Les migracions són intrínseques a la història de la humanitat. I si al llarg de la història hi ha hagut un poble nòmada per excel·lència, aquest ha estat el poble gitano. Avui representa la major minoria ètnica de la Unió Europea. Tot i així, des de la seva arribada a la península fa més de 600 anys, el poble gitano ha estat perseguit, utilitzat i discriminat. Per pal·liar aquest greuge històric va néixer fa més de 30 anys la Fundación Secretariado Gitano que vetlla per la igualtat d’oportunitats a través de l’educació, influir en les polítiques públiques i contribuir a processos de canvi dins la mateixa comunitat. Francisca Maya és coordinadora de l’oficina de Sabadell.
País: Catalunya
Brigitte Vasallo
Brigitte Vasallo és escriptora i activista, feminista i antiracista. El seu àmbit d’acció se centra en la islamofòbia de gènere, les identitats i les relacions sexo-afectives, amb especial atenció a les relacions no-monògames i inclusives com a posicionament polític. Vasallo és autora de la novel·la ‘PornoBurka’, de llibres de relats com ‘(H)amors’ o ‘Relatos Marranos’, dinamitzadora dels tallers #OccupyLove, ha estat docent del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, consultora del projecte Intimate-Citizenship i col·laboradora del Pla Barcelona Intercultural.
Carme Riu
La violència i les desigualtats que provoca el sistema patriarcal vers la dona s’evidencien encara més en el cas de les dones amb discapacitat. Per combatre la doble discriminació que suposa ser dona i discapacitada es va crear fa més de 20 anys Dones No Estàndards, associació pionera a Europa. M. Carme Riu, activista, nedadora i professora de secundària, n’és la presidenta. Dones No Estàndards ofereix a les dones amb discapacitat suport psicosocial, programes per a la inserció laboral i per a la prevenció de la violència de gènere.
Arcadi Oliveres
Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945-2021) ha estat un referent de l’activisme per la pau a Catalunya. Doctor en Ciències Econòmiques, va presidir l’associació Justícia i Pau i la Fundació Universitat Internacional de la Pau, va ser membre de la Societat Catalana d’Economia, d’ATTAC i de la Junta de Govern de l’ICIP, i va exercir de professor d’Economia Aplicada a la UAB. Va participar activament en nombrosos moviments socials i campanyes antimilitaristes (campanya del 0.7%, contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN, contra el comerç d’armes o a favor del 15-M). Va rebre el Premi ICIP Constructors de Pau 2017 i la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de Barcelona el 2019, entre altres reconeixements.
Carles Santos
L’avantguardisme i Carles Santos són sinònims. Compositor, pianista, actor, cineasta, escenògraf, performista, poeta i més. L’energia i l’onirisme són trets diferencials de les seves representacions artístiques. L’objectiu és introduir els i les espectadores en mons fantàstics perquè es facin preguntes. Personatge únic, Santos ha rebut múltiples reconeixements a la seva obra.
Pau Miró
Pau Miró, un polifacètic de les arts escèniques, ha vist com les seves obres s’estrenaven arreu del planeta. ‘Plou a Barcelona’ (2004) va donar la volta a mig món i va arribar als cinemes. Amb ‘Els jugadors’, estrenada al Temporada Alta el 2011, va rebre el premi Ubú -uns dels més prestigiosos del teatre italià- a la millor novetat estrangera. Abans i després, ‘Dones com jo’, ‘Adiós a la infància’, ‘Singapur’ o la trilogia animal sobre la família (‘Lleons’, ‘Bufals i Girafes’), entre d’altres, i sense oblidar l’adaptació de ‘Terra Baixa’, interpretada per Lluís Homar. Curiós, afable i sensible, per a Miró, la pau comença en un mateix.
Neus Català
Neus Català (Els Guiamets, 1915-2019) va ser de les que va perdre la guerra però no es va donar per vençuda. Membre de les joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) es va exiliar a França on a causa de la seva col·laboració amb la resistència antifeixista va ser detinguda i empresonada al camp de concentració nazi de Ravensbrück, a Alemanya. Després de la derrota de Hitler a la II Guerra Mundial va ser alliberada i va tornar a França per continuar la lluita contra el franquisme. Ha estat l’última supervinent català del camp de concentració nazi.
Nadia Ghulam
La infància de la Nàdia (1985) es va truncar quan el 1993 una bomba va destrossar casa seva i la va ferir greument. La família va perdre-ho tot i poc després el seu germà gran va ser assassinat. Per sobreviure, i ajudar la seva família sota el govern talibà -que no permetia treballar les dones-, es va fer passar per un noi durant deu anys. Més tard, va aconseguir arribar a Catalunya de la mà de l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan, on resideix i on el 2016 va fundar l’associació “Ponts per la Pau”. És autora de novel·les i contes, i activista per la pau.
Pilar Massana
El 15 de febrer de 2003, més d’un milió de persones va ocupar els carrers del centre de Barcelona per dir ‘No a la guerra’. Tot i que el principal objectiu no es va poder complir (la guerra a l’Iraq no es va aturar), la mobilització va esdevenir una fita històrica per al moviment pacifista català i per al conjunt de la ciutadania. L’activista, política i escriptora Pilar Massana va ser a la cuina d’aquella demostració de poder de l’opinió pública. Ha estat guardonada amb la Medalla d’Or del Treball Social 2013.
Anna Sallés
Anna Sallés és catedràtica i professora emèrita d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Filla de l’exili, va néixer a França un any després d’acabada la Guerra Civil espanyola. Durant la seva joventut i ja a Barcelona Sallés va militar al PSUC, militància que la va dur a trepitjar durant uns mesos les presons franquistes.
Jordi Armadans
Jordi Armadans és politòleg, periodista i activista per la pau. Va ser director de FundiPau durant més de 25 anys. Analista en temes de seguretat i conflictes, sempre ha estat vinculat a moviments socials en defensa de la pau, els drets humans i l’ètica social. Ha participat, com a representant de la societat civil, en processos diplomàtics de desarmament i control d’armes a les Nacions Unides (com el Tractat sobre el Comerç d’Armes, entre d’altres). És autor del llibre Pau. El valor de la vida als nostres dies (Ara Llibres, 2022).
Gabriela Serra
Gabriela Serra és activista, “agitadora de la pau”. Durant els anys 80 va tenir una presència destacada en el moviment anti-OTAN. Després va formar part de les Brigades Internacionals de Pau, amb les quals va viatjar a Guatemala i el Salvador i va viure de prop els sagnants conflictes que van assolar Centreamèrica a les darreries del segle XX. Avui Serra és presidenta del Consell Català de Foment de la Pau (CCFP) i treballa, entre d’altres projectes, per l’ONG Entrepobles.