Al llarg de la història, les categories de perdó i reconciliació han estat lligades a l’àmbit relacional privat i, en general, fonamentades en conviccions religioses. No obstant, a mitjans de la dècada de 1970, apareixen modes de presència pública del perdó i la reconciliació en polítiques estatals vinculades a processos de transició de la dictadura a la democràcia o del conflicte violent a la pau. Davant les resistències a assumir que és possible un perdó públic, no es pot ignorar que el perdó i la reconciliació són ja categories situades a l’àmbit públic.
Aquest llibre pretén tractar la temàtica del perdó i la reconciliació a l’àmbit cívic, públic, des d’un enfocament de la reflexió ètica filosòfica aplicada a l’àmbit polític, partint de la hipòtesi que ambdues categories poden ser fecundes en aquest àmbit. Sempre assumint que s’hi inclogui la perspectiva de les víctimes. A més, aquesta reflexió està vinculada a realitats de violència social en les quals s’estan duent a terme iniciatives lligades al perdó i la reconciliació.
Sobre l’autor
Doctor en Filosofia per la Universitat de Deusto. Catedràtic emèrit d’ètica a la mateixa universitat, de la qual també ha estat director del Centre d’Ètica Aplicada durant 15 anys. És també professor convidat i col·laborador habitual a set universitat de l’Amèrica Llatina.
Les implicacions de l’autor en el seus contextos i compromisos (per la justícia, a favor de les víctimes de la violència i per la pau, amb les persones amb discapacitat intel·lectual, amb els pobles indígenes i per la ètica en l’exercici d’una professió) marquen decididament la seva producció intel·lectual, també estimulada per les interpel·lacions que rep de la realitat social.
Destaquen entre les seves obres recents: Por una ética de los sentimientos en el ámbito público, Bilbao, Bakeaz, 2008; Virtudes para convivir, Madrid, PPC-SM, 2012; La educación para la paz reconfigurada: la perspectiva de las víctimas, Madrid, Catarata, 2013.
03.05.2018
