Barcelona, 21 de novembre de 2023.- L’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, que l’ICIP ha presentat aquest matí en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, analitza les percepcions i actituds de la ciutadania en relació a la convivència i, per primera vegada, analitza la percepció de la seguretat des d’una visió àmplia -amb valoracions referents a l’àmbit personal, econòmic i polític-. La mostra també avalua la percepció sobre polítiques públiques i d’acció exterior, com són l’exportació d’armes i la despesa militar, i el grau de confiança i polarització ideològica i emocional a la societat catalana. Sobre aquest darrer punt, l’enquesta constata que el procés independentista continua sent el tema que genera més polarització, si bé és la qüestió que menys preocupa a nivell personal.
És la cinquena enquesta que publica l’ICIP i té l’objectiu d’aportar informació per sensibilitzar l’opinió pública en la necessitat de fomentar la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en aquesta direcció.
Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “en termes generals podem concloure que la població manifesta actituds pròpies de la cultura de pau i que la societat mostra símptomes d’una millor convivència amb la discrepància: el procés es veu com el tema més polaritzador però quan preguntem sobre el temes que més preocupen a nivell personal, la relació Catalunya-Espanya se situa en últim lloc de les preocupacions”.
En relació a la seguretat, el director de l’ICIP reivindica la necessitat d’un debat públic constructiu: “Quan la seguretat s’associa només a la delinqüència la ciutadania demana enduriment de penes i més policia. En canvi, quan preguntem sobre les causes de la inseguretat, la població es decanta, majoritàriament, per enfortir les polítiques educatives i de formació en valors, o de reducció de les desigualtats, més que les mesures punitives”.
Convivència
L’enquesta confirma una tendència a la baixa en la valoració de la convivència. La ciutadania valora en un 6,1 sobre 10 la convivència a Catalunya i en un 6,4 al municipi/barri, dos dècimes per sota respecte l’Enquesta ICIP 2022 en tots dos casos. En el cas de l’entorn més proper (municipi/barri), la valoració mitjana de la convivència registra la xifra més baixa des de la primera enquesta publicada per l’ICIP, l’any 2018, quan la puntuació arribava al 7,5 sobre 10.
En l’edició actual, la mostra avalua les actituds de la ciutadania sobre diferents qüestions relacionades amb la convivència i amb la gestió de violències que es donen en la vida quotidiana.
De manera molt majoritària, la ciutadania està molt o bastant d’acord que tothom pugui expressar les seves opinions (95%) i s’autodefineix com a conciliadora (89%) i cooperativa (85%). En general, les persones enquestades mostren poca tolerància amb les situacions de violència plantejades (insults o manca de respecte), si bé una part de la població accepta l’ús de la violència física i verbal en determinades ocasions.
Per exemple, una de cada cinc persones veu adequat donar una bufetada a un/a fill/a quan es porta malament, i més de la meitat de la població considera que de vegades, o sovint, és necessari cridar perquè li facin cas. També es detecta certa tolerància sobre violències de caire estructural i cultural, relacionades amb l’habitatge (per exemple, desnonar persones que ocupen un habitatge il·legalment) i el racisme (les persones que no el pateixen no el consideren un problema).
Confiança social i institucional
En quant als indicadors de confiança, l’enquesta constata que la ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent, amb una valoració mitjana de 5,3 sobre 10. És un nivell que es manté estable respecte els anys anteriors i que se situa lleugerament per sobre de la mitjana europea, que és d’un 5 sobre 10.
En canvi, la confiança en les institucions és baixa. El grau de satisfacció amb el funcionament de la nostra democràcia no arriba a l’aprovat, amb una nota mitjana de 4,5 sobre 10. En aquest cas és un nivell inferior comparat amb la mitjana de països europeus, que és del 5,2. Un terç de la població afirma estar poc o gens satisfeta amb el sistema democràtic, alhora que un 40% de les persones enquestades tenen poc o gens interès per la política.
Polarització ideològica i emocional
L’Enquesta ICIP 2023 també analitza la percepció de polarització de la societat catalana. En quant a la polarització emocional, destaca que creixen les emocions positives cap a les persones que pensen diferent i alhora se’n redueixen les negatives. La ciutadania expressa, majoritàriament, respecte, indiferència, confiança i empatia, i totes aquestes emocions superen la tristesa, la ràbia i el menyspreu. També es mostra àmpliament partidària de l’autocrítica (90%).
