El 22 de desembre de 1997, avui fa 25 anys, 45 persones van ser brutalment assassinades a la petita comunitat d’Acteal, al municipi de Chenalhó, als Altos de Chiapas, Mèxic. Entre les víctimes, nens i nenes, dones i homes desarmats. Formaven part de l’organització Sociedad Civil Las Abejas de Acteal, una articulació pacifista en mig del conflicte. Avui encara, familiars i supervivents de l’atac segueixen demanant veritat, justícia i reparació.
A finals del 1997, la tensió era màxima a Chiapas. Si bé el govern mexicà i l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN per les sigles en castellà) ja havien firmat els Acords de San Andrés, la violència no havia desaparegut de la regió, especialment contra les poblacions indígenes. Grups paramilitars, que molts observadors locals associaven al Partit Revolucionari Institucional (PRI), operaven amb la connivència de les autoritats o inclús amb la seva instigació, assetjant a persones i comunitats que sospitaven ser simpatitzants del zapatisme. Als Altos de Chiapas, aquest assetjament va arribar a ser una veritable política de terror que va causar el desplaçament forçat de prop de 9.000 persones. La forta presència de militars i altres actors armats i els moviments tan grans de població van afegir tensió a conflictes preexistents i agreujar les condicions de vida molt precàries de les comunitats indígenes.
És en aquest context que un grup d’indígenes tsotsils va buscar refugi a la comunitat d’Acteal, fugint de grups armats que els havien cremat cases i cultius i robat les quatre coses que tenien. Mentre celebraven una oració per la pau a la capella de la comunitat, van ser atacades amb armes de gran calibre per un grup d’uns 90 paramilitars. Si bé unes quantes persones van poder escapar i amagar-se, 16 nenes, 4 nens, 18 dones (5 d’elles embarassades) i 7 homes que van quedar atrapats van ser executats allà mateix. 26 altres persones, la majoria infants, van resultar ferits. Alguns d’ells n’arrosseguen encara avui les lesions.
A només 200 metres del lloc dels fets es trobava un post d’operacions mixtes (militars, judicials i de seguretat pública) des del què tot i poder presenciar l’atac durant les set hores que va durar no es va fer cap mena d’intervenció ni per impedir-lo ni per auxiliar les víctimes. Els dies posteriors, el govern – i el mateix president de la República, Ernesto Zedillo – ho va intentar fer passar com un incident en el marc d’un conflicte ètnic entre comunitats oposades.
Però l’atac va ser tan sonat que de seguida va atreure la indignació de l’opinió pública mexicana i l’atenció de la solidaritat internacional. Es va denunciar que darrera l’assalt no hi havia altra cosa que l’intent de desarticular als indígenes organitzats que buscaven formes d’autogovern per protegir els seus drets.
La Sociedad Civil Las Abejas de Acteal s’havia constituït cinc anys enrere, el 1992, com a espai per reivindicar pacíficament els drets dels pobles indígenes i treballar col·lectivament pel benestar de les 28 comunitats del municipi de Chenalhó que integraven l’organització. Las Abejas simpatitzaven certament amb gran part de les reivindicacions socials de l’EZLN però no amb la via armada per la qual va optar. De fet, sempre se n’han desvinculat, de la mateixa manera que s’han mantingut al marge de tot partit polític. Molt inspirats pel llavors bisbe de San Cristóbal de Las Casas, “Tatik” Samuel Ruiz, eren i segueixen sent un referent de la resistència civil noviolenta. Al llarg dels anys, el projecte ha anat incorporant i aprofundint en aspectes socials, de comunicació, educació, salut, econòmics (per exemple, una cooperativa de dones artesanes), religiosos, etc. També compta amb una estructura per a la resolució dialogada de conflictes.
Una tasca important de Las Abejas és seguir mantenint viva la memòria de l’atac del 1997 i construir Lekil Chapanel, Justícia Verdadera en tsotsil, com a garantia que no es repeteixin barbàries com las que van viure fa 25 anys, una barbàrie que, com tantes altres, ha quedat impune.
Si bé poc després dels fets es van detenir alguns dels participants en l’assalt, aquests van ser ràpidament excarcerats, i mai no hi ha hagut cap judici contra els autors intel·lectuals – i polítics – de l’atac. 25 anys d’impunitat que il·lustren molt clarament l’accés limitat a la justícia que tenien i tenen a Mèxic les víctimes de greus violacions dels drets humans. Finalment i després de molta pressió, el 2020 el govern de López Obrador va reconèixer la responsabilitat de l’estat mexicà en la massacre d’Acteal. Gest de cert valor simbòlic, però insuficient per fer efectiu el dret a la veritat, justícia i reparació que reclama la comunitat. Insuficient també per protegir-la de les agressions i assetjament que ha continuat patint.
L’assassinat de Simón Pérez López el 5 de juliol de 2021 va posar novament en evidència la situació de vulnerabilitat en la què es troba davant els grups armats que operen impunement per la zona. Expresident de la mesa directiva de la Sociedad Civil de Las Abejas de Acteal, jove catequista i promotor de la noviolència, Simón Pérez era precisament una de les persones més actives en denunciar la responsabilitat de l’Estat en la matança del 1997. Avui, companys, familiars i organitzacions de drets humans d’arreu del món reclamen justícia per la seva mort.
Acteal és un cas més de la repressió contra aquelles comunitats indígenes que busquen el canvi social. L’expansió del narcotràfic, la incapacitat o manca de voluntat política per contenir-lo així com l’espoliació dels recursos naturals presents en els seus territoris fan d’aquestes comunitats camps de batalla, desagregant-ne el teixit social, pauperitzant les condicions de vida i adobant amb la seva gent les funestes estadístiques d’homicidis, desaparicions i desplaçaments forçats a Mèxic.
Tanmateix, malgrat tots els embats de grups violents, Las Abejas de Acteal han aconseguit mantenir-se coherents amb la seva cosmovisió i fidels als seus principis i valors. Amb els anys, Acteal s’ha convertit en un símbol de memòria contra els crims del passat i de resistència pacífica davant les injustícies del present. De la perseverança, lucidesa, espiritualitat i dignitat dels seus membres emana una força moral que aporta orientació a un país i un món que normalitzen amb massa facilitat la violència.
El passat 28 d’octubre es va constituir formalment la Plataforma para la Construcción de Paz en México, un espai on participen diverses organitzacions – entre elles l’ICIP – que volen oferir marcs d’anàlisi i acció basats en la construcció de pau per fer front a la greu crisi de seguretat que viu Mèxic. No hi podia haver millor lloc per celebrar el naixement d’una nova iniciativa de pau que el cor d’Acteal, rusc de resiliència, noviolència i esperança.
