Categoria: Sense categoria

Aquest dilluns comença la XII edició del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, que recupera la presencialitat després de dos anys d’actes virtuals per l’emergència sanitària del coronavirus.

En el marc de la gira de primavera del programa, del 25 d’abril al 4 de maig, sis activistes d’arreu del món es desplaçaran per Catalunya per divulgar la seva tasca i la vulneració dels drets humans als seus territoris. Són Mike Anane (Ghana), Yurany Cuellar (Colòmbia), Morena Hererra (El Salvador), Maria Sol Taule (Filipines), Nataniel Hernández (Mèxic) i Vania Arana (Espanya).

L’ICIP forma part del projecte amb altres 8 entitats i institucions i 28 municipis catalans implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.

Donar a conèixer la seva tasca

L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer la tasca dels i les activistes pels drets humans d’arreu del món a través del seu propi testimoni i conscienciar la ciutadania sobre la importància del suport internacional a les seves lluites, així com de la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.

En aquesta edició, el programa es centra en les lluites per la defensa de la terra i el medi ambient, de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, del dret a la pau, dels drets civils i polítics i dels drets de les persones migrades i refugiades. 

L’acte inaugural de l’edició de primavera de Ciutats Defensores dels Drets Humans tindrà lloc a la localitat de Molins de Rei (Baix Llobregat. Barcelona) el dilluns 25 d’abril. Entre el 3 i l’11 d’octubre és previst dur a terme la gira de tardor.

Trobareu l’agenda d’activitats al web del programa.

Els defensors i defensores de la gira de primavera

Mike Anane – Ghana

Periodista i activista mediambiental guardonat amb l’United Nations Environment Programme Global 500 of Honour. Durant més de 20 anys, Anane ha documentat i investigat l’enviament il·legal d’escombraries electròniques des dels països del Nord global a Ghana.

Yurany Cuellar – Colòmbia

Activista colombiana que treballa per la defensa dels drets de les dones rurals i camperoles. Des de fa anys, el seu compromís es vehicula a través de l’Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra (ACVC), una organització que aglutina més d’un centenar de Juntes d’Acció Comunal i altres agrupacions comunitàries de diversos municipis de la regió del Magdalena Medio.

Morena Hererra – El Salvador

Vinculada a la lluita pels drets humans i la llibertat, el seu activisme s’inicia dins el context del moviment estudiantil. Possiblement, una de les activistes feministes més conegudes del Salvador.

Maria Sol Taule – Filipines

És una advocada filipina que defensa legalment persones que no tenen recursos econòmics per pagar un acompanyament jurídic, especialment activistes i defensores i defensors de drets humans criminalitzats des de les institucions de l’Estat. Des del 2011 treballa amb Karapatan, una aliança d’organitzacions, col·lectius i programes que defensen els drets humans.

Nataniel Hernández – Mèxic

Activista i advocat del Centre de Drets Humans Digna Ochoa, a la regió de Chiapas, a la frontera sud de Mèxic. A finals del 2018, quan va començar a caminar la primera caravana migrant des de Centreamèrica i Chiapas es va convertir en la primera parada de la ruta i van començar a assistir aquests grups heterogenis que fugien de la violència, la manca d’oportunitats i la discriminació.

Vania Arana – Espanya

Vania Arana és portaveu i presidenta del sindicat Las Kellys Catalunya. Va arribar a Madrid el 1992 procedent del Perú, el país que la va veure néixer. Allà havia estudiat per ser professora de secundària, però quan va arribar aquí, no va poder convalidar la titulació, ja que no hi havia correspondència en els estudis.

Representants dels diferents grups de treball europeus (nodes) que participen en el procés de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia han participat en una trobada a Barcelona. L’acte ha tingut lloc del 7 al 10 d’abril a la Casa UNESCO.

La reunió, convocada per l’ICIP en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa, ha reunit una cinquantena de representants dels nodes d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Espanya, Itàlia, Noruega, Suècia, Suïssa i Regne Unit. Es tracta de la quarta trobada d’aquest tipus que s’organitza i la primera que es fa de forma presencial en els dos darrers anys després que les darreres activitats s’hagin fet de forma virtual com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus. La trobada ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Segons una de les responsables d’organitzar la trobada, la tècnica de l’ICIP Sílvia Plana, aquesta ha servit per “retrobar-nos i enfortir el teixit col·laboratiu i de confiança. Alhora, hem pogut fer balanç del que han implicat els més de tres anys de procés de suport a la Comissió des de l’exterior, i coordinar esforços de cara a la presentació i socialització de l’informe final que la Comissió entregarà el proper 28 de juny”, explica.

