Veritat, justícia, reparació i no repetició: pilars de la justícia transicional

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i el Memorial Democràtic han celebrat aquesta setmana el IV Col·loqui Internacional ‘Del passat al futur: Memòria i Processos de Transició’, en que s’han analitzat diferents processos transicionals que han tingut lloc arreu del món des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat.
El Col·loqui, que ha comptat amb una vintena de ponents i un centenar d’assistents, es va inaugurar el dilluns 30 de novembre en un acte presidit per la consellera de Governació, Meritxell Borràs, el president de l’ICIP, Rafael Grasa, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos. La conferència inaugural va anar a càrrec de Maria Clara Galvis, membre del Comitè contra les Desaparicions Forçoses de l’ONU, que va defensar el rol de les Nacions Unides “com a garant de l’establiment de la veritat, de la justícia i de la reparació dels abusos del passat” i va destacar la necessitat d’apoderar les víctimes de conflictes com a titulars de drets i d’obligar els estats a investigar crims i violacions dels drets humans.
Estratègies de transicions
Els dies 1 i 2 de desembre el Col·loqui va abordar, amb diverses taules rodones, les diverses estratègies, judicials i no judicials, que caracteritzen els processos de transició, ja siguin d’una dictadura a una democràcia, o d’un conflicte violent a la pau. En un inici, els professors Ricardo Martín de Guardia i Alberto Pellegrini van abordar les transicions de després de la Segona Guerra Mundial (els casos d’Alemanya, Itàlia i el Japó, i la situació als països col·laboracionistes, com França, Bèlgica o Holanda); les professores Claudia Jiménez i Rosa Ana Alija es van centrar en els principis dels tribunals de Nuremberg i Tòquio, els quals han marcat l’essència del dret penal internacional, i els judicis contra el nazisme; i els professors José María Faraldo i Marició Janué van abordar les transicions polítiques als països de l’Europa de l’Est posteriors a la caiguda del Mur de Berlín, marcades en aquest cas per la consolidació de la democràcia, l’assumpció de l’economia capitalista i la integració europea.
En aquesta primera part del Col·loqui també es va tractar el sistema internacional postguerra freda, a càrrec del professor Rafael Grasa; l’actual funcionament de la Cort Penal Internacional, per part del fiscal Fabricio Guariglia; els tribunals internacionals per a l’antiga Iugoslàvia i Ruanda, per part de l’expert en dret criminal John Philpot; la justícia universal des dels tribunals espanyols, amb el professor Manuel Ollé; i els tribunals internacionals d’opinió, amb el professor Antoni Pigrau.
Les Comissions de la Veritat
La segona part del Col·loqui va estar centrada en l’anàlisi de les Comissions de la Veritat com a mecanisme de justícia transicional: la seva capacitat per transformar un conflicte, esclarir els fets, reconèixer responsabilitats i treballar en favor del perdó i la reconciliació. “Les Comissions de la Veritat tenen unes expectatives molt altes i sovint generen frustració”, van defensar tant el director de l’Institute for Integrated Transitions, Mark Freeman, com el director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Soria, que va centrar-se en el cas de Sud-àfrica. Per la seva banda, el periodista tunisià i membre de la Comissió de la Veritat i Dignitat de Tunísia, Seif Soudani, va analitzar la transició democràtica tunisiana.
El Col·loqui també va centrar-se en els processos de justícia, preservació de la memòria i la reparació de les víctimes al País Basc i Colòmbia amb les ponències d’Aintzane Ezenarro, directora de l’Institut de la Memòria del País Basc i María Camila Moreno, de l’International Center for Transitional Justice, les quals van posar l’accent en la necessitat d’”abordar la memòria des d’una mirada crítica del passat” i en el fet que “la memòria no correspon només a les víctimes del conflicte, sinó al conjunt de la societat” .
Memòria i justícia a Catalunya i Espanya
Per últim, el Col·loqui va tractar la transició democràtica a Espanya i Catalunya amb el professor Borja de Riquer, l’actuació de la justícia argentina en relació als crims del franquisme, amb la professora Anna Messuti, i la possibilitat d’instaurar una Comissió de la Veritat sobre els crims de la guerra civil i el franquisme, amb una taula rodona en que van participar els advocats Antoni Cruanyes i Magda Oranich, i els professors Josep Maria Solé i Sabaté i Assumpció Malgosa.
El professor Borja de Riquer va ser molt crític amb les polítiques públiques de memòria a nivell d’estat: “En un estat democràtic cal una política sobre la difusió del passat, perquè no s’ignorin les injustícies anteriors. I el balanç de les polítiques públiques espanyoles de memòria és censurable, a excepció de Catalunya”. En aquest sentit, De Riquer va lloar la tasca que porta a terme el Memorial Democràtic.
De Riquer va defensar “la necessitat política de crear una Comissió de la Veritat a Catalunya”, tal com també van fer la resta de ponents. “Tothom qui hagi lluitat per la llibertat i la democràcia té dret a la memòria”, va assegurar Josep Maria Solé i Sabaté. “L’única opció de futur és conèixer què va passar i refer tots els epidodis de forma rigorosa”, va manifestar Assumpció Malgosa. Per la seva banda, Josep Cruanyes va explicar que una Comissió de la Veritat a Catalunya “és especialment necessària tenint en compte com s’ha fet la transició espanyola”, i Magda Oranich va recordar que “hi ha moltes formes de reparar les famílies dels represaliats del franquisme en una societat que vol ser justa”.
El Col·loqui el va clausurar el director general de Relacions Institucionals, Miquel Puig, que va expressar el “ple compromís del Govern de la Generalitat amb els principis de veritat, justícia i reparació de les víctimes”.