Material educatiu
Càpsules
Càpsules de pau
QUÈ ÉS PER A TU LA PAU?
Persones d’arreu del món responen aquesta pregunta posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís amb la construcció de pau i contra les violències.
La percepció de la pau varia molt segons el moment històric, el context sociopolític, la cultura, la religió i la pròpia experiència vital. El projecte Càpsules de Pau és una coproducció de l’ICIP i Contrast que vol mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula ‘pau’. Consta de més d’un centenar de vídeos enregistrats entre 2013 i 2018, i una nova sèrie entre 2023 i 2024.
L’ICIP organitza una trobada internacional de dones implicades en la lluita contra les desaparicions forçades
Del 27 al 29 de novembre, l’ICIP ha reunit a Barcelona una vintena de dones d’arreu del món implicades en la lluita contra les desaparicions forçades. La majoria d’elles, víctimes o familiars directes de persones desaparegudes. L’objectiu de la trobada era generar un espai d’intercanvi d’experiències i coneixements entre les dones participants i posar les necessitats i demandes de les víctimes al centre de la qüestió. Les observacions i recomanacions de les cercadores que han sorgit de la trobada es tindran en compte de cara al Congrés Mundial de Desaparicions Forçades que es preveu celebrar el pròxim any.
“Les desaparicions forçades constitueixen un cúmul de greus violacions dels drets humans amb un enorme impacte, no només a les persones directament afectades, també a l’àmbit comunitari i social. L’impacte fins i tot es replica de generació en generació”, explica Sabina Puig, tècnica de l’ICIP i una de les persones responsables d’aquesta trobada.
“Encara que l’obligació de prevenir-les i oferir veritat, justícia i reparació recau en els Estats, moltes vegades són les mateixes famílies de les persones desaparegudes les que emprenen la tasca de buscar-les i de reclamar mesures per a la protecció dels drets humans, així com garanties de no repetició. I això, malgrat els múltiples obstacles i riscos que suposa en molts contextos”, afegeix.
Dones d’una desena de països
A la trobada hi han participat dones procedents d’Algèria, Argentina, Bòsnia i Hercegovina, Colòmbia, El Salvador, Filipines, Hondures, Líban, Mèxic, el Sàhara Occidental o Síria, entre d’altres. També del País Basc i de Catalunya. Totes tenien en comú haver viscut com un familiar proper havia desaparegut de manera forçada i la seva lluita per trobar-lo. Durant tres dies, les dones han participat en sessions de treball i formació que s’han combinat amb moments de conversa informal i espais de cura.
“La trobada ha estat molt útil per reflexionar sobre la relació entre la construcció de pau i la recerca de persones desaparegudes i posar en valor les aportacions d’aquests col·lectius de persones cercadores alhora que, en base a l’intercanvi d’estratègies i sabers, transferir coneixements i oferir eines que puguin reforçar la seva feina”, comenta Sílvia Plana, una altra de les tècniques de l’ICIP a càrrec d’aquesta trobada.
Després de tres dies de reunions, diverses participants en la trobada van expressar el seu agraïment per haver pogut assistir a una trobada com aquesta. “Aquestes trobades internacionals serveixen també de protecció per a nosaltres. Cal col·locar les famílies al centre dels processos de decisions i donar visibilitat a totes les violències que s’exerceixen quan es comet una desaparició forçada: tant envers la persona desapareguda com envers els seus familiars”, expressava una participant llatinoamericana. Per la seva part, la mare d’un jove desaparegut va destacar la importància d’iniciatives com aquesta per teixir lligams i generar xarxes de solidaritat entre dones buscadores.
Properament, l’ICIP publicarà un estudi sobre el rol de les dones cercadores en casos de desaparicions forçades, un estudi que recollirà algunes de les aportacions fetes durant els tres dies de la trobada presencial organitzada a Barcelona.
L’ICIP participa a la Build Peace Conference 2023
De l’1 al 3 de desembre, una representació de l’ICIP participa a la conferència anual de l’organització Build Up, que enguany té lloc a Nairobi, a Kènia.
Build Up és una entitat que promou la recerca i la reflexió sobre la intersecció entre la tecnologia i la construcció de pau i la Build Peace Conference 2023 té per objectiu debatre sobre els reptes per la a pau i la transformació de conflictes en l’era digital.