En aquesta reunió també han participat la comissionada Lucía González Duque i el comissionat Carlos Martín Beristain amb l’objectiu d’ambientar la presentació de l’informe i coordinar l’estratègia de llegat de la Comissió a l’exterior.

Segons Martín Beristain, “la trobada ha permès articular el treball amb els nodes a l’exili, amb les persones que ens han ajudat a teixir la feina des de l’exterior, per als més de 2.000 testimonis que hem recopilat i per a l’informe final, que esperem que sigui un impuls per a la transformació que Colòmbia necessita”, diu.

En la trobada, els participants també han parlat de la sistematització del procés que s’ha utilitzat en els darrers tres anys per recollir el testimoni de les víctimes del conflicte colombià exiliades a Europa. Al mateix temps s’ha reflexionat sobre el paper dels nodes i el seu llegat un cop la comissió conclogui el seu mandat.

La trobada també ha servit per commemorar el Dia Nacional de la Memòria i la Solidaritat amb les Víctimes del Conflicte Armat a Colòmbia, que es celebra el 9 d’abril. L’ICIP ha organitzat un acte commemoratiu en el que han participat el director de la institució, Kristian Herbolzheimer; el Director General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Josep Desquens; i els dos comissionats assistents a la trobada. Durant l’acte, dos dels representants de les víctimes, Adriana Quintero Úsuga i Albeiro Moya Mena, han llegir una declaració aprovada per tots els assistents. El text de la declaració es pot consultar a aquest enllaç.

La cantautora colombiana resident a Barcelona Marta Gómez ha estat l’encarregada de posar punt i final a l’activitat interpretant algunes cançons.

La polarització s’ha presentat com un tret característic de la política espanyola en els últims anys, però l’Enquesta sobre la polarització i la convivència a Espanya 2021 elaborada per l’ICIP i el Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) revela que la societat està més cohesionada del que suggereix el debat públic. L’estudi, que mesura diversos focus de polarització a set comunitats autònomes i en el conjunt de l’Estat, conclou que la crispació política no és reflex d’una fractura social i apunta a un bon nivell de convivència a Espanya.

Els partits polítics apareixen com a principal focus de polarització afectiva (la que es defineix per la distància entre els sentiments cap al grup amb què ens identifiquem i els que manifestem cap als altres), segons l’enquesta publicada aquest dimarts. Al contrari, dins del mateix àmbit de polarització afectiva, l’aspecte territorial és un focus de tensió considerablement inferior al polític. I la societat mostra un bon nivell de cohesió en altres aspectes com la confiança interpersonal i temes ideològics com la igualtat de gènere.

“La bona notícia de l’informe és que la valoració de la convivència i de la confiança interpersonal és bona”, ha assenyalat Sandra León, investigadora d’EsadeEcPol i coautora de l’informe, que ha destacat també, la “perspectiva territorial” com una altra de les principals aportacions de l’estudi. “Aquesta heterogeneïtat territorial passa sovint desapercebuda en els estudis on l’enfocament és exclusivament estatal”. També Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, considera que “l’enquesta indica que la crispació política no és un reflex de la realitat social”.

Polarització identitària i ideològica

La dimensió identitària de la polarització (la relacionada amb la manera en què definim la nostra pròpia identitat en oposició a la d’altres) mostra també àmbits de consens. El gènere, la comunitat autònoma o la classe social són les tres característiques que menys s’associen a la identitat: només un 20% de la població els considera “bastant” o “molt” importants.

En l’àmbit ideològic, l’enquesta mostra consensos transversals entorn de diversos temes, com la igualtat de gènere: un 75% de la ciutadania dona suport, per exemple, al fet que se sancioni a empreses que paguin menys a les dones per la mateixa feina. També hi ha un suport majoritari que les persones transgènere puguin canviar el sexe recollit als seus carnets d’identitat o a la redistribució mitjançant impostos i transferències monetàries de llars més riques a més pobres.

