbits relacionats amb la cooperació i l’educació per a la justícia global. És un mitjà de trobada regular entre representants de l’Ajuntament i els diferents agents de l’àmbit de la cooperació internacional per tal de crear sinergies i complementarietats i impulsar iniciatives conjuntes.
Està previst que en els propers mesos es presenti una moció similar al ple de l’Ajuntament de Barcelona.
L’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i Taula per Mèxic estan preparant el fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic: protegir periodistes, garantir la llibertat de premsa”, que se celebrarà a Ciutat de Mèxic els pròxims 20 i 21 de juny. El propòsit de l’esdeveniment és reflexionar sobre les necessitats que afronta el periodisme crític a Mèxic i crear un espai de trobada entre professionals exposats a riscos i amenaces constants. Amb onze periodistes assassinats des de principis d’any, Mèxic és avui en dia un dels països més perillosos del món per exercir la llibertat de premsa, un dels pilars bàsics per a la construcció de pau.
L’organització del fòrum pren com a punt de partida el programa d’acollida temporal ‘Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ que impulsa l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Taula per Mèxic, i que té per objectiu facilitar l’estada a la capital catalana de periodistes amenaçats com a conseqüència de l’exercici lliure de la professió. És per això que les jornades comptaran amb la participació de diferents periodistes acollits al programa i abordaran la importància dels mecanismes de protecció i de l’acompanyament psicosocial als i les professionals amenaçades.
El fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic” se celebrarà al Centro Cultural Bella Época i compta amb la col·laboració de diferents associacions de periodistes mexicanes com Artículo 19, CIMAC i Periodistas de a Pie, així com l’entitat Aluna Acompañamiento Psicosocial.
Una mirada de construcció de pau
Entre les persones participants hi ha destacats professionals de la comunicació que fa temps s’han erigit com actors imprescindibles tant per a la denúncia com per a la transformació social i la construcció de pau en un país, Mèxic, on es registren greus violacions dels drets humans. El seu paper és fonamental en la investigació, la documentació i l’anàlisi de les múltiples violències, identificar les instàncies responsables d’aquestes violències i donar visibilitat a respostes ciutadanes i comunitàries que s’hi oposen i proposen alternatives.
El fòrum s’inaugurarà el dilluns 20 de juny amb la benvinguda institucional a càrrec dels representants de l’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic. En la jornada inaugural participaran la directora general del Mecanisme de Protecció Integral de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes de la Ciutat de Mèxic, Tobyanne Ledesma Rivera i el representant a Mèxic de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Guillermo Fernández-Maldonado. La periodista i documentalista mexicana, Daniela Rea, serà l’encarregada de pronunciar la conferència marc.
Durant el dilluns i el dimarts 21 de juny tindran lloc diverses taules rodones en les quals participaran periodistes de Mèxic, però també de Colòmbia, el Salvador i Catalunya. Durant els dos dies es tractarà la situació actual del periodisme crític a Mèxic, els reptes d’exercir el periodisme d’investigació en contextos violents, la contribució del periodisme en la construcció de pau, l’acompanyament psicosocial als i les periodistes amenaçades i els instruments de protecció integral a professionals de la comunicació en risc.
L’ICIP ha publicat el llibre número 27 de la col·lecció ‘Eines de pau, seguretat i justícia’. Es titula ‘Un marc alternatiu per a la seguretat’ iés obra d’Olga Batallé, Teddy Baker i Francesc Teodoro.L’informe presenta les anomenades “teories alternatives de seguretat” i analitza com aquestes teories estan vinculades a pràctiques de seguretat innovadores.
Els discursos sobre la seguretat han estat tradicionalment lligats a la defensa de la integritat estatal i l’estabilitat política. Malgrat tot, al llarg de les darreres dècades, corrents crítiques han vist l’arrel de la inseguretat en altres problemes: la desigual distribució de recursos, la discriminació per sexe o raça, el canvi climàtic, etc. Encara més, es considera que les versions més tradicionals de la disciplina sovint agreugen la situació de violència a la qual es vol fer front. Com a resultat, s’han anat generant una sèrie de teories alternatives que han obert noves perspectives sobre la seguretat, així com dels mitjans necessaris per proveir-la.