Es tracta d’un fòrum internacional que en aquesta desena edició està centrat en el rol que juga l’art i la tecnologia en la creació d’identitats, i com aquestes són rellevants per a la transformació i la dinàmica dels conflictes, a nivell mundial però concretament a la regió de l’Àfrica oriental. Durant tres dies, persones expertes d’arreu d’arreu del món reflexionaran a partir d’experiències concretes que s’estan duent a terme a diferents indrets del planeta.
Per exemple, experiències en què les xarxes socials fomenten la cohesió, programes de detecció dels discursos d’odi, ràdios basades en la difusió de la cultura de pau com la Radio Master Peace de Mèxic o les experiències artístiques creades en el marc de la Comissió de la Veritat de Colòmbia per tal de promoure la reconciliació.
Programa complet de la Build Peace Conference 2023
Veus de Palestina
Des dels atacs mortífers de Hamas al sud d’Israel el passat 7 d’octubre, 2,3 milions de palestins que no poden sortir de la Franja de Gaza han estat subjectes per part de l’exèrcit israelià a un dels bombardejos aeris més devastadors des de la Segona Guerra Mundial. Més de dos terços de la població han estat desplaçats i fins ara 17.000 palestins, la majoria dels quals dones i nens, han mort o han desaparegut sota les runes de les seves cases.
El dilluns 27 de novembre, el CCCB, amb la col·laboració de l’ICIP, la Fundació Tàpies i el PEN Català, aplegarà destacats artistes, periodistes i escriptors palestins per parlar de l’actual catàstrofe humanitària a Gaza.
La sessió comptarà amb la projecció del curtmetratge Memory of the Land, de Samira Badran, artista visual palestina resident a Barcelona. A continuació es debatrà la situació a Gaza en una taula rodona amb el traductor i editor Mohamad Bitari, l’activista i periodista Asmaa al-Ghoul, actualment exiliada a França, i Mariam Barghouti, periodista independent que connectarà en directe des de Ramallah. La sessió serà presentada i conduïda pel periodista i escriptor Ben Ehrenreich.
L’acte tindrà lloc a les 18.30 a l’Auditori del CCCB (Montalegre, 5). L’entrada és gratuïta, però cal fer reserva en aquest enllaç.
Il·lustració: Rami Abbas.
Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”
Presentació del llibre ‘Jo sé per què canta l’ocell engabiat’
El pròxim 29 de novembre, l’ICIP i Angle Editorial organitzen un acte de presentació del llibre Jo sé per què canta l’ocell engabiat de Maya Angelou publicat aquesta tardor a la col·lecció “Clàssics de la Pau i la Noviolència”.
Es tracta del primer volum de les novel·les autobiogràfiques que van catapultar Angelou, nascuda el 1928, com una veu reconeixible a tot el món. Publicada el 1969, narra la seva duríssima infància en un poblet d’Arkansas i la seva adolescència en diverses ciutats de Califòrnia. El seu relat, corprenedor i bell alhora, és una història de supervivència i de denúncia del racisme. Un testimoni literari que va molt més enllà de les seves circumstàncies particulars i, mostrant la vida quotidiana sota la segregació racial, dona veu a gran part de la població negra dels Estats Units durant la primera meitat del segle XX.
Tot i que fins ara s’havien traduït al català alguns poemes d’Angelou, aquesta és la primera vegada que es publica una de les seves novel·les en aquesta llengua, en aquest cas amb traducció de Blanca Busquets.
L’acte de presentació tindrà lloc a La Sala de la Llibreria Ona a les 7 de la tarda, i comptarà amb les intervencions de l’activista cultural i membre de la Junta de Govern de l’ICIP, Remei Sipi; l’activista panafricanista Jeffrey Abé Pans; i l’editora i membre de la Junta del PEN Català, Diana Rahmouni.
Israel i Palestina, la convivència possible
Deia Sèneca que “cap vent no és favorable per a qui no sap on va”. En el conflicte més complex del món actual, el que enfronta l’Estat d’Israel amb Hamàs (i, de retruc, amb gran part de la població palestina), està clar que no hi ha una solució militar i, malgrat tot, l’estat sionista s’entesta a pensar que el diàleg no és possible i l’anorreament de l’enemic sí que ho és, mentre la ràbia i l’odi s’acumulen entre molts palestins, tot provocant violència sobre violència. A més, fa molt temps que un bon nombre de ciutadans europeus viu amb el sentiment que la situació cada cop està més enrocada i cada pas en la mala direcció d’Israel —construcció d’assentaments en territoris ocupats palestins, un mur que no respecta les fronteres originals de Cisjordània i treu fonts d’aigua a Palestina, desobediència a les resolucions de les Nacions Unides, etc—provoca als territoris ocupats una reacció de creixement de l’odi i de les posicions més radicals i àdhuc de resposta terrorista, fent així cada cop més difícil la solució des dos estats que l’ONU va prescriure l’any 1948.
