Document
Compromís per actuar. Protegir els civils de l’ús d’armes explosives en zones poblades
La Xarxa Internacional d’Armes Explosives (INEW) ha publicat recentment el document A commitment to act. Protecting civilians from the use of explosive weapons in populated areas amb l’objectiu de recollir de manera sintètica les qüestions relacionades amb el patiment de la població civil en ciutats bombardejades i així contribuir al treball que es realitza per prevenir-lo. D’aquesta manera, en les 26 pàgines que conformen el fullet, s’exposen els problemes humanitaris causats per l’ús d’armes explosives en zones poblades, així com les accions que els governs poden dur a terme per tal de fer front al problema. En particular, es defensa que els Estats desenvolupin un compromís conjunt per aturar l’ús de les armes explosives en àrees poblades.
D’aquesta manera, el document explica tant els problemes humanitaris que es deriven dels bombardejos com els passos necessaris per arribar a una solució. Així, es divideix en dues parts: la primera part ofereix una visió general de l’ús d’aquestes armes, fent referència al concepte d’arma explosiva i de risc de dany, i argumentant el fracàs de la responsabilitat per part dels Estats.
La segona part és una secció més detallada on s’ofereixen estadístiques d’impacte directe sobre el problema humanitari que suposen les armes explosives. Alhora, es realitzen diferents consideracions legals i polítiques. En aquest sentit, INEW pretén centrar els esforços en l’assoliment d’un compromís polític per tal de reduir els danys a la població civil per l’ús d’armes explosives. Per aquest motiu, s’emfatitza la urgència d’aturar els bombardejos en zones poblades, així com la necessitat de revisar les polítiques i pràctiques nacionals per dur a terme canvis que enforteixin la protecció dels civils. Així mateix, es defensa la importància d’una recopilació extensa de dades sobre l’impacte de les armes explosives, així com un reconeixement a curt i llarg termini dels drets i les necessitats dels supervivents, dels familiars de les persones mortes o ferides i de la comunitat afectada en general.
Amb anterioritat, INEW havia publicat The impact of explosive weapons in populated areas, un vídeo de curta durada que resumeix, en veu de diferents experts d’organismes no governamentals, l’impacte humanitari dels bombardejos i el treball que INEW duu a terme per donar resposta a aquesta problemàtica.
Llibre
Protegint els civils dels efectes de les armes explosives, de Maya Brehm
Maya Brehm, investigadora de Dret Internacional Humanitari de l’Acadèmica de Ginebra, va dirigir el 2012 un projecte de recerca amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Investigació sobre el Desarmament (UNIDIR) que es recull en el llibre Protecting civilians from the effects of explosive weapons. L’estudi analitza com les armes explosives es regulen en la política i les lleis internacionals: quines restriccions existeixen al respecte i com la població civil és protegida contra els seus efectes.
El llibre es compon de quatre capítols: en el primer d’ells, es realitza un recorregut contextual entorn al concepte d’arma explosiva. En el segon capítol s’analitza la regulació normativa a través dels textos normatius vigents en matèria de control d’armes, de l’aplicació de la llei i dels drets humans, de la protecció de civils i de la seguretat i el terrorisme. En el tercer capítol és on s’exposa la concreció i l’abast del problema, manifestant que l’ús d’armes explosives és generalment incompatible amb un context de compliment de llei i, per tant, es denuncia el creuament sistemàtic de límits que atempta contra els drets humans.
En el quart i darrer capítol, l’autora recomana a mode de conclusió la descripció sistemàtica del mal humanitari, així com l’avaluació detallada tant del risc de danys com de les mesures adoptades per reduir aquest risc.
El llibre manifesta que el discurs jurídic i polític dominant no aconsegueix articular el greu risc de dany associat amb l’ús d’armes explosives en zones poblades d’una manera que protegeixi adequadament als civils. Així, l’autora emfatitza la necessitat de promoure reglaments específics que realment garanteixin la protecció dels civils i disminueixin els danys.
Document
Reunió d’experts. Armes explosives en àrees poblades. Aspectes humanitaris, legals, tècnics i militars.
El Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC) ha defensat l’abandonament de l’ús d’armes explosives amb efectes sobre les zones densament poblades a causa de l’alta probabilitat de conseqüències indiscriminades que poden tenir. El febrer de l’any passat, per exemple, l’ICRC va convocar una reunió d’experts de dos dies sobre el tema. La trobada va tenir lloc a Suïssa i es van reunir experts governamentals de disset països, representants d’organismes de les Nacions Unides i d’organitzacions no governamentals.
Les idees més importants exposades pels oradors i els participants de la reunió, així com les conclusions principals, s’han recollit en l’informe Explosive weapons in populated areas. Humanitarian, legal, technical and military aspects. Aquest document es divideix en tres seccions. La primera secció presenta, a mode d’introducció, els punts claus tractats la reunió. La segona secció contextualitza el problema i explica el fons de la qüestió sobre les armes explosives en zones poblades des de la perspectiva de l’ICRC. El text es basa en la declaració d’Helen Durham, directora de Dret Internacional i Política de l’ICRC, en l’obertura de la reunió. L’última secció, la tercera, resumeix les presentacions i les discussions desenvolupades en la reunió. S’estructura al voltant de quatre sessions que van abordar les consideracions humanitàries, legals, tècniques i militars derivades de la utilització d’armes explosives en zones poblades.
Pel·lícula
I know I’m not alone, de Michael Franti
Michael Franti és un músic i un poeta conegut per participar en diferents projectes d’èmfasi polític i de justícia social. La pel·lícula documental I know I’m not alone, nom que prové d’una cançó del propi artista i director, va sorgir de la frustració de Michael Franti en veure les notícies i escoltar diferents polítics i experts explicant el cost polític i econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà, sense esmentar-ne el cost humà. És per aquest motiu que Franti viatja a l’Iraq, Palestina i l’Israel per explorar el cost humà de la guerra amb un grup d’amics, algunes càmeres de vídeo i la seva guitarra. L’objectiu és conèixer la guerra a través de la mirada de metges, infermers, poetes, artistes, soldats i músics. Les experiències que va viure i les històries que va escoltar es recullen en aquesta pel·lícula.
© Generalitat de Catalunya