Aquesta eina té per objectiu apropar entre elles aquestes teories que són crítiques amb una seguretat purament estatal i armada, i així reduir la distància entre els seus plantejaments i exposar un mínim comú per a la transformació. Alhora, pretén contribuir a flexibilitzar els límits dicotòmics entre «teoria» i «pràctica»
Sobre l’autoria
El llibre compta amb la participació d’una autora i dos autors:
Olga Batallé Gol és jurista i economista per la Universitat Pompeu Fabra, i graduada en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en àrees d’investigació i recerca legal d’entitats centrades en la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere.
Francesc X. Teodoro Alandete és graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha cursat un Research Master’s a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ha col·laborat amb diverses ONG i think tanks com Caritas España a Palestina, NOVACT i CIDOB.
Teddy Baker és llicenciat en Relacions Internacionals per la London School of Economics i ha cursat un Research Master’s a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ha treballat amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNCHR), a The Entrepreneurial Refugee Network i com a assistent de recerca a l’IBEI. Actualment treballa a l’Institute for Integrated Transitions (IFIT) de Barcelona.
Els coordinadors del llibre han estat Sandra Martínez, responsable de l’àrea Alternatives de seguretat de l’ICIP, i Guifré Miquel Fageda, bibliotecari de l’ICIP. L’ha publicat Líniazero edicions i el trobareu en tres idiomes: català, castellà i anglès. El llibre ha estat editat en paper i en PDF i ePub seguint criteris de sostenibilitat.
‘Un marc alternatiu per la seguretat’ forma part de la col·lecció de l’ICIP ‘Eines de pau, seguretat i justícia’, un conjunt de llibre que volen ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau.
Lizethe Álvarez, una de les protagonistes del documental ‘Para volverte a ver’
La producció de Para volverte a ver va començar a inicis del 2022. La idea de l’ICIP i la Comissió era retratar l’experiència de diverses persones colombianes residents a Europa i que han donat el seu testimoni a la Comissió des de l’exterior, un procés innovador que vol ser inspirador per altres comissions de la veritat en el món. Segons Sílvia Plana, coordinadora de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP, l’objectiu del documental es mostrar “la importància de la participació activa de les diàspores en la construcció de pau, com a procés transformador tant a nivell personal com col·lectiu, a partir del cas concret i sense precedents de la Comissió de la Veritat de Colòmbia”.
Després de fer-se una convocatòria pública, es va escollir la productora Mandorla Films per dur a terme el projecte. La producció del documental va començar el passat mes de febrer i durant el mesos de març i abril es va fer el rodatge a Dinamarca, Suïssa i Catalunya. En aquests països és on resideixen els quatre protagonistes de la pel·lícula, Yanira Restrepo, Juana Sánchez, Wilmer Torres i Lizethe Álvarez.
El rodatge de Para volverte a ver va finalitzar durant la trobada de nodes que l’ICIP va organitzar el passat mes d’abril a Barcelona. En aquesta trobada hi van participar els comissionats Carlos Beristain i Lucía González, que també apareixen al film.
Juana Sánchez, una altra de les persones a l’exili que apareix al documental
Els personatges
Para volverte a ver recull els testimonis de quatre persones colombianes a l’exili: Yanira, Juana, Wilmer i Lizethe.
Yanira és una agricultora resident a Catalunya. Es va veure obligada a exiliar-se i deixar Colòmbia fa 20 anys després d’haver estat perseguida pels paramilitars, la guerrilla i el govern colombià. Va ser guerrillera del M-19.
Juana és escriptora i cuinera aficionada resident a Barcelona. El seu pare va ser víctima d’un segrest per part de les FARC. Ha publicat una novel·la amb la seva història de vida, el passat i les vivències amb el seu pare.