En l’extrem oposat, el desacord ideològic més gran es produeix en opinar sobre la transició a la democràcia. Gairebé la meitat de la població a Catalunya no la veu com a motiu d’orgull (3,75 punts), mentre que a Madrid és la meitat la que està totalment d’acord (6,75). Un altre aspecte que genera opinions divergents és l’organització territorial: mentre a Catalunya i al País Basc hi ha àmplies majories a favor d’un model més descentralitzat, a Madrid la majoria prefereix més recentralització. Aquesta opció s’imposa també lleugerament en les altres comunitats cobertes per l’informe: Andalusia, Comunitat Valenciana, Extremadura i Galícia.

Confiança i convivència

Els ciutadans mostren un alt nivell de confiança interpersonal, que supera l’aprovat tant en el conjunt de l’Estat com en les comunitats autònomes analitzades. També la convivència obté una valoració positiva en totes les dimensions i territoris, encara que amb diferències significatives segons el nivell: des del 7,22 en el cas de barri/municipi i el 7,02 en el de comunitat autònoma, en l’extrem superior, fins al 5,85 en el conjunt d’Espanya, en l’extrem inferior. El territori amb pitjor valoració de la convivència en aquestes tres dimensions és Catalunya, si bé amb diferències moderades davant la mitjana estatal.

La confiança interpersonal contrasta amb una confiança generalment baixa en les institucions: cap de les administracions no aconsegueix un aprovat en confiança ciutadana. Els governs locals i la Unió Europea obtenen una millor qualificació que el govern central i els autonòmics. En particular, el govern central suscita les pitjors valoracions: és l’únic nivell d’administració amb un suspens a totes les regions enquestades. Per comunitats autònomes, Catalunya és el territori amb menor confiança institucional en les administracions de tots els nivells i la que dona una nota pitjor al seu govern autonòmic (4,1), mentre que el País Basc dona la millor (5,37).

Aquesta dada és entre “les no tan bones notícies” de l’estudi, ha assenyalat Sandra León, juntament amb el fet que “la polarització afectiva partidista és molt intensa” i la divisió entorn de temes com la transició a la democràcia o les preferències sobre la qüestió territorial. Herbolzheimer ha apuntat també al factor institucional com una de les conclusions negatives de l’estudi: “Determinats discursos i actituds polítiques estan afectant la confiança en les institucions, la qual cosa posa en risc el funcionament democràtic.”

Metodologia emprada

L’enquesta, amb un marge d’error de l’1%, va ser realitzada entre el 22 d’octubre i el 12 novembre de 2021 partint de 7.189 entrevistes a residents a Espanya de 16 anys en endavant, dividides en 1.500 per al conjunt de l’Estat i mostres afegides de 800-806 en set comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid i el País Basc.

L’enquesta ICIP-EsadeEcPol forma part de la línia de treball de l’ICIP “Diàleg social i polític“, des de la qual l’ICIP ofereix eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes, a partir de la promoció del diàleg i l’estudi de la polarització.

Aquesta és la tercera enquesta que porta a terme l’ICIP sobre polarització i convivència. La darrera, l’Enquesta ICIP 2020 sobre convivència i polarització a Catalunya, va concloure que una majoria de la població catalana considera positiva la convivència, si bé el conflicte territorial ha accentuat les dinàmiques de polarització i ha obert ferides entre la població.

L’ICIP ha lliurat aquest dijous 7 d’abril els premis de la sisena edició del Concurs de Hip-hop per la Pau en un acte al centre comunitari barceloní la Lleialtat Santsenca, al barri de Sants.

Un centenar de joves representants de cadascun dels grups guanyadors han assistit a l’acte d’entrega, on s’han projectat els diferents vídeos premiats i s’ha fet entrega dels diplomes als participants.

La presentació de l’acte va anar a càrrec del president de l’ICIP, Xavier Masllorens, i va comptar amb la participació de la directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, Núria Ramon, la directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual, i el tècnic del Departament d’Educació, Toni López, en representació de la directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Raquel García i Sevilla.

Enguany, en la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, s’han premiat videoclips de l’Institut Domus d’Olivet de Canovelles, l’Institut Vall de Llémena de Sant Gregori, l’Institut Escola Lloret de Mar i l’Institut Bages Sud de Castellbell i el Vilar. En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, s’han premiat videoclips del Club Infantil i Juvenil Santfeliu – Sant Ildefons de l’Hospitalet de Llobregat i de la Fàbrica Jove de Salt.

