La història del pacifisme i la noviolència té unes arrels profundes a Catalunya i és potser per aquesta experiència com a societat que actualment ens trobem en un camí de resistència pacífica i noviolenta cap a la República catalana. Segons Botey1, des del final de la Guerra Civil, Catalunya ha vist néixer amb freqüència grups sobre pau o contra el militarisme, tals com mili KK, Ganva-Gamba (Grup Acció No-Violent Antimilitarista i Grup Antimilitarista de Barcelona), el 1978; la campanya pel «no» al referèndum d’entrada a la OTAN el 1986; o la Plataforma Aturem la Guerra, des de 2002).
Aquesta tradició pacifista ha provocat que el sentiment al voltant de la pau a Catalunya estigui molt arrelat a la societat, probablement més que en cap altre lloc de l’Estat espanyol. Els cinc graons bàsics de l’acció noviolenta (Olivella2, Xirinacs3) -el diàleg, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació d’alternatives- ens serveixen per intentar ordenar el camí de la mobilització pacífica més recent en relació a l’independentisme.
Ja l’any 2009, davant la reiterada negativa de l’estat espanyol a pactar un referèndum d’autodeterminació, es va organitzar a Arenys de Munt la primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya, on el «Sí» es va imposar amb un 96,2% sobre un 41% de la participació. La societat civil, al costat d’entitats com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, s’organitzà i començà a crear alternatives, amb consultes populars sobre la independència de Catalunya arreu del territori. Més tard, el 9 de novembre de 2014, el govern català, amb majoria independentista al Parlament de Catalunya, realitzà la consulta sobre la independència. Finalment, el passat 1 d’octubre de 2017 va tenir lloc el referèndum per la independència. El referèndum, prohibit pel govern espanyol, va ser un acte de desobediència civil i no cooperació. Aconseguir portar-lo a terme va resultar ser una obra d’enginyeria noviolenta, ja que les urnes i les paperetes van ser perseguides i amagades per tot el país (Vicens i Tedó,4).
Dos dies abans de l’1 d’octubre, els ciutadans preocupats per no poder exercir un dels seus drets fonamentals, el dret a vot, es van autoorganitzar i van esdevenir un moviment assembleari, organitzat per col·legis, i més tard, per barris, a través dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR). Més tard, la potència de tenir tantes persones organitzades per barris es va voler mantenir, per a la futura República, i actualment, la majoria de CDR continuen reunint-se i han esdevingut Comitès de Defensa de la República. Aquest moviment es basa en el funcionament assembleari amb tots els avantatges i inconvenients que això comporta, i s’organitza en assemblees territorials, de barris fins a comarques, i també nacional. Es tracta d’un col·lectiu plural, amb persones de diferents edats i procedències, però amb una característica en comú: ganes i força per treballar per la implementació de la República, des de la noviolència.
Els CDR són col·lectius plurals amb una característica comuna: ganes i força per treballar per la implementació de la República des de la noviolència
El dia 1 d’octubre van fer la volta al món les imatges de les persones autoorganitzades, davant dels col·legis electorals, desobeint i no cooperant, de manera pacífica i organitzada, però insubmisa a les lleis de prohibició de la votació, i entomant els cops de porra de la policia espanyola. El poble pacifista i noviolent de Catalunya s’alçava i es donava a conèixer a tot el món, així com també la dura repressió de l’estat espanyol i la seva prohibició d’un dels drets fonamentals, el dret a vot.
De fet, a partir de l’1 d’octubre, l’estat espanyol intensificà la repressió i començaren les primeres amenaces, detencions i accions violentes. Per aquest motiu, una de les preocupacions més grans de les persones noviolentes era, en aquells moments, que el conflicte esdevingués violent i que la violència exercida pel govern espanyol pogués generar més violència com a resposta. Així doncs, el 17 d’octubre va néixer En Peu de Pau, una iniciativa social per estendre i enxarxar la resistència pacífica i noviolenta en defensa de les llibertats. Fruit d’una reflexió compartida sobre els fets ocorreguts l’octubre del 2017, persones i col·lectius de diferents sensibilitats es van trobar per abordar l’extensió i socialització de les legítimes accions socials i cíviques, de caràcter pacífic i noviolent, que van caracteritzar les mobilitzacions de defensa de drets i llibertats fonamentals i les respostes davant la deriva repressiva de l’estat. Precisament per això, En Peu de Pau considerà clau mantenir, reforçar i ampliar aquesta cultura de mobilitzacions ciutadanes estrictament noviolentes en el present i el futur.
En Peu de Pau té tres objectius fonamentals: a) impulsar un marc plural de coordinació i de creació de xarxes per mantenir el caràcter noviolent de les mobilitzacions i respostes ciutadanes; b) consolidar i estendre les pràctiques de resposta civil pacífiques i noviolentes, davant la retallada de drets i llibertats ciutadanes; c) articular equips socials actius, en el marc de futures mobilitzacions, que ofereixin coordinadament un aixopluc de seguretat, calma i tranquil·litat i mantinguin el caràcter noviolent, a partir de qui ja hi està treballant.
En Peu de Pau sorgeix a partir de persones i col·lectius de diferents sensibilitats amb l’objectiu d’estendre i enxarxar la resistència pacífica i noviolenta
En Peu de Pau, des del seu naixement, intenta cobrir quatre necessitats complementàries, sumant el que ja estaven fent diversos moviments i persones. En primer lloc, generar un espai de coordinació i de generació de discurs comú sobre la resposta pacífica i noviolenta, des de l’autoritat moral dels qui hi han treballat a fons i també dels actors que estan jugant un rol central en les mobilitzacions. En segon lloc, fer que també esdevingui un espai de coordinació operativa dels diferents col·lectius que poden contribuir a una millor organització i a mantenir el to noviolent en aquestes mobilitzacions. En tercer lloc, posar a disposició de tothom les accions de formació i els recursos sobre acció pacífica i noviolenta. Per últim, establir una acció de comunicació que difongui a la ciutadania tot el relacionat amb les tres anteriors. Un dels resultats més palpables d’aquests moviment es pot trobar en els 7 decàlegs. D’aquesta manera, En Peu de Pau, està exercint un paper fonamental per a la persistència del pacifisme i la noviolència en el camí cap a la República catalana.
Actualment, hi ha moltes altres iniciatives pacífiques i noviolentes creant alternatives, moviments per la nova República que comencen a aflorar. No sabem què succeirà amb totes elles, però cada dia que passa apareix una idea nova, un grup de persones nou que proposa i que crea eines per la creació de la nova República des de la noviolència. Aquesta creativitat, eina clau de l’estratègia noviolenta, es visualitza clarament amb moviments i propostes molt presents a les xarxes socials, com per exemple Poesia per la República, Cafès per la República, Universitats per la República, Omplim Brussel·les, Salvem TV3, Raons per la República, Teresines per la República, Empaperem o Col·lectiu Emma.
1. Botey, J. 2011. La tradición de la noviolencia en Catalunya. Article publicat a la revista Per la Pau de l’ICIP (Número 7, març 2011).
2. Olivella, M. 2016. Alliberem-nos de la violència i la passivitat. Guia d’estratègia i acció noviolentes.
3. Xirinacs, Ll. M. 2006. Filosofia i pràctica de la no-violència.
4. Vicens, L., Tedó, X. 2017. Operació urnes. Editorial Columna.
Fotografia: Activitat de formació d’En Peu de Pau, Barcelona, Tardor 2017: En Peu de Pau.
© Generalitat de Catalunya