Una cinquantena de persones han assistit aquest dijous 9 de març a la presentació del llibre El tiempo de Ayotzinapa a càrrec de Carlos Martín Beristain, autor de l’obra i membre del Grupo Interdisciplinar de Expertos Independiente (GIEI). L’acte, organitzat per l’ICIP i la Taula per Mèxic , també ha comptat amb les intervencions d’Elena Grau, coordinadora de l’àrea de Formació i Difusió de l’ICIP, i Arturo Landeros, representant de la Taula per Mèxic.
La nit del 26 de setembre de 2014, a l’estat mexicà de Guerrero, 43 estudiants van desaparèixer i sis persones més van ser assassinades. Carlos Martín Beristain, un dels investigadors dels fets, narra en primera persona a El tiempo de Ayotzinapa com es va dur a terme el procés per esclarir la veritat i convida el lector a acompanyar-lo en el viatge. “Quan vam decidir fer un informe de la investigació vam pensar que ningú ens creuria perquè és una història insòlita”, explica l’autor. Per aquest motiu va decidir escriure una novel·la negra “que anés més enllà i expliqués la història d’allò viscut” durant els mesos en què va durar el procés de recollida de proves i la redacció de l’informe.
L’obra, que podria semblar un relat de ficció, recull la voluntat de l’equip investigador de dissipar la “boira de silenci” al voltant dels fets. Per a l’autor és evident que “es va intentar crear una història tancada, però en l’exercici de contrast de proves es va poder refutar. És un cas de desaparició forçada duta a terme per forces de l’estat, no pel narcotràfic”.
Davant de tots els interrogants que plantejava el cas, el GIEI tenia com a objectius buscar els joves desapareguts, fer una investigació criminal per esclarir els fets i avaluar l’atenció a les víctimes. “Tot fet dramàtic necessita una explicació. Calia desconstruir la història creada per evitar la culpabilització de les víctimes i donar respostes als familiars. Fins llavors només hi havia explicacions distorsionadores i culpabilitzadores que van generar conflicte entre les víctimes. Vam haver de dur a terme tasques de diàleg per ajudar-les a entendre el que va passar”, explica Carlos Martín.
De la investigació sobre el terreny ha destacat l’impacte que li va causar el tracte amb els familiars de les víctimes: “Els pares dels estudiants desapareguts ens van demanar que sempre els diguéssim la veritat i que no ens venguéssim perquè érem els únics en qui confiaven. Mai ens havien dit una cosa així”, recorda l’investigador. “Detalls com aquest et donen la mesura de la profunditat d’una història”.
Abans de concloure la presentació, Carlos Martín Beristain ha reconegut que li va costar escriure el llibre pel “dolor i la ràbia” que li provocava el cas. Malgrat encara no s’hagi pogut descobrir la veritat, l’investigador ha volgut acabar amb una lectura positiva dels avenços duts a terme pel GIEI: “Vam demostrar que amb estàndards d’investigació internacionals podem resoldre casos. És un exemple per a acadèmics, societat civil i governs”.

Compartir