L’ICIP organitza un acte per visibilitzar la crisi de desaparicions a Mèxic

Barcelona ha estat l’escenari d’un acte commovedor i reivindicatiu per posar de manifest la greu crisi de les desaparicions forçades a Mèxic. Organitzat per l’ICIP, Taula per Mèxic i Furia Mexicana, amb el suport de diverses organitzacions mexicanes i el programa municipal Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic (PAT-P), l’esdeveniment ha servit per donar veu a les víctimes i denunciar la impunitat que envolta aquests crims.

L’acte, celebrat el dimarts 1 d’abril a la seu de Lafede.cat, ha comptat amb la participació de periodistes i familiars de desapareguts que han compartit els seus testimonis. Entre elles, Martha Guillén, periodista d’El Suspicaz, que ha documentat la violència i les desaparicions a Jalisco, i Mónica Cerbón, coneguda per destapar casos de corrupció i violacions de drets humans a Aguascalientes. També han intervingut membres del col·lectiu Guerreros Buscadores de Jalisco que, davant la inacció de les autoritats, han assumit la tasca de cercar, excavar i reconstruir històries en un intent desesperat de trobar els seus éssers estimats.

Segons les dades més recents, Mèxic acumula més de 124.000 desapareguts, una xifra alarmant que posa de manifest l’escala de la tragèdia. Les intervencions durant l’acte han posat l’èmfasi no només en l’impacte humanitari de les desaparicions, sinó també en el paper fonamental dels col·lectius de familiars en la recerca de les persones desaparegudes. En molts casos, són ells qui, amb pocs recursos i sovint exposats a grans perills, fan la feina que correspon a les autoritats.

Un dels casos més destacats durant l’acte ha estat el del Rancho Izaguirre, a Teuchitlán, un episodi que ha impactat a la societat mexicana. En aquest ranxo es van trobar desenes de cossos en fosses clandestines, posant de manifest no només l’abast de la crisi de desaparicions, sinó també la descomposició institucional que dificulta la seva resolució.

Les testimonis van compartir relats devastadors sobre com la violència i la impunitat han agreujat aquesta tragèdia sense que l’Estat prengui mesures efectives. “A Mèxic, cada dia desapareixen persones i la majoria dels casos queden sense resoldre. Les famílies es converteixen en investigadores, buscadores i defensores dels drets humans sense cap tipus de suport governamental”, ha afirmar Indira Navarro, representant del Colectivo Guerreros Buscadores de Jalisco. La familiar també ha subratllat també la importància de la solidaritat internacional i la pressió externa per exigir responsabilitats i accions concretes.

Un dels temes centrals del debat ha estat el paper de les famílies com a motors de la recerca. “Hem après a rastrejar terrenys, a interpretar restes òssies i a exigir responsabilitat política, però no hauríem de fer aquesta feina. És l’Estat qui hauria de buscar els nostres éssers estimats”, ha denunciat una altra buscadora, Brenda Robles

Durant l’acte, l’ICIP ha subratllat la importància de continuar denunciant aquesta crisi i de reforçar les xarxes de suport per als familiars i activistes que lluiten per la justícia. “La lluita de les buscadores va molt més enllà de la cerca dels éssers estimats. Fan un treball extraordinari de defensa dels drets humans i de construcció de pau, molt necessari en un context de violència generalitzada com el que viu Mèxic”, ha afirmart Sabina Puig, responsable de l’àrea Violències fora de contextos bèl·lics de l’ICIP.

L’ICIP rep un grup de defensores dels Drets Humans acollides a Catalunya

El dilluns 5 de juliol, l’ICIP va rebre tres de les participants de l’edició d’enguany del Programa Català de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans. Les quatre defensores, procedents de Mèxic, Colòmbia i Filipines, estan acollides a Catalunya durant sis mesos.

Les defensores acollides són un grup d’activistes en els àmbits dels drets del col·lectiu LGBTTIQ+, l’accés a la justícia i la lluita contra la tortura, les desaparicions forçades vinculades al dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, així com els drets dels pobles indígenes.

Les quatre defensores es troben en situació de risc als seus països per la tasca de defensa dels drets humans que porten a terme, i aquesta reubicació temporal permetrà reduir la tensió en la qual viuen, oferir un espai de cura i seguretat orientat a la seva recuperació i descans, així com reforçar la seva lluita a través de l’enfortiment de capacitats i l’ampliació de la seva xarxa de suport.

Contra la tortura

Aquest és el cas de Susana de la Cruz, una activista tsotsil originària de Sant Cristóbal de les Cases, Chiapas. El seu treball s’ha centrat en impulsar accions de defensa jurídica i política per la llibertat de persones indígenes injustament preses i en visibilitzar les violacions de drets humans i discriminació que pateixen els pobles originaris, la despulla territorial i el desplaçament forçat.

“Tot i que Chiapas és territori indígena, som trepitjades. Em molesta moltíssim que hi hagi tanta injustícia. La majoria de població és indígena i arribarà un moment que tota aquesta cultura la faran desaparèixer”, va assegurar.

“Sabem que estem lluitant pel què és just i com a persones indígenes, tenim drets. Exigim justícia. Se’ns ha negat la justícia des de fa molts anys”, va afegir.

L’activista de Chiapas Susana de la Cruz durant l’acte a l’ICIP.

Drets per les dones trans

Un altre de les defensores que va visitar l’ICIP és una mexicana que lluita en contra de les discriminacions de les dones trans al seu país d’origen. El 2015 va ser la primera dona trans del seu estat en fer un canvi d’identitat, després de més de quatre anys de lluita.

Al llarg de la seva trajectòria, aquesta defensora ha col·laborat amb diversos col·lectius de la comunitat LGBTTIQ+, però ha estat amenaçada i agredida, especialment des que l’any passat va anunciar que es presentaria a les eleccions per l’alcaldia del seu municipi.

“El que faig com a activista és donar visibilitat a la comunitat trans i lluitar contra l’estigma que la societat ens ha imposat a tota la comunitat”, va explicar a la biblioteca de l’ICIP.

“Ser defensora, i viure a Mèxic, és molt difícil. Com a defensora de la comunitat trans, no hi ha accés a la salut o a altres moltes coses. Hi ha molt masclisme encara. Jo vaig sobreviure a un intent de femicidi. No hi ha justícia”, va explicar.

La defensora mexicana, d’esquena per no ser reconeguda, parlant a l’equip de l’ICIP.

La tercera participant en aquest acte va ser la colombiana Luz Marina Hache, líder sindical durant 45 anys i víctima de desaparició forçada del seu company, Eduardo Loffsner Torres. Hache va fer un repàs històric a alguns dels esdeveniments més destacats del conflicte colombià davant de l’equip de l’ICIP.

Una estada de sis mesos

Durant la seva estada a Catalunya, les defensores segueixen un programa definit a partir de les seves necessitats i preferències, que inclou l’atenció psicosocial, la formació, la sensibilització i la incidència. Alhora, des del primer moment, s’està treballant per procurar un retorn segur amb les seves entitats d’origen i les entitats acompanyades a Catalunya.

El programa està impulsat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i hi col·labora la Secretaria d’Igualtat, Migracions de la Generalitat. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat és l’entitat gestora del projecte i les entitats que han presentat candidatures en aquesta edició són l’Associació Catalana per la Pau, Taula per Mèxic i Col·lectiu Maloka.

L’equip de l’ICIP i les defensores dels drets humans al finalitzar l’acte a la biblioteca.