L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) fou creat pel Parlament de Catalunya l’any 2007, com a entitat pública independent, per tal de “promoure la cultura de la pau en la societat de Catalunya i en l’àmbit internacional”, segons estableix l’article 1 de la Llei de creació.
Des del juliol de 2009, any en què endegà les seves activitats públiques, l’ICIP ha portat a terme aquest objectiu aquí i arreu, i ha bastit un enfocament de construcció de pau basat en tres grans components: a) eines d’anàlisi de conflictes; b) activitats i eines per afavorir el diàleg, el consens i la gestió pacífica i constructiva dels conflictes; i c) esforços per activar, de forma noviolenta, l’acció col·lectiva de les societats. En tots tres components la democràcia té un paper essencial, en les dimensions indestriables en què es fonamenta i practica a totes les societats i estats de dret: deliberativa, participativa i representativa.
Per tot això, l’ICIP considera obligat pronunciar-se sobre el Dret a Decidir i la seva relació amb la construcció de la pau, un cop el Govern central ha decidit impugnar la nova convocatòria del 9 de novembre, ara plantejada com un procés de participació ciutadana sense cap conseqüència jurídica.
L’exercici del Dret a Decidir ha esdevingut un element cabdal per a assegurar la pau i la convivència a casa nostra i l’ICIP vol manifestar que:
1. La nova impugnació del Govern espanyol, tot i ser una actuació legal que es justifica en la “preservació de la democràcia i les seves garanties”, és un error i un contrasentit. La convocatòria per al 9N vol aconseguir que un conjunt heterogeni de persones expressi, en ús del dret d’expressió i manifestació que tota democràcia ha de protegir i fomentar, el seu parer en forma d’un procés de participació, a l’empara de la legislació autonòmica, sense cap efecte jurídic, tot donant sortida a processos d’acció col·lectiva d’una majoria significativa de la societat catalana. La impugnació és un error perquè es prohibeix, en nom de la democràcia, un dels seus elements centrals: la participació i el dret d’expressió. I és un contrasentit en situar el focus en l’arena jurídica i no en la política, un fet que agreuja la situació conflictiva i ens allunya del diàleg i de la recerca constructiva de solucions.
2. L’experiència de construcció de la pau de l’ICIP ens fa insistir en la necessitat d’acarar els conflictes, analitzant-los i buscant solucions polítiques mitjançant el diàleg obert i la recerca de solucions mútuament acceptables a curt, mitjà i llarg termini. Els procediments i les eines jurídiques serveixen de fonament per als resultats de negociacions, però mai poden substituir l’acció col·lectiva en pro del bé comú ni el diàleg polític entre parts. Quan en un conflicte una part se sent subjecte polític, amb un suport parlamentari i social important, cal considerar-la com a tal si es vol assegurar negociacions exitoses.
3. La consulta a la societat catalana sobre el seu futur polític col·lectiu, entesa com a part d’un procés deliberatiu i amb total respecte a la diversitat i a la pluralitat, continua sent un objectiu indefugible. És i serà part de la solució del conflicte, no part del problema, com mostra l’abassegadora majoria de la societat catalana que vol ser consultada. Cal, per tant, trobar una forma de saber què vol la societat catalana sobre el seu futur polític col·lectiu, i cal fer-ho cercant novament l’entesa i el diàleg, a Catalunya i amb l’Estat central i amb rapidesa. Hem arribat ja a aquella fase dels conflictes en què el pas del temps complica, aguditza i polaritza, i difícilment ajuda a la solució constructiva i pacífica.
4. El 9N la societat catalana expressarà el seu compromís amb el Dret a Decidir i el rebuig a la prohibició i a la manca de solucions negociades. L’ICIP, com a part de la societat catalana i com a institució, hi dóna suport.
5. L’horitzó d’una fórmula que permeti a la ciutadania de Catalunya manifestar democràticament, amb totes les garanties, com veu el seu futur col·lectiu obliga a recordar que cal maldar, particularment ara, perquè el procés continuï sent pacífic, cívic, inequívocament noviolent, i amb total respecte al dret a la diversitat i a la lliure expressió de totes les opinions.
En aquest sentit, ens sembla útil recordar una reflexió lúcida de Lluís María Xirinacs, pacifista i independentista en uns moments en què ambdues coses eren socialment minoritàries, que pot servir per evitar caure en provocacions: Lluitar contra el fort quan siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.
Barcelona, 4 de novembre de 2014

Compartir