Coincidint amb la celebració del II Congrés Mundial per la Pau, l’ICIP inaugura el 15 d’octubre l’exposició fotogràfica “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica”. La mostra, creada pel col·lectiu Ruido Photo, es podrà veure durant tres dies, fins al 18 d’octubre, a la plaça Joan Coromines de Barcelona.
A través de la fotografia i d’entrevistes, la mostra fa un recorregut per les múltiples cares de les violències que afecten la vida quotidiana a tres països de Centreamèrica, coneguts com el Triangle Nord: El Salvador, Guatemala i Hondures. Les xifres són alarmants: de mitjana cada 40 minuts una persona és assassinada. Extorsions, violacions, segrestos, assassinats i desaparicions, però també situacions de pobresa i exclusió social, formen part del dia a dia de bona part de la població, especialment la més vulnerable.
Però, en aquest context hostil de violència, l’exposició també dona veu a les persones que lluiten, dia a dia, per transformar la realitat a partir d’iniciatives educadores, de sensibilització, de cures i solidaritat. Persones valentes que tiren endavant projectes amb una sorprenent capacitat de resiliència, que demostren que la història no està escrita i que hi ha un potencial extraordinari per avançar cap a la pau.
Un grup d’estudiants contempla la sang d’un noi assassinat al municipi de Soyapango, al Salvador.
Dones, infància, joves i migrants
L’exposició està dividia en quatre blocs temàtics: Dones, Infància, Joves i Migrants. En tot el recorregut, s’evidencia la violència que pateixen diversos sectors de la societat, dones i infants en són doblement vulnerables, i també els joves que en entorns de pobresa i exclusió social són reclutats per les “mares” atrets per la promesa de seguretat. Les bandes, que han esdevingut violentes màfies transnacionals, els donen l’oportunitat de créixer i guanyar diners fàcilment.
En aquest context moltes persones es veuen abocades a migrar, exposant-se així a ser detingudes, segrestades, violades o assassinades, majoritàriament pel crim organitzat. La ruta del Triangle Nord cap als Estats Units és escenari d’una greu crisi humanitària.
Com a contrapunt a les múltiples violències, l’exposició posa en relleu la trajectòria de quatre persones que, des dels seus àmbits, planten cara a la situació. A partir d’entrevistes, la mostra recull els següents testimonis:
Morena Herrera, defensora dels drets de les dones, El Salvador
Marisa Martínez, defensora dels drets dels infants, El Salvador
Wilfredo Gómez, antic membre de les “Maras” i fundador del programa “Huellas de esperanza”, El Salvador
Mauro Verzeletti, fundador i director de “La Casa del Migrante”, Guatemala
Marisa Martínez
Mauro Verzeletti
Wilfredo Gómez
Morena Herrera
Característiques tècniques
L’exposició inclou un codi QR a través del qual les persones interessades podran accedir a una traducció dels textos al castellà i a l’anglès. També està dotada d’un sistema d’audiodescripció per a persones cegues.
La mostra està formada per quatre estructures en forma de cub que es poden distribuir en espais interiors i en espais públics exteriors. La distribució dels cubs s’adapta a l’espai disponible, amb un muntatge de fàcil instal·lació i resistent a la intempèrie. Cada cub tracta una temàtica, amb dos nivells de lectura, amb fotografies a l’exterior i textos a l’interior.
L’ICIP ha obert la convocatòria de la sisena edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, que estarà vigent fins al 31 de gener de 2022, coincidint amb la celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP).
En aquesta ocasió el concurs es posa en marxa amb una imatge gràfica del tot renovada, creada per l’agència de comunicació cultural i social La Tremenda. És un nou impuls visual que té per objectiu potenciar la difusió del certamen, i eixamplar d’aquesta manera la divulgació i sensibilització sobre la cultura de pau entre el jovent.
El Concurs de Hip-hop per la Pau s’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap. S’hi pot participar a trav´`es de dues modalitats:
Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.
La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.
El concurs és una iniciativa de l’ICIP que compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Aquesta nova convocatòria estarà oberta fins al 31 de gener de 2022, coincidint amb la celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. La presentació de propostes s’ha de fer a través del canal de Tràmits de la Generalitat.
