Barcelona ha estat l’escenari d’un acte commovedor i reivindicatiu per posar de manifest la greu crisi de les desaparicions forçades a Mèxic. Organitzat per l’ICIP, Taula per Mèxic i Furia Mexicana, amb el suport de diverses organitzacions mexicanes i el programa municipal Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic (PAT-P), l’esdeveniment ha servit per donar veu a les víctimes i denunciar la impunitat que envolta aquests crims.
L’acte, celebrat el dimarts 1 d’abril a la seu de Lafede.cat, ha comptat amb la participació de periodistes i familiars de desapareguts que han compartit els seus testimonis. Entre elles, Martha Guillén, periodista d’El Suspicaz, que ha documentat la violència i les desaparicions a Jalisco, i Mónica Cerbón, coneguda per destapar casos de corrupció i violacions de drets humans a Aguascalientes. També han intervingut membres del col·lectiu Guerreros Buscadores de Jalisco que, davant la inacció de les autoritats, han assumit la tasca de cercar, excavar i reconstruir històries en un intent desesperat de trobar els seus éssers estimats.
Segons les dades més recents, Mèxic acumula més de 124.000 desapareguts, una xifra alarmant que posa de manifest l’escala de la tragèdia. Les intervencions durant l’acte han posat l’èmfasi no només en l’impacte humanitari de les desaparicions, sinó també en el paper fonamental dels col·lectius de familiars en la recerca de les persones desaparegudes. En molts casos, són ells qui, amb pocs recursos i sovint exposats a grans perills, fan la feina que correspon a les autoritats.
Un dels casos més destacats durant l’acte ha estat el del Rancho Izaguirre, a Teuchitlán, un episodi que ha impactat a la societat mexicana. En aquest ranxo es van trobar desenes de cossos en fosses clandestines, posant de manifest no només l’abast de la crisi de desaparicions, sinó també la descomposició institucional que dificulta la seva resolució.
Les testimonis van compartir relats devastadors sobre com la violència i la impunitat han agreujat aquesta tragèdia sense que l’Estat prengui mesures efectives. “A Mèxic, cada dia desapareixen persones i la majoria dels casos queden sense resoldre. Les famílies es converteixen en investigadores, buscadores i defensores dels drets humans sense cap tipus de suport governamental”, ha afirmar Indira Navarro, representant del Colectivo Guerreros Buscadores de Jalisco. La familiar també ha subratllat també la importància de la solidaritat internacional i la pressió externa per exigir responsabilitats i accions concretes.
Un dels temes centrals del debat ha estat el paper de les famílies com a motors de la recerca. “Hem après a rastrejar terrenys, a interpretar restes òssies i a exigir responsabilitat política, però no hauríem de fer aquesta feina. És l’Estat qui hauria de buscar els nostres éssers estimats”, ha denunciat una altra buscadora, Brenda Robles.
Durant l’acte, l’ICIP ha subratllat la importància de continuar denunciant aquesta crisi i de reforçar les xarxes de suport per als familiars i activistes que lluiten per la justícia. “La lluita de les buscadores va molt més enllà de la cerca dels éssers estimats. Fan un treball extraordinari de defensa dels drets humans i de construcció de pau, molt necessari en un context de violència generalitzada com el que viu Mèxic”, ha afirmart Sabina Puig, responsable de l’àrea Violències fora de contextos bèl·lics de l’ICIP.
