Categoria: Sense categoria

Després de dos anys de treball i trobades virtuals, aquesta setmana s’ha reunit per primera vegada a San Cristóbal de las Casas, Chiapas, la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual l’ICIP n’és un dels impulsors.

La Plataforma és un espai de diàleg i sinergia en què han convergit persones i organitzacions vinculades a la Xarxa Global per a la Prevenció dels Conflictes Armats (GPPAC per les sigles en anglès), al Servei Civil per a la Pau de Pa per al Món i al I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona el 2019 i organitzat per l’ICIP, Serapaz i Taula per Mèxic.

Al llarg d’aquest procés s’han anat sumant altres organitzacions que també han estat presents a les diferents activitats realitzades a Chiapas durant la setmana. Entre altres, hi han participat Aluna, CCC México, Consorcio Oaxaca, Coreco A.C, Energía y Estrategia, Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, Serpaj México, Sipaz, SweFOR, Taula per Mèxic y la Iniciativa Whitaker para la Paz y el Desarrollo. Totes formen part d’aquesta Plataforma que també aglutina persones activistes, periodistes, artistes i acadèmiques compromeses amb la transformació de la violència a través d’un enfocament de construcció de pau a Mèxic.

Del 25 al 28 d’octubre, la Plataforma va organitzar un fòrum internacional i una trobada de pobles i va fer diverses reunions per debatre sobre el present i el futur del col·lectiu. També es va fer una visita a Acteal, una comunitat de Chenalhó, Chiapas, amb un gran valor simbòlic. El 22 de desembre de 1997, grups paramilitars que haurien actuat amb aquiescència de l’Estat van acabar amb la vida de 45 indígenes tsotsils, entre els quals hi havia 4 dones embarassades i 18 menors d’edat. Va ser a la Casa de memòria i esperança d’Acteal on es va llegir un comunicat anunciat la constitució formal de la Plataforma.

Un fòrum com a primer acte públic

El primer acte públic de la Plataforma va ser el Fòrum Internacional Construcció de Pau a Mèxic, celebrat al Teatre Daniel Zebadúa de San Cristóbal de las Casas el 25 d’octubre. L’objectiu era reflexionar i analitzar els reptes que representen els escenaris actuals de violència que es viuen als diversos territoris de Mèxic.

El Fòrum va comptar amb l’assistència de més de 500 persones i va ser articulat al voltant de quatre taules. La taula inaugural “Claus per a la construcció de pau: una reflexió global” es va dur a terme sota l’ànim de pensar els marcs estratègics que s’han impulsat a altres latituds per a la construcció de pau, les necessitats i els obstacles; hi van compartir les seves reflexions Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, Marta Ruiz, excomissionada de la Comisión de la Verdad de Colòmbia, així com Luís Jorge Garay, acadèmic i consultor internacional.

La segona taula anomenada “Seguretat, justícia i territori”, va partir de la pregunta “Com aturar la violència?”, sobretot en el context d’una crisi de drets humans i inseguretat a Mèxic, per distingir els diversos actors que exerceixen la violència amb un enfocament territorial. Aquesta taula va ser encapçalada per Jenny Pearce de la London School of Economics del Regne Unit, Guillermo Trejo, de la Universitat de Notre Dame als Estats Units i Francisco Huaroco Tomás, de la comunitat indígena de Cherán. La moderació va anar a càrrrec de Yésica Sánchez Maya, del Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad, A.C.

La tercera taula anomenada “Pràctiques restauratives, diàleg i reconstrucció del teixit social” va ser presentada per Gloria Abarca, experta en Educació per a la Pau i va comptar amb la participació de Lenin Torres, del Centre de Recerca i Acció Social (CIAS Per la Pau), Lina Ibáñez, de Diálogos Improbables, de Colòmbia i Abel Barrera, del Centro de Derechos Humanos de la Montaña Tlachinollan.

Finalment, la quarta taula, “La dimensió cultural i espiritual de la construcció de pau”, va reunir l’acadèmic i activista social Pietro Ameglio, la periodista i integrant de Quinto Elemento Lab, Marcela Turati i el Bisbe de la Diòcesi de San Cristóbal de las Casas, Mons. Rodrigo Aguilar. Moderada per Carla Ríos, de la Brigada Marabunta, els i les participants van intercanviar punts de vista i experiències, sobre com l’educació, l’espiritualitat, l’art, la cultura o el periodisme són elements fonamentals per a la transformació dels mecanismes que justifiquen i donen suport a l’exercici de la violència en una societat.

