El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 5 d’abril l’acadèmica Laia Comerma com a nova membre de la Junta de Govern de l’ICIP en substitució de David Minoves, que ocupava el càrrec des del 2016. Minoves també havia estat membre de la Junta en el primer mandat de la institució, a partir del 2008.
La Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de l’ICIP. Segons estableix la LIei 14/2007 de creació de l’ICIP, la Junta és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament, a proposta del Consell Català de Foment de la Pau, i tres són designats pel Govern. Actualment la Junta és presidida per Xavier Masllorens i està formada per les següents persones: MarcoAparicio, Gemma Casal, Carme Colomina, Oscar Mateos, Remei Sipi i Nour Salameh, com a membres elegits pel Parlament; i Josep Desquens, Joan Maria Piqué i la incorporació de Laia Comerma, com a membres designats pel Govern.
Doctoranda en Relacions Internacionals
Laia Comerma és doctoranda en Relacions Internacionals a l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) amb una tesi sobre les relacions de política exterior entre la Unió Europea i la Xina. Ha estudiat un grau en Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra, un postgrau en Comerç i Economia Internacional a la Universitat de Barcelona i un màster en Relacions Internacionals a la London School of Economics and Political Science.
És també research fellow a la sectorial de Ciències Socials de l’Institut d’Atenes en Educació i Recerca (ATINER) i membre del Grup Polític Assessor d’ALDE sobre la Xina. També ha estat assessora en Polítiques Digitals Internacionals del Govern de Catalunya i consultora a Young Potentials. Ha fet pràctiques a la Delegació de la UE a Hong Kong i Macao, a la seu d’ACCIÓ a Brussel·les, al Departament d’Acció Exterior, i a l’Ambaixada d’Espanya a Londres.
L’objectiu principal d’aquesta trobada és ambientar la presentació de l’informe final de la Comissió de la Veritat que es presentarà el pròxim 28 de juny. Aquest informe vol produir “una commoció social positiva que condueixi a les transformacions necessàries per aplanar el camí cap a la pau”.
La reunió, convocada per l’ICIP, en les seves funcions de Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, i la mateixa Comissió reunirà representants dels nodes d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Espanya, Itàlia, Noruega, Suècia, Suïssa i Regne Unit.
Més de 40 víctimes
En total, una quarantena de víctimes del conflicte colombià, persones i organitzacions compromeses amb la pau al país llatinoamericà es trobaran i participaran en una sèrie d’actes que tindran lloc a la Casa UNESCO de la capital catalana. Serà la primera trobada que es farà de forma presencial en els dos darrers anys, després que les darreres activitats s’hagin fet de forma virtual com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus. En aquesta reunió també participaran el comissionat Carlos Martin Beristain i la comissionada Lucía González Duque.
“Durant tres anys un nombre important de persones i organitzacions, colombianes i europees, han treballat de forma voluntària en 10 països d’Europa per donar a conèixer la missió de la Comisión de la Verdad, per documentar l’experiència de l’exili i intentar comprendre el que ens va passar per no repetir-ho. La trobada és un acte de tancament, d’avaluació i de celebració dels resultats d’un immens esforç col·lectiu. La presència de dos alts representants de la Comisión és, també, un reconeixement institucional a aquest gran esforç”, explica la la coordinadora de la trobada, la tècnica de l’ICIP, Ana Isabel Barrera.
Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, Catalunya ha destacat en el context europeu per acollir iniciatives socials i institucionals de compromís amb la pau i els drets humans a Colòmbia. “El paper que li assigna la Comisión de la Verdad a l’ICIP és un reconeixement a aquest compromís. El suport europeu a la Comisión de la Verdad es va impulsar, ara fa tres anys, des de Barcelona i és normal que sigui també en aquesta ciutat on realitzem l’acte de tancament”, explica.
Un altre dels objectius de la trobada és coordinar l’agenda de les diferents accions contributives per presentar l’informe final de la comissió a Europa. També es compartirà com està avançant la sistematització del procés i es reflexionarà sobre el paper dels nodes i el seu llegat un cop la comissió conclogui el seu mandat.