Barcelona, 20 de setembre de 2021.- Aquest dilluns a la tarda, vigília del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Constructors de Pau 2020 a l’activista congolesa Julienne Lusenge en una cerimònia al Parlament de Catalunya. Lusenge ha rebut el guardó “per la seva tasca de prevenció i reducció de la violència sexual i de gènere, i per l’enfortiment de la participació de les dones en la construcció de pau a la República Democràtica del Congo”, un país amb alts índexs de violència contra les dones.
La cerimònia ha estat presidida per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, qui ha reivindicat la necessitat de lluitar decididament contra la violència sexual, també a casa nostra: “Des de Catalunya no ens podem permetre ser un país més en aquest assumpte. Tenim les eines per treballar més decididament a casa i perquè aconseguim una massa crítica que faci front a aquesta veritable pandèmia vergonyosa”. Masllorens s’ha mostrat honorat de poder premiar una persona com la Julienne “compromesa en la lluita per la pau i la justícia” i ha recordat que aquest és el desè Premi ICIP, el qual completa una llista de persones i entitats “que han maldat energies i esforços per construir pau davant dels conflictes”.
En el transcurs de l’acte s’ha projectat un vídeo sobre la trajectòria de la guardonada i el periodista especialitzat en l’Àfrica Xavier Aldekoa ha glossat la figura de Lusenge: “La Julienne és, sobretot, una dona valenta. Molt valenta. Que a causa del seu lideratge i valentia, de la seva lluita contra la impunitat assenyalant nacionalment i internacional els culpables i botxins de la violència contra les dones, ha rebut amenaces i atacs; però, tot i això, ha continuat alçant la veu sense importar-li les conseqüències”.
En el seu discurs d’agraïment del premi, Julienne Lusenge ha dedicat el guardó a totes les dones congoleses: “Aquest premi és per totes les dones, heroïnes, que treballen quotidianament per la pau al Congo i que viuen sota la violència cada dia. Aquest premi em dona energia per continuar lluitant”. L’activista ha definit les dones congoleses com a “agents del canvi” i ha resumit les prioritats de la seva lluita al capdavant de l’organització SOFEPADI, que proporciona atenció integral a les supervivents de la violència: “Educar les joves, sensibilitzar la comunitat per la no discriminació i mobilitzar recursos per atendre les víctimes”.
Julienne Lusenge en la seva intervenció al Parlament de Catalunya
En l’acte ha intervingut la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, qui ha reconegut la “tasca incansable i titànica” de Lusenge en la defensa dels drets de les dones: “Figures com la de la Julienne ens inspiren i ens recorden la necessitat de seguir participant en aquesta lluita”.
En la cloenda de l’acte, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha posat en valor la creació de l’ICIP per part del Parlament de Catalunya, fet que representa “un exemple del poder real que té el legislatiu”, ha dit. Borràs ha recordat els deu anys de trajectòria del Premi ICIP Constructors de Pau i ha destacat el guardó a Lusenge com el primer que recau en una dona a títol individual. Un premi merescut per “una vida dedicada a l’educació, la dignitat i la llibertat de les dones, les quals pateixen violència arreu del planeta”, ha afirmat.
Entre el públic que ha seguit presencialment la cerimònia destaca el pare caputxí Joan Botam, Premi ICIP Constructors de Pau 2015. En el seu cas l’ICIP va reconèixer la seva figura com un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau.
Lusenge acompanyada de Victòria Alsina, Laura Borràs, Xavier Masllorens i Xavier Aldekoa
Referent en la lluita contra la violència sexual
Julienne Lusenge, activista per la pau i els drets humans, és fundadora i actual presidenta de l’organització SOFEPADI (Female Solidarity for Integrated Peace and Development), que proporciona atenció integral a les víctimes de violència sexual i de gènere, i directora executiva de Fund for Congolese Women, entitat que ofereix suport financer i tècnic per a l’empoderament de les dones i les nenes congoleses, per tal de situar-les com a agents de canvi en el sí de les seves famílies i comunitats. És també fundadora de l’hospital Karibuni Wa Mama, a la localitat de Bunia, des d’on s’atenen dones supervivents de violència sexual i els seus fills i filles. Fins a l’actualitat, l’hospital ha atès més de 7.000 supervivents.