Podeu recuperar el contingut de totes les taules i les conclusions en aquest enllaç.

Una trobada de pobles a la segona jornada

Després del fòrum, dimecres 26 va tenir lloc la trobada “Teixint la paraula, dialogant entre pobles”, organitzada conjuntament amb la Plataforma per a la construcció de la pau a Chiapas, Slamalil K’inal.

Més de 200 persones provinents de diferents comunitats indígenes de diferents estats de Mèxic van participar en aquesta jornada que va tenir lloc a la Casa Diocesana de San Cristóbal de las Casas. 

Durant el dia, els participants van analitzar la realitat de Chiapas i altres estats mexicans dividits en sis taules (Protecció i Seguretat comunitària; Reconstrucció del teixit social i Construcció de Pau; Acompanyament a processos de víctimes; Joventuts; Dones; Alternatives econòmiques, terra i territori, autonomia i lliure determinació).

Una sessió de treball i una visita a Acteal

El dijous 27, tercer dia de la trobada, va tenir lloc una reunió de la Plataforma en què van participar més de trenta persones pertanyents a les diferents organitzacions que en formen part. Va ser una sessió de treball intern pensada per modular una visió comuna davant dels diferents desafiaments a la pau que coneix Mèxic i dotar la Plataforma d’estratègies i metodologies pròpies.

Finalment, el divendres 28, quart dia de la trobada, els membres de la Plataforma i convidats al fòrum van fer una visita a Acteal. El proper mes de desembre es compliran 25 anys de la matança que va convertir aquesta petita comunitat en un exemple de la lluita, la resistència i la dignitat dels pobles originaris.

Durant la visita, els membres de la Plataforma van aprofitar per fer una cerimònia simbòlica de presentació del col·lectiu i es va llegir un comunicat fundacional que recull els principals objectius de l’agrupació.

En els propers mesos, la Plataforma té previst continuar treballant “per propiciar la transformació de les condicions estructurals i culturals que generen la crisi de violència armada a Mèxic”, segons recull el comunicat fundacional. Per això a consideren important impulsar una pau inclusiva, justa, transformadora i duradora. “És a dir, assolir la satisfacció de totes les condicions que permeten accedir a la vida digna de totes les persones”.

Onze anys després de la Conferència Internacional d’Aiete, que va donar pas al cessament definitiu de la violència d’ETA i a l’obertura d’una nova etapa al País Basc, la societat basca afronta encara reptes pendents per a la consecució d’una pau completa.

Reptes com ara la creació d’una memòria comuna, inclusiva i social per explicar el conflicte basc a les futures generacions, el reconeixement i dignificació de totes les víctimes de la violència, la promoció de nous espais de diàleg i de confiança entre persones amb diferents sensibilitats i els processos de sanació de ferides encara obertes.

A partir del lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt del teixit associatiu del País Basc en favor de la pau, en aquest vídeo produït per l’ICIP recollim diverses veus de les entitats guardonades per posar en valor els èxits aconseguits fins a l’actualitat i marcar les qüestions pendents en el camí cap a la pau.

Intervenen Aitziber Blanco (Foro Ciudadano Donostia), Agus Hernán (Foro Social Permanente), Maider Maraña (Fundación Baketik), María Oianguren (Gernika Gogoratuz), Iñigo Retolaza (programa MemoriaLab) i Paul Ríos (Elkarri/Lokarri),

Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la societat civil ucraïnesa s’ha organitzat de manera espontània i valenta per contrarestar l’ocupació militar mitjançant centenars d’accions noviolentes, que inclouen actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives. L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, elaborat pel professor Felip Daza en el marc d’un projecte conjunt de l’ICIP i Novact, examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa entre febrer i juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit.

El document, que es publica aquest dimarts 18 d’octubre, analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació dels conflictes.

El treball constata que algunes accions de resistència van contribuir a frenar la invasió al nord del país i van obstaculitzar el procés d’institucionalització de l’ocupació militar en les seves primeres etapes. Alhora, la noviolència ha creat condicions i estratègies per mantenir la cohesió social i la resiliència comunitària davant la por i la incertesa provocades per la invasió. També ha reforçat la governança local, gràcies a l’empoderament dels actors socials i a una millor coordinació amb les autoritats locals.

