M.K. Gandhi. L’autogovern de l’Índia. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Angle Editorial, 2015. Col·lecció Clàssics de la pau i de la noviolència, 11.
El novembre de 1909 Gandhi tornava a Sud-àfrica en vaixell, després d’una infructuosa missió diplomàtica a Londres per defensar els drets de la minoria índia al país africà. Durant la travessia va escriure febrilment – amb la mà esquerra quan la dreta estava esgotada- les seves idees sobre com l’Índia havia de recuperar la seva pròpia identitat cultural i política i superar la influència de la civilització occidental i el colonialisme britànic.
El resultat és L’autogovern de l’Índia (Hind Swaraj), en què Gandhi planteja el seu propi programa polític per transformar l’Índia, basat en la recerca de la independència o autogovern individual i nacional des de la noviolència. Profundament inspirat en les idees pacifistes de Lev Tolstoi, el llibre va anar guanyant ressò a l’Índia en paral·lel a la creixent influència de Gandhi en la vida política i el procés d’independència del país.
Sobre l’autor
Referent universal de la lluita noviolenta i un dels líders polítics i espirituals més influents del s. XX, Gandhi va néixer el 1869 a Porbandar, a l’Índia. Mentre exercia d’advocat a Sud-àfrica, va patir greus discriminacions pel fet de ser indi, cosa que va esmolar la seva consciència social i va impulsar-lo a encapçalar moviments socials contra lleis injustes.
Un cop tornat a l’Índia el 1915, va lluitar contra el sistema de castes, contra les discriminacions polítiques i religioses i contra la metròpoli britànica. Les seves armes van ser sempre pacífiques: el boicot als productes estrangers, les vagues de fam, les marxes, la resistència passiva i la desobediència civil. Va ser assassinat per un fanàtic religiós el 1948.