L’auditori del Parlament de Catalunya ha acollit aquest divendres 31 de gener la III Jornada de la Pau, una iniciativa de la mesa de la cambra organitzada conjuntament pel Consell Català de Foment de la Pau, Lafede.cat i l’ICIP.
Amb el títol “Perspectives africanes de pau: polítiques i pràctiques”, la jornada ha estat seguida per més de dues-centes persones, entre les quals una àmplia representació d’entitats i institucions del moviment per la pau i membre de la diàspora africana. En el context convuls africà, un continent marcat pels conflictes armats i les relacions colonials, la jornada ha volgut ser un espai per reivindicar les experiències africanes de construcció de pau i, alhora, enriquir el procés d’elaboració del projecte Pla País de Pau, que ha de culminar amb l’aprovació d’una política pública de pau catalana.
Incloure les veus africanes en les polítiques públiques
Precisament amb la mirada posada en el Pla País de Pau, la jornada ha posat de manifest la necessitat d’escoltar, des de Catalunya, les persones africanes en la diàspora i incloure les seves veus i necessitats.
En aquest sentit, en la inauguració de l’acte, Remei Sipi, membre de la Junta de Govern de l’ICIP i activista, ha emfatitzat que “la pau no pot ser sostenible sinó inclou totes les veus, especialment les silenciades”, mentre que la copresidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, també ha reivindicat la participació de la diàspora en les polítiques públiques i la necessitat que la política pública de pau sigui antiracista.
Descolonitzar i lluitar contra el racisme
Una altra qüestió de fons de la jornada han estat les històriques relacions colonials amb Àfrica i la responsabilitat internacional en els conflictes del continent.
En la conferència inaugural, Florence N. Mpaayei, membre de l’equip Ad Hoc d’Assessors Sènior de Mediació, Gènere i Inclusió de les Nacions Unides, ha destacat que per la consecució d’una pau estable a l’Àfrica cal implicar “tant els actors interns com externs” i ha recordat que “les dinàmiques de conflicte i pau a l’Àfrica estan entrellaçades amb el colonialisme històric i les múltiples facetes complexes de l’imperialisme a l’Àfrica postcolonial”. Amb tot, en el seu discurs ha posat l’accent en diverses experiències, innovadores, de construcció de pau, mediació i reconciliació que han tingut lloc en diferents contextos africans, com per exemple a Sud-àfrica, Ruanda, Kènia o Nigèria, i ha reivindicat el rol de la societat civil, i especialment les dones i els joves, en els processos de transformació.
L’espoli de recursos naturals a l’Àfrica i la dependència del continent també ha estat part del debat de la primera taula rodona de la jornada, que ha comptat amb les intervencions de Sani Ladan, analista geopolític i expert en relacions internacionals i migracions; Bombo Ndir, activista i defensora dels drets humans, i Jean-Bosco Botsho, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació, AFRICAT.
Sani Ladan ha destacat que cal “descolonitzar les relacions internacionals” i ha criticat les polítiques de cooperació: “Àfrica és un actor amb veu pròpia però no se l’escolta i la cooperació internacional al desenvolupament s’ha convertit en un instrument de xantatge que crea dependència”. Segons Ladan és prioritat “establir relacions d’igual a igual amb Àfrica” i “escoltar les veus africanes”. Per la seva banda, l’activista Bombo Ndir, ha afirmat que “per construir pau totes les veus han d’estar representades” i ha reivindicat especialment incloure les veus de les dones en els espais de decisió.
Alhora, tant Ladan com Ndir han alertat sobre el “racisme sistèmic” existent, “social i institucional” i els discursos d’odi: “el racisme trenca la convivència i la pau”, ha denunciat Ndir. Precisament, en el transcurs de la jornada, diverses intervencions han volgut recordar el jove sense sostre senegalès Bakari Diba, mort al parc de la Ciutadella de Barcelona, a tocar del mateix Parlament. Un cas que la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya ha denunciat com a exemple de la “violència institucional” que pateixen les persones migrades.
Per la seva banda, el president de l’associació AFRICAT, Jean-Bosco Botsho, ha destacat la importància de posar l’accent en la prevenció de conflictes.
Intervenció dels grups parlamentaris
La segona taula s’ha centrat en les relacions Catalunya-Àfrica i ha comptat amb les intervencions de cinc grups polítics: Neus Comes, diputada del PSC; Ennatu Domingo, diputada de Junts; Adrià Guevara, secretari de Relacions Internacional d’ERC; Viviane Ogou, en representació de Comuns; i Pat Sillah, de la CUP.
Tots ells han posat de relleu la necessitat d’incloure veus africanes en el futur Pla País de Pau i han destacat la importància d’establir una relació d’igual a igual entre Catalunya i Àfrica i comptar amb la participació d’actors locals.
Per últim, el president del Parlament, Josep Rull, ha clos la III Jornada de la Pau del Parlament, tot destacant la llarga trajectòria de Catalunya en el foment de la pau i com a país d’acollida. En un context convuls, marcat pels discursos d’odi i l’era de la postveritat, Rull ha afirmat que “defensar la pau és un exercici de fortalesa col·lectiva que dona sentit a la humanitat”.
Fotografies: Parlament de Catalunya
