Escrit en el punt més àlgid de la guerra freda, l’any 1959, El sentit comú i la guerra nuclear volia “evitar la catàstrofe que resultaria d’una guerra amb bombes d’hidrogen a gran escala”. Antibel·licista de soca-rel, Bertrand Russell hi parla sense concessions contra l’amenaça d’un conflicte nuclear i apunta els passos necessaris per evitar-lo. El seu argument central —que l’única manera de posar fi a l’amenaça de la guerra nuclear és posar fi a la guerra mateixa— és tan rellevant avui com fa cinquanta anys.
Bertrand Russell (1872-1970) va ser un dels pensadors més formidables de l’era moderna. Filòsof, matemàtic, innovador de l’educació, defensor de les llibertats intel·lectuals, socials i sexuals, i advocat de la pau i els drets humans, va ser també un escriptor prolífic, popular i enormement influent, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1950).
«Russell es va proposar sacsejar, amb un crit d’alarma d’una contundència extraordinària, la consciència de l’opinió pública.» (August Gil Matamala)
«Les anàlisis i advertències de Bertrand Russell, eloqüents i lúcides […], haurien de trobar un lloc prominent en el pensament dels que tenen l’esperança de revertir l’impuls, aparentment inexorable, que ens condueix a la destrucció.» (Noam Chomsky).
El sentit comú i la guerra nuclear ha estat publicat per l’ICIP i Angle Editorial dins la col·lecció ‘Clàssics de la pau i la noviolència’.
12.06.2015