La societat civil organitzada també ha permès construir un ampli sistema per al desenvolupament de tasques d’evacuació, transport i reubicació de persones afectades per la violència. Així mateix, la tasca de monitoreig de crims de guerra desenvolupada per les organitzacions de defensa dels drets humans ha evitat la indefensió jurídica de la població i ha empoderat les comunitats a denunciar abusos.

Segons l’autor de l’informe Felip Daza “la resposta civil noviolenta del poble ucraïnès és una experiència única que pot servir d’inspiració per altres conflictes armats, però sobretot és la llavor per reconstruir el país i teixir aliances regionals per aturar la barbàrie de la guerra”.

Metodologia i tipologia d’accions

La investigació es basa en un treball de camp sobre el terreny, efectuat entre els dies 2 i 18 d’abril de 2022, per part de l’autor Felip Daza i la fotògrafa i operadora de càmera Lorena Sopena. Durant l’estada es van recollir dades i testimonis a partir d’entrevistes amb 55 actors polítics i socials del país, entre els quals representants d’institucions públiques, ONG, activistes, acadèmics i institucions religioses.

La recollida d’informació ha permès elaborar un mapa interactiu amb 235 accions noviolentes verificades i sistematitzades, des del 24 de febrer fins al 30 de juny de 2022. Les accions registrades es divideixen en tres tipologies: accions de protesta i dissuasió (148), accions d’intervenció noviolenta (51) i accions de no-cooperació (36). Les accions més nombroses han estat les de protesta, entre les quals s’inclouen les manifestacions i concentracions públiques, registrades sobretot al sud del país, en les zones sota ocupació russa, i durant les primeres setmanes de la invasió.

A partir de l’abril, les manifestacions es van reduir de manera dràstica fruit de la repressió, amb detencions arbitràries i segrestos d’activistes. Per contra, la resistència va adoptar una estratègia basada en accions clandestines, de desobediència i de no-cooperació. Destaquen, per exemple, iniciatives com les de penjar llaços de colors als municipis, campanyes de comunicació via xarxes socials, les cartes de dimissió signades per les direccions d’escoles de Melitopol o la negativa d’alguns docents de fer classes amb programes russos.

Les accions d’intervenció noviolenta es van popularitzar a l’inici de la invasió, amb el bloqueig de tancs russos per part de la ciutadania ucraïnesa i la construcció de barricades. Aquestes accions van tenir un impacte directe, ja que van fer retrocedir els objectius militars de Rússia. L’informe també constata que la resistència civil noviolenta va contribuir a frenar la invasió al nord del país.

L’informe inclou un decàleg de recomanacions per a governs, organismes i societat civil d’Ucraïna i a nivell internacional, entre les quals, donar suport material i financer a les accions de resistència, crear programes de protecció per a activistes i d’investigació dels crims de guerra, o incidir en el disseny d’una seguretat que posi al centre les persones i les comunitats.

L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra (col·lecció Informes ICIP) és fruit d’un projecte conjunt amb Novact i amb la col·laboració de la Friedrich-Schiller-University Jena i l’ONG alemanya Corridors. El treball està disponible en format electrònic en català, castellà, anglès i ucraïnès.

El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2022 de manera conjunta a tres iniciatives de la societat civil – una individual i dues col·lectives- per la seva tasca de denúncia de crims de guerra i de defensa de la pau i els drets humans. Els guardonats són l’advocat i activista bielorús Ales Bialiatski, empresonat des del 2020, l’organització russa de drets humans Memorial i l’organització ucraïnesa de drets humans Center for Civil Liberties.

Un premi significatiu i oportú

És, sens dubte, un premi molt significatiu i oportú en el moment convuls que viu Europa. En primer lloc, perquè es guardonen iniciatives de tres països fronterers (Bielorússia, Ucraïna i Rússia) els quals tenen un futur unit, malgrat la conjuntura actual.

És, alhora, un missatge que posa en valor la tasca, discreta però imprescindible, de la societat civil per denunciar abusos contra els drets humans, i per criticar el poder. Un exercici “fonamental”, segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, perquè “l’espai de crítica al poder s’està reduint arreu del món, també en democràcies o en espais suposadament democràtics”.

En darrer lloc, aquest premi Nobel de la Pau interrelaciona els termes de pau, drets humans i democràcia, tres conceptes estretament lligats. “Premiar la tasca de persones i organitzacions, de base, defensores dels drets humans enforteix la democràcia i contribueix, alhora, a construir la pau”, assegura el director de l’ICIP.

