Categoria: Sense categoria

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell (Vallès Occidental) ha aprovat aquest dimecres 1 de juny una moció per reconèixer a l’exili i a la diàspora colombiana a la ciutat.

La moció ha acordat ratificar el compromís de Sabadell amb l’acolliment i la denúncia contra la vulneració dels drets humans. Així, la Junta reconeix la resistència de la població colombiana exiliada que resideix a la ciutat i que és víctima del conflicte armat, així com posa en valor i dona suport a la tasca  de les institucions del Sistema Integral de veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició i, en particular a la Comissió de la Veritat de Colòmbia. La moció ha estat aprovada per unanimitat.

Aquesta iniciativa ha estat impulsada per l’ICIP , el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, amb el suport de la Lliga dels Drets dels Pobles. L’ICIP actua com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes del conflicte colombià al continent europeu.

La moció aprovada posa el focus en la dignitat de les víctimes, i que els seus processos de resistència i resiliència, les seves aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat de Sabadell siguin reconeguts públicament per les institucions i les societats d’acollida.

Moció aprovada pel Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona

El mateix dimecres 1 de juny, el Ple del Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona també ha aprovat una altra moció de reconeixement a l’exili i a la diàspora colombiana a la capital catalana.  

En aquest cas, la iniciativa de l’ICIP i el Node Catalunya, ha comptat amb el suport de Lafede.cat, una xarxa formada per 125 organitzacions que promou l’acció col·lectiva de les entitats afiliades.

El text aprovat reconeix la resiliència i les aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat barcelonina realitzats per part de la diàspora, població exiliada i víctimes del conflicte armat colombià residents a la ciutat. Alhora, reconeix que l’Informe Final de la Comissió de la Veritat serà una eina fonamental per a la construcció de la memòria, el dret a la veritat, al reconciliació i la no-repetició del conflicte.

El Consell Municipal de Cooperació Internacional és un òrgan consultiu i de participació sectorial de ciutat que actua en els àmbits relacionats amb la cooperació i l’educació per a la justícia global. És un mitjà de trobada regular entre  representants de l’Ajuntament i els diferents agents de l’àmbit de la cooperació internacional per tal de crear sinergies i complementarietats i impulsar iniciatives conjuntes.

Està previst que en els propers mesos es presenti una moció similar al ple de l’Ajuntament de Barcelona.

L’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i Taula per Mèxic estan preparant el fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic: protegir periodistes, garantir la llibertat de premsa”, que se celebrarà a Ciutat de Mèxic els pròxims 20 i 21 de juny. El propòsit de l’esdeveniment és reflexionar sobre les necessitats que afronta el periodisme crític a Mèxic i crear un espai de trobada entre professionals exposats a riscos i amenaces constants. Amb onze periodistes assassinats des de principis d’any, Mèxic és avui en dia un dels països més perillosos del món per exercir la llibertat de premsa, un dels pilars bàsics per a la construcció de pau. 

L’organització del fòrum pren com a punt de partida el programa d’acollida temporal ‘Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ que impulsa l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Taula per Mèxic, i que té per objectiu facilitar l’estada a la capital catalana de periodistes amenaçats com a conseqüència de l’exercici lliure de la professió. És per això que les jornades comptaran amb la participació de diferents periodistes acollits al programa i abordaran la importància dels mecanismes de protecció i de l’acompanyament psicosocial als i les professionals amenaçades.

El fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic” se celebrarà al Centro Cultural Bella Época i compta amb la col·laboració de diferents associacions de periodistes mexicanes com Artículo 19, CIMAC i Periodistas de a Pie, així com l’entitat Aluna Acompañamiento Psicosocial. 

Una mirada de construcció de pau

Entre les persones participants hi ha destacats professionals de la comunicació que fa temps s’han erigit com actors imprescindibles tant per a la denúncia com per a la transformació social i la construcció de pau en un país, Mèxic, on es registren greus violacions dels drets humans. El seu paper és fonamental en la investigació, la documentació i l’anàlisi de les múltiples violències, identificar les instàncies responsables d’aquestes violències i donar visibilitat a respostes ciutadanes i comunitàries que s’hi oposen i proposen alternatives.

El fòrum s’inaugurarà el dilluns 20 de juny amb la benvinguda institucional a càrrec dels representants de l’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic. En la jornada inaugural participaran la directora general del Mecanisme de Protecció Integral de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes de la Ciutat de Mèxic, Tobyanne Ledesma Rivera i el representant a Mèxic de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Guillermo Fernández-Maldonado. La periodista i documentalista mexicana, Daniela Rea, serà l’encarregada de pronunciar la conferència marc.