Wilmer és fill d’una família camperola. El seu avi va ser líder camperol i després la seva mare va seguir els seus passos fins a convertir-se en una reconeguda líder i defensora de drets humans. Després d’anys de persecució cap a la seva família, la seva mare va decidir portar Wilmer i el seu germà a Ginebra on ella estava refugiada.
Lizethe és una dona trans que va fugir de Colòmbia després de patir diverses amenaces i veure que la seva vida perillava. Després de demanar asil a diversos països d’Europa, l’amor la va portar a viure a Copenhaguen, on va poder refer la seva vida.
Un moment de la gravació de ‘Para volverte a ver’ a Ginebra, Suïssa.
La productora
La productora que lidera aquest projecte és Mandorla Films, una empresa audiovisual encapçalada per Nicolás Braguinsky Cascini i Juan Pablo Aris Escarcena.
Braguinsky, llicenciat en lletres i posteriorment documentalista, és un creador de continguts audiovisuals especialitzat en drets humans que ha treballat per a diferents agències de les Nacions Unides, així com per a entitats acadèmiques com la Universitat de York i la Universitat de Buenos Aires. També per a ONGs com Civitas Maxima, CCPR, Wayamo Foundation i Geneva Call, entre d’altres. Aris és doctor en antropologia social, amb àmplia experiència en recerca etnogràfica a més de deu països i tres continents. Junts treballen des del 2017 en projectes que apliquen tècniques audiovisuals a la investigació científica i a projectes socials. Entre les seves obres destaquen Solidarity Crime (2020) i Beyond Impunity (2021).
Para volverte a ver s’estrenarà el pròxim el 8 de juliol en el marc de la programació del festival Cinemón, a Lleida.
Per tenir més informació del documental i el procés de creació, podeu seguir els perfils de ‘Para volverte a ver’ a Facebook i Instagram.
L’ICIP i NOVACT (Institut Internacional per l’Acció Noviolenta) han completat una visita a Ucraïna per conèixer millor les iniciatives ciutadanes de resistència civil a la guerra i l’ocupació russa.
Entre els dies 2 i 18 d’abril va tenir lloc una missió conjunta en la qual es van fer una cinquantena d’entrevistes arreu de la part no ocupada per Rússia per conèixer de primera mà els actors noviolents i les seves necessitats.
“A casa nostra tenim debats polaritzats sobre l’enviament d’armes per donar suport a la resistència d’Ucraïna davant la invasió russa. La resistència no és només armada. Hi ha molta gent confrontant les forces d’ocupació sense armes, negant-se a col·laborar en les zones ocupades, documentant violacions de drets humans i oferint ajuda humanitària. Aquest tipus d’accions no es coneixen i necessiten visibilitat”, explica el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, sobre els motius de l’expedició.
Vídeos sobre les diferents experiències
Els participants en aquesta missió van ser l’investigador Felip Daza i la fotògrafa i operadora de càmera, Lorena Sopena.
Segons Daza, la vista els ha permès comprovar que hi ha molts moviments noviolents locals que estan fent una feina molt important a Ucraïna. “Cada col·lectiu i activista aporta el que pot i sap fer, en la majoria de casos sense l’ús de les armes. La societat ha desenvolupat un nivell d’organització extraordinari que s’expressa en múltiples fronts, des de la protecció i evacuació de persones fins a les accions noviolentes directes contra el control de l’exèrcit rus de les zones sota ocupació”, comenta.
En les properes setmanes, l’ICIP i NOVACT publicaran una sèrie de vídeos que tracten qüestions com ara la investigació de crims de guerra, l’organització comunitària, o el rol de les organitzacions feministes a Ucraïna. Aquests vídeos es posaran a la disposició de les persones i col·lectius que els vulguin utilitzar per donar a conèixer iniciatives sorgides durant aquest conflicte que van més enllà de l’ús de les armes.
Per la seva part, NOVACT ha començat una campanya de crowdfunding per donar suport financer a varies organitzacions entre les que destaca la Coalició 5AM que aplega 16 organitzacions de drets humans que documenten i recullen proves de crims de guerra comesos per l’exèrcit rus i altres actors armats a Ucraïna.