Pel què fa a la polarització ideològica, el procés independentista continua sent el tema de debat que més polaritza la societat, si bé ho fa menys que el 2022. Pel què fa a la resta de temes analitzats (llengua, immigració, classe social, impostos i feminisme), en tots es detecta un lleuger augment de la polarització.
D’altra banda, els mitjans de comunicació, els partits polítics i les xarxes socials es perceben, per aquest ordre, com els principals responsables de la polarització.
Seguretat
Per primera vegada, l’enquesta ICIP aprofundeix en qüestions relatives a la seguretat des del paradigma de la «seguretat humana», que se centra en les condicions materials i socials mínimes per a una vida digna, en contrast amb la concepció dominant en el debat públic, relacionada quasi exclusivament amb el fet delictiu i, per tant, amb respostes punitives (policials i judicials).
La mostra avalua diferents aspectes relacionats amb la seguretat, des de la valoració de l’entorn fins a un àmbit personal, econòmic i polític, i constata la següent paradoxa: quan es pregunta en relació a l’entorn, el 55% de la població considera que la seguretat a Catalunya ha empitjorat l’últim any, i el 73% creu que ha empitjorat al món. En canvi, la majoria de les persones enquestades (76%) afirma que la seva seguretat personal s’ha mantingut estable el darrer any.
Com a senyals d’alerta, destaca el fet que una de cada cinc persones afirma haver sentit por a l’hora d’expressar les seves opinions en els darrers dos anys, i una de cada quatre ha tingut por de participar en una manifestació. Alhora, un 18% de la ciutadania considera que pertany a un col·lectiu discriminat, majoritàriament per raó de gènere o de llengua i identitat nacional.
Pel què fa a qüestions econòmiques, una quarta part de la població manifesta tenir dificultats per accedir a l’habitatge (sobretot el jovent) i a la sanitat pública, i un terç afirma que no pot mantenir la llar a una temperatura confortable i no pot anar de vacances fora de casa una setmana a l’any.
En quant a les qüestions que més preocupen són, per aquest ordre, la corrupció, la delinqüència i les crisis econòmiques. Per contra, el racisme i la relació Catalunya-Espanya són els temes que generen menys preocupació.
Per contrarestar la majoria de preocupacions expressades per la ciutadania i augmentar la seguretat personal, la ciutadania valora més les polítiques educatives i la formació en valors, més que les mesures punitives com són l’enduriment de penes a les persones que cometen delictes o l’augment d’agents policials i la videovigilància. Aquestes últimes només es consideren adequades per combatre la corrupció, el terrorisme i la delinqüència.
Per últim, l’enquesta dedica un apartat a valorar la despesa militar i l’exportació d’armes. El 46% de la població considera excessiva la despesa militar espanyola, un percentatge inferior al registrat el 2022, quan era del 62%. L’exportació d’armes a tercers països es puntua amb una nota mitjana del 3,5 sobre 10. La ciutadania suspèn les exportacions en diferents situacions plantejades, tan quan es fa referència a la mortalitat que impliquen les armes com quan es fa referència als beneficis que pot suposar l’exportació per a l’economia del país. Les dones valoren l’exportació d’armes de manera més negativa.
Com apunt positiu, destaca que un 70% de les persones enquestades considera que les guerres són evitables.
Metodologia emprada
L’Enquesta ICIP 2023 es va realitzar entre el 12 i el 21 de juliol a partir de 2.055 entrevistes, de forma online, a persones residents a Catalunya majors de 18 anys, amb un marge d’error del 2,17%. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Per ajustar la mostra a la població de referència s’ha aplicat una ponderació calculada a partir de les variables de sexe, edat, demarcació, lloc de naixement, nivell d’estudis i llengua primera.
Es tracta de la cinquena enquesta que publica l’ICIP sobre la percepció de la convivència a Catalunya i la quarta que avalua el grau de polarització. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Convivència i cohesió a Catalunya. Enquesta ICIP 2022” “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol), “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.