Durant el dilluns i el dimarts 21 de juny tindran lloc diverses taules rodones en les quals participaran periodistes de Mèxic, però també de Colòmbia, el Salvador i Catalunya. Durant els dos dies es tractarà la situació actual del periodisme crític a Mèxic, els reptes d’exercir el periodisme d’investigació en contextos violents, la contribució del periodisme en la construcció de pau, l’acompanyament psicosocial als i les periodistes amenaçades i els instruments de protecció integral a professionals de la comunicació en risc. 

L’ICIP ha publicat el llibre número 27 de la col·lecció ‘Eines de pau, seguretat i justícia’. Es titula ‘Un marc alternatiu per a la seguretat’ i és obra d’Olga Batallé, Teddy Baker i Francesc Teodoro. L’informe presenta les anomenades “teories alternatives de seguretat” i analitza com aquestes teories estan vinculades a pràctiques de seguretat innovadores.

Els discursos sobre la seguretat han estat tradicionalment lligats a la defensa de la integritat estatal i l’estabilitat política. Malgrat tot, al llarg de les darreres dècades, corrents crítiques han vist l’arrel de la inseguretat en altres problemes: la desigual distribució de recursos, la discriminació per sexe o raça, el canvi climàtic, etc. Encara més, es considera que les versions més tradicionals de la disciplina sovint agreugen la situació de violència a la qual es vol fer front. Com a resultat, s’han anat generant una sèrie de teories alternatives que han obert noves perspectives sobre la seguretat, així com dels mitjans necessaris per proveir-la.

Aquesta eina té per objectiu apropar entre elles aquestes teories que són crítiques amb una seguretat purament estatal i armada, i així reduir la distància entre els seus plantejaments i exposar un mínim comú per a la transformació. Alhora, pretén contribuir a flexibilitzar els límits dicotòmics entre «teoria» i «pràctica»

Sobre l’autoria

El llibre compta amb la participació d’una autora i dos autors:

Olga Batallé Gol és jurista i economista per la Universitat Pompeu Fabra, i graduada en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en àrees d’investigació i recerca legal d’entitats centrades en la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere.

Francesc X. Teodoro Alandete és graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha cursat un Research Master’s a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ha col·laborat amb diverses ONG i think tanks com Caritas España a Palestina, NOVACT i CIDOB.

Teddy Baker és llicenciat en Relacions Internacionals per la London School of Economics i ha cursat un Research Master’s a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ha treballat amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNCHR), a The Entrepreneurial Refugee Network i com a assistent de recerca a l’IBEI. Actualment treballa a l’Institute for Integrated Transitions (IFIT) de Barcelona.

Els coordinadors del llibre han estat Sandra Martínez, responsable de l’àrea Alternatives de seguretat de l’ICIP, i Guifré Miquel Fageda, bibliotecari de l’ICIP. L’ha publicat Líniazero edicions i el trobareu en tres idiomes: català, castellà i anglès. El llibre ha estat editat en paper i en PDF i ePub seguint criteris de sostenibilitat.

‘Un marc alternatiu per la seguretat’ forma part de la col·lecció de l’ICIP ‘Eines de pau, seguretat i justícia’, un conjunt de llibre que volen ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau.

L’ICIP  i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia estan preparant un documental per mostrar el paper de la diàspora i l’exili colombià a Europa. El film, titulat Para volverte a ver, és una producció de Mandorla Films, una empresa audiovisual independent especialitzada en documentals. La pel·lícula s’estrenarà el pròxim mes de juliol, unes setmanes després que la Comissió de la Veritat presenti el seu informe final el 28 de juny. El curt documental compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. 

La producció de Para volverte a ver va començar a inicis del 2022. La idea de l’ICIP i la Comissió era retratar l’experiència de diverses persones colombianes residents a Europa i que han donat el seu testimoni a la Comissió des de l’exterior, un procés innovador que vol ser inspirador per altres comissions de la veritat en el món. Segons Sílvia Plana, coordinadora de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP, l’objectiu del documental es mostrar “la importància de la participació activa de les diàspores en la construcció de pau, com a procés transformador tant a nivell personal com col·lectiu, a partir del cas concret i sense precedents de la Comissió de la Veritat de Colòmbia”.

Després de fer-se una convocatòria pública, es va escollir la productora Mandorla Films per dur a terme el projecte. La producció del documental va començar el passat mes de febrer i durant el mesos de març i abril es va fer el rodatge a Dinamarca, Suïssa i Catalunya. En aquests països és on resideixen els quatre protagonistes de la pel·lícula, Yanira Restrepo, Juana Sánchez, Wilmer Torres i Lizethe Álvarez.

El rodatge de Para volverte a ver va finalitzar durant la trobada de nodes que l’ICIP va organitzar el passat mes d’abril a Barcelona. En aquesta trobada hi van participar els comissionats Carlos Beristain i Lucía González, que també apareixen al film.