Dia Nacional de la Memòria i la Solidaritat amb les Víctimes del Conflicte Armat
En el marc de la trobada s’ha organitzat una activitat especial el dissabte 9 d’abril per commemorar el Dia Nacional de la Memòria i la Solidaritat amb les Víctimes del Conflicte Armat a Colòmbia. L’acte portarà per títol ‘Colòmbia: un cant per la veritat de les víctimes des de l’exterior’. A més dels participants en la trobada i els comissionats, també hi participaran diferents organitzacions catalanes que han donat suport al procés de construcció de pau a Colòmbia i la cantautora colombiana resident a Barcelona, Marta Gómez. L’activitat tindrà lloc a les sis de la tarda a la seu d’Amics de la UNESCO (Mallorca, 207) i s’hi podrà assistir amb invitació.
L’ICIP, Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa
Com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, l’ICIP ofereix suport tècnic i logístic a les activitats organitzades per la Comissió, coordina els grups de treball establerts a diferents països europeus i ha donat suport metodològic al procés de presa de testimonis de víctimes del conflicte colombià a l’exili.
Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 nodes a 10 països europeus, convertits en espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.
La Comissió de la Veritat de Colòmbia té un mandat innovador sense precedents en altres comissions de la veritat, que implica apropar-se a les desenes de milers de persones que van haver de sortir del país durant les cinc dècades de conflicte armat, i que van buscar noves opcions de vida, en el continent americà i a Europa principalment.
El termini per presentar sol·licituds a cadascuna de les línies de subvencions finalitzarà el proper 2 de maig de 2022. En tots dos casos, la presentació s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.
Per a resoldre dubtes l’ICIP ha habilitat la bústia de correu electrònic convocatories@icip.cat.
L’ICIP convoca anualment aquestes dues subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement. Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.
Amb l’objectiu d’oferir eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes, l’ICIP en col·laboració amb l’Ateneu Igualadí ha organitzat un espai de cohesió a Igualada (Anoia) per permetreel debat serè entre persones amb posicionaments diversos al voltant del procés independentista.
Entre els mesos d’octubre i març s’han fet cinc sessions de dues hores en les que han participat tretze persones, representants de la composició social i ideològica de la capital de l’Anoia. Les sessions van tenir lloc el 27 d’octubre, el 10 i 24 de novembre i el 15 de desembre de 2021 i el 2 de març de 2022.
En les reunions es va promoure un espai de cohesió amb la voluntat d’acceptar els posicionaments polítics diferents al propi, entendre i comprendre els punts de vista dels altres sense renunciar a les conviccions ideològiques pròpies.
Els participants en aquestes sessions han estat representants de diferents sectors de la societat igualadina: Xavier Badia, Fina Castells, Carles Cuerva, Antoni Dalmau, Òscar Jorba, Paco Nevado, Toni Olivé, Josep Maria Ramonjoan, Mireia Rubio, Pilar Salat, Alfonsa Santiesteban, Joan Sellarès i Pere Joan Vinós.
Segons un dels participants, el professor Xavier Badia, la valoració general de l’espai és molt positiva. “S’ha generat un clima de confiança que mostra que es pot parlar de temes difícils si es vol i si es creen les condicions per tal que això passi”, comenta.
“Em considero una persona dialogant de consens, però també, en el tema de país, d’idees fermes. L’espai m’ha donat l’oportunitat d’escoltar altres idees i de contrastar-les, i això, evidentment, crea vincles d’empatia”, afirma Pere Joan Vinós, una altra de les persones que han format part de l’experiència.
Un altre dels participants en aquest grup va ser el polític i escriptor igualadí Antoni Dalmau, qui va morir de forma sobtada el passat 5 de gener. Des de l’ICIP lamentem la seva pèrdua i valorem de forma extraordinària la seva participació en aquest procés.