Originària del l’est del Congo, una regió devastada per la guerra iniciada el 1998 i per les atrocitats comeses pels grups armats contra les comunitats locals i, en particular, contra dones i nenes, Lusenge ha estat testimoni de la violència i s’ha erigit com a veu de denúncia i de suport a les víctimes. Des de les organitzacions on treballa, Lusenge ha pressionat el govern congolès i la comunitat internacional perquè actuïn davant la violència sexual i la discriminació contra les dones, i perquè incloguin les dones en els processos de pau i en defensin els seus drets polítics. També ha fet incidència per a l’adopció de les Resolucions 1820 i 1325 sobre els drets de les dones per part del Consell de Seguretat Nacions Unides, i per la creació del Relator Especial per a la República Democràtica del Congo.
A partir de la seva tasca de denúncia i d’incidència política, han estat condemnats pel Tribunal Penal Internacional Germain Katanga, per esclavitud sexual, i Thomas Lubanga, per crims de guerra i allistament de nens soldats, així com més de 800 perpetradors de casos de violència sexual.
El seu activisme i lideratge l’ha portat a rebre amenaces per part d’exmembres de grups armats i ha hagut de canviar de domicili en diverses ocasions.
El Premi ICIP, una trajectòria de deu anys
El guardó a Lusenge és el desè de la trajectòria del Premi ICIP Constructors de Pau, instaurat l’any 2011 amb la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros.
Al llarg dels deu anys, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Colòmbia, Mèxic, Algèria o Bòsnia, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.
Aquesta és la relació dels guardonats amb el Premi ICIP:
Julienne Lusenge, República Democràtica del Congo (2020)
Collectif de Familles de Disparu(e)s en Algérie, Algèria (2019)
Cauce Ciudadano, Mèxic (2018)
Arcadi Oliveres (2017)
Brigades Internacionals de Pau (2016)
Joan Botam (2015)
Women’s International League for Peace and Freedom (2014)
Jovan Divjak, Bòsnia (2013)
Mares de Soacha, Colòmbia (2012)
La lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011)
Parlament de Catalunya (2011, edició extraordinària).
Lusenge en el moment de rebre el Premi ICIP Constructors de Pau al Parlament
Barcelona, 16 de setembre de 2021.- El president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut davant la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar les memòries d’activitats de la institució dels anys 2019 i 2020.
En la seva intervenció, el president ha destacat el perfil propi de l’ICIP, “amb una identitat clara i definida”, així com l’aposta per la internacionalització i el treball conjunt amb altres instituts i organitzacions, malgrat la situació de pandèmia mundial. “L’ICIP ha reaccionat prou bé a la nova socialització i ha mantingut o incrementat algunes de les seves actuacions més rellevants”, ha dit Masllorens. Entre aquestes actuacions destaquen, per exemple, la celebració del I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic, el conveni de col·laboració amb la Comissió per l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la Reconciliació de Colòmbia o la segona enquesta sobre convivència i polarització a Catalunya.
La independència de l’ICIP, condició indispensable
Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha reivindicat la independència de l’Institut, “condició indispensable” per portar a terme el mandat establert per llei – que implica la creació de sinergies entre diferents actors i moviments- i per poder donar respostes a un món canviant: “La naturalesa dels conflictes va canviant i des de l’àmbit de la construcció de pau ens hem de reinventar i actualitzar la nostra agenda per adaptar-la als reptes del segle XXI”, ha dit Herbolzheimer. En aquest sentit, el director de l’ICIP ha destacat la celebració del Congrés Mundial de la Pau que tindrà lloc a Barcelona del 15 al 17 d’octubre i ha anunciat la voluntat de treballar per un Congrés Català de la Pau, que permeti actualitzar les agendes dels diferents moviments socials i afrontar els reptes futurs, com el debat sobre el model de seguretat.
El director de l’ICIP també ha destacat el treball de la institució en favor de la cohesió social a Catalunya i l’aposta pel diàleg com a via per a transformar qualsevol conflicte: “L’art de construir la pau és fer possible allò que sembla impossible i inimaginable”, ha afirmat.