La capacitat que té aquest conflicte de polaritzar opinions i adhesions cap a un o altre bàndol no té comparació amb cap altre. És obvi que la influència econòmica, cultural i política d’Israel a Occident, o l’emigració massiva de població palestina, part de la qual malviu en diverses regions del món, promouen aquesta polarització ideològica —i també emocional, no ho oblidem—, i això dificulta, precisament, la resolució d’un conflicte que des de la construcció de pau ens neguem a veure com irresoluble.
Cal, això sí, honestedat intel·lectual per proclamar que la victòria d’Israel i la derrota o dissolució de Palestina per resoldre el conflicte de forma permanent —tessitura en què ens trobem ara mateix— no és possible. El paradigma que cal construir és ben diferent: la seguretat dels dos pobles depèn irremeiablement de la seguretat de l’altre. Tant el no-reconeixement de l’estat d’Israel per part de l’Iran i els seus aliats com les accions d’Israel per anar fent inviable des de fa anys un Estat Palestí impossibiliten un camí de solució a mig o llarg termini. Dos estats en convivència pacífica només podran conviure en condicions de mutu reconeixement i de seguretat mútua.
Hi ha una solució política a aquest greu conflicte, sí, però passa necessàriament pel reconeixement de l’altre en igualtat de drets, per la convivència amb seguretat mútua i per un canvi cultural de percepció de l’altre que, sí, serà lent però és possible: no cal triar un bàndol i demonitzar l’altre. Fer-ho així impedeix qualsevol camí de pau. Les dues comunitats han de poder construir el seu estat en convivència amb un altre estat.
Per on podem començar, per canviar aquesta retòrica que propugna l’anorreament de l’altre? Doncs, d’entrada, escoltem les veus que des de Palestina i Israel treballen per la pau (no tothom creu en la violència per resoldre el conflicte), i donem-los cobertura. Després, prevenim i refusem, públicament, les actituds antimusulmanes o antisemites, com una forma de combatre la polarització. I, a més, posem-nos al costat de les víctimes de la violència, acompanyant-les en el seu dolor. Això és el que proposem des del comunicat que ha fet públic l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) per respondre a la desorientació i al desànim que donen ales a les forces que s’oposen a la pau.
I si, a més, posem en valor el treball de les Nacions Unides, imperfecte, pobre i feble però imprescindible, farem un gran favor al progrés de la humanitat.
Xavier Masllorens, president de l’ICIP
Article publicat a Crític (21/11/2023)
La ciutadania catalana assumeix actituds pròpies de la cultura de pau, però l’Enquesta ICIP sobre Convivència i Seguretat també detecta senyals d’alerta
Barcelona, 21 de novembre de 2023.- L’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, que l’ICIP ha presentat aquest matí en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, analitza les percepcions i actituds de la ciutadania en relació a la convivència i, per primera vegada, analitza la percepció de la seguretat des d’una visió àmplia -amb valoracions referents a l’àmbit personal, econòmic i polític-. La mostra també avalua la percepció sobre polítiques públiques i d’acció exterior, com són l’exportació d’armes i la despesa militar, i el grau de confiança i polarització ideològica i emocional a la societat catalana. Sobre aquest darrer punt, l’enquesta constata que el procés independentista continua sent el tema que genera més polarització, si bé és la qüestió que menys preocupa a nivell personal.
És la cinquena enquesta que publica l’ICIP i té l’objectiu d’aportar informació per sensibilitzar l’opinió pública en la necessitat de fomentar la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en aquesta direcció.
Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “en termes generals podem concloure que la població manifesta actituds pròpies de la cultura de pau i que la societat mostra símptomes d’una millor convivència amb la discrepància: el procés es veu com el tema més polaritzador però quan preguntem sobre el temes que més preocupen a nivell personal, la relació Catalunya-Espanya se situa en últim lloc de les preocupacions”.