Els personatges 

Para volverte a ver recull els testimonis de quatre persones colombianes a l’exili: Yanira, Juana, Wilmer i Lizethe. 

Yanira és una agricultora resident a Catalunya. Es va veure obligada a exiliar-se i deixar Colòmbia fa 20 anys després d’haver estat perseguida pels paramilitars, la guerrilla i el govern colombià. Va ser guerrillera del M-19.

Juana és escriptora i cuinera aficionada resident a Barcelona. El seu pare va ser víctima d’un segrest per part de les FARC. Ha publicat una novel·la amb la seva història de vida, el passat i les vivències amb el seu pare.

Wilmer és fill d’una família camperola. El seu avi va ser líder camperol i després la seva mare va seguir els seus passos fins a convertir-se en una reconeguda líder i defensora de drets humans. Després d’anys de persecució cap a la seva família, la seva mare va decidir portar Wilmer i el seu germà a Ginebra on ella estava refugiada.

Lizethe és una dona trans que va fugir de Colòmbia després de patir diverses amenaces i veure que la seva vida perillava. Després de demanar asil a diversos països d’Europa, l’amor la va portar a viure a Copenhaguen, on va poder refer la seva vida.

La productora

La productora que lidera aquest projecte és Mandorla Films, una empresa audiovisual encapçalada per Nicolás Braguinsky Cascini i Juan Pablo Aris Escarcena. 

Braguinsky, llicenciat en lletres i posteriorment documentalista, és un creador de continguts audiovisuals especialitzat en drets humans que ha treballat per a diferents agències de les Nacions Unides, així com per a entitats acadèmiques com la Universitat de York i la Universitat de Buenos Aires. També per a ONGs com Civitas Maxima, CCPR, Wayamo Foundation i Geneva Call, entre d’altres. Aris és doctor en antropologia social, amb àmplia experiència en recerca etnogràfica a més de deu països i tres continents. Junts treballen des del 2017 en projectes que apliquen tècniques audiovisuals a la investigació científica i a  projectes socials. Entre les seves obres destaquen Solidarity Crime (2020) i Beyond Impunity (2021).

Para volverte a ver s’estrenarà el pròxim el 8 de juliol en el marc de la programació del festival Cinemón, a Lleida.

Per tenir més informació del documental i el procés de creació, podeu seguir els perfils de ‘Para volverte a ver’ a Facebook i Instagram. 

La Junta de Govern de l’ICIP, un cop valorades les 23 candidatures vàlides rebudes, ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt d’iniciatives de pau de la societat civil del País Basc “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre aquests iniciatives, s’engloben nombroses entitats, col·lectius i ONG. Algunes han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri.

També s’inclouen entitats que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz. Finalment, el premi destaca les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab o els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA.

La candidatura premiada ha estat presentada per l’entitat catalana Fundipau, en la qual es destaca que “en el context del 10è aniversari de la fi d’ETA i de l’evolució de la societat basca cap a unes cotes de convivència, pau i reconciliació -molt precàries encara però inimaginables fa tot just 20 anys- creiem necessari reconèixer, destacar i aplaudir el paper de la societat civil.”

El procés de pau basc té la singularitat de no comptar amb un acord de pau. El protagonisme sobre el rebuig a la violència, l’impuls d’iniciatives de diàleg social i polític, i la defensa dels drets a la veritat, la memòria, la justícia i les garanties de no repetició ha recaigut en el teixit associatiu. Un teixit tan divers en les seves perspectives, prioritats i estratègies com la pròpia societat.

El Premi ICIP Construcció de Pau 2022 es lliurarà en una cerimònia al Parlament de Catalunya el proper mes de setembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.

Tot seguit s’exposen algunes de les iniciatives que destaca la candidatura premiada:

Foro Social Permanente (2016 – actualitat) 

Aquesta iniciativa, formada per 17 organitzacions de la societat civil, neix l’any 2016 -cinc anys després de l’alto al foc definitiu d’ETA- per la necessitat de tractar temes fonamentals per a la transició a la pau en absència d’una taula de negociació formal: el desarmament d’ETA, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte, la necessitat d’acabar amb l’excepcionalitat de les mesures penitenciàries que s’apliquen als presos i preses d’ETA i la construcció d’una memòria crítica amb la qual es pugui identificar el conjunt de la societat.

Coordinadora Gesto por la Paz de Euskal Herria (1989-2013)

Gesto va néixer amb l’objectiu de mostrar el rebuig a la violència i defensar per sobre de tot el dret fonamental a la vida. La coordinadora va sortir al carrer per primera vegada l’any 1985, fent del silenci el seu gest per a desmarcar-se de la violència que es patia al País Basc i a Navarra. Principalment contra els atemptats d’ETA però també dels atacs perpetrats pels GAL i per les accions il·legals dels cossos policials. Aquesta iniciativa, pionera, va generar una consciència ètica en un context molt polaritzat on els gestos per la pau podien arribar a ser qüestionats per determinats sectors de la societat. El 2011, després de l’anunci de cessament de l’acció armada per part d’ETA, la Coordinadora va comunicar la seva dissolució.