Un model a repetir
Aquest espai de cohesió dut a terme a Igualada és una iniciativa de l’àrea de treball de l’ICIP ‘Diàleg social i polític’, que aposta per fomentar el diàleg polític a nivell institucional, i també el diàleg social, en totes les esferes de la societat.
Des de l’ICIP es vol promoure aquest tipus de sessions, sempre que siguin sota la demanda d’una entitat, ajuntament o grup de persones.
La iniciativa va sorgir a partir de la publicació del monogràfic de la revista Per la Pau “Diàleg en societats polaritzades” i la seva presentació, al desembre del 2019, a l’Ateneu Igualadí. Aquell acte va reunir persones amb diferents perspectives polítiques amb l’objectiu d’establir un diàleg sobre la situació política i social a Catalunya. El diàleg va ser coorganitzat amb la delegació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona a Igualada i l’Ateneu Igualadí.
La resoluciódels Premis ICIP Alfons Banda 2021, dins dels Premis de Recerca Jove (PRJ), ha reconegut els treballs d’investigació “Analyse comparative des chansons de la guerre civile espagnole (1936-1939)” d’Anna Pons Muns de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i “Consum de moda sostenible per a adolescents”, de Marta Pons Obradós de l’Institut Berenguer IV d’Amposta.
En el primer cas, el treball sobre l’anàlisi comparativa de les cançons de la Guerra Civil tracta sobre les cançons de guerra que van utilitzar el bàndol republicà i el dels insurrectes durant la guerra del 36. Aquesta recerca pretén veure el paper imprescindible que van fer les cançons de guerra com a mitjà de propaganda en una època turbulenta. El treball ha estat presentat per l’alumna Anna Pons Muns i va ser escrit en francès. Va ser tutoritzat per la professora d’història Gemma Lozano i la professora de llengua francesa Layla Selim.
En el segon cas, “Consum de moda sostenible per a adolescents” és un treball de recerca tutoritzat pel professor Francesc Escriche del departament de dibuix de l’institut de la capital del Montsià.
👩🦰 Marta Pons Obradós del batxillerat d'arts ha sigut premiada a la convocatòria 2021 dels #PremisdeRecercaJove per fomentar l'esperit científic del jovent (PRJ) de la @gencat amb el seu treball de recerca Consum de moda sostenible per a adolescents, un projecte de centre. pic.twitter.com/I2dFJI3H7N
— Ramon Berenguer IV Amposta (@InstitutRBIV) March 18, 2022
Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.
Premi ICIP Alfons Banda
El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.
El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.
En l’edició 2021 el jurat ha distingit un total de 77 treballs, amb un import global de 65.450 euros.
La decisió de la diplomàcia espanyola de considerar la iniciativa marroquina de 2007 sobre l’autonomia al Sàhara Occidental “com la base més seriosa, realista i creïble per a la resolució del problema” contradiu la doctrina de Nacions Unides i el dret internacional, que reconeix la sobirania del poble saharaui i el seu dret a la lliure determinació. Aquest gest resulta especialment preocupant en el context actual de la invasió russa d’Ucraïna i pot tenir conseqüències per a la pau perquè afebleix els mecanismes internacionals de gestió de conflictes.
“El dret internacional és la principal garantia per a prevenir conflictes armats. El dret internacional protegeix Ucraïna de la invasió russa i protegeix també el poble saharaui de ser annexionat”, afirma el director de l’ICP, Kristian Herbolzheimer.
El Sàhara Occidental és el darrer territori de tot el continent africà pendent de descolonització. L’any 1991 les Nacions Unides van crear la Missió per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO). Des de 1997 un enviat especial de l’ONU actua per desencallar les diferències entre el Marroc i el Front Polisario. El passat mes d’octubre, el secretari general de l’ONU António Guterres va donar aquesta responsabilitat al diplomàtic italo-suec Staffan de Mistura, amb el vist-i-plau de les dues parts.
