El crit de la consciència aplega les conferències radiofòniques que Martin Luther King va fer entre novembre i desembre de 1967 –pocs mesos abans del seu assassinat- per a la Canadian Broadcasting Corporation, que li va demanar explícitament que hi parlés dels temes que considerés més importants no per als negres, no per als Estats Units, sinó per a tot el món. L’obra aglutina les reflexions més introspectives de Luther King i les seves últimes impressions del moviment que ell mateixa havia impulsat. Constitueixen, en certa manera, una síntesi del seu pensament i podríem considerar-lo el seu testament.
Així, hi parla dels temes que el capficaven als darrers mesos: la necessitat de convertir la protesta noviolenta en accions de desobediència civil massiva; la convicció que calia resistir-se a participar a la guerra del Vietnam, i que la joventut compromesa havia de tenir un paper decisiu en la creació d’un món nou, o la necessitat de perseguir el seu somni d’una pau universal.
Mitjançant les cinc conferències, corresponents amb els cinc capítols del llibre, King destaca un aspecte diferent de la lluita pels drets civils als Estats Units. A la primera, “El problema de les relacions interracials”, l’autor exposa la preocupació per la improbable igualtat social als Estats Units i proposa la desobediència civil com una força constructiva. A la segona, “La consciència i la guerra de Vietnam”, se centra en l’oposició a la guerra. La tercera conferència, “La joventut i l’acció social”, tracta la unitat de la joventut i la força del seu activisme per a transformar la societat. En el quart capítol, “La noviolència i el canvi social”, l’autor defensa la noviolència com la millor eina per convèncer als amos del poder en resposta a la pobresa. Per últim, el discurs de conclusió es correspon amb el sermó de la Nit de Nadal que King va fer el 1967 a l’església baptista d’Ebenezer.
El llibre, publicat per l’ICIP i Angle Editorial dins la col·lecció ‘Clàssics de la pau i la noviolència’, és la reedició de la traducció feta per Terenci Moix el 1968 de “The Trumpet of Conscience”, publicat al 1967. Aquesta nova edició compta amb una introducció de Vicent Martínez Guzmán, doctor en Filosofia i director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau, i reedita l’epíleg que Josep Maria Ainaud de Lasarte va escriure per a l’edició de 1968.
«Els desposseïts d’aquesta nació nostra —els pobres, tant els blancs com els negres— viuen en una societat injusta i cruel. Cal que organitzin una revolució contra aquesta injustícia, no pas contra la vida de les persones que són els seus germans, sinó contra les estructures que dominen aquesta societat.»
«Encara somio que, un dia, la justícia fluirà lliure com l’aigua, i l’honradesa com un corrent poderós.»
L’autor
Martin Luther King va néixer el 15 de gener de 1929 a Atlanta (Geòrgia), fill i nét de pastors de l’església baptista d’Ebenezer. Des de jove va prendre consciència de la situació de segregació social i racial en què vivien els ciutadans negres del seu país, i especialment els dels estats del sud. Convertit en pastor baptista, el 1954 es va fer càrrec de l’església de Montgomery, Alabama. A partir de 1955 va liderar la lluita dels nord-americans de raça negra per assolir la igualtat de drets amb els blancs.
La seva acció noviolenta, inspirada en Gandhi, va mobilitzar cada vegada més ciutadans fins a culminar l’estiu de 1963 en la històrica marxa sobre Washington, amb uns 250.000 manifestants. Allà King va pronunciar el més cèlebre i commovedor dels seus esplèndids discursos: I have a dream (Tinc un somni). El 1964 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, quatre anys abans que fos assassinat a Memphis el 4 d’abril de 1968.
20.05.2016