BREAKING NEWS:
The Norwegian Nobel Committee has decided to award the 2022 #NobelPeacePrize to human rights advocate Ales Bialiatski from Belarus, the Russian human rights organisation Memorial and the Ukrainian human rights organisation Center for Civil Liberties. #NobelPrize pic.twitter.com/9YBdkJpDLU

— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 7, 2022

L’ICIP, a través de l’àrea de ‘Diàleg social i polític’, ha organitzat aquesta tardor diverses iniciatives de diàleg per promocionar la conversa i l’escolta entre persones amb posicionaments ideològics allunyats. 

En total, es faran quatre cicles diferents entre els mesos d’octubre i desembre que reuniran persones influents en diferents àmbits de la societat i de corrents ideològics diversos; joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials; professorat i experts internacionals. 

L’objectiu d’aquestes experiències és provar diferents metodologies de promoció del diàleg, que reuneixen en diferents espais persones amb opinions molt diverses. “La cohesió social a Catalunya ha estat malmesa i amb aquestes iniciatives de promoció del diàleg podem ajudar a cohesionar”, afirma Pablo Aguiar, coordinador de l’àrea de l’ICIP responsable de les iniciatives

El primer d’aquests cicles és la segona edició del Projecte Àgora, desenvolupat conjuntament amb la Fundació Catalunya Europa. Durant tres sessions, es reuniran persones amb ideologies molt diverses per debatre sobre el conflicte polític de Catalunya. La metodologia seguida consisteix en una primera lectura de textos clàssics, seleccionats per la Casa dels Clàssics, a partir dels quals surten temes de debat i reflexió relacionats amb el tema principal. La primera sessió del cicle d’enguany es va fer el passat 1 d’octubre a Banyoles i va reunir una vintena de participants.

Diferents metodologies

La segona iniciativa també és la segona edició d’una activitat que ja es va posar en marxa el 2021. Durant quatre sessions, un grup de joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials prendran part en tallers de formació en capacitats de lideratge. La formació es basa en la metodologia del lideratge adaptatiu, desenvolupada a la facultat de govern de la Universitat de Harvard. En aquest cas, es convoca un grup de persones amb perspectives diverses, fins i tot enfrontades, i se’ls convida a participar en uns exercicis d’anàlisi, reflexió i pràctica en temps real. 

La tercera proposta és un projecte conjunt amb l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona i s’adreça a professorat de primària, secundària i cicles formatius. A partir del 10 d’octubre es faran quatre sessions amb educadors que tractaran com afrontar les discrepàncies a dins l’aula, per tal d’afavorir un debat constructiu a partir de diferències d’opinió. La metodologia utilitzada s’inspira en el programa ‘Discrepància benvinguda!’ que l’Escola de Cultura de Pau ja havia fet en ocasions anteriors. 

L’última proposta és una novetat i s’organitza amb l’entitat The Protopia Lab. Serà l’única activitat que es desenvoluparà en anglès i amb participants internacionals. La sessió porta per títol Difficult conversations in polarised times (Converses difícils en temps polaritzats) i reunirà un grup de vint persones, intel·lectualment diverses, per mantenir “converses difícils” sobre com volem i podem viure junts, ara i en el futur. Tindrà lloc a Barcelona els 28 i 29 d’octubre. 

Després de l’experiència d’aquesta tardor, l’ICIP té previst a partir de l’any continuar impulsant diferents projectes de promoció del diàleg, sempre amb la premissa que el diàleg és una eina essencial per reconduir els conflictes de manera positiva i enfortir la democràcia, la convivència i la cohesió social.

Aquest dimecres 21 de setembre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt del teixit associatiu basc en favor de la pau en una cerimònia a l’auditori del Parlament de Catalunya en la qual han participat representants de 17 entitats, organitzacions i iniciatives premiades.

Totes elles han rebut el guardó de manera conjunta “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre les entitats premiades, s’engloben entitats que han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri. I d’altres que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz, Baketik o Bakeola.

El premi també reconeix la Fundació Museu de la Pau Guernica, el Foro Ciudadano Donostia, UnescoEtxea, la Fundación Fernando Buesa, Emagune, la xarxa de dones Ahotsak, Eskubidez, les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab, els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA, o la iniciativa BatzART!.

