No pot haver-hi pau allà on encara hi hagi persones desaparegudes i famílies en el suplici de la incertesa. No pot haver-hi pau allà on es denegui el dret a la veritat. No pot haver-hi pau allà on imperi la impunitat. No pot haver-hi pau mentre les víctimes de desaparicions forçades no siguin plenament reparades. No pot haver-hi pau mentre no s’estableixin accions concretes que impedeixin la repetició d’una de les més cruels violacions dels drets humans.
Alhora, per avançar cap a la pau, necessitem incorporar les causes i les veus de les persones afectades per les violències. En aquest cas: les víctimes de desaparició forçada i les famílies que busquen als seus éssers estimats. Anys d’observació i diàlegs ens permeten afirmar que els col·lectius de persones buscadores fan valuoses aportacions a la construcció de pau, tant a nivell conceptual com estratègic.
És amb aquestes premisses que l’ICIP ha participat, com a institució de foment de la pau, en el primer Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades, celebrat a Ginebra els dies 15 i 16 d’aquest mes. La trobada ha aplegat més de set centes persones de tots els continents. Moltes més han seguit les sessions en línia. Hi han assistit representants d’Estats i d’organitzacions intergovernamentals, de les principals ONG i institucions de drets humans i els experts i expertes amb més reconeixement mundial en aquest àmbit. Però sobretot, hi han assistit desenes i desenes de persones buscadores, especialment mares, filles, parelles, àvies, germanes dels centenars de milers de persones desaparegudes que encara hi ha arreu del món. I aquesta presència en un món d’absències és el que ha donat més força i sentit al Congrés.
En un context global cada cop més hostil a la defensa dels drets humans, dominat per discursos d’odi i de desconfiança i l’aparent triomf de l’individualisme, totes aquestes dones de llengües, religions i cultures diverses però amb un compromís compartit pel dret a la veritat i a la justícia ens han regalat alenades d’esperança i dignitat.
Els seus testimoniatges ens han d’empènyer a posar la qüestió de les desaparicions forçades en l’agenda internacional – i el congrés de Ginebra ha estat un excel·lent exercici en aquest sentit. També ens han d’inspirar en el que podem fer des dels nostres respectius llocs. Quatre idees van fent camí des que hem tornat de Ginebra:
- Les desaparicions forçades tenen unes profundes dimensions de gènere. És una qüestió encara poc desenvolupada a la que cal donar més visibilitat. En el marc del congrés l’ICIP ha facilitat una taula sobre l’impacte de les desaparicions en les dones i seguirà treballant amb aquesta perspectiva.
- Vivim en un país que no ha resolt la qüestió de les desaparicions forçades. Cal seguir recordant-ho i posant en valor el treball de les institucions i col·lectius que recuperen i preserven la memòria històrica. A casa nostra, el fenomen de les desaparicions no és només cosa del passat. Veiem com es multipliquen en els contextos migratoris i els controls de fronteres. També hi ha realitats, com les dels bebès robats, que no s’estan atenent amb la urgència i prioritat que mereixen.
- La cooperació internacional és fonamental per lluitar contra les desaparicions forçades. No és només qüestió de solidaritat amb les víctimes, és també un imperatiu legal d’acord amb el dret internacional dels drets humans.
- Les famílies – i en particular els col·lectius de dones buscadores – necessiten espais de trobada on poder parlar de les experiències, dificultats i avenços, o simplement reconèixer-se en frustracions i pors compartides. El congrés mundial ho ha tornat a posar de manifest. L’ICIP ja té experiència en convocar aquest tipus de trobades i s’ha proposat seguir sumant esforços per a l’organització de futures convocatòries.
L’any comença amb pronòstics molt reservats pel que fa la pau, la prevalença del multilateralisme i la defensa dels drets humans. Per això, ha estat una sort immensa participar en un congrés que ha evidenciat que la xarxa de persones i col·lectius que treballen per un món més just i menys violent és encara forta i extensa, i que les lluites que posen l’amor i la vida al centre són imparables.
Sabina Puig i Sílvia Plana, tècniques de l’ICIP