Elkarri (1992-2006) / Lokarri (2006-2015)

Elkarri va néixer l’anyl 1992, amb l’objectiu de promoure “la mobilització a favor d’un model de solució pacífica i dialogada al conflicte o problema basc”. Va impulsar espais de trobada per promoure acords socials i polítics, i va posar l’accent en rel reconeixement de totes les víctimes del conflicte. L’any 2006 l’associació es va reconvertir en Lokarri, per reforçar l’aposta per la solució negociada del conflicte basc. Lokarri va ser l’entitat promotora de la Conferència d’Aiete, l’octubre de l’any 2011, avantsala de l’anunci de cessament de la violència per part d’ET. L’any 2015 Lokarri es va dissoldre en considerar que el procés de pau al País Basc era irrversible, un cop assolits els objectius de fi de la violència d’ETA i la legalització de Sortu.

Gernika Gogoratuz – Centro de Investigación por la Paz  (1987- actualitat)

Gernika Gogoratuz (Recordant Gernika) és un Centre de Recerca per la Pau creat el 1987 en el marc del 50è Aniversari del Bombardeig de Gernika i realitza la seva tasca en l’àmbit de la memòria i la cultura de pau. Té per objectiu contribuir a la construcció de pau al País Basc i a nivell mundial. El centre compta amb una biblioteca especialitzada amb 6.200 volums.

Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz (2007 – actualitat)

Es tracta d’una xarxa d’associacions que tenen per objectiu contribuir a la cultura de pau i la promoció dels drets humans. Agrupa una vintena d’entitats, entre les quals Baketik, una fundació nascuda el 2006 per tal de promoure el canvi social i personal, en un sentit ètic, Bakeola, una entitat dedicada a promoure la convivència, i la Fundación Fernando Buesa, constituïda en memòria i homenatge a Fernando Buesa, assassinat per ETA, amb l’objectiu de mantenir viu el seu exemple en a favor de la cultura de la pau, la democràcia i el progrés social.

Encuentros restaurativos (2011-2012)

Els anomenats Encuentros restaurativos van ser trobades entre persones que havien patit la violència directa d’ETA – ja sigui com a víctimes directes o com a familiars- i persones que havien exercit la violència i que en aquell moment estaven complint condemna. Els encontres van néixer de la voluntat d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de 14 trobades entre víctimes i victimaris, amb el suport de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries.

Memoria Lab Encuentros Ciudadanos (2013-2018)

MemoriaLab és un programa de participació ciutadana per a la construcció social de la memòria al País Basc que sorgeix el 2013 un any i mig després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. La iniciativa va néixer impulsada per tres organitzacions amb àmplia trajectòria en la cultura de la pau i els drets humans: Fundación Museo de la Paz de Gernika; Bakeola i Gernika Gogoratuz. Des del principi el programa es va plantejar en una lògica de laboratori social amb un doble propòsit: promoure la construcció social de la memòria i propiciar relacions socials basades en la convivència noviolenta i el respecte al pluralisme ciutadà i sustentades en el diàleg democràtic.

Altres iniciatives que destaca la candidatura global són el Museo de la Paz de Gernika, Argituz, Ahotsak, emaGune, UnescoEtxea, Eskubidez, Bakea Orain, Denon Artean i el Foro Ciudadano Donostia.

Premi ICIP Construcció de Pau

El Premi ICIP Construcció de Pau ha arribat enguany a l’onzena edició. El guardó, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.

En anteriors edicions han estat guardonats amb el Premi ICIP Construcció de Pau: Julienne Lusenge (2020); Collectif de Familles de Disparu(e)s en Algérie (2019); Cauce Ciudadano, Mèxic (2018); Arcadi Oliveres (2017); Brigades Internacionals de Pau (2016); Joan Botam (2015); Women’s International League for Peace and Freedom (2014); Jovan Divjak, Bòsnia (2013); Mares de Soacha, Colòmbia (2012); la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011); i el Parlament de Catalunya (2011, edició extraordinària).

El juny de 2022 la Comissió per l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició
de Colòmbia lliurarà el seu informe final, després de tres anys d’investigació. Durant aquest
temps, l’ICIP ha actuat com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, tot propiciant la participació directa de víctimes exiliades al llarg de les darreres cinc dècades per culpa del conflicte armat a Colòmbia.

