Kásuumaay. Una experiència de pau

Kásuumaay en llengua diolà vol dir pau. Però és una pau integral. Una pau com a solució del conflicte armat, però també una pau espiritual, una pau social i una pau cultural. A la Baixa Casamance el garant de la pau és el rei, un rei molt diferent dels d’aquí. Un rei que, juntament amb el seu consell reial, vetlla perquè els habitants de la comunitat visquin en harmonia, en un territori multiètnic i envoltat d’uns paisatges naturals espectaculars.
Aquesta regió del Senegal, marginada políticament i socio-econòmica, va començar una revolta fa més de 30 anys que s’ha transformat amb el temps en una reivindicació independentista. Després de diversos anys d’absència, només la figura tradicional del rei ha pogut portar una certa calma a Oussouye. En l’actualitat, les parts en conflicte mantenen una negociació a Roma, amb la mediació de la Comunitat de Sant Egidi.
Aquesta és la situació que d’una manera molt visual, però alhora rigorosa, descriu el documental dirigit per Xavier Puigserver, sorgit d’un ajut de recerca R-ICIP i que ahir es va presentar als cinemes Mèlies de Barcelona amb l’aforament complet. El debat posterior va comptar amb la presència de l’antropòleg Jordi Tomàs i del professor Ferran Iniesta, així com del director de Kásuumaay i de la directora de l’ICIP, Tica Font.
El documental se centra en els aspectes culturals del conflicte, des d’una visió antropològica, que dóna les claus per entendre les relacions entre els diversos actors. Més enllà de les entrevistes amb experts, en diversos moments les imatges i la música submergeixen l’espectador en un estat gairebé hipnòtic. 53 minuts després, despertarà coneixent perfectament el significat d’una paraula en llengua diolà que abans desconeixia: Kásuumaay.
L’acte va comptar amb la presència d’un nombrós grup de persones originàries del Casamance, que actualment viuen a Catalunya i que mitjançant les seves contribucions al debat van posar de manifest la responsabilitat de França com a potència colonial i de diversos països (entre ells Espanya) com a venedors d’armes a l’estat senegalès. El govern de Senegal també va ser criticat per la repressió amb la que va respondre a les demandes de la població del Casamance.