La cerimònia ha estat presidida per la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, que ha destacat “el treball, tan sovint amagat i discret, de persones, grups, col·lectius i organitzacions que pensen tossudament que una bona convivència social es construeix poc a poc, i que van decidir apostar per iniciatives que basteixen ponts, per un futur lliure d’odi i de violències”.

En el discurs, el president de l’ICIP també ha afirmat que “el Premi ICIP és un toc d’atenció als poders públics, perquè actuïn amb la responsabilitat i la maduresa que exigeixen les circumstàncies”.

La glossa del col·lectiu premiat ha anat a càrrec de Jordi Armadans, periodista, activista i exdirector de FundiPau, entitat que va presentar la candidatura premiada. En el seu discurs, Armadans ha reivindicat “l’experiència, el testimoniatge i la importantíssima tasca dels i les activistes per la pau” i ha lloat l’activisme “difícil i dur, però absolutament imprescindible” de les persones premiades. La lectura de la glossa també ha recordat que “la violència, a més de criminal, és absurda” i que “els drets humans mai no són el problema, sinó la solució”.

Un premi plural i col·lectiu

Persones de les diferents entitats i iniciatives premiades han recollit el guardó durant la cerimònia i, en nom de totes elles, han pres la paraula María Oianguren, directora del centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz, i Eneko Calle, membre del Foro Social Permanente.

En el seu discurs d’acceptació del premi, els dos representants han destacat la pluralitat dels col·lectius premiats però alhora “el compromís compartit en favor de la convivència pacífica i la defensa dels drets humans”, i la capacitat de tots ells per teixir ponts entre actors enfrontats i obrir espais d’acostament entre persones diferents. Oianguren i Calle han agraït el premi en nom de la societat civil premiada per haver contribuït a la pacificació d’un procés “que encara no ha acabat” i del qual “encara queden molts nusos per desfer”, com el “reconeixement de totes les víctimes” o el fet que “tots els relats puguin ser explicats amb honestedat”.

En el seu discurs conjunt també han reivindicat la necessitat de continuar treballant per deslegitimar la cultura hegemònica de la violència com a via per a resoldre els conflictes i han emplaçat les administracions públiques a promoure polítiques en favor de la pau.

En la cloenda de l’acte, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, ha destacat la “valentia” en “moments difícils” de les entitats premiades, que “han sabut treballar conjuntament per donar una solució democràtica” al conflicte basc i que “encara ho fan per resoldre el que queda pendent amb el mateix compromís”, i ha remarcat que el Premi ICIP “és un premi a tota la societat basca”.

La cerimònia de lliurament del Premi ICIP ha estat seguida per nombrosos representants del moviment pacifista català, membres de l’associació de víctimes del terrorisme UAVAT i diputats i diputades del Parlament, entre un centenar d’assistents.

Recupera l’emissió íntegra de l’acte:

Àlbum de fotografies de l’acte

Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima al jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.

El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

La setena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2023, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

A qui va dirigit?

S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

De què han de parlar les lletres?

La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.

Com es pot participar?

El concurs té dues modalitats:

• Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
• Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.

Fins quan es pot participar?

La setena convocatòria del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2023, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

Tot partint de la premissa que el diàleg és una eina essencial per reconduir els conflictes de manera positiva i enfortir la democràcia, la convivència i la cohesió social, l’ICIP ha impulsat el projecte “Àgora” de promoció del diàleg i l’escolta entre persones amb posicionaments ideològics allunyats.

El projecte, desenvolupat conjuntament amb la Fundació Catalunya Europa i la Casa dels Clàssics, ha consistit en la celebració de tres jornades en les quals han participat persones influents en diferents àmbits de la societat i de corrent ideològics molt diversos, les quals han estat seleccionades prèviament. Es tracta de Pere Almeda, Marc Arza, Susana Beltrán, Caterina Calsamiglia, Daniel Clivillé, Marc Cortés, Xavier Domènech, Mohammed El Amrani, Eduard Gil, Paola Lo Cascio, Isaac Peraire, Andrés Querol, Sofia Rodríguez, Albert Royo, Eulàlia Solé, Gemma Ubasart i Luís Torras.

Les sessions han estat conduïdes per Maria Begoña Roman, professora d’Ètica i Bioètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra d’Ètica de la Universitat Ramon Llull, i Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona.