Segons el fundador i codirector de NOVACT, Luca Gervasoni, l’objectiu de totes aquestes accions es visibilitzar i donar suport a organitzacions ucraïneses que treballen en matèria de resiliència comunitària, suport mutu i reforç de xarxes comunitàries. “Al mateix temps, volem visibilitzar al moviment contra la guerra a Rússia i Bielorússia i difondre el seu missatge”, afegeix.
A més dels diferents vídeos, del projecte sorgirà un informe que recollirà les diferents iniciatives i un document amb recomanacions que es presentarà davant del Parlament Europeu.
Actes de difusió
Durant el mes de maig i juny també es faran diversos actes per presentar el projecte i les diferents experiències de resistència noviolenta que estan tenint lloc a Ucraïna com a resposta a la invasió russa.
El proper dimecres 25 de maig està previst fer un acte conjuntament amb joves ucraïnesos en la diàspora per explicar experiències de resistència noviolenta. Més endavant es farà un acte institucional per presentar les conclusions més importants de la visita i l’informe final. Els diferents vídeos produïts per l’ICIP i NOVACT es podran veure al canal de YouTube de l’ICIP i en aquest enllaç.
La Junta de Govern de l’ICIP, un cop valorades les 23 candidatures vàlides rebudes, ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt d’iniciatives de pau de la societat civil del País Basc “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre aquests iniciatives, s’engloben nombroses entitats, col·lectius i ONG. Algunes han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri.
També s’inclouen entitats que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz. Finalment, el premi destaca les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab o els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA.
La candidatura premiada ha estat presentada per l’entitat catalana Fundipau, en la qual es destaca que “en el context del 10è aniversari de la fi d’ETA i de l’evolució de la societat basca cap a unes cotes de convivència, pau i reconciliació -molt precàries encara però inimaginables fa tot just 20 anys- creiem necessari reconèixer, destacar i aplaudir el paper de la societat civil.”
El procés de pau basc té la singularitat de no comptar amb un acord de pau. El protagonisme sobre el rebuig a la violència, l’impuls d’iniciatives de diàleg social i polític, i la defensa dels drets a la veritat, la memòria, la justícia i les garanties de no repetició ha recaigut en el teixit associatiu. Un teixit tan divers en les seves perspectives, prioritats i estratègies com la pròpia societat.
El Premi ICIP Construcció de Pau 2022 es lliurarà en una cerimònia al Parlament de Catalunya el proper mes de setembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.
Tot seguit s’exposen algunes de les iniciatives que destaca la candidatura premiada:
Aquesta iniciativa, formada per 17 organitzacions de la societat civil, neix l’any 2016 -cinc anys després de l’alto al foc definitiu d’ETA- per la necessitat de tractar temes fonamentals per a la transició a la pau en absència d’una taula de negociació formal: el desarmament d’ETA, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte, la necessitat d’acabar amb l’excepcionalitat de les mesures penitenciàries que s’apliquen als presos i preses d’ETA i la construcció d’una memòria crítica amb la qual es pugui identificar el conjunt de la societat.
Gesto va néixer amb l’objectiu de mostrar el rebuig a la violència i defensar per sobre de tot el dret fonamental a la vida. La coordinadora va sortir al carrer per primera vegada l’any 1985, fent del silenci el seu gest per a desmarcar-se de la violència que es patia al País Basc i a Navarra. Principalment contra els atemptats d’ETA però també dels atacs perpetrats pels GAL i per les accions il·legals dels cossos policials. Aquesta iniciativa, pionera, va generar una consciència ètica en un context molt polaritzat on els gestos per la pau podien arribar a ser qüestionats per determinats sectors de la societat. El 2011, després de l’anunci de cessament de l’acció armada per part d’ETA, la Coordinadora va comunicar la seva dissolució.
