La cultura del càstig i el punitivisme normalitzen la violència i limiten les opcions de construir una societat en pau. Moltes expressions punitives, com les presons, la videovigilància o els cossos policials, són inamovibles i en alguns casos van en augment. Què sosté aquest paradigma? Hi ha alternatives més humanes, justes i eficaces per abordar la violència? Com s’interrelaciona el trinomi seguretat, justícia i pau?
El nou monogràfic de la revista Per la Pau “La cultura del càstig: una mirada crítica” (número 41) reflexiona sobre aquestes qüestions a través de vuit articles centrals i una entrevista.
La coordinadora del monogràfic i responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, Sandra Martínez i Domingo, ens ofereix una reflexió inicial sobre la interrelació entre els conceptes de pau, seguretat i justícia, i exposa els elements claus la dicotomia punitivisme-antipunitivisme.
Seguidament, el politòleg i criminòleg Albert Sales i Campos exposa el fracàs de les polítiques punitives (massificació de les presons, instrumentalització de les víctimes, discurs de la por) i reivindica, com a alternativa, invertir en polítiques socials i de prevenció de la violència. També la criminòloga Paz Francés i Lecumberri se centra en el discurs de la por i el rol dels mitjans de comunicació i els partits polítics en la creació de mites que fomentem el punitivisme. Per la seva banda, la filòsofa Clara Serra aprofundeix en la mirada feminista i en els reptes que té el feminisme en la gestió de les violències.
La conflictòloga Noe Ayguasenosa i Soro advoca per col·locar l’ètica de la cura en el centre de les relacions comunitàries i del model públic de gestió de les inseguretats i les injustícies. Sobre l’eficàcia de la justícia restaurativa i transformativa, com a contraposició als fracassos de la justícia retributiva, ens en parlen Teiahsha Bankhead i Rachel V. Brown, capdavanteres d’organitzacions que promouen pràctiques restauratives exitoses a les escoles, les comunitats i al sistema de justícia juvenil.
Per acabar, les advocades Claudia Cesaroni i Paola Zavala Saeb reflexionen sobre les presons com a màxima expressió del punitivisme i com a eix central dels mecanismes de control penal a tot el món. Ho fan a partir del casos de dos homicidis amb conseqüències molt desiguals a Argentina, i a partir del fracàs de la via punitiva a Mèxic, un país amb alts nivells de violència i impunitat.
El monogràfic tanca amb una entrevista a Howard Zehr, referent del concepte modern de la justícia restaurativa, sobre les oportunitats que ofereixen les pràctiques restauratives, que posen l’accent en qui ha rebut el dany, no en qui n’és el responsable.