Durant l’acte es van projectar tots els videoclips guanyadors i fins i tot el grup de l’Hospitalet de Llobregat va interpretar la seva cançó en directe. Representants de totes les escoles i centres van pujar a l’escenari per recollir els seus diplomes.

L’acte va comptar amb la dinamització del col·lectiu Llobregat Block Party. Per finalitzar la cerimònia, els cantants i lletristes Kovitch i Montserrap van pujar a l’escenari per interpretar un tema i van convidar als joves a improvisar versos sobre diferents bases musicals.

Durant tota l’entrega, l’artivista Malícia va estar pintant un grafiti a partir dels temes que es mencionaven en els videoclips guanyadors. L’acte es va tancar amb una foto de família de tots els participants sobre l’escenari.

En l’edició d’enguany del Concurs de Hip-hop per la Pau han participat 366 joves de 20 centres i entitats de diferents municipis de Catalunya. El concurs té l’objectiu de fomentar la reflexió i el compromís dels joves amb la pau, els drets humans i la solidaritat a través de la creativitat, el treball en equip i l’expressió artística. Al mateix temps es vol donar visibilitat al paper dels i les joves com a constructors de pau. Des dels inicis del concurs, hi ha participat joves de 82 centres i entitats de tot Catalunya.

Fotos d’Irene Fernández.

El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 5 d’abril l’acadèmica Laia Comerma com a nova membre de la Junta de Govern de l’ICIP en substitució de David Minoves, que ocupava el càrrec des del 2016. Minoves també havia estat membre de la Junta en el primer mandat de la institució, a partir del 2008.

La Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de l’ICIP. Segons estableix la LIei 14/2007 de creació de l’ICIP, la Junta és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament, a proposta del Consell Català de Foment de la Pau, i tres són designats pel Govern. Actualment la Junta és presidida per Xavier Masllorens i està formada per les següents persones: Marco Aparicio, Gemma Casal, Carme Colomina, Oscar Mateos, Remei Sipi i Nour Salameh, com a membres elegits pel Parlament; i Josep Desquens, Joan Maria Piqué i la incorporació de Laia Comerma, com a membres designats pel Govern.

Doctoranda en Relacions Internacionals

Laia Comerma és doctoranda en Relacions Internacionals a l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) amb una tesi sobre les relacions de política exterior entre la Unió Europea i la Xina. Ha estudiat un grau en Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra, un postgrau en Comerç i Economia Internacional a la Universitat de Barcelona i un màster en Relacions Internacionals a la London School of Economics and Political Science.

És també research fellow a la sectorial de Ciències Socials de l’Institut d’Atenes en Educació i Recerca (ATINER) i membre del Grup Polític Assessor d’ALDE sobre la Xina. També ha estat assessora en Polítiques Digitals Internacionals del Govern de Catalunya i consultora a Young Potentials. Ha fet pràctiques a la Delegació de la UE a Hong Kong i Macao, a la seu d’ACCIÓ a Brussel·les, al Departament d’Acció Exterior, i a l’Ambaixada d’Espanya a Londres.

Del 7 al 10 d’abril, Barcelona acollirà la trobada dels diferents grups de treball europeus (nodes) que participen en el procés de suport a la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia.

L’objectiu principal d’aquesta trobada és ambientar la presentació de l’informe final de la Comissió de la Veritat que es presentarà el pròxim 28 de juny. Aquest informe vol produir “una commoció social positiva que condueixi a les transformacions necessàries per aplanar el camí cap a la pau”.

La reunió, convocada per l’ICIP, en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, i la mateixa Comissió reunirà representants dels nodes d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Espanya, Itàlia, Noruega, Suècia, Suïssa i Regne Unit.

Més de 40 víctimes

En total, una quarantena de víctimes del conflicte colombià, persones i organitzacions compromeses amb la pau al país llatinoamericà es trobaran i participaran en una sèrie d’actes que tindran lloc a la Casa UNESCO de la capital catalana. Serà la primera trobada que es farà de forma presencial en els dos darrers anys, després que les darreres activitats s’hagin fet de forma virtual com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus. En aquesta reunió també participaran el comissionat Carlos Martin Beristain i la comissionada Lucía González Duque.