En relació a la seguretat, el director de l’ICIP reivindica la necessitat d’un debat públic constructiu: “Quan la seguretat s’associa només a la delinqüència la ciutadania demana enduriment de penes i més policia. En canvi, quan preguntem sobre les causes de la inseguretat, la població es decanta, majoritàriament, per enfortir les polítiques educatives i de formació en valors, o de reducció de les desigualtats, més que les mesures punitives”.
Convivència
L’enquesta confirma una tendència a la baixa en la valoració de la convivència. La ciutadania valora en un 6,1 sobre 10 la convivència a Catalunya i en un 6,4 al municipi/barri, dos dècimes per sota respecte l’Enquesta ICIP 2022 en tots dos casos. En el cas de l’entorn més proper (municipi/barri), la valoració mitjana de la convivència registra la xifra més baixa des de la primera enquesta publicada per l’ICIP, l’any 2018, quan la puntuació arribava al 7,5 sobre 10.
En l’edició actual, la mostra avalua les actituds de la ciutadania sobre diferents qüestions relacionades amb la convivència i amb la gestió de violències que es donen en la vida quotidiana.
De manera molt majoritària, la ciutadania està molt o bastant d’acord que tothom pugui expressar les seves opinions (95%) i s’autodefineix com a conciliadora (89%) i cooperativa (85%). En general, les persones enquestades mostren poca tolerància amb les situacions de violència plantejades (insults o manca de respecte), si bé una part de la població accepta l’ús de la violència física i verbal en determinades ocasions.
Per exemple, una de cada cinc persones veu adequat donar una bufetada a un/a fill/a quan es porta malament, i més de la meitat de la població considera que de vegades, o sovint, és necessari cridar perquè li facin cas. També es detecta certa tolerància sobre violències de caire estructural i cultural, relacionades amb l’habitatge (per exemple, desnonar persones que ocupen un habitatge il·legalment) i el racisme (les persones que no el pateixen no el consideren un problema).
Confiança social i institucional
En quant als indicadors de confiança, l’enquesta constata que la ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent, amb una valoració mitjana de 5,3 sobre 10. És un nivell que es manté estable respecte els anys anteriors i que se situa lleugerament per sobre de la mitjana europea, que és d’un 5 sobre 10.
En canvi, la confiança en les institucions és baixa. El grau de satisfacció amb el funcionament de la nostra democràcia no arriba a l’aprovat, amb una nota mitjana de 4,5 sobre 10. En aquest cas és un nivell inferior comparat amb la mitjana de països europeus, que és del 5,2. Un terç de la població afirma estar poc o gens satisfeta amb el sistema democràtic, alhora que un 40% de les persones enquestades tenen poc o gens interès per la política.
Polarització ideològica i emocional
L’Enquesta ICIP 2023 també analitza la percepció de polarització de la societat catalana. En quant a la polarització emocional, destaca que creixen les emocions positives cap a les persones que pensen diferent i alhora se’n redueixen les negatives. La ciutadania expressa, majoritàriament, respecte, indiferència, confiança i empatia, i totes aquestes emocions superen la tristesa, la ràbia i el menyspreu. També es mostra àmpliament partidària de l’autocrítica (90%).
Pel què fa a la polarització ideològica, el procés independentista continua sent el tema de debat que més polaritza la societat, si bé ho fa menys que el 2022. Pel què fa a la resta de temes analitzats (llengua, immigració, classe social, impostos i feminisme), en tots es detecta un lleuger augment de la polarització.
D’altra banda, els mitjans de comunicació, els partits polítics i les xarxes socials es perceben, per aquest ordre, com els principals responsables de la polarització.
Seguretat
Per primera vegada, l’enquesta ICIP aprofundeix en qüestions relatives a la seguretat des del paradigma de la «seguretat humana», que se centra en les condicions materials i socials mínimes per a una vida digna, en contrast amb la concepció dominant en el debat públic, relacionada quasi exclusivament amb el fet delictiu i, per tant, amb respostes punitives (policials i judicials).
La mostra avalua diferents aspectes relacionats amb la seguretat, des de la valoració de l’entorn fins a un àmbit personal, econòmic i polític, i constata la següent paradoxa: quan es pregunta en relació a l’entorn, el 55% de la població considera que la seguretat a Catalunya ha empitjorat l’últim any, i el 73% creu que ha empitjorat al món. En canvi, la majoria de les persones enquestades (76%) afirma que la seva seguretat personal s’ha mantingut estable el darrer any.
