Nota de l’ICIP sobre la crisi de refugiats a la Mediterrània

Davant la crisi dels refugiats que viu la Mediterrània, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), com a institució que treballa per la pau i la seguretat a Catalunya i al món, manifesta que ens trobem davant d’una crisi humanitària i migratòria de caire europeu i internacional, la qual no es pot tractar com una emergència sobtada, i que suposa alhora una crisi política i institucional de la Unió Europea. Es tracta d’una crisi que soscava la credibilitat de la UE com a espai de seguretat i benestar i com a actor tradicionalment defensor de polítiques avançades en matèria de drets humans, cooperació o construcció de pau. Per tant, tot i l’emergència, les solucions han d’ocupar-se no només dels símptomes sinó sobretot de les causes estructurals.
Per superar aquesta situació, l’ICIP considera primordial que la comunitat internacional posi en marxa les següents mesures i reptes:
Incrementar l’acollida de refugiats a Europa, assegurant estades relativament llargues.
Evitar les conductes aïllades i contradictòries dels estats membres de la UE sobre nombre i condicions d’estada dels refugiats mentre no hi hagi una política comuna d’asil.
Analitzar les causes estructurals que es troben darrere el fenomen migratori, especialment aquelles vinculades a la conflictivitat armada.
Impulsar una iniciativa internacional, liderada per Nacions Unides, orientada a oferir alternatives humanes i segures als refugiats: legals, de gestió i assentament controlat.
Endegar una reforma important de la política migratòria i d’asil de la UE, d’acord amb els compromisos del dret internacional, per assegurar la legitimitat de la UE.
Posar en marxa iniciatives conjuntes, basades en mesures coercitives i en alternatives econòmiques, per lluitar contra les màfies internacionals.
Revisar el sistema internacional d’ajut humanitari, treballant en col·laboració amb els actors locals, posant en pràctica el que ja fa anys està consensuat per part dels experts.
Fer tots els esforços possibles per posar fi a la guerra a Síria i a Líbia, i per acabar amb l’extremisme i la repressió presents als països de la regió i, en concret, a l’Afganistan i a Eritrea.