Malgrat els recents esforços per posar distància política entre ells, els Estats Units i Alemanya continuen tenint moltes coses en comú. Per exemple, el desembre passat tots dos van posar en marxa els seus primers plans d’acció nacionals (PAN) sobre empreses i drets humans, fet que els convertia en el dotzè i tretzè país en fer-ho des de la publicació del primer pla d’acció, el 2013. El Regne Unit, els Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Suècia, Itàlia, Colòmbia i Suïssa figuren entre els Estats que també han publicat els seus plans. Segons les Nacions Unides, actualment hi ha en marxa el desenvolupament de plans d’acció per part dels governs de vint països més arreu del món, a l’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i Europa1. Aquest impuls s’ha produït arran de les crides efectuades per diversos organismes, entre els quals el Consell de Drets Humans de l’ONU (2014), el Consell d’Europa (2014) i la Unió Europea (2011).
Tots els plans d’acció nacionals publicats prenen com a punt de partida els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans (UNGP, per les seves sigles en anglès), juntament amb altres normes que comprenen una dimensió empresarial i de drets humans, com les Línies Directrius de l’OCDE per a Empreses Multinacionals i les obligacions dels Estats derivades de convencions internacionals de drets humans. En cadascun dels casos, el PAN afirma el compromís del Govern amb les tres normes fonamentals: que els Estats tenen el deure de protegir les persones contra la vulneració dels drets humans en l’àmbit de les empreses; que les empreses han de respectar els drets humans; i que les víctimes han de poder obtenir reparacions accessibles i eficaces. Seguidament, cada PAN enumera, de forma més o menys sistemàtica, les polítiques i mesures institucionals que ja són vigents o que estan en projecte, a nivell nacional, per donar compliment a aquests compromisos sobre drets humans i empreses.
L’impuls en la implementació dels principis sobre empreses i drets humans a nivell nacional, encara que lluny de ser universal, pot considerar-se un èxit
Més enllà d’aquest nucli comú, els PAN varien considerablement. Per exemple, en relació als Principis Rectors de les Nacions Unides que escullen per abordar l’àmbit del “Pilar I”, el deure dels Estats de protegir les persones contra els abusos empresarials, la majoria dels PAN tracten d’alguna manera el tema de la contractació pública (UNGP 6), mentre que pocs parlen de la privatització dels serveis públics (UNGP 5). A més, com és natural, els contextos locals determinen els temes que prioritza cada pla d’acció nacional. El d’Itàlia, per exemple, aborda els contractes laborals irregulars i l’explotació al sector agrícola, mentre que el de Colòmbia examina els desafiaments específics d’un entorn de transició postconflicte.
Una altra diferència important entre països rau en la manera en què els governs arriben al “producte acabat”. En alguns casos (per exemple a Xile, Alemanya i Escòcia) s’ha encarregat a organismes independents la realització d’estudis de base que examinin sistemàticament, i des d’una posició de neutralitat, fins a quin punt les lleis i polítiques d’un país estan d’acord amb els UNGP. En d’altres, s’han dut a terme tallers o entrevistes amb actors seleccionats d’empreses i de la societat civil i amb experts a fi de recopilar informació i conèixer les seves idees (Noruega, Països Baixos, Regne Unit, Irlanda). D’altres, han sol·licitat formalment la contribució d’organismes preexistents amb competències pertinents i en què participen actors de múltiples àmbits. El Govern francès, per exemple, ha sol·licitat recomanacions a la Plataforma per a la Responsabilitat Social Empresarial (RSE). A més, diversos Governs han establert comitès interdepartamentals com una forma de promoure la implicació institucional de tot el Govern al PAN i no només del ministeri encarregat de dirigir el procés.
Pocs anys després de l’aparició dels Principis Rectors de les Nacions Unides, aquest impuls en la implementació a nivell nacional, encara que estigui lluny de ser universal, pot considerar-se un èxit, tant respecte al marc “Protegir, Respetar i Reparar” com pel què fa al PAN com a nova modalitat de governança dels drets humans. Al cap i a la fi, els tractats de drets humans com la Convenció Internacional sobre Drets Civils i Polítics i la Convenció Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals van tardar deu anys a obtenir prou ratificacions per entrar en vigor. D’altra banda, els esforços dels Estats per supervisar i informar sobre la implementació d’aquests instruments van, en molts casos, molt per darrere.
