Wilfried Lemke, assessor especial de l’oficina de l’ONU sobre l’Esport per al Desenvolupament i la Pau
L’Oficina de l’ONU sobre l’Esport per al Desenvolupament i la Pau (UNOSDP per les sigles en anglès) treballa des de fa anys per promoure els valors positius de l’esport i contribuir a la resolució de conflictes a partir de l’activitat esportiva. Actualment desenvolupa projectes per afavorir el diàleg i la reconciliació entre parts en conflicte arreu del món, des de l’Orient Mitjà fins a les dues Corees. D’aquestes iniciatives i del potencial de l’esport com a constructor de pau en parlem amb el màxim responsable de l’UNOSDP, Wilfried Lemke.
De quina manera pot contribuir l’esport a promoure la pau i el desenvolupament?
De moltes maneres, però m’agradaria destacar tres aspectes clau. En primer lloc, pel seu abast i popularitat a nivell global, l’esport té una capacitat inigualable de mobilitzar, d’unir i d’inspirar; és una eina econòmica, flexible i poderosa per promoure objectius de pau i desenvolupament. En segon lloc, l’esport inculca valors positius per al desenvolupament personal i social. Es basa en uns valors, com el treball en equip, el respecte, el joc net i el lideratge, que estimulen el desenvolupament sostenible i positiu de les societats. I en tercer lloc, l’esport promou els ideals de pau, solidaritat i amistat. Unint les persones, independentment dels seus orígens i procedències, crea forts vincles, genera cohesió social i facilita l’entesa mútua i el diàleg. Proporciona habilitats que després es poden aplicar a altres àrees socials per impulsar accions positives.
Quins projectes porta a terme l’oficina de Nacions Unides (UNOSDP) en favor de la pau i la resolució de conflictes?
Des de fa temps, l’Oficina utilitza el poder de l’esport per unir les persones i dóna suport a l’esport per a iniciatives de pau, des de grans esdeveniments esportius fins l’esport de base. Juntament amb el Comitè Olímpic Internacional (COI), des de 1993, les Nacions Unides insten els seus Estats membres a respectar la treva olímpica, una antiga tradició que es remunta a la Grècia del segle IX a. C., instaurada per proporcionar el lliure trànsit d’atletes, famílies i pelegrins que viatjaven als Jocs Olímpics. Durant els Jocs i els set dies abans i després, els països participants acordaven cessar tots els conflictes sota l’esperit de la cooperació pacífica.
L’any passat, seguint aquesta tradició, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar per consens la resolució relativa a l’última edició de la treva olímpica. 180 Estats membres van acordar respectar la treva olímpica durant un període de 45 dies a partir de la cerimònia inaugural dels Jocs de Río 2016 i fins a la cerimònia de cloenda dels Paralímpics.
A nivell de base, el 2012 l’UNOSDP va engegar el Programa de Lideratge Juvenil amb l’objectiu de contribuir a la construcció d’un món millor i més pacífic mitjançant el desenvolupament de lideratges juvenils i models de conducta a través de l’esport. Per exemple, l’Oficina impulsa el diàleg entre les parts en conflicte, com en el cas de les dues Corees. El 2014 vam convidar joves i oficials de les dues Corees a Gwangju (Corea del Sud) i al campament juvenil Imagine PEACE, a Olímpia, Grècia. L’experiència va donar als joves l’oportunitat de reflexionar sobre el valor de l’esport i la pau. Fruit dels esforços de l’UNOSDP, es va reconèixer el poder de l’esport per unir les persones, generar confiança i proporcionar una plataforma de comunicació a les dues Corees.
L’esport té una capacitat inigualable de mobilitzar, d’unir i d’inspirar
L’UNOSDP treballa d’alguna manera en els conflictes actuals, per exemple a Síria i a l’Orient Mijtà?
