Arxiu dels infants perduts. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Angle editorial, 2024. Clàssics de la pau i de la noviolència, 23.
Guanyadora de la Medalla Carnegie a l’excel·lència en ficció, el Dublin Literary Award i el Folio Prize. Finalista del Kirkus Prize, el Booker Prize i el Women’s Prize for Fiction. Un dels millors llibres de l’any per a Time, The Guardian, The Washington Post, The New York Times, GQ, O, The Oprah Magazine, Entertainment Weekly, Chicago Tribune, NPR i la Biblioteca Pública de Nova York, entre altres.
Una parella amb dos fills de cinc i deu anys creua els Estats Units amb cotxe. Els dos són documentalistes i van de Nova York a Arizona. El seu destí: Apacheria, l’últim territori habitat pels apatxes, la tribu que està estudiant el pare. La mare, en canvi, està interessada en els milers de nens migrants que, sols i amb escàs suport, creuen la frontera mexicana is’endinsen perillosament en el desert estatunidenc en busca d’asil.
Mentre travessen els canviants paisatges americans, de motel de carretera en motel de carretera, els pares s’adonen que una esquerda s’està obrint entre ells. Al seient del darrere, els dos fills juguen, canten i van escoltant les converses dels seus pares i les notícies, fins que, en la seva imaginació, la crisi migratòria i el genocidi dels indis s’entremesclen i els impulsen a iniciar una aventura de final incert.
A cavall de la literatura del viatge i la de l’èxode, Valeria Luiselli ha escrit una Gran Novel·la Americana per al nostre temps: una obra emotiva, commovedora i plena de capes —on tot és l’eco d’alguna altra veu— sobre la fragilitat dels vincles familiars, sobre com documentem i assimilem les nostres experiències i sobre què significa ser humà en un món injust i desigual.
L’autora, Valeria Luiselli
(Ciutat de Mèxic, 1983) Com que el seu pare era diplomàtic, va passar la infància entre Corea del Sud, Sud-àfrica i l’Índia. Va viure alguns anys de joventut a Barcelona. Escriu en castellà i anglès i és la veu més destacada dels escriptors que tracten els conflictes i contradiccions de la identitat híbrida entre l’Amèrica Llatina i els Estats Units. Traduïda a més de vint llengües, Luiselli ha guanyat dos Los Angeles Times Prize, el Dublin Literary Award, la Medalla Carnegie a l’excel·lència en ficció I l’American Book Award, i ha estat finalista del National Book Critics Circle Award, el Kirkus Prize i el Booker Prize. És col·laboradora habitual de The New York Times, Granta, The Guardian i El País. Viu a Nova York.
La traductora, Elisabet Ràfols Sagués
Filòloga barcelonina que des dels anys noranta es dedica professionalment a la traducció literària. Ha traduït John le Carré, Anthony Burgess, Julian Barnes, Patricia Highsmith i Alan Bennett, entre altres. Des que viu al Canadà ha traduït molt per al teatre, tant a quatre mans per dur la dramatúrgia catalana al Canadà, ja sigui al francès o a l’anglès, com en solitari amb obres de Carole Fréchette o Marie Clements, entre altres.
L’ICIP i els Clàssics de la pau i de la noviolència
Aquest és el vint-i-tresè títol de la col·lecció de “Clàssics de la pau i de la noviolència“, que coeditem amb Angle Editorial. La col·lecció vol col·laborar en la implantació progressiva de la cultura de la pau i l’eradicació de la violència sociopolítica. Junts hem publicat una vintena de llibres com ara Jo sé per què canta l’ocell engabiat, de Maya Angelou; Thoreau. Biografia essencial, d’Antonio Casado da Rocha; Marcs de guerra, de Judith Butler; El crit de la consciència, de Martin Luther King; El cor pensant dels barracons, d’Etty Hillesum; Les aventures d’en Wesley Jackson, de William Saroyan; o Abaixeu les armes!, de Berta von Suttner.