L’activitat presentada per l’ICIP en els informes anuals corresponents als anys 2019 i 2020 ha rebut el suport unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups del PSC, ERC, Junts per Catalunya, CUP, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt han traslladat el seu agraïment per la tasca desenvolupada per l’ICIP i han destacat l’esforç per la internacionalització i l’extensa activitat mantinguda en tot moment, també en situació de pandèmia en que la institució s’ha sabut adaptar a la virtualitat.
L’ICIP va ser creat pel Parlament de Catalunya el 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món. L’ICIP és un organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia. S’adreça i presta serveis a les administracions públiques, al món acadèmic i a la societat civil, i ret comptes al Parlament, al Govern i al conjunt de la ciutadania.
Podeu recupera la compareixença íntegra en aquest enllaç.
L’ICIP ha obert nova convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP 2021), amb un import global màxim de 60.000 euros. Els ajuts, que gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), van destinats a equips investigadors d’universitats del sistema universitari català o els centres públics o privats de Catalunya sense finalitat de lucre, que tinguin com a una de les seves activitats principals la recerca.
Segons s’estableix en la convocatòria, els treballs objecte de la subvenció poden consistir en recerca teòrica i/o aplicada, des de qualsevol disciplina o àrea de coneixement, sempre que versin directament sobre algun dels àmbits temàtics prioritaris de l’ICIP: Memòria, convivència i reconciliació; Violències fora de contextos bèl·lics; Diàleg social i polític; Alternatives de seguretat.
L’import mínim de l’ajut per cada projecte és de 6.000 euros, i el màxim és de 10.000 euros.
La convocatòria estarà oberta fins al proper 4 d’octubre de 2021. La presentació de sol·licituds s’ha d’efectuar a través del portal de Tràmits de la Generalitat, en aquest enllaç.
L’ICIP ha estrenat dues cançons compostes per 120 víctimes que van sortir de Colòmbia per causa del conflicte armat i la cantautora colombiana resident a Barcelona, Marta Gómez. Es tracta d’una iniciativa innovadora de participació ciutadana afavorida per la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
La proposta de les cançons va sorgir del Nido Catalunya, un espai de trobada i coordinació entre organitzacions que donen suport a la tasca de la Comissió. El Nido ha liderat la presa de 120 testimonis a víctimes del conflicte residents a Catalunya (de més de mil entrevistes que s’han realitzat en tot el món).
“És fonamental acompanyar les entrevistes a víctimes amb mesures de suport psicosocial. Per fer-ho, se’ns va ocórrer organitzar aquests tallers. Volíem convertir emocions i experiències en música amb el propòsit d’enfortir la sanació a través d’un exercici artístic”, explica Helga Flamtermesky, una de les entrevistadores del Nido Catalunya.
“L’art és una gran eina per processar fets traumàtics com l’exili i la migració”, comenta l’Ana Isabel Barrera, membre de l’ICIP. “Durant les entrevistes ens vam adonar que les persones no només parlaven del que sentien estant fora de Colòmbia, sinó que també sortien preguntes cap al país”, afegeix.
Dues cançons, dos audiovisuals
A partir d’aquesta constatació van néixer dues cançons que es complementen. La primera d’elles, ‘Surcos de amor’, parla sobre la relació que les víctimes mantenen amb Colòmbia en el seu imaginari.
La segona, ‘Vuelve’, està pensada com una resposta simbòlica de Colòmbia a les víctimes. En aquest cas, el videoclip ha estat creat per Karolina Villarraga, de la productora MicuFilm. La seva aposta ha estat un vídeo d’animació protagonitzat per una óssa d’antifaç i el seu osset.
“Vam escollir l’óssa d’antifaç, un animal emblemàtic de Colòmbia, com a personatge simbòlic i protagonista de la narració, tenint en compte que el conflicte armat també afecta el medi ambient”, explica la responsable del videoclip.
Les cançons estan interpretades per la cantautora colombiana resident a Catalunya, Marta Gómez. L’artista va ser una de les encarregades de liderar uns tallers que recorda d’una manera molt especial:
“Els tallers van ser un regal per a la meva ànima. Al principi suposava que em costaria molt intentar compondre una cançó amb persones que mai havien escrit una, però va acabar sent una experiència màgica”, diu.