La metodologia seguida ha consistit en una primera lectura de textos clàssics, seleccionats per la Casa dels Clàssics, a partir dels quals han sortit temes de debat i reflexió relacionats amb el conflicte polític de Catalunya.

Les persones participants fan una molt bona valoració de la iniciativa, la qual -expliquen- els ha permès escoltar en espais segurs, amb matisos, establir confiança i diàlegs constructius, revisar els propis plantejaments i buscar mecanismes de superació de les diferències.

Segons afirma, per exemple, l’empresari i professor Marc Arza “venim d’uns anys de molta tensió política i ens convé escoltar-nos més entre nosaltres, ser més conscients dels arguments, les raons i les emocions dels altres per tal de construir espais compartits”. L’exdiputada i professora Susana Beltran afegeix que l’espai li ha permès “reconciliar-se amb la societat”, mentre que l’empresari Daniel Clivillé explica que “teixir ponts entre persones que pensen diferent enriqueix el debat social”.

Vídeo resum del projecte “Àgora”

El projecte “Àgora” s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” i, després d’aquesta primera iniciativa desenvolupada a Barcelona, l’objectiu de les institucions impulsores és replicar els debats i el diàleg en d’altres indrets de Catalunya.

El Parlament de Catalunya ha acollit aquest dimarts 12 de juliol la presentació de l’informe final de la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia, en un acte molt emotiu amb representació de víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya i seguit per prop de 250 assistents.

L’acte, organitzat per l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, es va obrir amb la música de la cantautora colombiana Marta Gómez, i les paraules inaugurals de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va destacar “el compromís del Parlament i del conjunt de la societat catalana amb la causa de la pau”.

Seguidament, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va destacar els tres anys de feina col·lectiva de la Comissió de la Veritat i l’ICIP, que es tanquen ara amb la presentació de l’informe final: “Després de dècades de conflicte armat, Colòmbia és avui paradoxalment el principal referent internacional de construcció de pau, mentre que a Europa ens endinsem de nou en la polarització, la confrontació de blocs i la guerra”, va remarcar. El director de l’ICIP també va emplaçar les institucions catalanes i el teixit associatiu a mantenir un compromís ferm amb les víctimes i amb la pau a Colòmbia.

Reconeixement a les víctimes del conflicte

L’acte institucional es va concebre com un reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya, i a totes aquelles persones que durant anys han treballat per la construcció de pau a Colòmbia. És per aquest motiu que la part central va ser una conversa entre Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte resident a Catalunya que ha donat el seu testimoni a la Comissió, i Helga Flamtermesky, entrevistadora en el procés de presa de testimonis i membre del grup de suport de Catalunya a la Comissió, el Nido Catalunya. En la conversa, Marta Liliana Ramírez, mare d’un fill desaparegut, va explicar que donar testimoni a la Comissió de la Veritat i sentir-se escoltada l’ha dignificat.

En l’acte hi van participar també dos membres de la Comissió de la Veritat, Carlos Martin Beristain i Alejandro Valencia, que van exposar les principals conclusions i recomanacions de l’informe final, amb una atenció especial al capítol de l’exili: “L’exili és oblit, és la conseqüència de moltes violències. I l’informe és un reconeixement a aquestes històries negades i invisibilitzades”, va explicar Beristain. L’informe final inclou un seguit de recomanacions per tal d’assegurar una “pau més completa”, entre les quals la reparació i dignificació de les víctimes.

Després de la seva intervenció, els dos comissionats van fer una entrega simbòlica de l’informe a Marta Liliana Ramírez i a Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de la Comissió, en representació de totes les víctimes a l’exili.

En el decurs de l’acte es va projectar el documental ‘Para volverte a ver‘, produït per l’ICIP i Mandorla Films, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió. El documental recull quatre històries de vida de l’exili i dues de les seves protagonistes, Yanira Restrepo i Juana Sánchez-Ortega, van ser presents també a l’acte del Parlament.

La presentació es va tancar amb una actuació del trio musical Ensamble Ocasa entre forts aplaudiments del públic.

L’acte va comptar amb el suport de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, el Nido Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’informe final recull 30.000 testimonis del conflicte armat

La Comissió de la Veritat de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. El mandat culminarà aquest estiu amb la socialització de l’informe, durant els mesos de juliol i agost.