“Durant tres anys un nombre important de persones i organitzacions, colombianes i europees, han treballat de forma voluntària en 10 països d’Europa per donar a conèixer la missió de la Comisión de la Verdad, per documentar l’experiència de l’exili i intentar comprendre el que ens va passar per no repetir-ho. La trobada és un acte de tancament, d’avaluació i de celebració dels resultats d’un immens esforç col·lectiu. La presència de dos alts representants de la Comisión és, també, un reconeixement institucional a aquest gran esforç”, explica la la coordinadora de la trobada, la tècnica de l’ICIP, Ana Isabel Barrera.

Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, Catalunya ha destacat en el context europeu per acollir iniciatives socials i institucionals de compromís amb la pau i els drets humans a Colòmbia. “El paper que li assigna la Comisión de la Verdad a l’ICIP és un reconeixement a aquest compromís. El suport europeu a la Comisión de la Verdad es va impulsar, ara fa tres anys, des de Barcelona i és normal que sigui també en aquesta ciutat on realitzem l’acte de tancament”, explica.

Un altre dels objectius de la trobada és coordinar l’agenda de les diferents accions contributives per presentar l’informe final de la comissió a Europa. També es compartirà com està avançant la sistematització del procés i es reflexionarà sobre el paper dels nodes i el seu llegat un cop la comissió conclogui el seu mandat.

Dia Nacional de la Memòria i la Solidaritat amb les Víctimes del Conflicte Armat

En el marc de la trobada s’ha organitzat una activitat especial el dissabte 9 d’abril per commemorar el Dia Nacional de la Memòria i la Solidaritat amb les Víctimes del Conflicte Armat a Colòmbia. L’acte portarà per títol ‘Colòmbia: un cant per la veritat de les víctimes des de l’exterior’. A més dels participants en la trobada i els comissionats, també hi participaran diferents organitzacions catalanes que han donat suport al procés de construcció de pau a Colòmbia i la cantautora colombiana resident a Barcelona, Marta Gómez. L’activitat tindrà lloc a les sis de la tarda a la seu d’Amics de la UNESCO (Mallorca, 207) i s’hi podrà assistir amb invitació.

L’ICIP, Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa

Com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, l’ICIP ofereix suport tècnic i logístic a les activitats organitzades per la Comissió, coordina els grups de treball establerts a diferents països europeus i ha donat suport metodològic al procés de presa de testimonis de víctimes del conflicte colombià a l’exili.

Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 nodes a 10 països europeus, convertits en espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.

La Comissió de la Veritat de Colòmbia té un mandat innovador sense precedents en altres comissions de la veritat, que implica apropar-se a les desenes de milers de persones que van haver de sortir del país durant les cinc dècades de conflicte armat, i que van buscar noves opcions de vida, en el continent americà i a Europa principalment.

L’ICIP ha publicat les convocatòries de subvencions d’aquest 2022 per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP) i per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau. Cadascuna de les convocatòries té un import global màxim de 80.000 euros.

El termini per presentar sol·licituds a cadascuna de les línies de subvencions finalitzarà el proper 2 de maig de 2022. En tots dos casos, la presentació s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.

Per a resoldre dubtes l’ICIP ha habilitat la bústia de correu electrònic convocatories@icip.cat.

L’ICIP convoca anualment aquestes dues subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement. Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.

Amb l’objectiu d’oferir eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes, l’ICIP en col·laboració amb l’Ateneu Igualadí ha organitzat un espai de cohesió a Igualada (Anoia) per permetre el debat serè entre persones amb posicionaments diversos al voltant del procés independentista. 

Entre els mesos d’octubre i març s’han fet cinc sessions de dues hores en les que han participat tretze persones, representants de la composició social i ideològica de la capital de l’Anoia. Les sessions van tenir lloc el 27 d’octubre, el 10 i 24 de novembre i el 15 de desembre de 2021 i el 2 de març de 2022. 

En les reunions es va promoure un espai de cohesió amb la voluntat d’acceptar els posicionaments polítics diferents al propi, entendre i comprendre els punts de vista dels altres sense renunciar a les conviccions ideològiques pròpies.

Els participants en aquestes sessions han estat representants de diferents sectors de la societat igualadina: Xavier Badia, Fina Castells, Carles Cuerva, Antoni Dalmau, Òscar Jorba, Paco Nevado, Toni Olivé, Josep Maria Ramonjoan, Mireia Rubio, Pilar Salat, Alfonsa Santiesteban, Joan Sellarès i Pere Joan Vinós.