“Al final, totes aquelles persones que em deien tímidament a l’inici del taller que no sabrien què dir, van acabar convertint-se en escriptors i escriptores creatives, capaços d’expressar tot el que havien viscut i tot el que havien patit, convertint-ho en poesia”, afegeix.
“Tejiendo canciones”
El realitzador Iván Guarnizo ha registrat el procés creatiu de producció de les cançons en un breu documental titulat ‘Tejiendo canciones’. Sobre aquest procés comenta: “El documental parla d’un procés creatiu col·lectiu. Presenciem com els i les participants es coneixen i, entre tota i totes, van teixint la cançó, fins que la cantautora la grava en un estudi”.
Les dues cançons, el documental i el videoclip es van presentar el dia 17 de setembre en un esdeveniment online.
La Biblioteca de l’ICIP reobre al públic des d’aquesta setmana després de les vacances d’estiu i el tancament temporal a causa de la pandèmia del coronavirus.
En aquest nou curs, el centre estarà obert els dilluns, dimecres i divendres de 9:00h a 14:00h. Per tant, en aquest horari els usuaris poden renovar o retornar préstecs i consultar el fons disponible, que arriba als 9.000 volums.
Així mateix, les persones usuàries es poden posar en contacte amb el centre a través del correu biblioteca@icip.cat per resoldre consultes i dubtes.
La Biblioteca de l’ICIP és un centre de referència a Catalunya especialitzat en la cultura de pau, la noviolència, la seguretat i els conflictes.
La Biblioteca està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona. Dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.
El centre forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
L’Ajuntament de Lleida ha aprovat al ple municipal de divendres 30 de juliol una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada resident a la ciutat i a les terres de ponent.
La proposta ha comptat amb el suport del conjunt dels grups polítics municipals comptant amb els vots favorables d’ERC-AM, PSC, JxCat Lleida, Comú de Lleida, Cs i el PP.
Aquesta iniciativa ha estat impulsada per la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida i articulada amb el Node Catalunya de suport a la Comisión de la Verdad de Colòmbia i l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).
Segons Carme Campoy, membre de la junta de la Coordinadora d’ONGD, “el treball de la diàspora colombiana – prop de 3000 persones migrants i exiliades a Lleida – ens serveix d’exemple a seguir per a treballar per a la convivència, la cohesió social i la pau”.
“És fonamental que la ciutadania lleidatana i les seves institucions reconeguin i acompanyin el treball cap a la construcció d’una pau estable i duradora a Colòmbia per part de la diàspora i les víctimes del conflicte armat residents a la ciutat”, diu.
👏 El #PlePaeria dona suport unànime a la moció per reconèixer a l’exili i la diàspora colombiana 🇨🇴 a #Lleida.
— Ajuntament de Lleida (@paerialleida) July 30, 2021
La dignitat de les víctimes
La moció aprovada posa el focus en la dignitat de les víctimes, i que els seus processos de resistència i resiliència, les seves aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat lleidatana siguin reconeguts públicament per les institucions i les societats d’acollida.
El text aprovat “reconeix les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. També s’acorda realitzar una trobada amb representants de la diàspora i l’exili colombià, i amb organitzacions de suport a Lleida, “per al reconeixement públic de la seva dignitat, treball i aportacions a la pau a Colòmbia i a la seva societat d’acollida”.
Segons el padró municipal, a Lleida hi viuen un total de 2.952 persones colombianes (1.553 dones i 1.399 homes). Aquesta xifra suposa el 2,1% de la població de la ciutat.
Durant els darrers mesos l’ICIP i el Node Catalunya han organitzat uns tallers amb la població colombiana de Lleida, en coordinació amb Regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de la Paeria i la Coordinadora d’ONGD. Aquests tallers van permetre informar sobre el procés de pau a Colòmbia i sobre els drets de les víctimes, i també identificar les necessitats específiques de la comunitat colombiana a la capital del Segrià.