Sobre el paper, i davant l’ONU, Espanya encara és la potència administradora del territori en disputa. Fins ara Espanya sempre havia mantingut una postura neutral en el conflicte, donant suport a les iniciatives de Nacions Unides. L’ICIP considera que la decisió espanyola no només és una injustícia vers el poble saharaui sinó que pot reduir el marge de maniobra que necessita l’enviat especial de Nacions Unides. Alhora, l’ICIP recorda que en el context actual de creixent tensió militar cal reforçar el sistema internacional, no desacreditar-lo.
El jurat de la sisena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent a l’any 2021, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau.
En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com l’assetjament escolar, el racisme i la crisi dels refugiats, i engloben missatges de rebuig a tota forma de discriminació i abús.
El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats:
En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:
Primer premi: “Respect”, videoclip creat per alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Bages Sud de Castellbell i el Vilar (Bages), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. Es tracta d’un clip de denúncia de situacions que porten a l’assetjament escolar o a la discriminació per orientació sexual. El jurat ha valorat les habilitats interpretatives, la qualitat musical i la posada en escena de l’alumnat.
Segon premi: “Pandèmia i drets humans”, videoclip creat per alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Escola Lloret de Mar (La Selva), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. En aquest cas és una obra de denúncia de la situació per la que passen milers de persones que es llancen al mar per intentar arribar a Europa des de l’Àfrica. El jurat ha valorat la creativitat i originalitat de l’obra, la tècnica artística i el treball coral del grup.
En aquesta categoria, el jurat també ha fet dues mencions especials. Per un costat, s’ha destacat l’obra “Amor i respecte”, un videoclip creat per alumnes de l’Institut Domus d’Olivet de Canovelles (Vallès Oriental). El jurat ha valorat el caràcter reivindicatiu de la peça, el seu esforç per posar fi a estigmatitzacions, el treball de cohesió que desprèn el clip i l’empoderament dels joves que la interpreten.
Per l’altre, s’ha destacat l’obra “Llutícia” dels alumnes de l’Institut Vall de Llémena de Sant Gregori (Gironès). El jurat ha valorat la qualitat tècnica del rapeig, particularment en l’alternança de codi.
En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:
Primer premi: “Is the same”, videoclip creat per joves de la Fàbrica Jove de Salt (Fundació Catalana de l’Esplai) de Salt (Gironès), guanyadors de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de temes com la discriminació per ètnia, la immigració i el masclisme. El jurat ha valorat la força i alegria que desprèn el vídeo i l’originalitat musical que recupera els orígens africans de la cultura hip-hop.
Segon premi: “Déjanos vivir en paz”, videoclip creat per joves del Club Infantil i Juvenil Santfeliu – Sant Ildefons de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/aprofessional del hip-hop. L’obra parla de la desigualtat i la discriminació per raó de gènere. El jurat ha valorat el paper actiu dels intèrprets en la denúncia de les desigualtats, la sensibilitat de la lletra i l’esforç que es percep en el procés de creació de l’obra.
En aquesta ocasió el concurs ha estrenat una imatge gràfica del tot renovada, creada per l’agència de comunicació cultural i social La Tremenda. És un nou impuls visual que té per objectiu potenciar la difusió del certamen, i eixamplar d’aquesta manera la divulgació i sensibilització sobre la cultura de pau entre el jovent a Catalunya.
Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 7 d’abril a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona.
El dijous 24 de febrer ens despertàvem amb la notícia de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Cap a les 6 del matí hora de Moscou, el president rus Vladimir Putin va anunciar una “operació militar especial” a l’est d’Ucraïna; minuts més tard, hi hagueren els primers atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kiev.
Putin ha iniciat una guerra que, a més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, no només a Ucraïna, sinó a Europa i a escala mundial, tal i com recull el comunicat de l’ICIP que vam publicar el mateix dijous.
Davant la complexitat de la situació, us oferim un recull d’articles i textos d’opinió, amb perspectiva pacifista.