És el primer cop que una comissió de la veritat promou la participació de víctimes que s’han
hagut d’exiliar, de manera que la Comissió de la Veritat de Colòmbia es converteix en un referent per a futures comissions. És per això que l’ICIP ha volgut sistematitzar el procés i documentar-ne l’experiència, amb l’objectiu de donar visibilitat a les persones exiliades que hi han pres part i inspirar altres processos de justícia transicional al món.

En la part final d’aquest treball de sistematització del procés amb l’exili colombià, l’ICIP ha obert dues convocatòries públiques: una primera convocatòria per a l’edició del document, amb un contingut visual i pedagògic, i una segona convocatòria per al disseny de la publicació.

La primera convocatòria estarà oberta fins al dilluns 16 de maig i la segona, fins al divendres 27 de maig.

El treball sobre el procés de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a l’exterior es complementarà amb la producció d’un audiovisual que l’ICIP presentarà el proper mes de juliol. El documental posa en valor la participació de l’exili colombià a Europa amb la recerca de la veritat i la construcció de pau al país a través de diferents testimonis.

L’ICIP presenta un nou monogràfic de la revista Per la Pau, el número 40, dedicat a les violències fora de contextos bèl·lics. La publicació coincideix amb l’estrena de la nova versió digital de la revista, una plataforma totalment renovada i amb un nou disseny que facilita la navegació i la consulta de tots els números publicats fins ara. 

Aquest nou número es titula “Violències fora de contextos bèl·lics”. Al llarg dels últims quatre anys, l’ICIP ha fet un esforç per col·locar el focus sobre situacions de violència de gran intensitat que no estan relacionades amb l’extremisme ni amb enfrontaments bèl·lics clàssics. Violències que no es donen necessàriament en règims autoritaris, en el que s’anomena “estats fallits” o en els més empobrits de tots, i que són devastadores per a milions persones arreu del món. Són violències lligades a la criminalitat organitzada, però també amb el tràfic de persones, violències contra defensores/es de la terra i medi ambient, violències contra les dones, crisis migratòries. Violències que s’associen sovint a Amèrica Llatina, però són una realitat a moltes altres parts del món.

Amb la publicació d’aquest monogràfic l’ICIP vol contribuir a ampliar les mirades i els coneixements sobre aquestes múltiples dimensions de les violències, visibilitzar-les i alhora donar eines a les persones i col·lectius que treballen per fer-hi front. La nostra és una mirada de construcció de pau, que busca entendre les dinàmiques d’aquestes violències i conèixer-ne els actors, a partir d’una lectura multidimensional del fenomen. 

Les autores i autors

El monogràfic consta de 8 articles centrals i una entrevista. Les autores i autors que hi escriuen són: Sabina Puig (ICIP), Ana Glenda Tager (Alianza para la Paz), Roger Mac Ginty (Durham Global Security Institute), José Antonio Guevara Bermúdez (Universitat Autònoma de Tlaxcala, Mèxic), Carolina Ricardo (Instituto Sou da Paz, Brasil), Mohamed Daghar (ENACT Africa), Esperanza Hernández Delgado (Universitat La Salle, Colòmbia) i Jordi Mir (Universitat Pompeu Fabra). El monogràfic també inclou una entrevista amb l’acadèmica Mary Kaldor, referent en els estudis de guerra, pau i seguretat, que reflexiona sobre els reptes que suposen les violències fora de conflictes armats (el que ella anomena “noves guerres”) per a la construcció de pau. La coordinació de la revista ha anat a càrrec de Sabina Puig, responsable de l’àrea ‘Violències fora de contextos bèl·lics’ de l’ICIP. 

Per tal d’aprofundir en la presentació del nou monogràfic, el proper dijous 12 de maig l’ICIP organitzarà un acte virtual amb la participació dels autors Carolina Ricardo i José Antonio Guevara Bermúdez. La sessió serà retransmesa a través de la plataforma Twitter Space.

Nou disseny

Amb el llançament d’aquest número, l’edició número 40, la revista estrena una nova plataforma digital totalment renovada i integrada al web de l’ICIP. El disseny ha anat a càrrec de l’empresa Whads. 

La revista Per la Pau va néixer el 2011 i es publica de manera simultània en català, castellà i anglès. Ara la renovació pretén obrir una nova etapa que permeti consolidar-ne la trajectòria i augmentar-ne l’abast i projecció. 

A partir d’articles, conferències i debats, la revista Per la Pau vol oferir una mirada àmplia i polièdrica dels temes que afecten la construcció de pau. L’objectiu és contribuir al debat públic i aportar continguts, diagnosis i propostes.

Durant la seva trajectòria, la revista ha publicat monogràfics sobre diàleg en societats polaritzades, drogues i violències a l’Amèrica Llatina, les persones desaparegudes o la necessitat de reorientar la seguretat des del feminisme.

Podeu accedir a la revista en aquest enllaç.

