En Jeihhco va créixer a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia, un territori molt afectat per la violència. L’art i la música hip-hop van ser el seu refugi i una eina vital que va transformar la seva vida. Amb l’objectiu de fer extensiva aquesta transformació a altres joves i oferir-los alternatives a la violència armada, a partir del 2002 Jeihhco va començar a idear projectes socials a través del hip-hop. Avui un reconegut activista per la pau, la convivència i la noviolència, impulsor entre d’altres del centre cultural Casa Kolacho, el festival ‘Revolución sin muertos’ o el grup de rap C15.
Perfil: Altres disciplines
Carles Santos
L’avantguardisme i Carles Santos són sinònims. Compositor, pianista, actor, cineasta, escenògraf, performista, poeta i més. L’energia i l’onirisme són trets diferencials de les seves representacions artístiques. L’objectiu és introduir els i les espectadores en mons fantàstics perquè es facin preguntes. Personatge únic, Santos ha rebut múltiples reconeixements a la seva obra.
Pau Miró
Pau Miró, un polifacètic de les arts escèniques, ha vist com les seves obres s’estrenaven arreu del planeta. ‘Plou a Barcelona’ (2004) va donar la volta a mig món i va arribar als cinemes. Amb ‘Els jugadors’, estrenada al Temporada Alta el 2011, va rebre el premi Ubú -uns dels més prestigiosos del teatre italià- a la millor novetat estrangera. Abans i després, ‘Dones com jo’, ‘Adiós a la infància’, ‘Singapur’ o la trilogia animal sobre la família (‘Lleons’, ‘Bufals i Girafes’), entre d’altres, i sense oblidar l’adaptació de ‘Terra Baixa’, interpretada per Lluís Homar. Curiós, afable i sensible, per a Miró, la pau comença en un mateix.
Uhjeen Lee
Corea del Nord i Corea del Sud són dos països tècnicament en guerra. Després de l’armistici de 1953 que posava fi a l’anomenada Guerra de Corea i dividia la península en dos i, fins el dia d’avui, no s’ha signat cap acord de pau. El conflicte és un dels darrers vestigis de la Guerra Freda; Corea del Nord és un dels estats més hermètics del món i Corea del Sud un dels més avançats pel que fa a tecnologia. Dos pols que no s’atrauen, una ‘monarquia’ comunista i un capitalisme a l’estil occidental, que comparteixen història, cultura i llengua. La coreana Uhjeen Lee ens apropa al concepte de la pau a través de la seva experiència personal.
Kexing Ma
El Partit Comunista governa la República Popular de Xina des que el 1949 va derrotar militarment el Kuomintang (Partit Nacionalista Xinès). Des de llavors les crítiques de la ‘comunitat internacional’ a la manca de llibertats bàsiques no han fet minvar el volum de negocis amb ‘el gegant asiàtic’, sobretot després del procés d’apertura de l’economia al capitalisme. Economia i drets humans, un binomi en difícil equilibri. Tiananmen, Tibet, país emergent amb explotació laboral, els uigurs, exportacions, manca de llibertat d’expressió o repressió. Fets i paraules que ressonen en parlar de la Xina. Un país també amb una rica història, tradicions i cultura que ha sabut exportar arreu del món. La Kexing Ma, gestora cultural avui resident a Barcelona, treballa per crear vincles entre orient i occident i trencar els estereotips que tenim sobre el seu país.
Maryam Al Khawaja
Bahrain va ser l’únic país del Golf Pèrsic on es va contagiar l’anomenada Primavera Àrab el 2011. Com a Tunísia, Egipte o Líbia, la població va sortir al carrer reclamant llibertat, democràcia i respecte pels drets humans. Les protestes pacífiques, però, es van veure reprimides sense contemplacions. Desenes de morts, centenars de persones ferides i empresonades, tortures i exili. La Maryam Al Khawaja, exiliada, és la presidenta del Centre de Drets Humans de Bahrain. És filla de Abdulhadi Al Khawaja, destacat defensor dels drets humans condemnat a cadena perpètua. Actualment és l’assessora especial d’Advocacy amb el Gulf Center for Human Rights (GCHR), i treballa com a consultora amb ONGs.
Shamiaa Abulkhair
La revolta popular de 2011 a Egipte va posar fi a gairebé tres dècades de presidència de Hosni Mubarak. Semblava que s’obria llavors una nova època de llibertats per al país. Era un miratge, ja que els avenços en matèria de drets humans s’estan fent esperar. Diversos organismes internacionals han denunciat la repressió contra activistes i la manca de llibertat d’expressió. D’aquest fet és testimoni Shaimaa Abulkhair, d’Avocats sans Frontières i, anteriorment, membre del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ, en les seves sigles en anglès).
Thembisa Fakude
Poc més de dues dècades són les que han passat de la fi del règim apartheid sud-africà. Tot i l’accés a les institucions de la població negra són milions els sud-africans que viuen encara avui en l’extrema pobresa. Ni les polítiques de Mandela ni del seu CNA han pogut en aquest temps acabar amb l’herència econòmica i social de l’apartheid. Thembisa Fakude és un politòleg sud-africà, responsable d’investigació de l’Al Jazeera Center for Studies de la coneguda cadena televisiva catarí. La comunicació i l’Orient Mitjà són els seus àmbits d’expertesa.
Rukiyat Khadzhieva
Memorial és una organització d’origen rus amb un reconegut prestigi internacional, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2022. Fou creada per intel·lectuals russos dissidents que van ser represaliats per Stalin. Amb els anys va diversificar la seva activitat i, a part d’una línia d’investigació i denúncia dels crims de Stalin, se’n va crear una altra de drets humans. En aquesta és precisament on treballa la Rukiyat Khadzhieva, documentant i investigant els casos de desaparicions forçades durant les dues guerres de Txetxènia. La majoria de casos a mans de les cossos de seguretat de l’estat rus.
Armen Gabriel
La matinada del 24 d’abril de 1915 centenars d’intel·lectuals armenis són detinguts i assassinats per les autoritats otomanes. És només l’inici d’un genocidi que va culminar amb un milió i mig de persones massacrades. Els supervivents van ser desterrats i avui més de vuit milions d’armenis viuen arreu del món. Els avis de l’Armen Gabriel Sirouyan van exiliar-se a l’Argentina, des d’on van continuar cultivant la cultura i la història del poble armeni entre els seus fills i néts. L’Armen reivindica el reconeixement del genocidi armeni i una nació més justa amb l’educació com a epicentre del canvi.
Dara Zagros
El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, amb una població d’uns 40 milions de persones. Amb la caiguda de l’imperi otomà les potències europees van dividir el seu territori principalment entre quatre estats: Iran, Iraq, Síria i Turquia (també hi ha kurds a Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan). La repressió política i cultural cap a la població kurda i la seva negació com a poble ha posat a prova la capacitat de resistència d’un poble que encara avui lluita pel seu reconeixement internacional. Fa més d’una dècada, l’activista Dara Zagros va abandonar la seva terra quan l’estat turc el va cridar per fer el servei militar. Des de llavors, Dara no ha pogut tornar. Avui viu a cavall entre Montpeller i Barcelona.
Sabine Kakunga
Sabine Kakunga coordina la Plataforma d’Àfrica Central del Centre Nacional de Cooperació al Desenvolupament (CNCD) de Bèlgica. Kakunga, sociòloga especialista en gènere, representa a l’agència belga a la plataforma ‘Be gender’, on és la presidenta del grup de treball pels drets sexuals i reproductius. A més és formadora de dones a la RD del Congo.