Resum de la presentació del llibre ‘Lluís Companys: contra la guerra’

L’ICIP ha presentat aquest dilluns, 17 de febrer, el llibre Lluís Companys: contra la guerra , editat juntament amb Angle Editorial dins la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”.
L’acte, celebrat al Palau Robert de Barcelona, ha començat amb un minut de silenci en record i homenatge a Alfons Banda, vicepresident de l’ICIP i director de la col·lecció, mort el passat 30 de gener a Barcelona.
La sessió ha comptat amb les intervencions del president de l’ICIP, Rafael Grasa; l’editor del llibre Josep M. Figueres; l’autor del pròleg, Antoni Segura; i el secretari general del departament de Governació i Relacions Institucionals, Lluís Bertran. En els seus parlaments, tots els ponents han tingut paraules de record i agraïment a Alfons Banda per la seva tasca al capdavant de la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”.
Context històric
El llibre Lluís Companys: contra la guerra recull els escrits i les intervencions parlamentàries del president de la Generalitat, Lluís Companys, contra la presència i intervenció militar espanyola al Marroc, entre els anys 1921 i 1923. Uns anys d’agitació social i violència a Catalunya i sobretot a Barcelona, tal com ha explicat el professor Antoni Segura, autor del pròleg del llibre, en la seva intervenció. Segura ha contextualitzat els escrits de Companys contra la guerra espanyola al Marroc, pronunciats a la premsa i en seu parlamentària després d’un viatge del president a Tànger i després del desastre d’Annual, ‘el desastre colonial més gran de l’exèrcit espanyol, amb més de tretze mil morts’. Tot i la duresa de Companys contra la guerra, Segura ha explicat que la posició del president formava part de les “reivindicacions del republicanisme en general contra l’exèrcit espanyol, més que no pas d’un pacifisme ideològic; no és un antimilitarisme absolut”.
En el mateix sentit s’ha expressat l’editor Josep M. Figueres, qui ha treballat en els escrits i les intervencions de Companys des del 1997, “mirant pàgina a pàgina dels diaris i revistes de l’època”, com l’Avenir o El Diluvio. Figueres ha explicat que Companys fa oposició a la guerra no des de conviccions ideològiques o altruistes, sinó per protestar per la corrupció militar i per la poca professionalitat de l’exèrcit espanyol, al mateix temps que reclama responsabilitats a tots els polítics que han passat per les institucions de l’Estat.
Segons l’editor, el llibre és un exemple de “la recuperació de la memòria d’un president i d’un país”.