L’Oficina ha jugat un paper actiu en el foment de solucions pacífiques per als conflictes de l’Orient Mitjà. Projectes com l’ampliació d’un edifici per un pavelló esportiu cobert, realitzat a Palestina, tenen per objectiu empoderar als nens refugiats i proporcionar entorns segurs en els quals els joves puguin practicar esports. Amb el mateix objectiu, recentment hem donat suport al projecte “Esport per a la resiliència”, de l’agència de l’ONU per als refugiats de Palestina, i al Centre Esportiu Femení Diyar, que proporciona a dones palestines les competències i la formació necessàries per entrar al mercat laboral. La construcció d’aquest centre contribueix de manera significativa a potenciar les infraestructures esportives, els recursos humans i els programes socials a Palestina.
Finalment, el passat mes de febrer vam acollir tres joves refugiats de Síria en el nostre Programa de Lideratge Juvenil que va tenir lloc a Hamburg. A més d’empoderar a persones desplaçades i de proporcionar-los competències sostenibles per al seu futur, el nostre objectiu era incloure’ls en un programa segur i adequat i fomentar la seva integració en les societats receptores.
Des del seu nomenament com a assessor especial de les Nacions Unides el 2008, quins han estat els principals èxits de l’UNOSDP?
L’aprovació de nombroses resolucions de l’Assemblea General relatives a l’esport per al desenvolupament i la pau i el reconeixement del poder de l’esport com a important facilitador del desenvolupament sostenible a l’Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030. A més, des del 2008, he establert cinc prioritats: la resolució de conflictes, la igualtat de gènere, el desenvolupament de l’Àfrica, la inclusió de persones amb discapacitats i el desenvolupament juvenil. En relació amb aquestes àrees, un gran èxit ha estat el Programa de Lideratge Juvenil que abans comentava. S’han organitzat ja vint campaments a quatre continents, amb més de 600 participants – 25 dels quals amb discapacitats- i aprofita el poder de l’esport d’una manera concreta i pràctica. També estic molt satisfet d’haver establert i reforçat moltes col·laboracions entre les Nacions Unides i diverses organitzacions esportives, com el COI, el Comitè Paralímpic Internacional i nombroses federacions internacionals, que donen suport a la nostra feina en favor de l’esport per al desenvolupament i la pau.
Quins avenços s’han produït pel què fa a la implementació de polítiques dirigides a aquesta temàtica?
Les recomanacions polítiques als Governs relatives a l’esport per al desenvolupament i la pau s’estan implementant tots els dies, a tot el món. A més del reconeixement del paper de l’esport com a important eina per al desenvolupament i la pau en l’Agenda 2030 i en les resolucions de l’Assemblea General de l’ONU, un avenç important és la resolució sobre la treva olímpica i el treball del Grup Internacional de l’Esport pel Desenvolupament i la Pau.
D’altra banda, el setembre de 2015, nombrosos Estats membres van presentar declaracions relatives als esports al Consell de Drets Humans i també es va presentar l’informe La promoció dels drets humans a través de l’esport i l’ideal olímpic, que inclou un conjunt de recomanacions relatives a la legislació nacional i a l’execució pràctica, suport a programes, lluita contra la discriminació i altres pràctiques perjudicials o injustes en l’esport, mitjans de comunicació i educació.
Impulsem el diàleg entre les parts en conflicte, com en el cas de les dues Corees
També és interessant destacar la iniciativa de Corea del Sud “Table Tennis for NepALL”, un projecte de tres anys de tennis de taula per a persones discapacitades al Nepal. De manera similar, altres Estats membres han contribuït a la implementació de polítiques. Per exemple, la Federació Russa i la República de Sud-àfrica en esport i pau; el Regne Unit en esport i joventut i infantesa; Noruega en esport i gènere, i la Xina en esport i persones amb discapacitats.
Quina serà l’aportació de l’UNOSPD a la nova agenda relativa als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)?
L’Oficina utilitza el potencial de l’esport com a punt d’entrada al sistema de les Nacions Unides. Això inclou elaborar informació relativa a la contribució de l’esport als ODS, ja sigui al nostre web com amb l’informe del Secretari General de l’ONU sobre Esport per al Desenvolupament i la Pau, que es presentarà a l’Assemblea General el proper mes d’octubre. Les consultes, informes i altres activitats de l’UNOSDP serviran per tal de donar suport i facilitar la implementació de l’Agenda 2030 a través de l’esport, i amb la voluntat de maximitzar la contribució que l’esport pot aportar als ODS.