Aquest dilluns comença la XII edició del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, que recupera la presencialitat després de dos anys d’actes virtuals per l’emergència sanitària del coronavirus.

En el marc de la gira de primavera del programa, del 25 d’abril al 4 de maig, sis activistes d’arreu del món es desplaçaran per Catalunya per divulgar la seva tasca i la vulneració dels drets humans als seus territoris. Són Mike Anane (Ghana), Yurany Cuellar (Colòmbia), Morena Hererra (El Salvador), Maria Sol Taule (Filipines), Nataniel Hernández (Mèxic) i Vania Arana (Espanya).

L’ICIP forma part del projecte amb altres 8 entitats i institucions i 28 municipis catalans implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.

Donar a conèixer la seva tasca

L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer la tasca dels i les activistes pels drets humans d’arreu del món a través del seu propi testimoni i conscienciar la ciutadania sobre la importància del suport internacional a les seves lluites, així com de la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.

En aquesta edició, el programa es centra en les lluites per la defensa de la terra i el medi ambient, de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, del dret a la pau, dels drets civils i polítics i dels drets de les persones migrades i refugiades. 

L’acte inaugural de l’edició de primavera de Ciutats Defensores dels Drets Humans tindrà lloc a la localitat de Molins de Rei (Baix Llobregat. Barcelona) el dilluns 25 d’abril. Entre el 3 i l’11 d’octubre és previst dur a terme la gira de tardor.

Trobareu l’agenda d’activitats al web del programa.

Els defensors i defensores de la gira de primavera

Mike Anane – Ghana

Periodista i activista mediambiental guardonat amb l’United Nations Environment Programme Global 500 of Honour. Durant més de 20 anys, Anane ha documentat i investigat l’enviament il·legal d’escombraries electròniques des dels països del Nord global a Ghana.

Yurany Cuellar – Colòmbia

Activista colombiana que treballa per la defensa dels drets de les dones rurals i camperoles. Des de fa anys, el seu compromís es vehicula a través de l’Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra (ACVC), una organització que aglutina més d’un centenar de Juntes d’Acció Comunal i altres agrupacions comunitàries de diversos municipis de la regió del Magdalena Medio.

Morena Hererra – El Salvador

Vinculada a la lluita pels drets humans i la llibertat, el seu activisme s’inicia dins el context del moviment estudiantil. Possiblement, una de les activistes feministes més conegudes del Salvador.

Maria Sol Taule – Filipines

És una advocada filipina que defensa legalment persones que no tenen recursos econòmics per pagar un acompanyament jurídic, especialment activistes i defensores i defensors de drets humans criminalitzats des de les institucions de l’Estat. Des del 2011 treballa amb Karapatan, una aliança d’organitzacions, col·lectius i programes que defensen els drets humans.

Nataniel Hernández – Mèxic

Activista i advocat del Centre de Drets Humans Digna Ochoa, a la regió de Chiapas, a la frontera sud de Mèxic. A finals del 2018, quan va començar a caminar la primera caravana migrant des de Centreamèrica i Chiapas es va convertir en la primera parada de la ruta i van començar a assistir aquests grups heterogenis que fugien de la violència, la manca d’oportunitats i la discriminació.

Vania Arana – Espanya

Vania Arana és portaveu i presidenta del sindicat Las Kellys Catalunya. Va arribar a Madrid el 1992 procedent del Perú, el país que la va veure néixer. Allà havia estudiat per ser professora de secundària, però quan va arribar aquí, no va poder convalidar la titulació, ja que no hi havia correspondència en els estudis.

Representants dels diferents grups de treball europeus (nodes) que participen en el procés de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia han participat en una trobada a Barcelona. L’acte ha tingut lloc del 7 al 10 d’abril a la Casa UNESCO.

La reunió, convocada per l’ICIP en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa, ha reunit una cinquantena de representants dels nodes d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Espanya, Itàlia, Noruega, Suècia, Suïssa i Regne Unit. Es tracta de la quarta trobada d’aquest tipus que s’organitza i la primera que es fa de forma presencial en els dos darrers anys després que les darreres activitats s’hagin fet de forma virtual com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus. La trobada ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Segons una de les responsables d’organitzar la trobada, la tècnica de l’ICIP Sílvia Plana, aquesta ha servit per “retrobar-nos i enfortir el teixit col·laboratiu i de confiança. Alhora, hem pogut fer balanç del que han implicat els més de tres anys de procés de suport a la Comissió des de l’exterior, i coordinar esforços de cara a la presentació i socialització de l’informe final que la Comissió entregarà el proper 28 de juny”, explica.

En aquesta reunió també han participat la comissionada Lucía González Duque i el comissionat Carlos Martín Beristain amb l’objectiu d’ambientar la presentació de l’informe i coordinar l’estratègia de llegat de la Comissió a l’exterior.

