La decisió de la diplomàcia espanyola de considerar la iniciativa marroquina de 2007 sobre l’autonomia al Sàhara Occidental “com la base més seriosa, realista i creïble per a la resolució del problema” contradiu la doctrina de Nacions Unides i el dret internacional, que reconeix la sobirania del poble saharaui i el seu dret a la lliure determinació. Aquest gest resulta especialment preocupant en el context actual de la invasió russa d’Ucraïna i pot tenir conseqüències per a la pau perquè afebleix els mecanismes internacionals de gestió de conflictes.
“El dret internacional és la principal garantia per a prevenir conflictes armats. El dret internacional protegeix Ucraïna de la invasió russa i protegeix també el poble saharaui de ser annexionat”, afirma el director de l’ICP, Kristian Herbolzheimer.
El Sàhara Occidental és el darrer territori de tot el continent africà pendent de descolonització. L’any 1991 les Nacions Unides van crear la Missió per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO). Des de 1997 un enviat especial de l’ONU actua per desencallar les diferències entre el Marroc i el Front Polisario. El passat mes d’octubre, el secretari general de l’ONU António Guterres va donar aquesta responsabilitat al diplomàtic italo-suec Staffan de Mistura, amb el vist-i-plau de les dues parts.
Sobre el paper, i davant l’ONU, Espanya encara és la potència administradora del territori en disputa. Fins ara Espanya sempre havia mantingut una postura neutral en el conflicte, donant suport a les iniciatives de Nacions Unides. L’ICIP considera que la decisió espanyola no només és una injustícia vers el poble saharaui sinó que pot reduir el marge de maniobra que necessita l’enviat especial de Nacions Unides. Alhora, l’ICIP recorda que en el context actual de creixent tensió militar cal reforçar el sistema internacional, no desacreditar-lo.