Per exemple, l’esport aborda l’”Objectiu 1: posar fi a la pobresa”, ensenyant i practicant competències socials i d’ocupació que puguin conduir a la millora en el benestar, la participació econòmica, la productivitat i la resiliència. A més, l’activitat física i l’esport són elements clau per mantenir un estil de vida actiu i per al benestar mental. Poden contribuir a la prevenció de riscos com els relatius a malalties no transmissibles i servir com eines per a l’educació sobre sexualitat, reproducció i altres temes relacionats amb la salut (“Objectiu 3: bona salut i benestar”). I, a través del nostre Programa de Lideratge Juvenil, també promovem els ODS d’igualtat de gènere, educació de qualitat, reducció de les desigualtats i societats inclusives.
A molts països, l’esport està considerat una activitat principalment masculina. Hem vist que una de les seves publicacions (el còmic Score the Goals) hi ha un equip de futbol masculí, però cap dona esportista. No creu que això contribueix a reforçar la imatge masculina que s’associa amb l’esport?
Molts països afronten la desigualtat de gènere, i no només en l’esport. Com he dit abans, una de les meves prioritats és utilitzar l’esport per trencar aquesta fractura i promoure la igualtat de gènere.
El còmic que vam publicar fa alguns anys estava dirigit principalment a joves de 8 a 12 anys i els proporcionava una manera divertida i interactiva d’entendre, familiaritzar-se i reflexionar sobre els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, mentre els convidava a actuar a través de diverses activitats explicades en la guia educativa adjunta. Si bé és cert que la història tractava sobre un equip de futbol masculí, hi havia també protagonistes femenines, com el personatge de la capitana del vaixell, que feia canviar la percepció estereotipada d’alguns dels altres personatges masculins. Aquest era un dels principals missatges de la història.
Les estrelles de l’esport –i en especial els jugadors de futbol– constitueixen, sovint, models de conducta no només per als nens, sinó també per a les nenes i poden ser de gran valor per a les Nacions Unides i els seus socis a l’hora de difondre missatges importants.
L’esport representa valors humans com el respecte per l’oponent, l’acceptació de les regles i el joc net
L’esport s’associa sovint amb la competitivitat i, lamentablement, hi ha molts exemples d’episodis de violència en esdeveniments esportius. Com es pot lluitar contra aquest tipus de violència?
L’esport té un poder únic per atreure, mobilitzar i inspirar. No hem d’oblidar que, per la seva pròpia naturalesa, l’esport és participació; és inclusió i treball en equip; representa valors humans com el respecte per l’oponent, l’acceptació de les regles i el joc net. L’esport és una poderosa eina per promoure els ideals de pau, fraternitat, solidaritat, noviolència, tolerància i justícia.
Per exemple, l’UNOSDP va prendre part en el torneig de futbol Four Countries 4 Peace (Quatre països per la pau), celebrat el 2011 amb l’objectiu de promoure la reconciliació i el diàleg entre joves de Burundi, la República Democràtica del Congo, Ruanda i Uganda. L’equip tenia el mateix nombre de noies i de nois, però només les noies podien marcar gols. No hi havia àrbitre, per la qual cosa els jugadors havien de resoldre entre ells qualsevol possible discrepància. Jugant junts, aquests joves estaven aprenent, sense adonar-se’n, els valors universals del respecte, la tolerància i el joc net.
Quins són els reptes per a l’UNOSDP en els propers anys?
Després dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, el món centra ara la seva atenció en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En els propers quinze anys continuarem avançant en el desenvolupament global, aportant la nostra ajuda en favor de la consecució dels d’aquests objectius. El meu equip i jo farem tot el possible perquè l’esport continuï jugant un paper fonamental en l’empoderament de les dones i dels joves, a nivell individual i de comunitats, i en aconseguir els objectius de salut, educació, desenvolupament i pau.
Photography : UN Photo/Mark Garten
© Generalitat de Catalunya