Diàspores constructores de pau

L’increment del nombre de conflictes armats i la multiplicació de diverses formes de violència evidencien la necessitat d’innovar en l’anàlisi i les respostes per a la construcció de pau. És evident que es requereixen nous actors i eines que complementin el treball realitzat pels governs, les Nacions Unides i les organitzacions de la societat civil. En aquest context resulta fonamental visibilitzar i posicionar les diàspores com a actors de construcció de pau i fixar-se en les dificultats —institucionals, socials i econòmiques— que enfronten les persones refugiades, exiliades i migrants per construir una nova vida en condicions de dignitat i ple respecte pels drets humans.

Posar les diàspores en el centre dels esforços per la construcció de pau també implica comprendre les similituds i diferències que hi ha entre elles en termes de demandes i dificultats. Aquest enfocament exigeix ​​una mirada de respecte cap a les subjectivitats polítiques, reconeixent les particularitats de cada col·lectiu i país. Tanmateix, és important treballar en les societats d’acollida per reduir el racisme, superar la percepció de l'”altre” com a enemic i fomentar una convivència basada en la inclusió.

El camí cap a la pau des de les diàspores es construeix a partir dels seus vincles amb els llocs d’origen i mitjançant la creació de narratives que ressaltin les possibilitats d’entesa i convivència.

Publicacions relacionades

Mediterrània, teixint resiliències. El valor de la pau.

El setembre de 2024, l’ICIP i la Residència Faberllull d’Olot han organitzat una trobada amb dones originàries de Palestina, Síria i el Líban per reflexionar sobre la pau, a partir de la seva experiència personal.

Les dones participants pertanyien a l’àmbit artístic, acadèmic o periodístic. Algunes viuen al Pròxim Orient i d’altres han fixat la seva residència a Catalunya. Tenen edats diferents i han viscut en contextos polítics i socials molt diferents. Tot i això, totes tenen en comú els impactes de la guerra i els conflictes que assolen els seus països. Durant l’estada s’han creat les condicions per proporcionar-los una experiència sanadora, amb dinàmiques de treball que afavoreixen la creació de vincles entre elles i la construcció d’espais de seguretat on poder explicar les angoixes i el dol, i escoltar-se les unes a les altres.

A l’estada han participat l’escriptora Nadia Harhash (Palestina); l’escriptora i traductora Rehab Mouna Chaker (Països Baixos-Síria), la il·lustradora i art-terapeuta Nadine Feghaly (Líban); la periodista i investigadora Zeina Shahla (Síria); la coordinadora de comunicacions, mitjans i esdeveniments Yara Harake (Líban); l’assessora en gestió de projectes al Musawa-Woman’s Study Center Salam Alaridi (Síria); i la creadora teatral Jana Bou Matar (Líban).

Exilios y lejanías. Relatos de mujeres colombianas

El llibre Exilios y lejanías. Relatos de mujeres colombianas ha estat escrit i il·lustrat per dones colombianes que viuen lluny de Colòmbia. Totes van sortir del país per culpa del conflicte armat i ara resideixen a Alemanya, Canadà, Dinamarca, Espanya, Itàlia, Noruega i Suècia. Tenen edats i ocupacions, diferents, però totes estan fortament compromeses amb la construcció de pau i la igualtat de gènere. El llibre conté 42 relats agrupats sota diferents temàtiques.

El llibre es va presentar a Barcelona l’octubre del 2023, en aquest acte organitzat per l’ICIP amb suport del Grup Internodal de Gènere de suport al llegat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia.

Opinió ICIP

Última actualització: 12/02/2025