Com a senyals d’alerta, destaca el fet que una de cada cinc persones afirma haver sentit por a l’hora d’expressar les seves opinions en els darrers dos anys, i una de cada quatre ha tingut por de participar en una manifestació. Alhora, un 18% de la ciutadania considera que pertany a un col·lectiu discriminat, majoritàriament per raó de gènere o de llengua i identitat nacional.
Pel què fa a qüestions econòmiques, una quarta part de la població manifesta tenir dificultats per accedir a l’habitatge (sobretot el jovent) i a la sanitat pública, i un terç afirma que no pot mantenir la llar a una temperatura confortable i no pot anar de vacances fora de casa una setmana a l’any.
En quant a les qüestions que més preocupen són, per aquest ordre, la corrupció, la delinqüència i les crisis econòmiques. Per contra, el racisme i la relació Catalunya-Espanya són els temes que generen menys preocupació.
Per contrarestar la majoria de preocupacions expressades per la ciutadania i augmentar la seguretat personal, la ciutadania valora més les polítiques educatives i la formació en valors, més que les mesures punitives com són l’enduriment de penes a les persones que cometen delictes o l’augment d’agents policials i la videovigilància. Aquestes últimes només es consideren adequades per combatre la corrupció, el terrorisme i la delinqüència.
Per últim, l’enquesta dedica un apartat a valorar la despesa militar i l’exportació d’armes. El 46% de la població considera excessiva la despesa militar espanyola, un percentatge inferior al registrat el 2022, quan era del 62%. L’exportació d’armes a tercers països es puntua amb una nota mitjana del 3,5 sobre 10. La ciutadania suspèn les exportacions en diferents situacions plantejades, tan quan es fa referència a la mortalitat que impliquen les armes com quan es fa referència als beneficis que pot suposar l’exportació per a l’economia del país. Les dones valoren l’exportació d’armes de manera més negativa.
Com apunt positiu, destaca que un 70% de les persones enquestades considera que les guerres són evitables.
Metodologia emprada
L’Enquesta ICIP 2023 es va realitzar entre el 12 i el 21 de juliol a partir de 2.055 entrevistes, de forma online, a persones residents a Catalunya majors de 18 anys, amb un marge d’error del 2,17%. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Per ajustar la mostra a la població de referència s’ha aplicat una ponderació calculada a partir de les variables de sexe, edat, demarcació, lloc de naixement, nivell d’estudis i llengua primera.
Es tracta de la cinquena enquesta que publica l’ICIP sobre la percepció de la convivència a Catalunya i la quarta que avalua el grau de polarització. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Convivència i cohesió a Catalunya. Enquesta ICIP 2022” “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol), “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.
La rellevància de la noviolència en el món actual
Dins dels actes del World Peace Forum que se celebra a Barcelona, l’ICIP organitza una sessió amb el filòsof i dissident iranià Ramin Jahanbegloo, conegut per la seva posició a favor de la democràcia i la noviolència.
Jahanbegloo és director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau de la Universitat Global de Jindal. Nascut el 1956 a Teheran, l’any 2006 va passar quatre mesos detingut pel règim iranià per haver criticat la postura negacionista del president Mahmud Ahmadinejad en relació a l’Holocaust. Des de llavors desenvolupa la seva activitat intel·lectual a l’Índia i al Canadà.
El divendres 24 de novembre, a les 10h, Jahanbegloo conversarà amb el director de l’ICIP, Kristian Herbolheizmer, al Saló dels Atlants del Reial Cercle Artístic (Arcs 5, Barcelona). L’acte forma part de la programació del 15è Fòrum Internacional de la Pau que organitza la Schengen Peace Foundation. L’esdeveniment compta amb la implicació d’institucions d’àmbits molt diversos, com la Universitat de Barcelona, Foment del Treball, la fundació Conservatori del Liceu, Casa Àsia, Pymec, la fundació Philippe Costeau, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya o el Reial Cercle Artístic, entre d’altres.
El fòrum arrencarà el dijous 23 de novembre a la Universitat de Barcelona amb una sessió sobre l’Índex Global de la Pau (GPI, a les sigles en anglès) a càrrec de Michael Collins, director executiu per a les Amèriques de l’Institute for Economics and Peace (IEP). Juntament amb representants d’ONGs de cooperació al desenvolupament i d’atenció a refugiats i defensors dels drets humans participaran persones provinents dels estudis científics, filosòfics, de psicologia, sociologia, arquitectura, dramatúrgia, música, esport, art, periodisme, política o de l’activisme.