Advocada i experta en temes de gènere, Adilia Caravaca té una llarga experiència en la promoció dels drets humans. Anteriorment havia estat presidenta de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF, per les seves sigles en anglès), organització sorgida a partir de la reunió d’un miler de dones en el Primer Congrés Internacional de Dones, celebrat a La Haia el 1915. Provinent de Costa Rica, un dels pocs països al món que no té exèrcit.
Perfil: Altres disciplines
Yoshiko Kajimoto
El 6 d’agost de 1945, a les 8:15 del matí, Yoshiko Kajimoto treballava en una fàbrica que produïa peces per avions. Precisament, en aquell moment, un avió de l’exèrcit dels Estats Units deixava caure sobre la localitat d’Hiroshima una bomba d’urani anomenada “Little Boy”. Era el primer atac amb una bomba atòmica de la història de la humanitat. La fàbrica on treballava Kajimoto es trobava a dos quilòmetres de l’epicentre de l’explosió. La destrucció va arribar fins a 27 quilòmetres de distància. La gent va patir cremades en un radi de 3,5 quilòmetres. La ciutat va desaparèixer pràcticament del mapa. Unes 140.000 persones (a la ciutat es calcula que hi havia unes 350.000 persones) van morir el dia de l’explosió o durant els dies i mesos posteriors a causa de les ferides o de la radiació. Kajimoto és una hibakusha, com s’anomena al Japó a les supervivents dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki. Ha dedicat bona part de la seva vida a compartir el testimoni d’aquells dies amb l’objectiu del que ell va viure no es repeteixi mai més.
José Luis Nvumba
El 1979 Teodoro Obiang va derrocar mitjançant un cop d’estat el president de Guinea Equatorial Francisco Macías. El país viu des de llavors en una dictadura que ha eliminat tota oposició interna. És un dels països més pobres del món, segons l’Índex de Pobresa Multidimensional, tot i tenir el PIB per càpita més alt de l’Àfrica Subsahariana gràcies a les seves reserves de petroli. L’advocat José Luis Nvumba va passar per les presons d’Obiang a principis dels anys 90, però va poder sortir gràcies a una intermediació del govern espanyol. A Catalunya viu exiliat i forma part de l’equip jurídic de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats.
Fredy Peccerelli
A la Fundación de Antropología Forense de Guatemala (FAFG) hi treballen una vintena de persones, netejant restes humanes, identificant-les, classificant-les i preparant-les per enviar al laboratori d’anàlisi genètic. Busquen principalment esquelets amb marques de violència. El conflicte a Guatemala va deixar 45.000 persones desaparegudes, fruit de les massacres perpetrades per l’exèrcit a les zones rurals com dels segrestos de militants polítics, estudiantils i de la guerrilla a les zones urbanes. Fredy Peccerelli és el director executiu de la Fundació.
Mohlamin M. Brahim
L’apàtrida segons la definició del diccionari és la persona que no té cap nacionalitat. Afegiríem que no la té perquè, en molts casos no li és reconeguda per la inexistència d’un estat propi corresponent a la que hauria de ser, oficialment, la seva nacionalitat. Al món hi ha aproximadament dotze milions de persones apàtrides. En Mohlamin n’és un d’ells. Va néixer com a refugiat als campaments sahrauís d’Algèria i avui, gairebé 40 anys després, viu a Barcelona sota el mateix estatus.
Juan Jerónimo
Juan Jerónimo és el líder espiritual de la comunitat maia Plan de Sánchez, de Guatemala, una àrea molt marcada durant anys per la violència. Des de la finalització del conflicte ha lluitat per aconseguir justícia. En certa manera ho ha aconseguit gràcies a una condemna de la Cort Interamericana de Drets Humans als perpetradors de la violència, però en un país on els militars encara ostenten bona part del poder, la reparació per al poble maia queda lluny.
M. Asaad
La guerra civil en què va entrar Síria el 2011 i que ha portat unes conseqüències devastadores per al país àrab compleix el tretzè aniversari el 2024. Tretze anys ja han passat des que es van iniciar les revoltes populars contra Damasc, que van començar un conflicte en què entre 300.000 i 600.000 persones han perdut la vida. Davant aquesta perspectiva, els exiliats sirians a Catalunya -molts refugiats polítics dels anys vuitanta com el doctor M. Asaad- van formar l’Associació síria-catalana per la Llibertat i la Democràcia amb l’objectiu d’ajudar el seu poble i donar a conèixer el que està succeint al seu país.
Nieves Gómez
Durant la dècada dels vuitanta, l’exèrcit guatemalenc va aplicar la tàctica de ‘terra arrasada’ en què, sota el pretext d’eliminar la guerrilla, va dur a terme massacres indiscriminades a moltes comunitats. Estrès posttraumàtic, dol alterat, sentiment de culpabilitat, plor o ensurt -que en la cultura maia és quan l’ànima es desvincula del cos- són alguns dels símptomes que encara arrosseguen els familiars de les víctimes i els supervivents a les massacres. Nieves Gómez és psicòloga de l’Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial, ONG que ha atès les víctimes d’ençà la finalització del conflicte a les comunitats rurals.
Ahmad Atawneh
A Catalunya resideixen centenars de persones originàries de Palestina. Bona part d’ells es reuneixen al voltant de l’associació Comunitat Palestina. L’entitat pretén ser un espai de trobada amb la resta de la ciutadania catalana i posa l’accent en la defensa dels drets humans i el dret a l’autodeterminació dels pobles. L’Ahmad Atawneh n’és membre des que va arribar provinent d’Hebron. El conflicte entre Palestina i Israel ha empès a milions de palestins cap a l’exili. La gran majoria són refugiats a països àrabs propers.
León Valencia
León Valencia, politòleg i analista, va ser membre de l’Ejército de Liberación Nacional (ELN) de Colòmbia durant la dècada dels vuitanta, quan va arribar a formar part del Comando Central que dirigia les operacions de la guerrilla. El 1994 però, després de la signatura d’un acord de pau amb el govern, Valencia va desmobilitzar-se i reintegrar-se a la societat civil. Des d’aleshores ha dedicat el seu temps a la investigació i a treballar per la construcció de pau a Colòmbia. És director de la Fundación Pares (Paz y Reconciliación) i anteriorment havia dirigit la Corporación Nuevo Arco Iris.
Francisco Rey
Francisco Rey és fundador i codirector de l’Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH) amb seu a Madrid. Especialista en salut pública i Relacions Internacionals ha treballat per a diverses ONG i ha estat consultor, entre d’altres, de la Comissió Europea, el PNUD, la FAO, Intermón OXFAM o Metges sense Fronteres. Avui, més enllà de la consultoria i la docència destaca la seva tasca com a investigador en àmbits com la cooperació i l’ajuda humanitària.
Thubten Wangchen
A principis dels anys 50 del segle passat Xina va ocupar el Tibet. La violència que va desencadenar l’ocupació va empènyer milers de tibetans a l’exili. En Thubten Wangchen en va ser un d’ells. Després de viure al Nepal i l’Índia, a l’adolescència va ingressar en un monestir budista. Durant aquesta etapa va conèixer el Dalai Lama Tenzin Gyatso amb qui va viatjar a Europa. Per recomanació d’aquest, en Wangchen va fundar el 1994 la Casa del Tibet a Barcelona. Actualment també és membre del Parlament tibetà a l’exili.