Segons Martín Beristain, “la trobada ha permès articular el treball amb els nodes a l’exili, amb les persones que ens han ajudat a teixir la feina des de l’exterior, per als més de 2.000 testimonis que hem recopilat i per a l’informe final, que esperem que sigui un impuls per a la transformació que Colòmbia necessita”, diu.

En la trobada, els participants també han parlat de la sistematització del procés que s’ha utilitzat en els darrers tres anys per recollir el testimoni de les víctimes del conflicte colombià exiliades a Europa. Al mateix temps s’ha reflexionat sobre el paper dels nodes i el seu llegat un cop la comissió conclogui el seu mandat.

La trobada també ha servit per commemorar el Dia Nacional de la Memòria i la Solidaritat amb les Víctimes del Conflicte Armat a Colòmbia, que es celebra el 9 d’abril. L’ICIP ha organitzat un acte commemoratiu en el que han participat el director de la institució, Kristian Herbolzheimer; el Director General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Josep Desquens; i els dos comissionats assistents a la trobada. Durant l’acte, dos dels representants de les víctimes, Adriana Quintero Úsuga i Albeiro Moya Mena, han llegir una declaració aprovada per tots els assistents. El text de la declaració es pot consultar a aquest enllaç.

La cantautora colombiana resident a Barcelona Marta Gómez ha estat l’encarregada de posar punt i final a l’activitat interpretant algunes cançons.

La polarització s’ha presentat com un tret característic de la política espanyola en els últims anys, però l’Enquesta sobre la polarització i la convivència a Espanya 2021 elaborada per l’ICIP i el Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) revela que la societat està més cohesionada del que suggereix el debat públic. L’estudi, que mesura diversos focus de polarització a set comunitats autònomes i en el conjunt de l’Estat, conclou que la crispació política no és reflex d’una fractura social i apunta a un bon nivell de convivència a Espanya.

Els partits polítics apareixen com a principal focus de polarització afectiva (la que es defineix per la distància entre els sentiments cap al grup amb què ens identifiquem i els que manifestem cap als altres), segons l’enquesta publicada aquest dimarts. Al contrari, dins del mateix àmbit de polarització afectiva, l’aspecte territorial és un focus de tensió considerablement inferior al polític. I la societat mostra un bon nivell de cohesió en altres aspectes com la confiança interpersonal i temes ideològics com la igualtat de gènere.

“La bona notícia de l’informe és que la valoració de la convivència i de la confiança interpersonal és bona”, ha assenyalat Sandra León, investigadora d’EsadeEcPol i coautora de l’informe, que ha destacat també, la “perspectiva territorial” com una altra de les principals aportacions de l’estudi. “Aquesta heterogeneïtat territorial passa sovint desapercebuda en els estudis on l’enfocament és exclusivament estatal”. També Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, considera que “l’enquesta indica que la crispació política no és un reflex de la realitat social”.

Polarització identitària i ideològica

La dimensió identitària de la polarització (la relacionada amb la manera en què definim la nostra pròpia identitat en oposició a la d’altres) mostra també àmbits de consens. El gènere, la comunitat autònoma o la classe social són les tres característiques que menys s’associen a la identitat: només un 20% de la població els considera “bastant” o “molt” importants.

En l’àmbit ideològic, l’enquesta mostra consensos transversals entorn de diversos temes, com la igualtat de gènere: un 75% de la ciutadania dona suport, per exemple, al fet que se sancioni a empreses que paguin menys a les dones per la mateixa feina. També hi ha un suport majoritari que les persones transgènere puguin canviar el sexe recollit als seus carnets d’identitat o a la redistribució mitjançant impostos i transferències monetàries de llars més riques a més pobres.

En l’extrem oposat, el desacord ideològic més gran es produeix en opinar sobre la transició a la democràcia. Gairebé la meitat de la població a Catalunya no la veu com a motiu d’orgull (3,75 punts), mentre que a Madrid és la meitat la que està totalment d’acord (6,75). Un altre aspecte que genera opinions divergents és l’organització territorial: mentre a Catalunya i al País Basc hi ha àmplies majories a favor d’un model més descentralitzat, a Madrid la majoria prefereix més recentralització. Aquesta opció s’imposa també lleugerament en les altres comunitats cobertes per l’informe: Andalusia, Comunitat Valenciana, Extremadura i Galícia.

Confiança i convivència

Els ciutadans mostren un alt nivell de confiança interpersonal, que supera l’aprovat tant en el conjunt de l’Estat com en les comunitats autònomes analitzades. També la convivència obté una valoració positiva en totes les dimensions i territoris, encara que amb diferències significatives segons el nivell: des del 7,22 en el cas de barri/municipi i el 7,02 en el de comunitat autònoma, en l’extrem superior, fins al 5,85 en el conjunt d’Espanya, en l’extrem inferior. El territori amb pitjor valoració de la convivència en aquestes tres dimensions és Catalunya, si bé amb diferències moderades davant la mitjana estatal.