Segons un dels participants, el professor Xavier Badia, la valoració general de l’espai és molt positiva. “S’ha generat un clima de confiança que mostra que es pot parlar de temes difícils si es vol i si es creen les condicions per tal que això passi”, comenta. 

“Em considero una persona dialogant de consens, però també, en el tema de país, d’idees fermes. L’espai m’ha donat l’oportunitat d’escoltar altres idees i de contrastar-les, i això, evidentment, crea vincles d’empatia”, afirma Pere Joan Vinós, una altra de les persones que han format part de l’experiència. 

Un altre dels participants en aquest grup va ser el polític i escriptor igualadí Antoni Dalmau, qui va morir de forma sobtada el passat 5 de gener. Des de l’ICIP lamentem la seva pèrdua i valorem de forma extraordinària la seva participació en aquest procés. 

Un model a repetir

Aquest espai de cohesió dut a terme a Igualada és una iniciativa de l’àrea de treball de l’ICIP ‘Diàleg social i polític’, que aposta per fomentar el diàleg polític a nivell institucional, i també el diàleg social, en totes les esferes de la societat.

Des de l’ICIP es vol promoure aquest tipus de sessions, sempre que siguin sota la demanda d’una entitat, ajuntament o grup de persones. 

La iniciativa va sorgir a partir de la publicació del monogràfic de la revista Per la Pau “Diàleg en societats polaritzades” i la seva presentació, al desembre del 2019, a l’Ateneu Igualadí. Aquell acte va reunir persones amb diferents perspectives polítiques amb l’objectiu d’establir un diàleg sobre la situació política i social a Catalunya. El diàleg va ser coorganitzat amb la delegació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona a Igualada i l’Ateneu Igualadí.

La resolució dels Premis ICIP Alfons Banda 2021, dins dels Premis de Recerca Jove (PRJ), ha reconegut els treballs d’investigació “Analyse comparative des chansons de la guerre civile espagnole (1936-1939)” d’Anna Pons Muns de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i “Consum de moda sostenible per a adolescents”, de Marta Pons Obradós de l’Institut Berenguer IV d’Amposta.

En el primer cas, el treball sobre l’anàlisi comparativa de les cançons de la Guerra Civil tracta sobre les cançons de guerra que van utilitzar el bàndol republicà i el dels insurrectes durant la guerra del 36. Aquesta recerca pretén veure el paper imprescindible que van fer les cançons de guerra com a mitjà de propaganda en una època turbulenta. El treball ha estat presentat per l’alumna Anna Pons Muns i va ser escrit en francès. Va ser tutoritzat per la professora d’història Gemma Lozano i la professora de llengua francesa Layla Selim.

En el segon cas, “Consum de moda sostenible per a adolescents” és un treball de recerca tutoritzat pel professor Francesc Escriche del departament de dibuix de l’institut de la capital del Montsià.

👩‍🦰 Marta Pons Obradós del batxillerat d'arts ha sigut premiada a la convocatòria 2021 dels #PremisdeRecercaJove per fomentar l'esperit científic del jovent (PRJ) de la @gencat amb el seu treball de recerca Consum de moda sostenible per a adolescents, un projecte de centre. pic.twitter.com/I2dFJI3H7N

— Ramon Berenguer IV Amposta (@InstitutRBIV) March 18, 2022

Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.

Premi ICIP Alfons Banda

El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.

El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.

En l’edició 2021 el jurat ha distingit un total de 77 treballs, amb un import global de 65.450 euros.

La decisió de la diplomàcia espanyola de considerar la iniciativa marroquina de 2007 sobre l’autonomia al Sàhara Occidental “com la base més seriosa, realista i creïble per a la resolució del problema” contradiu la doctrina de Nacions Unides i el dret internacional, que reconeix la sobirania del poble saharaui i el seu dret a la lliure determinació. Aquest gest resulta especialment preocupant en el context actual de la invasió russa d’Ucraïna i pot tenir conseqüències per a la pau perquè afebleix els mecanismes internacionals de gestió de conflictes.

“El dret internacional és la principal garantia per a prevenir conflictes armats. El dret internacional protegeix Ucraïna de la invasió russa i protegeix també el poble saharaui de ser annexionat”, afirma el director de l’ICP, Kristian Herbolzheimer.