Els PAN permeten establir un diàleg obert i dinàmic entre els múltiples actors implicats
Una de les principals virtuts dels UNGP i dels PAN és que redueixen les “barreres d’entrada” al terreny de les empreses i els drets humans: permeten als governs posar en marxa la incorporació dels UNGP a les lleis, polítiques i programes corresponents sense impediments generats per les expectatives que tots els aspectes s’han de complir per endavant. Una altra de les seves virtuts és que els processos dels PAN permeten establir, des del principi, un diàleg obert i dinàmic entre els múltiples actors implicats com a forma de rendició de comptes i com a catalitzador de la implementació, mentre que en el context de processos més formals de supervisió dels drets humans, la implicació dels actors de la societat civil ha requerit anys, de vegades fins i tot dècades.
Tanmateix, des d’un altre punt de vista, la flexibilitat inherent a l’enfocament dels PAN és també una debilitat. Fins ara, pocs plans s’han traduït en compromisos legislatius. Respecte a la diligència deguda en matèria de drets humans de les empreses -el tema central dels UNGP-, per exemple, la majoria opten per fomentar la sensibilització, les eines i el desenvolupament de capacitat abans que establir noves obligacions per a les empreses. De fet, alguns PAN sembla que evitin promoure noves iniciatives i prefereixin reflexionar sobre accions anteriors que poden vincular-se a posteriori als UNGP, més que formular un programa d’implementació proactiu. De la mateixa manera s’ha omès, gairebé per complet, un compromís real amb alguns temes importants, com la millora de l’accés a les reparacions legals de les víctimes.
Aquestes deficiències són motiu de preocupació, però, justifiquen l’abandonament dels UNGP i els PAN? Amb la perspectiva d’un tractat comercial i de drets humans a l’horitzó, alguns poden sentir-se temptats d’arribar a aquesta conclusió.
Aquí, en canvi, suggerim que aquesta valoració és prematura. Si bé el seu impacte no ha estat òptim, els PAN ja han obtingut resultats significatius en comparació amb l’historial d’esforços estatals d’implementació de drets humans mitjançant els instruments vinculants esmentats anteriorment.
Si bé el seu impacte no ha estat òptim, els PAN ja han obtingut resultats significatius en comparació amb l’historial d’esforços estatals d’implementació de drets humans
Les deficiències actuals dels plans d’acció nacional fan necessari redoblar la pressió per exigir que s’enforteixin en els països on ja s’han desenvolupat, i per dur a terme intervencions primerenques i estratègiques per definir anticipadament uns paràmetres mínims acceptables en relació amb el seu procés i contingut en els països en què el projecte encara no s’ha iniciat.
Mereix també un examen més a fons la possibilitat d’establir un diàleg o un mecanisme d’examen entre iguals sobre drets humans i empreses, entre els Estats, però que impliqui activament els actors involucrats, a nivell regional o internacional. Els estudis deliberatius i de governança transnacional indiquen que fomentant l’intercanvi i l’avaluació de la informació entre els Estats, per exemple, sobre la base d’un marc comú, amb els mateixos indicadors i aprofitant la dinàmica competitiva, aquests processos tenen el potencial de promoure la convergència en les pràctiques nacionals. Aquesta convergència pot fins i tot produir-se en els àmbits en els quals hi ha manca de consens sobre la necessitat d’establir obligacions legals o sobre quin hauria de ser el seu contingut, i en els casos en què les solucions universalment aplicables a problemes complexos són difícils de trobar.
És interessant assenyalar que el Consell d’Europa, a través d’una recomanació aprovada el 2016 que demana l’intercanvi d’informació per part dels Estats sobre els PAN, ha proporcionat una finestra d’oportunitat per al llançament d’aquest procés a l’escenari europeu2. En un context polític regional en el qual els drets humans estan cada vegada més amenaçats i en el que les oportunitats d’obrir nous enfocaments i involucrar nous actors en el suport als drets humans semblen ser escasses, aquesta finestra s’hauria d’aprofitar.
1. Més informació aquí
2. Més informació aquí
Fotografia (CC) : Foreign and Commonwealth Office
© Generalitat de Catalunya