La confiança interpersonal contrasta amb una confiança generalment baixa en les institucions: cap de les administracions no aconsegueix un aprovat en confiança ciutadana. Els governs locals i la Unió Europea obtenen una millor qualificació que el govern central i els autonòmics. En particular, el govern central suscita les pitjors valoracions: és l’únic nivell d’administració amb un suspens a totes les regions enquestades. Per comunitats autònomes, Catalunya és el territori amb menor confiança institucional en les administracions de tots els nivells i la que dona una nota pitjor al seu govern autonòmic (4,1), mentre que el País Basc dona la millor (5,37).

Aquesta dada és entre “les no tan bones notícies” de l’estudi, ha assenyalat Sandra León, juntament amb el fet que “la polarització afectiva partidista és molt intensa” i la divisió entorn de temes com la transició a la democràcia o les preferències sobre la qüestió territorial. Herbolzheimer ha apuntat també al factor institucional com una de les conclusions negatives de l’estudi: “Determinats discursos i actituds polítiques estan afectant la confiança en les institucions, la qual cosa posa en risc el funcionament democràtic.”

Metodologia emprada

L’enquesta, amb un marge d’error de l’1%, va ser realitzada entre el 22 d’octubre i el 12 novembre de 2021 partint de 7.189 entrevistes a residents a Espanya de 16 anys en endavant, dividides en 1.500 per al conjunt de l’Estat i mostres afegides de 800-806 en set comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid i el País Basc.

L’enquesta ICIP-EsadeEcPol forma part de la línia de treball de l’ICIP “Diàleg social i polític“, des de la qual l’ICIP ofereix eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes, a partir de la promoció del diàleg i l’estudi de la polarització.

Aquesta és la tercera enquesta que porta a terme l’ICIP sobre polarització i convivència. La darrera, l’Enquesta ICIP 2020 sobre convivència i polarització a Catalunya, va concloure que una majoria de la població catalana considera positiva la convivència, si bé el conflicte territorial ha accentuat les dinàmiques de polarització i ha obert ferides entre la població.

L’ICIP ha lliurat aquest dijous 7 d’abril els premis de la sisena edició del Concurs de Hip-hop per la Pau en un acte al centre comunitari barceloní la Lleialtat Santsenca, al barri de Sants.

Un centenar de joves representants de cadascun dels grups guanyadors han assistit a l’acte d’entrega, on s’han projectat els diferents vídeos premiats i s’ha fet entrega dels diplomes als participants.

La presentació de l’acte va anar a càrrec del president de l’ICIP, Xavier Masllorens, i va comptar amb la participació de la directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, Núria Ramon, la directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual, i el tècnic del Departament d’Educació, Toni López, en representació de la directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Raquel García i Sevilla.

Enguany, en la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, s’han premiat videoclips de l’Institut Domus d’Olivet de Canovelles, l’Institut Vall de Llémena de Sant Gregori, l’Institut Escola Lloret de Mar i l’Institut Bages Sud de Castellbell i el Vilar. En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, s’han premiat videoclips del Club Infantil i Juvenil Santfeliu – Sant Ildefons de l’Hospitalet de Llobregat i de la Fàbrica Jove de Salt.

Durant l’acte es van projectar tots els videoclips guanyadors i fins i tot el grup de l’Hospitalet de Llobregat va interpretar la seva cançó en directe. Representants de totes les escoles i centres van pujar a l’escenari per recollir els seus diplomes.

L’acte va comptar amb la dinamització del col·lectiu Llobregat Block Party. Per finalitzar la cerimònia, els cantants i lletristes Kovitch i Montserrap van pujar a l’escenari per interpretar un tema i van convidar als joves a improvisar versos sobre diferents bases musicals.

Durant tota l’entrega, l’artivista Malícia va estar pintant un grafiti a partir dels temes que es mencionaven en els videoclips guanyadors. L’acte es va tancar amb una foto de família de tots els participants sobre l’escenari.

En l’edició d’enguany del Concurs de Hip-hop per la Pau han participat 366 joves de 20 centres i entitats de diferents municipis de Catalunya. El concurs té l’objectiu de fomentar la reflexió i el compromís dels joves amb la pau, els drets humans i la solidaritat a través de la creativitat, el treball en equip i l’expressió artística. Al mateix temps es vol donar visibilitat al paper dels i les joves com a constructors de pau. Des dels inicis del concurs, hi ha participat joves de 82 centres i entitats de tot Catalunya.

Fotos d’Irene Fernández.