El Sàhara Occidental és el darrer territori de tot el continent africà pendent de descolonització. L’any 1991 les Nacions Unides van crear la Missió per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO). Des de 1997 un enviat especial de l’ONU actua per desencallar les diferències entre el Marroc i el Front Polisario. El passat mes d’octubre, el secretari general de l’ONU António Guterres va donar aquesta responsabilitat al diplomàtic italo-suec Staffan de Mistura, amb el vist-i-plau de les dues parts.

Sobre el paper, i davant l’ONU, Espanya encara és la potència administradora del territori en disputa. Fins ara Espanya sempre havia mantingut una postura neutral en el conflicte, donant suport a les iniciatives de Nacions Unides. L’ICIP considera que la decisió espanyola no només és una injustícia vers el poble saharaui sinó que pot reduir el marge de maniobra que necessita l’enviat especial de Nacions Unides. Alhora, l’ICIP recorda que en el context actual de creixent tensió militar cal reforçar el sistema internacional, no desacreditar-lo.

El jurat de la sisena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent a l’any 2021, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau.

En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com l’assetjament escolar, el racisme i la crisi dels refugiats, i engloben missatges de rebuig a tota forma de discriminació i abús.

El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats:

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

• Primer premi: “Respect”, videoclip creat per alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Bages Sud de Castellbell i el Vilar (Bages), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. Es tracta d’un clip de denúncia de situacions que porten a l’assetjament escolar o a la discriminació per orientació sexual. El jurat ha valorat les habilitats interpretatives, la qualitat musical i la posada en escena de l’alumnat.

• Segon premi: “Pandèmia i drets humans”, videoclip creat per alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Escola Lloret de Mar (La Selva), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. En aquest cas és una obra de denúncia de la situació per la que passen milers de persones que es llancen al mar per intentar arribar a Europa des de l’Àfrica. El jurat ha valorat la creativitat i originalitat de l’obra, la tècnica artística i el treball coral del grup.

En aquesta categoria, el jurat també ha fet dues mencions especials. Per un costat, s’ha destacat l’obra “Amor i respecte”, un videoclip creat per alumnes de l’Institut Domus d’Olivet de Canovelles (Vallès Oriental). El jurat ha valorat el caràcter reivindicatiu de la peça, el seu esforç per posar fi a estigmatitzacions, el treball de cohesió que desprèn el clip i l’empoderament dels joves que la interpreten.

Per l’altre, s’ha destacat l’obra “Llutícia” dels alumnes de l’Institut Vall de Llémena de Sant Gregori (Gironès). El jurat ha valorat la qualitat tècnica del rapeig, particularment en l’alternança de codi.

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

• Primer premi: “Is the same”, videoclip creat per joves de la Fàbrica Jove de Salt (Fundació Catalana de l’Esplai) de Salt (Gironès), guanyadors de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de temes com la discriminació per ètnia, la immigració i el masclisme. El jurat ha valorat la força i alegria que desprèn el vídeo i l’originalitat musical que recupera els orígens africans de la cultura hip-hop.

• Segon premi: “Déjanos vivir en paz”, videoclip creat per joves del Club Infantil i Juvenil Santfeliu – Sant Ildefons de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/aprofessional del hip-hop. L’obra parla de la desigualtat i la discriminació per raó de gènere. El jurat ha valorat el paper actiu dels intèrprets en la denúncia de les desigualtats, la sensibilitat de la lletra i l’esforç que es percep en el procés de creació de l’obra.

El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

En aquesta ocasió el concurs ha estrenat una imatge gràfica del tot renovada, creada per l’agència de comunicació cultural i social La Tremenda. És un nou impuls visual que té per objectiu potenciar la difusió del certamen, i eixamplar d’aquesta manera la divulgació i sensibilització sobre la cultura de pau entre el jovent a Catalunya.

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 7 d’abril a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona.

El dijous 24 de febrer ens despertàvem amb la notícia de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Cap a les 6 del matí hora de Moscou, el president rus Vladimir Putin va anunciar una “operació militar especial” a l’est d’Ucraïna; minuts més tard, hi hagueren els primers atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kiev.

Putin ha iniciat una guerra que, a més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, no només a Ucraïna, sinó a Europa i a escala mundial, tal i com recull el comunicat de l’ICIP que vam publicar el mateix dijous.

