Aquest dimecres, 19 de febrer, va tenir lloc al Palau Robert la presentació del llibre Los ojos del otro. Encuentros restaurativos entre víctimas y ex miembros de ETA (Editorial Salterrae), que recull les experiències de les trobades que es van celebrar els anys 2011 i 2012 entre persones que havien patit la violència directa d’ETA (ja sigui com a víctimes directes o com a familiars) i persones que havien exercit la violència i que estan complint condemna.
L’acte, organitzat per l’ICIP i seguit per més d’un centenar de persones, va comptar amb la presència de Maixabel Lasa, víctima d’ETA i participant en una de les trobades restauratives que narra el llibre; Eduardo Santos, mediador en les trobades; Esther Pascual, coordinadora del llibre i de l’equip de mediadors; Txema Urkijo, assessor de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern basc; i Rafael Grasa, president de l’ICIP.
Els encontres celebrats entre víctimes i exmembres d’ETA -presos que s’han desmarcat de l’organització i han condemnat la violència-, van néixer de la voluntat mateixa d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca (Àlaba) d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu del procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Això, la bona recepció de la iniciativa per part de les víctimes i la bona sintonia entre la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries, va permetre tirar endavant les trobades, segons va explicar Urkijo. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de catorze encontres entre víctimes i victimaris i en tots els casos van ser un èxit.
El paper del mediador
Les trobades, exercides amb total llibertat per part dels participants, van tenir una durada d’entre dues i quatre hores, i van ser preparades meticulosament per part d’un equip de mediadors coordinat per Esther Pascual. La tasca del mediador consisteix en transmetre confiança perquè els participants se sentin còmodes i els límits són bàsics, tal com va explicar el mediador Eduardo Santos: ‘el respecte a l’altre, l’actitud de diàleg i que la trobada no produeixi un dany major al dany causat prèviament’.
Esther Pascual va explicar que les trobades restauratives han servit ‘per donar respostes a les víctimes -respostes que no havien tingut durant el procés penal-, per suprimir odis, per escoltar el dolor causat i per reconèixer el valor del perdó’. I, segons Pascual, calia publicar el contingut d’aquestes experiències ‘per responsabilitat ètica, per deixar palès que el diàleg existeix i la importància de la justícia restaurativa’.
El testimoni de Maixabel Lasa
Maixabel Lasa, vídua de Juan María Jáuregui (exgovernador civil socialista de Guipúscoa assassinat per ETA l’any 2000) és una de les víctimes que va participar en aquestes trobades. El 26 de maig de 2011 es va asseure al costat de la persona que va matar el seu marit, Luis María Carrasco, a la presó de Nanclares de Oca. Ella explica l’experiència d’aquesta trobada al llibre Los ojos del otro i també va donar el seu testimoni en l’acte celebrat dimecres a Barcelona.
‘Vaig anar a la trobada perquè sempre he defensat, i defenso, que totes les persones tenim dret a una segona oportunitat’, explica. I afegeix: ‘Li vaig donar la mà. Jo estava tranquil·la, però Luis estava bastant nerviós, avergonyit. I el primer que li vaig preguntar és si coneixia el meu marit. Ell va deixar clar que rebia ordres i les complia. Tenia l’autoestima per terra, repetia que tot el que tenia era dolent. I li vaig dir que si estàvem aquí és perquè alguna cosa bona havia de de tenir’.
Maixabel Lasa explica que va participar a la trobada amb total llibertat, que en va sortir amb ‘pau interior’, i demana respecte per haver fet aquest pas, conscient que algunes víctimes del terrorisme s’hi han mostrat contràries.
El programa d’encontres restauratius ha quedat en via morta des de l’entrada del Partit Popular al govern espanyol. Segons Txema Urkijo, ‘no hi ha hagut una negativa rotunda a celebrar els encontres però l’increment progressiu de traves i dificultats han portat la iniciativa a un carreró sense sortida, perquè Institucions Penitenciàries no creu en la reinserció’.
21.02.2014
