Lev Tolstoi. Contra la guerra i la violència. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Angle, 2018. Col·lecció Clàssics de la pau i de la noviolència, 16.
Aquesta és la primera antologia en català de textos pacifistes de Lev Tolstoi, un autor que ocupa un lloc destacadíssim en la història del pensament pacifista, sobretot per la influència profunda que va tenir sobre Mahatma Gandhi —el seu gran deixeble— i sobre altres escriptors, pensadors i activistes de la noviolència.
Tolstoi, però, no va ser un pacifista des de jove; al contrari, arriba a les seves posicions antimilitaristes després d’una profunda crisi espiritual. Per això les seves argumentacions estan tenyides d’un cert aroma místic, essencial, profundament humà. Tolstoi és algú que es proposa lluitar contra el mal en totes les seves formes, entre les quals les guerres i la violència dels estats, i proposa solucions individuals per assolir un estat de perfecció que ha de conduir a la millora moral de la societat i, consegüentment, a la pau.
«La seva crítica pacifista i antimilitarista [de Tolstoi] ens sembla més actual que totes les apologies de les “guerres justes” fetes per les grans tradicions ideològiques.» (José Luis Gordillo, a la introducció).
Traducció d’Arnau Barios.
Sobre l’autor
Lev Tolstoi (1828-1910) és un dels grans escriptors de la història, per la seva destresa narrativa, la profunditat de les intuïcions i la precisió psicològica amb què descriu als personatges. La seva obra la constitueixen títols tan rellevants com Guerra i pau (1869), Anna Karènina (1877), La mort d’Ivan Ilitx (1887), Sonata a Kreutzer (1889) o Resurrecció (1899). A banda de l’obra estrictament literària, que li va donar repercussió universal, i de cartes i diaris, Tolstoi va escriure moltíssims assaigs, nombrosos pamflets i incomptables articles sobre temàtiques variadíssimes: el concepte d’art, qüestions religioses i ètiques, crítica política i econòmica, denúncies contra l’estat, propostes educatives, reflexions sociològiques, etc. Aquest esforç ingent per entendre el món i criticar les males polítiques l’erigeixen en un dels pensadors morals més fecunds i més fascinants.