Elkarri (1992-2006) / Lokarri (2006-2015)
Elkarri va néixer l’anyl 1992, amb l’objectiu de promoure “la mobilització a favor d’un model de solució pacífica i dialogada al conflicte o problema basc”. Va impulsar espais de trobada per promoure acords socials i polítics, i va posar l’accent en rel reconeixement de totes les víctimes del conflicte. L’any 2006 l’associació es va reconvertir en Lokarri, per reforçar l’aposta per la solució negociada del conflicte basc. Lokarri va ser l’entitat promotora de la Conferència d’Aiete, l’octubre de l’any 2011, avantsala de l’anunci de cessament de la violència per part d’ET. L’any 2015 Lokarri es va dissoldre en considerar que el procés de pau al País Basc era irrversible, un cop assolits els objectius de fi de la violència d’ETA i la legalització de Sortu.
Gernika Gogoratuz (Recordant Gernika) és un Centre de Recerca per la Pau creat el 1987 en el marc del 50è Aniversari del Bombardeig de Gernika i realitza la seva tasca en l’àmbit de la memòria i la cultura de pau. Té per objectiu contribuir a la construcció de pau al País Basc i a nivell mundial. El centre compta amb una biblioteca especialitzada amb 6.200 volums.
Es tracta d’una xarxa d’associacions que tenen per objectiu contribuir a la cultura de pau i la promoció dels drets humans. Agrupa una vintena d’entitats, entre les quals Baketik, una fundació nascuda el 2006 per tal de promoure el canvi social i personal, en un sentit ètic, Bakeola, una entitat dedicada a promoure la convivència, i la Fundación Fernando Buesa, constituïda en memòria i homenatge a Fernando Buesa, assassinat per ETA, amb l’objectiu de mantenir viu el seu exemple en a favor de la cultura de la pau, la democràcia i el progrés social.
Encuentros restaurativos (2011-2012)
Els anomenats Encuentros restaurativos van ser trobades entre persones que havien patit la violència directa d’ETA – ja sigui com a víctimes directes o com a familiars- i persones que havien exercit la violència i que en aquell moment estaven complint condemna. Els encontres van néixer de la voluntat d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de 14 trobades entre víctimes i victimaris, amb el suport de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries.
MemoriaLab és un programa de participació ciutadana per a la construcció social de la memòria al País Basc que sorgeix el 2013 un any i mig després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. La iniciativa va néixer impulsada per tres organitzacions amb àmplia trajectòria en la cultura de la pau i els drets humans: Fundación Museo de la Paz de Gernika; Bakeola i Gernika Gogoratuz. Des del principi el programa es va plantejar en una lògica de laboratori social amb un doble propòsit: promoure la construcció social de la memòria i propiciar relacions socials basades en la convivència noviolenta i el respecte al pluralisme ciutadà i sustentades en el diàleg democràtic.
Altres iniciatives que destaca la candidatura global són el Museo de la Paz de Gernika, Argituz, Ahotsak, emaGune,UnescoEtxea, Eskubidez, Bakea Orain, Denon Artean i el Foro Ciudadano Donostia.
Premi ICIP Construcció de Pau
El Premi ICIP Construcció de Pau ha arribat enguany a l’onzena edició. El guardó, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.
El juny de 2022 la Comissió per l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia lliurarà el seu informe final, després de tres anys d’investigació. Durant aquest temps, l’ICIP ha actuat com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, tot propiciant la participació directa de víctimes exiliades al llarg de les darreres cinc dècades per culpa del conflicte armat a Colòmbia.
És el primer cop que una comissió de la veritat promou la participació de víctimes que s’han hagut d’exiliar, de manera que la Comissió de la Veritat de Colòmbia es converteix en un referent per a futures comissions. És per això que l’ICIP ha volgut sistematitzar el procés i documentar-ne l’experiència, amb l’objectiu de donar visibilitat a les persones exiliades que hi han pres part i inspirar altres processos de justícia transicional al món.
En la part final d’aquest treball de sistematització del procés amb l’exili colombià, l’ICIP ha obert dues convocatòries públiques: una primera convocatòria per a l’edició del document, amb un contingut visual i pedagògic, i una segona convocatòria per al disseny de la publicació.
La primera convocatòria estarà oberta fins al dilluns 16 de maig i la segona, fins al divendres 27 de maig.
