Les societats democràtiques es troben immerses en un procés creixent de politització. La mobilització política al voltant d’assumptes altament divisius s’ha traduït en un qüestionament dels pilars fonamentals dels nostres sistemes polítics, i en la polarització de les societats on habitem.
Projectes ideològics antagònics generen actualment una confrontació creixent en societats que veuen aparèixer noves bretxes per raó de la identitat, disparitats socioeconòmiques, les migracions, el rebuig a les institucions polítiques tradicionals o l’encaix territorial.
La polarització, en tant que l’existència de posicionaments enfrontats respecte de temes de debat, no és en si mateixa negativa per a la societat. Però més enllà de la confrontació d’idees pròpia d’un sistema democràtic, hi ha un fenomen que va en augment en moltes democràcies consolidades i que és perniciós en molts sentits. És el que anomenem polarització tòxica, una dinàmica en la qual es menystenen i es deslegitimen els posicionaments diferents al propi: es veuen “els altres” com a “enemics”, i no hi ha lloc per al diàleg, el debat i la confrontació constructiva d’idees.
Fer front a la polarització tòxica és un repte que ens interpel·la tant individual com col·lectivament perquè afecta la convivència, la cohesió i la cultura democràtica. La polarització tòxica deteriora els debats polítics i socials, genera desafecció política i pot derivar en violència política, cada vegada més present en les nostres societats.