L’informe final recull els fets ocorreguts a Colòmbia des de 1958 a 2016 i és el resultat d’un procés d’investigació i anàlisi basat en l’escolta àmplia i plural de víctimes, responsables, força pública, empresariat, expresidents, i altres actors i sectors de la societat civil relacionats, directament o indirecta amb el conflicte armat colombià.

En total la Comissió ha escoltat prop de 30.000 testimonis del conflicte, dels quals 2.000 formen part de l’exili en un total de 24 països, 800 a Europa i un centenar a Catalunya.

El conflicte armat colombià deixa un balanç de 9 milions de víctimes, de les quals mig milió van ser assassinades i 100.000 persones, desaparegudes. Durant les dècades de conflicte, un milió de persones s’han vist obligades a sortir del país de manera forçada i en busca de protecció. L’exili és, gairebé sempre, l’últim recurs després d’altres fets de violència.

Recepció al Palau de la Generalitat

El mateix dimarts 12 de juliol al migdia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, van rebre els comissionats Carlos Martin Beristian i Alejandro Valencia, en una reunió al Palau de la Generalitat. A la recepció també hi van assistir el president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament; Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte colombià exiliada a Catalunya; i Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de l’informe final de la Comissió.

Durant la reunió el president Aragonès va recalcar l’orgull “del suport de les institucions i moviments socials de Catalunya al procés de pau de Colòmbia” i va destacar la feina de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa.

Per la seva banda, la consellera Alsina va refermar el compromís del Govern perquè Colòmbia “continuï sent un país prioritari per a la cooperació catalana, com ho ha estat històricament”.

La Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No repetició de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. Després de més de tres anys de feina, el juny de 2022 la Comissió culmina aquest procés amb la presentació del seu Informe Final i la posterior socialització, que es farà els mesos de juliol i agost.

Ha estat un mandat innovador, ja que per primera vegada una comissió de la veritat inclou la població que viu a l’exterior del país com a subjecte de participació. I l’ICIP ha estat part directa d’aquest procés, actuant com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa amb l’objectiu d’acompanyar les víctimes del conflicte colombià a l’exili i promoure’n la seva participació activa.

Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 grups de treball (nodes) a 10 països europeus, els quals han esdevingut espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.

En paral·lel, s’han creat grups internodals amb diferents eixos temàtics: de gènere, acompanyament psicosocial, reconeixement a les víctimes, familiars de víctimes de desaparició forçada, i segones i terceres generacions a l’exili.

Els testimonis: tresors de la veritat col·lectiva

En aquest procés de treball amb l’exili colombià, s’han format 90 persones com a entrevistadores i documentadores, la majoria víctimes i dones, i s’han pres un total de 822 testimonis a Europa (2.000 a tot el món).

La presa de testimonis ha permès visibilitzar les històries de vida, silencis, impactes, afrontaments, resiliències i aportacions a la societat d’acollida, així com afavorir l’escolta transformadora i l’autoreconeixement de les víctimes.

Reconeixement de les víctimes

Un altre dels aspectes que treballa l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa és la creació d’espais per al reconeixement institucional de les víctimes exiliades. El procés, articulat amb el Node Catalunya de Suport a la Comissió i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, inclou la promoció de declaracions institucionals i l’aprovació de mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials.

La primera ciutat del món en aprovar una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada ha estat Lleida, on el 30 de juliol de l’any 2021 el ple municipal va reconèixer “les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. Posteriorment, el juny de 2022 s’han aprovat mocions de reconeixement a Sabadell i al Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona.

Documental Para volverte a ver

En aquest àmbit de treball, l’ICIP juntament amb Mandorla Films ha produït el documental Para volverte a ver, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió a través de quatre testimonis. La pel·lícula s’estrenarà el proper 8 de juliol a Lleida, en la programació del festival Cinemón, i es projectarà també a Barcelona, en l’acte de presentació de l’informe final que se celebrarà el 12 de juliol al Parlament.

El curt documental compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Per tenir més informació del documental i el procés de creació, podeu seguir els perfils de ‘Para volverte a ver’ a Facebook i Instagram. 

Aquest mes de juny s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2022, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.  

El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.

Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dilluns 10 d’octubre a les 14:00 (hora local de Barcelona).

Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En la darrera edició, el jurat va premiar els treballs d’investigació “Analyse comparative des chansons de la guerre civile espagnole (1936-1939)” d’Anna Pons Muns de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i “Consum de moda sostenible per a adolescents”, de Marta Pons Obradós de l’Institut Berenguer IV d’Amposta.