En aquest article, publicat a Crític, el director de l’ICIP, escriu sobre els referents històrics d’entesa entre les parts en conflicte, les iniciatives diplomàtiques i socials de diàleg que s’han desplegat des de fa anys a la regió, des d’un marc local i europeu.
El militarisme per si sol no s’ha traduït mai en una gestió positiva dels conflictes, al contrari, a mig i llarg termini els ha enquistat, desplaçat o empitjorat. Per tant: aquests dies d’ofensiva a Ucraïna, de quina seguretat parlem? De qui i per a qui? En aquest article, la responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP reivindica la necessitat de buscar mecanismes de solidaritat i seguretat compartida per evitar la violència i la cursa armamentista.
Quan esclata una guerra s’acostuma a assenyalar els que defensen i treballen per la transformació pacífica dels conflictes i se’ls pregunta: “I ara què?”. En aquest article, el responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP reflexiona sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme, tenint en compte que la guerra, un cop començada, és una catàstrofe per a tothom.
En aquest article publicat també a Crític, Fisas es pregunta per quines raons mai no s’ha fet res perquè s’apliquin tractats que haurien permès construir un continent més pacífic. Si bé les propostes des del pacifisme hi eren, es va optar per noves polítiques de defensa, basades en l’acumulació de més força militar, sense tenir en compte que això provoca una dinàmica d’acció-reacció.
Una altra veu reconeguda del pacifisme català, Jordi Armadans, escriu també a Crític sobre la complexitat del conflicte a Ucraïna, oferint matisos i elements per a la reflexió, sense caure en la defensa acrítica d’un bàndol, sinó ampliant la mirada i analitzant el context.
El director de l’ICIP reflexiona en aquesta entrevista al diari digital Núvol.com sobre la guerra a Ucraïna, els conceptes de pau i novio`lència, la resistència civil, el model de seguretat actual i el paper de l’OTAN, entre d’altres.
Aquest article també recull les iniciatives de distensió i diàleg que han tingut lloc en les darreres dècades per fer front al conflicte entre Rússia i Ucraïna i advoca per una estratègia de construcció de pau centrada en les persones, la seguretat humana i el feminisme.
En aquest article publicat a The Guardian l’autor reivindica una solució dialogada que permeti posar fi a la guerra i apunta algunes de les qüestions que haurien d’estar sobre la taula.
El debat sobre com cal respondre a la guerra és ben viu en el si del moviment pacifista. En aquest article publicat al diari ARA el director de l’ICIP exposa dubtes i dilemes sobre la resposta armada i posa en valor les estratègies de resistència noviolenta.
Com a element d’anàlisi i reflexió també us compartim aquest fil d’opinió del director de l’ICIP.
La Guerra de Putin canviarà moltes coses. Es percep una certa eufòria militarista a occident. Obro fil d’una reflexió pacifista, potser polèmica 👇
Com a complement per a l’anàlisi del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i la figura de Putin, també podeu consultar l’ampli catàleg de la Biblioteca de l’ICIP. A la foto podeu veure un exemple de l‘extensa bibliografia de la que disposem sobre el tema.
Des que va començar la invasió russa a Ucraïna, s’han organitzat diverses concentracions i manifestacions a Barcelona i altres llocs de Catalunya.
Dimecres 2 de març, Barcelona va tornar a dir ‘No a la guerra’. El clam multitudinari que va fer vibrar la ciutat fa 18 anys contra l’atac dels Estats Units a l’Iraq va revifar ara per una altra intervenció unilateral, la de l’Exèrcit rus contra Ucraïna.
A la concentració, convocada per la Plataforma Aturem la Guerra i amb el suport de més de 300 entitats, es van poder escoltar missatges com “No a la guerra. Ni a Ucraïna ni enlloc”. Segons la Guàrdia Urbana, la concentració va aplegar 3.500 persones.
En l’acte de protesta, el periodista i activista David Fernàndez i l’actriu Cristina Brondo van llegir el manifest publicat per la plataforma.