Una de les persones que va participar en aquest procés és Marina Camargo Jinete, resident a Alcarràs des de fa tres anys i víctima del conflicte. En la presentació de la moció al ple municipal, Camargo ha parlat de la seva experiència com a persona asilada a les terres de ponent:
“La població colombiana que es troba radicada a Lleida estem molt agraïts per l’acollida i la qualitat humana com som tractats. Estem aquí per dir gràcies de part de les persones refugiades. Per a la població colombiana aquesta moció és com un arbre que ens dóna aixopluc i que ens ajuda a sentir-nos emparats, protegits i acollits entre el poble català”, explica.
Durant el ple municipal també ha intervingut Maria Rosario Vásquez, portaveu del Node Catalunya, qui ha tancat la seva intervenció parlant de l’efecte reparador que aquesta moció té per les víctimes residents a Catalunya.
Un procés pedagògic liderat per l’ICIP
Un dels principals impulsors de la moció aprovada divendres és l’ICIP. Des del 2018, la institució actua com a Secretaria Tècnica a Europa de la Comissió de la Veritat de Colòmbia. La seva funció és propiciar que qualsevol víctima del conflicte pugui aportar el seu testimoni i vincular-se a la reconstrucció de la memòria històrica i la reconciliació. I que les societats d’acollida es familiaritzin amb el procés de pau de Colòmbia i les persones colombianes que viuen entre nosaltres. En aquesta línia s’han creat 15 nodes o espais de participació ciutadana en 10 països europeus. El node Catalunya és un dels més actius.
En aquest marc, l’ICIP ha proposat impulsar mocions municipals de suport a les víctimes residents a l’estranger. Lleida és la primera ciutat del món que ha recolzat aquesta iniciativa i es converteix, així, en un referent internacional per altres ciutats i institucions internacionals.
“Hi ha poca consciència que entre nosaltres viuen persones que han estat víctimes d’una guerra, que han hagut de refer la seva vida social i professional en un país estany. Volem reconèixer el valor i la dignitat d’aquestes persones i facilitar la seva integració a Lleida”, afirma Ana Isabel Barrera, també víctima colombiana i tècnica de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.
Un acord de pau històric
Després de 50 anys de guerra, el 26 de setembre de 2016 el govern de Colòmbia i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van signar un històric Acord de Pau.
Com a producte de l’Acord es va crear la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició, per identificar els patrons i causes del conflicte armat i satisfer el dret de les víctimes i de la societat a la veritat, la justícia, la reparació i prevenir, així, noves guerres. La Comissió presentarà el seu informe a finals d’aquest any.
Segons la Comissió de la Veritat, dels més de 5 milions de persones colombianes que viuen a l’exterior, al menys 500.000 han estat víctimes de la guerra.
El dilluns 5 de juliol, l’ICIP va rebre tres de les participants de l’edició d’enguany del Programa Català de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans. Les quatre defensores, procedents de Mèxic, Colòmbia i Filipines, estan acollides a Catalunya durant sis mesos.
Les defensores acollides són un grup d’activistes en els àmbits dels drets del col·lectiu LGBTTIQ+, l’accés a la justícia i la lluita contra la tortura, les desaparicions forçades vinculades al dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, així com els drets dels pobles indígenes.
Avui les #defensoresDDHH de Mèxic, Colòmbia i Filipines acollides pel Programa Català de Protecció de Defensors/es dels Drets Humans s'han reunit amb l'equip de l'@ICIPeace.
Treballem plegades per enfortir processos de protecció i el dret a defensar drets humans i ambientals. pic.twitter.com/4Mp3xWwI7Q
Les quatre defensores es troben en situació de risc als seus països per la tasca de defensa dels drets humans que porten a terme, i aquesta reubicació temporal permetrà reduir la tensió en la qual viuen, oferir un espai de cura i seguretat orientat a la seva recuperació i descans, així com reforçar la seva lluita a través de l’enfortiment de capacitats i l’ampliació de la seva xarxa de suport.
Contra la tortura
Aquest és el cas de Susana de la Cruz, una activista tsotsil originària de Sant Cristóbal de les Cases, Chiapas. El seu treball s’ha centrat en impulsar accions de defensa jurídica i política per la llibertatde persones indígenes injustament preses i en visibilitzar les violacions de drets humans i discriminació que pateixen els pobles originaris, la despulla territorial i el desplaçament forçat.