Davant la complexitat de la situació, us oferim un recull d’articles i textos d’opinió, amb perspectiva pacifista.

• “Guerra a Ucraïna: Marcs i iniciatives de pau“, per Kristian Herbolzheimer (ICIP)

En aquest article, publicat a Crític, el director de l’ICIP, escriu sobre els referents històrics d’entesa entre les parts en conflicte, les iniciatives diplomàtiques i socials de diàleg que s’han desplegat des de fa anys a la regió, des d’un marc local i europeu.

• “La seguretat en temps de guerra“, per Sandra Martínez (ICIP)

El militarisme per si sol no s’ha traduït mai en una gestió positiva dels conflictes, al contrari, a mig i llarg termini els ha enquistat, desplaçat o empitjorat. Per tant: aquests dies d’ofensiva a Ucraïna, de quina seguretat parlem? De qui i per a qui? En aquest article, la responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP reivindica la necessitat de buscar mecanismes de solidaritat i seguretat compartida per evitar la violència i la cursa armamentista.

• “Reflexions sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme“, per Pablo Aguiar (ICIP)

Quan esclata una guerra s’acostuma a assenyalar els que defensen i treballen per la transformació pacífica dels conflictes i se’ls pregunta: “I ara què?”. En aquest article, el responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP reflexiona sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme, tenint en compte que la guerra, un cop començada, és una catàstrofe per a tothom.

• “La nuesa del pacifista davant la crisi“, per Vicenç Fisas (analista)

En aquest article publicat també a Crític, Fisas es pregunta per quines raons mai no s’ha fet res perquè s’apliquin tractats que haurien permès construir un continent més pacífic. Si bé les propostes des del pacifisme hi eren, es va optar per noves polítiques de defensa, basades en l’acumulació de més força militar, sense tenir en compte que això provoca una dinàmica d’acció-reacció.

• “Atac a Ucraïna: Crisi, mirades i futurs en clau de pau“, per Jordi Armadans (FundiPau)

Una altra veu reconeguda del pacifisme català, Jordi Armadans, escriu també a Crític sobre la complexitat del conflicte a Ucraïna, oferint matisos i elements per a la reflexió, sense caure en la defensa acrítica d’un bàndol, sinó ampliant la mirada i analitzant el context.

• “Si ha esclatat la guerra, és que hem fet tard”, entrevista a Kristian Herbolzheimer (ICIP)

El director de l’ICIP reflexiona en aquesta entrevista al diari digital Núvol.com sobre la guerra a Ucraïna, els conceptes de pau i novio`lència, la resistència civil, el model de seguretat actual i el paper de l’OTAN, entre d’altres.

• “What would real peacebuilding in Ukraine look like?”, per Almut Rochowanski (WILPF, Women’s International League for Peace and Freedom)

Aquest article també recull les iniciatives de distensió i diàleg que han tingut lloc en les darreres dècades per fer front al conflicte entre Rússia i Ucraïna i advoca per una estratègia de construcció de pau centrada en les persones, la seguretat humana i el feminisme.

• “It’s time to ask: what would a Ukraine-Russia peace deal look like?“, per Anatol Lieven (Quincy Institute for Responsible Statecraft)

En aquest article publicat a The Guardian l’autor reivindica una solució dialogada que permeti posar fi a la guerra i apunta algunes de les qüestions que haurien d’estar sobre la taula.

• “Com responem a la guerra de Putin“, per Kristian Herbolzheimer (ICIP)

El debat sobre com cal respondre a la guerra és ben viu en el si del moviment pacifista. En aquest article publicat al diari ARA el director de l’ICIP exposa dubtes i dilemes sobre la resposta armada i posa en valor les estratègies de resistència noviolenta.

Com a element d’anàlisi i reflexió també us compartim aquest fil d’opinió del director de l’ICIP.

La Guerra de Putin canviarà moltes coses. Es percep una certa eufòria militarista a occident. Obro fil d’una reflexió pacifista, potser polèmica 👇

— Kristian Herbolzheimer (@KristianHerbolz) February 27, 2022

Lectures recomanades

Com a complement per a l’anàlisi del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i la figura de Putin, també podeu consultar l’ampli catàleg de la Biblioteca de l’ICIP. A la foto podeu veure un exemple de l‘extensa bibliografia de la que disposem sobre el tema.