El manifest s’expressa contra “l’actual agressió militar del govern rus contra la població ucraïnesa” i es solidaritza amb la ciutadania d’Ucraïna.
El manifest demana:
Que els governs de la Unió Europea, incloent l’Estat espanyol, i el conjunt de la comunitat internacional dediquin tots els esforços al seu abast per aconseguir un cessament integral de les hostilitats i la retirada de totes les tropes d’Ucraïna.
Que la comunitat internacional proporcioni i garanteixi l’accés a l’assistència humanitària i la protecció internacional a la població d’Ucraïna, incloent-hi la població desplaçada i refugiada pel conflicte.
Que la comunitat internacional inverteixi tots els esforços necessaris per a iniciar un procés real de diàleg que garanteixi el ple compliment del dret internacional.
La Plataforma Aturem la Guerra va néixer amb la guerra de l’Iraq el 2003. El 15 de febrer d’aquell any, la ciutat va protagonitzar una de les manifestacions més grans a tot el món de repulsa a la guerra de l’Iraq.
La comunitat ucraïnesa es manifesta
El diumenge 6 de març, la comunitat ucraïnesa resident a Barcelona va convocar un altre manifestació a la Plaça Catalunya.
Diversos centenars de persones (unes vuit-centes, segons la Guàrdia Urbana) es van concentrar per demanar la fi de la guerra iniciada amb la invasió russa d’Ucraïna i que l’OTAN hi estableixi una zona d’exclusió a l’àrea que impedeixi el vol d’avions de Rússia.
Els concentrats, que portaven banderes ucraïneses i nombroses pancartes en què es demanava la fi de la guerra i una zona de prohibició de vols, van guardar un minut de silenci per les víctimes del conflicte bèl·lic.
La Plaça Catalunya de Barcelona ha esdevingut el punt de trobada diària d’ucraïnesos des de l’esclat de la guerra. Cada tarda s’hi concentren persones amb banderes d’Ucraïna i diverses acampen a la zona durant la nit.
L’ICIP condemna de manera enèrgica la invasió militar de Rússia a Ucraïna iniciada aquesta matinada. L’atac de les forces russes no té precedents en territori europeu i, a més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, a Ucraïna, a Europa i a nivell mundial.
Rússia ha iniciat una guerra que acaba amb nou anys d’esforços per trobar una solució pacífica al conflicte de la regió ucraïnesa de Donbas. La invasió fa saltar pels aires els Acords de Minsk de 2014, que creaven un alto al foc i un full de ruta per resoldre el conflicte, i escombra les iniciatives ciutadanes de diàleg social i polític, de defensa dels drets humans i de crítica a l’autoritarisme, tant a Ucraïna com a Rússia. Alhora, l’atac ensorra l’arquitectura de prevenció de conflictes d’Europa, basada en el concepte d’una “seguretat compartida” i el diàleg en el marc de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament d’Europa (OCDE), i trenca el fràgil consens internacional sobre la necessitat de primar la diplomàcia com a via de resolució de conflictes.
“La Unió Europea i l’OTAN no han tingut els darrers trenta anys la visió, l’ambició i la generositat per dissenyar una arquitectura de seguretat al marge del militarisme i la idea de l’enemic extern”, afirma Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP. “Però l’acció de Rússia dificulta qualsevol iniciativa crítica amb el model de seguretat imperant i, en comptes de desarmar Europa, ens aboquem a una nova cursa armamentista”. Un escenari que encara resulta més preocupant tenint en compte la capacitat nuclear de Rússia i l’existència de quinze reactors nuclears a Ucraïna.
Davant d’aquesta situació, cal exigir que s’aturin les armes, vetllar per a protegir la població civil i evitar la dinàmica bèl·lica de construcció de la imatge de l’enemic: “Putin no és Rússia. Putin ha iniciat una aventura bèl·lica que pot acabar patint la pròpia població russa”, afirma el director de l’ICIP.