El treball sobre el procés de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a l’exterior es complementarà amb la producció d’un audiovisual que l’ICIP presentarà el proper mes de juliol. El documental posa en valor la participació de l’exili colombià a Europa amb la recerca de la veritat i la construcció de pau al país a través de diferents testimonis.
L’ICIP presenta un nou monogràfic de la revista Per la Pau, el número 40, dedicat a les violències fora de contextos bèl·lics. La publicació coincideix amb l’estrena de la nova versió digital de la revista, una plataforma totalment renovada i amb un nou disseny que facilita la navegació i la consulta de tots els números publicats fins ara.
Aquest nou número es titula “Violències fora de contextos bèl·lics”. Al llarg dels últims quatre anys, l’ICIP ha fet un esforç per col·locar el focus sobre situacions de violència de gran intensitat que no estan relacionades amb l’extremisme ni amb enfrontaments bèl·lics clàssics. Violències que no es donen necessàriament en règims autoritaris, en el que s’anomena “estats fallits” o en els més empobrits de tots, i que són devastadores per a milions persones arreu del món. Són violències lligades a la criminalitat organitzada, però també amb el tràfic de persones, violències contra defensores/es de la terra i medi ambient, violències contra les dones, crisis migratòries. Violències que s’associen sovint a Amèrica Llatina, però són una realitat a moltes altres parts del món.
Amb la publicació d’aquest monogràfic l’ICIP vol contribuir a ampliar les mirades i els coneixements sobre aquestes múltiples dimensions de les violències, visibilitzar-les i alhora donar eines a les persones i col·lectius que treballen per fer-hi front. La nostra és una mirada de construcció de pau, que busca entendre les dinàmiques d’aquestes violències i conèixer-ne els actors, a partir d’una lectura multidimensional del fenomen.
Les autores i autors
El monogràfic consta de 8 articles centrals i una entrevista. Les autores i autors que hi escriuen són: Sabina Puig (ICIP), Ana Glenda Tager (Alianza para la Paz), Roger Mac Ginty (Durham Global Security Institute), José Antonio Guevara Bermúdez (Universitat Autònoma de Tlaxcala, Mèxic), Carolina Ricardo (Instituto Sou da Paz, Brasil), Mohamed Daghar (ENACT Africa), Esperanza Hernández Delgado (Universitat La Salle, Colòmbia) i Jordi Mir (Universitat Pompeu Fabra). El monogràfic també inclou una entrevista amb l’acadèmica Mary Kaldor, referent en els estudis de guerra, pau i seguretat, que reflexiona sobre els reptes que suposen les violències fora de conflictes armats (el que ella anomena “noves guerres”) per a la construcció de pau. La coordinació de la revista ha anat a càrrec de Sabina Puig, responsable de l’àrea ‘Violències fora de contextos bèl·lics’ de l’ICIP.
Per tal d’aprofundir en la presentació del nou monogràfic, el proper dijous 12 de maig l’ICIP organitzarà un acte virtual amb la participació dels autors Carolina Ricardo i José Antonio Guevara Bermúdez. La sessió serà retransmesa a través de la plataforma Twitter Space.
Nou disseny
Amb el llançament d’aquest número, l’edició número 40, la revista estrena una nova plataforma digital totalment renovada i integrada al web de l’ICIP. El disseny ha anat a càrrec de l’empresa Whads.
La revista Per la Pau va néixer el 2011 i es publica de manera simultània en català, castellà i anglès. Ara la renovació pretén obrir una nova etapa que permeti consolidar-ne la trajectòria i augmentar-ne l’abast i projecció.
A partir d’articles, conferències i debats, la revista Per la Pau vol oferir una mirada àmplia i polièdrica dels temes que afecten la construcció de pau. L’objectiu és contribuir al debat públic i aportar continguts, diagnosis i propostes.
Durant la seva trajectòria, la revista ha publicat monogràfics sobre diàleg en societats polaritzades, drogues i violències a l’Amèrica Llatina, les persones desaparegudes o la necessitat de reorientar la seguretat des del feminisme.
