Durant dècades, el conflicte armat intern a Colòmbia ha posat en risc l’existència de més d’una seixantena de pobles indígenes. La presència i la violència desfermada per actors armats en aquestes comunitats ha estat una constant. Francisco Javier Cortés és representant del poble Awá, que com molts altres veuen amenaçat el seu estil de vida tradicional per les agressions que pateixen des de fa anys.
Perfil: Altres disciplines
Julián Ovalle
El conflicte armat que ha afectat durant dècades Colòmbia ha contribuït de manera decisiva a la militarització del país i de la societat. Trencar aquesta dinàmica a través de la noviolència i promoure el dret a l’objecció de consciència sense cap obstrucció i/o represàlia administrativa és l’objectiu de Acción Colectiva de Objetores y Objetoras de Conciencia (ACOOC), l’entitat que Julián Ovalle va contribuir a fundar un cop es va negar a servir a l’exèrcit del seu país.
Jovan Divjak
La primavera de 1992 l’exèrcit serbobosnià iniciava el setge de Sarajevo mentre el comandament de l’Exèrcit Popular Iugoslau (JNA) decidia abandonar la ciutat. Jovan Divjak, serbi de naixement i membre del JNA decidia desobeir i restar a la ciutat per defensar-la de l’agressió com a comandant del recent creat Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina. Aquest acte li va valer el sobrenom del ‘serbi que va defensar Sarajevo’. Després de la guerra, Divjak va continuar compromès amb la pau i en el foment de la multietnicitat de Bòsnia i Hercegovina i va fundar l’ONG OGBH (l’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina). El 2013 Divjak va rebre el Premi ICIP Construcció de Pau gràcies a la dedicació en favor de les víctimes i la reconciliació al seu país.
Nery Ródenas
L’Oficina de Drets Humans de l’Arquebisbat de Guatemala (ODHAG) va ser la impulsora del projecte de Recuperación de la Memoria Histórica, que va concloure amb l’informe ‘Guatemala: Nunca más’. La investigació va dictaminar que el 90% dels crims comesos durant el conflicte armat al país (1960-1996) van ser responsabilitat de l’exèrcit o de grups paramilitars. Monsenyor Juan José Gerardi qui dirigia llavors l’oficina i que va liderar el projecte de Comissió de la Veritat va ser assassinat poc després de la presentació de l’informe.
Eulogio Dávalos
El gener de 1975 el músic xilè Eulogio Dávalos aterrava a Barcelona fugint de la dictadura del general Augusto Pinochet. Un any i pocs mesos abans el president Salvador Allende s’havia tret la vida durant l’assalt dels colpistes al Palacio de La Moneda. Allende feia albirar un nou futur més just i digne per al poble xilè i per honrar la seva memòria, els exiliats xilens a la capital catalana van fundar el Centro Salvador Allende que presideix Dávalos.
Neus Català
Neus Català (Els Guiamets, 1915-2019) va ser de les que va perdre la guerra però no es va donar per vençuda. Membre de les joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) es va exiliar a França on a causa de la seva col·laboració amb la resistència antifeixista va ser detinguda i empresonada al camp de concentració nazi de Ravensbrück, a Alemanya. Després de la derrota de Hitler a la II Guerra Mundial va ser alliberada i va tornar a França per continuar la lluita contra el franquisme. Ha estat l’última supervinent català del camp de concentració nazi.
Mohamed Moulud Yeslem
L’art com una arma de pau. Amb aquest objectiu Mohamed Moulud Yeslem, pintor sahrauí, va fundar a El Aaiún un centre d’arts plàstiques, adscrit a l’escola Olof Palme. Més enllà de la pintura Moulud, criat als camps de refugiats, ha retratat i denunciat la situació del poble sahrauí també a través de documentals i de l’activisme, entre d’altres amb el projecte ‘Por cada mina, una flor’.
Nadia Ghulam
La infància de la Nàdia (1985) es va truncar quan el 1993 una bomba va destrossar casa seva i la va ferir greument. La família va perdre-ho tot i poc després el seu germà gran va ser assassinat. Per sobreviure, i ajudar la seva família sota el govern talibà -que no permetia treballar les dones-, es va fer passar per un noi durant deu anys. Més tard, va aconseguir arribar a Catalunya de la mà de l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan, on resideix i on el 2016 va fundar l’associació “Ponts per la Pau”. És autora de novel·les i contes, i activista per la pau.
Pius Alibek
Pius Alibek va arribar a Barcelona el 1981. Va marxar de l’Iraq per estudiar i ja no hi va tornar. La prolongació de la guerra amb Iran (1980-1988) el va fer desistir. Després, el seu país viuria dos conflictes més (1991 i 2003). Escriptor, filòleg i cuiner, entre altres professions, Alibek va ser una de les figures destacades durant les històriques manifestacions de 2003 en contra de la invasió del seu país. Lamenta que a causa de la guerra i per voluntat de les potències occidentals, l’Iraq laic, modern i divers que ell va conèixer -malgrat la dictadura de Sadam Hussein- no tornarà a ser.
Pierre Rwanyindo
Pierre Rwanyindo va ser el director de l’Institut de Recerca i Diàleg per la Pau (IRDP) a Ruanda. En un país profundament dividit durant el conflicte entre hutus i tutsis, Rwanyindo va ser una figura respectada per ambdues comunitats. Des de la seva posició aquest professor rwandès va treballar d’ençà que va finalitzar la guerra -amb el subseqüent genocidi- per implementar polítiques de pau, en tots els aspectes, i reconciliació.
Marina Gallego
L’advocada Marina Gallego és membre de Ruta Pacífica de las Mujeres, un moviment feminista que treballa per fer visible els efectes de la guerra sobre la vida de les dones. Sota aquest objectiu, l’entitat ha publicat l’informe La verdad de las mujeres víctimas en Colombia, que recull les violacions dels drets humans que pateixen les dones en el marc del conflicte armat. La investigació, que va durar tres anys, conclou que el 82,6% de les dones va patir tortures, tractaments cruels, inhumans o degradants. Ruta Pacífica forma part de la xarxa internacional de Dones de Negre.
Maixabel Lasa
El 29 de juliol de l’any 2000 ETA va assassinar Juan Mari Jáuregui a Tolosa. Onze anys després, Maixabel Lasa, la seva vídua, es va reunir amb Luis Carrasco, el membre d’ETA que va disparar contra el seu marit. L’encontre formava part d’una sèrie de trobades restauratives entre víctimes i exmembres de l’organització terrorista. Defensora del diàleg i la convivència, també va ser directora de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern Basc (2001-2012).