“Tot i que Chiapas és territori indígena, som trepitjades. Em molesta moltíssim que hi hagi tanta injustícia. La majoria de població és indígena i arribarà un moment que tota aquesta cultura la faran desaparèixer”, va assegurar.
“Sabem que estem lluitant pel què és just i com a persones indígenes, tenim drets. Exigim justícia. Se’ns ha negat la justícia des de fa molts anys”, va afegir.
L’activista de Chiapas Susana de la Cruz durant l’acte a l’ICIP.
Drets per les dones trans
Un altre de les defensores que va visitar l’ICIP és una mexicana que lluita en contra de les discriminacions de les dones trans al seu país d’origen. El 2015 va ser la primera dona trans del seu estat en fer un canvi d’identitat, després de més de quatre anys de lluita.
Al llarg de la seva trajectòria, aquesta defensora ha col·laborat amb diversos col·lectius de la comunitat LGBTTIQ+, però ha estat amenaçada i agredida, especialment des que l’any passat va anunciar que es presentaria a les eleccions per l’alcaldia del seu municipi.
“El que faig com a activista és donar visibilitat a la comunitat trans i lluitar contra l’estigma que la societat ens ha imposat a tota la comunitat”, va explicar a la biblioteca de l’ICIP.
“Ser defensora, i viure a Mèxic, és molt difícil. Com a defensora de la comunitat trans, no hi ha accés a la salut o a altres moltes coses. Hi ha molt masclisme encara. Jo vaig sobreviure a un intent de femicidi. No hi ha justícia”, va explicar.
La defensora mexicana, d’esquena per no ser reconeguda, parlant a l’equip de l’ICIP.
La tercera participant en aquest acte va ser la colombiana Luz Marina Hache, líder sindical durant 45 anys i víctima de desaparició forçada del seu company, Eduardo Loffsner Torres. Hache va fer un repàs històric a alguns dels esdeveniments més destacats del conflicte colombià davant de l’equip de l’ICIP.
Una estada de sis mesos
Durant la seva estada a Catalunya, les defensores segueixen un programa definit a partir de les seves necessitats i preferències, que inclou l’atenció psicosocial, la formació, la sensibilització i la incidència. Alhora, des del primer moment, s’està treballant per procurar un retorn segur amb les seves entitats d’origen i les entitats acompanyades a Catalunya.
La igualtat i la cura formen part dels valors intrínsecs de l’ICIP i la perspectiva de gènere és una eina transversal per orientar l’actuació de la institució, en les diferents línies de treball. És per aquest motiu que l’ICIP s’ha volgut dotar del seu primer Pla d’Igualtat de Gènere, elaborat de forma participativa amb les quinze persones que configuren l’equip humà.
El pla tindrà vigència fins al 2025 i neix amb els següents objectius:
■ Garantir laigualtat d’oportunitats efectiva entre els treballadors i les treballadores de l’ICIP; ■ Promoure la integració de la perspectiva de gènere a la cultura i gestió organitzativa de l’ICIP; ■ Promoure els valors de la igualtat de gènere, la inclusió i el respecte a la pluralitat entre la plantilla i amb les empreses i persones externes amb qui treballa l’ICIP.
Metolodogia emprada
L’elaboració del Pla d’Igualtat de l’ICIP s’ha dut a terme seguint la metodologia que es proposa des de la Direcció General d’Igualtat del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, i tenint en compte la normativa vigent a nivell estatal i autonòmic.
El pla s’ha elaborat a partir de la diagnosi realitzada entre els mesos d’octubre de 2020 i febrer 2021, i tenint en compte la normativa vigent pel que fa a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a l’àmbit laboral i plans d’igualtat. Inclou un total de 32 mesures, de 10 àmbits temàtics.
Per al desenvolupament del pla, s’ha constituït una comissió negociadora integrada per un representant de la institució, el representant de les persones treballadores i dos membres addicionals, amb funcions de secretaria i coordinació i expertes en temes d’igualtat.