Des de l’àmbit de la construcció de pau, ens reafirmem que la guerra mai pot ser una opció. Davant de l’escenari que s’obre avui a Ucraïna cal valentia, creativitat i suport social per buscar vies alternatives a les armes basades en el concepte de seguretat compartida.
El dilluns 31 de gener s’ha tancat la convocatòria del Concurs de Hip-hop per la Pau, que l’ICIP organitza anualment amb la voluntat de fomentar la reflexió entre el jovent sobre temàtiques relacionades amb la cultura de pau, la noviolència i els drets humans.
El concurs s’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25, que poden participar-hi mitjançant dues modalitats:
Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
Per a resoldre el concurs, l’ICIP ha nomenat un jurat format per membres de la Junta de Govern de l’ICIP i de les institucions col·laboradores: el Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Premis
El primer premi del concurs consisteix en un enregistrament i producció musical de la peça de rap en un estudi professional de gravació, amb assessorament artístic.
El segon premi consisteix en un taller de rap impartit a l’entitat o centre guanyador per un/a artista de hip-hop de reconegut prestigi.
El president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament, acompanyats de la membre de la Junta de Govern Gemma Casal, s’han reunit el dimecres 19 de gener amb representants de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida amb la voluntat d’enfortir la col·laboració amb els diferents actors per tal de difondre la cultura de pau a les terres de Ponent.
A nivell institucional, els responsables de l’ICIP s’han reunit amb la diputada d’Igualtat de la Diputació, Helena Martínez, per explicar de primera mà els projectes que actualment l’ICIP porta a terme arreu del territori català, com per exemple, la circulació d’exposicions sobre temàtiques de pau. La mostra més recent, disponible per ajuntaments i entitats, és “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica“, inaugurada el passat mes d’octubre. La diputada ha agraït la visita i ha destacat que “és essencial crear sinergies amb un agent de referència com l’ICIP”.
A nivell acadèmic, l’ICIP té la voluntat de reforçar el vincle amb la Universitat de Lleida (UdL). La compartició del fons sobre temàtiques de pau de les biblioteques de l’ICIP i del Centre de Documentació en Cooperació i Solidaritat Arcadi Oliveres Boadella de la UdL, així com la difusió de les convocatòries de subvencions R-ICIP per a projectes de recerca en l’àmbit de la pau han estat punts que s’han tractat amb una reunió amb la coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació del centre, Núria Camps.
Per últim, l’ICIP s’ha reunit amb membres de la Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida, als quals s’ha compartit el projecte de treball d’un futur Congrés Català per la Pau de cara al 2023. Aquesta iniciativa va sorgir a partir de la celebració del Congrés Mundial de Pau celebrat l’octubre passat a Barcelona i vol aglutinar actors plurals del moviment per la pau de Catalunya. Segons reflexiona el director de l’ICIP, “els valors de la pau i la justícia són acceptats a casa nostra, però la realitat contrasta amb les bones intencions. El moviment per la pau ha de fer un pas més perquè els compromisos institucionals es plasmin en transformacions necessàries. Necessitem actualitzar el nostre discurs i cercar noves aliances per tenir un major impacte”.
Visita a Girona
Amb el mateix propòsit d’enfortir la col·laboració amb les entitats i les institucions que treballen per la pau arreu del territori, l’ICIP també s’ha reunit recentment amb el teixit associatiu de Girona. En aquest cas, el dimarts 8 de febrer el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, s’ha desplaçat fins a la capital gironina per reunir-se amb membres de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de Girona per presentar el treball de la institució i, concretament, el projecte de reflexió al voltant del futur Congrés Català de Pau.
El mateix dia, i acompanyat del professor de la Universitat de Girona (UdG) i membre de la Junta de Govern de l’ICIP, Marco Aparicio, Masllorens també s’ha reunit amb la vicerectora de la UdG, Sílvia Llach, i amb la responsable de la Unitat de Compromís Social de la universitat per tal d’estudiar possibles vies de col·laboració i presentar la convocatòria de subvencions de recerca R-ICIP 2022.
