Judith Butler. Marcs de guerra. Quines vides plorem? Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Angle Editorial, 2019. Col·lecció Clàssics de la pau i la noviolència, 18.
Judith Butler, una dels intel·lectuals més influents del món, explora com en un context bèl·lic Occident determina quines vides mereixen ser plorades -les pròpies- i quines no -les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l’hostilitat sense remordiments cap als països que no s’ajusten a la norma occidental d’allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d’aquells països.
Escrit amb el rerefons de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progessistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible.
Traducció de Marina Espasa. Pròleg de Lorena Fuster.
Sobre l’autora
Judith Butler (Cleveland, 1956) és filòsofa de formació i actualment ocupa la càtedra Maxine Elliot de Retòrica, Literatura Comparada i Estudis de la Dona a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Des del postestructuralisme Butler ha realitzat importants aportacions en diversos camps dels estudis culturals, particularment en el feminisme, la teoria queer, la filosofia política i l’ètica, i és considerada una dels intel·lectuals més influents al món. És doctora honoris causa en diverses universitats dels Estats Units, Amèrica i Europa. Entre altres títols, és autora de L’embolic del gènere (CCCB, 2019), Cossos que encara importen (CCCB, 2017), Violència d’estat, guerra, resistència (CCCB, 2010), Vulnerabilitat, resistència (CCCB, 2008) i «Imitació i insubordinació de gènere» a El gai saber. Introducció als estudis gais i lèsbics (Llibres de l’Índex, 2000).