En profunditat

Introducció

11-S: una visió retrospectiva

Eugènia Riera i Léonie van Tongeren
Institut Català Internacional per la Pau
Eugènia Riera i Léonie van Tongeren

Eugènia Riera i Léonie van Tongeren

Aquest mes de setembre marca el desè aniversari dels atacs terroristes a Nova York, Shanksville i Washington, un bon moment per mirar enrere. A més d'honrar les víctimes d'aquests atacs i recordar no només l'horror, sinó també els heroics sacrificis d'aquells dies, és important contextualitzar els atacs per fer-se una idea de l'impacte que van tenir i dels desafiaments als quals encara ens enfrontem.

Malgrat la gran atenció i els enormes recursos econòmics que s'han dedicat als programes de lluita antiterrorista en els últims deu anys, encara queden moltes qüestions per resoldre, com ara les actuals amenaces terroristes, l'ús de la tortura en la guerra contra el terrorisme, l'augment del sentiment anti-musulmà a Occident, les repercussions del compartir informació sobre els drets i llibertats fonamentals de les persones, així com els problemes que pateixen ara mateix països com l'Iraq, l'Afganistan o Pakistan, per esmentar-ne només algunes. Els crítics s'afanyen a assenyalar la ineficàcia de les eines de lluita contra el terrorisme, al mateix temps que s'argumenta que no s'està fent prou i sorgeixen controvèrsies arrel de les enormes quantitats de diners invertits en els programes de lluita contra el terrorisme. Per exemple, recentment, s'han presentat queixes a Brussel·les relacionades amb l'augment del finançament europeu (que s'ha multiplicat per vint en els darrers deu anys) als programes de lluita contra el terrorisme, en un moment en que les retallades als  pressupostos nacionals han crescut considerablement.

Aquesta edició de la revista Per la Pau reuneix diversos articles que tracten qüestions fonamentals relacionades amb aquest tema. El primer, escrit per Rafael Grasa, analitza  l'evolució de la lluita contra el terrorisme en l'última dècada, els grans canvis esdevinguts i els problemes que encara queden per resoldre. Després, Judith Renner i Alexander Spencer dediquen la seva atenció a Estats Units i fan una comparació entre les estratègies de seguretat de les administracions Bush i Obama en relació amb els talibans. Per la seva banda, Alicia Sorroza compara les mesures antiterroristes adoptades als Estats Units amb les mesures similars adoptades per la UE després dels atacs de l'11 de setembre del 2001. Aquests diferents enfocaments han tingut repercussions en la relació transatlàntica i en el paper de la OTAN, la qual, en resposta als atacs, va invocar per primera vegada en la història l'article 5: la clàusula de defensa col·lectiva. En aquest sentit, Pere Ortega comenta les conseqüències que van tenir els atacs sobre l'estratègia de seguretat de l'organització. Ricard González, per la seva banda, es concentra en el teatre d'operacions de la guerra contra el terrorisme a l'Afganistan i Pakistan, i reflexiona sobre les possibles estratègies de sortida d'aquests dos països. Finalment, dues contribucions analitzen la difícil relació entre llibertat i seguretat, una qüestió que segueix sent actual deu anys després dels atacs: Jaume Saura es fixa en la situació a Espanya i Esteban Beltrán adopta un enfocament més internacional.

D'altres seccions dediquen una especial atenció als atacs de setembre del 2001. Així, el Per saber-ne més proporciona una bibliografia útil per aprofundir sobre aquest tema, i Javier Rupérez a l'Entrevista parla de la seva experiència com a director executiu del Comitè contra el Terrorisme del Consell de Seguretat de Nacions Unides.

En aquest número abordem també altres temes importants de pau i seguretat. En la secció Tribuna, el lector trobarà les reflexions de Blaise Pantel sobre la situació dels maputxes a Xile, així com dues contribucions relacionades amb el control d'armaments: la primera de Doug Weir sobre qüestions relatives a la prohibició de les municions d'urani empobrit, i la segona de Richard Moyes, que parla de com fer front als efectes de les armes explosives.