El Pla d’Igualtat de Gènere de l’ICIP és aplicable a qualsevol persona que presti serveis a l’ICIP; inclou les persones treballadores, sigui quin sigui el seu vincle amb l’entitat, les persones que conformen la Junta de Govern, els i les estudiants que estiguin realitzant estades de pràctiques a la institució i també les terceres persones que prestin serveis a l’ICIP, ja sigui mitjançant un contracte del que en són adjudicatàries o mitjançant l’empresa a la qual hi estan vinculades.
Els podcasts s’estrenaran setmanalment els divendres de juliol i neixen amb l’objectiu de mantenir viva la memòria de les dones que es van veure obligades a abandonar el país sud-americà per culpa del conflicte armat.
Segons Sílvia Plana, responsable del projecte a l’ICIP, amb aquests podcasts “es busca visibilitzar els principals impactes que han patit les dones que van haver de sortir forçosament de Colòmbia, així com reconèixer els processos resilients i transformadors que s’han dut a terme des de l’exterior. La idea de fons és que sense la veu de les dones, la veritat no està completa”, comenta.
Els podcasts han estat produïts per Alharaca Ràdio Feminista, un projecte que va néixer a l’abril de 2019 i que està fet íntegrament per dones.
La seva web és una plataforma de micròfons oberts on qualsevol dona pot participar. Actualment compten amb col·laboradores a Argentina, Colòmbia, Mèxic, Espanya, Kazakhstan, Uruguai, Estats Units, Xile i Indonèsia.
Cinc capítols que es complementen
El primer episodi de ‘Semillantes’ s’estrena el divendres 2 de juliol a la web de l’ICIP i a la de Alharaca Ràdio Feminista. La resta de capítols arribaran els dies 9, 16, 23 i 30 del mateix mes.
“En aquests cinc podcasts, les dones participants s’entrecreuen, des dels seus veus i alè, i ens porten per diferents recorreguts, explicant com ha estat la seva vida, amb històries, experiències, ritmes, sabers i emocions”, expliquen les responsables de la producció.
“Amb els podcasts podem continuar amb la construcció de xarxes de suport i sororitat entre nosaltres i contribuir a la divulgació i coneixement del mandat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa i de l’enfocament de gènere transversal”, afegeixen.
En els diferents episodis han participat dones colombianes que ara resideixen a Alemanya, Argentina, Bèlgica, Equador, Espanya, Itàlia i Suècia.
Els capítols també es poden escoltar en una pàgina especial d’Alharaca Radio Feminista.
✨ ¿Qué tienen para decir las mujeres que tuvieron que abandonar Colombia🇨🇴 de manera forzada?
Para nuestra primera entrega de #Semillantes hablamos con Paula y Darlis, dos colombianas en calidad de refugiadas políticas en Europa 👣.
— Alharaca Radio Feminista🎙📢 (@AlharacaRadio) June 30, 2021
‘Comadres’, collage i música
Els cinc capítols s’han dividit de la següent manera: dos especials anomenats ‘comadres’, dos collages sonors i un especial musical.
Els capítols ‘comadres’ recullen la trobada entre dues dones que tenen coses en comú però que no es coneixen. En aquest cas, dues dones exiliades que viuen a diferents països i que conversen des de la seva experiència.
Els collages sonors recullen les veus de diferents dones que parlen de la seva experiència responent una sèrie de preguntes obertes.
Finalment, l’especial musical recull l’experiència de diferents dones colombianes exiliades que han optat per fer servir les seves veus i compondre cançons per narrar les seves històries.
‘Semillantes’ ha estat possible gràcies a la col·laboració de el grup internodal de gènere en suport a la Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Aquest mes de juny s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2021, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.
Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dilluns 4 d’octubre a les 14:00 (hora local de Barcelona).
Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En l’edició de 2020, el jurat ha premiat els treballs d’investigació “Tornen les serps però muden les pells” de Joan Subirachs Garcia, exalumne de l’Escola Daina Isard d’Olesa de Montserrat i “Les oblidades del conflicte oblidat”, de Maria Bouabdellah Shaim, exalumna de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles.
Vídeo sobre l’esperit del premi i el llegat d’Alfons Banda en el camp de l’educació i la cultura de pau
