Tribuna
Com fer front als efectes de les armes explosives
Richard Moyes
L'ús d'armes explosives en zones densament poblades tendeix a causar enormes danys als individus i a les seves comunitats. Ja sigui el bombardeig del mercat a Mogadiscio, els atacs aeris contra els pobles de l'Afganistan, els cotxes bomba a l'Iraq o els nens morts a causa del foc de morter a Gaza, la combinació de força explosiva i l'alta densitat de població produeix un patró predictible de sofriment. Aquests incidents han estat sovint considerats com una part normal, tot i que lamentable, dels conflictes i de la violència política. Una nova xarxa de ONGs, la Xarxa Internacional sobre Armes Explosives (INEW, International Network on Explosive Weapons) -fundada per Action on Armed Violence, Handicap International, Human Rights Watch, IKV Pax Christi, Medact, Norwegian People's Aid, Oxfam i Save the Children UK- creu que aquest patró pot ser modificat i que es poden evitar molts d'aquests morts i ferits.
Les armes explosives utilitzen les explosions i la fragmentació per matar i ferir persones allà on esclaten, i també per provocar danys en objectes, edificis i infraestructures. Abasten un ampli espectre d'armes, des de petites granades de mà fins a grans bombes que es deixen caure des de l'aire i múltiples sistemes de llançacoets. Malgrat aquesta diversitat en el funcionament i la mida, totes aquestes armes tenen una mateixa característica tècnica: esclaten i es fragmenten al voltant del punt de detonació.
Una pràctica comuna dels estats en relació amb aquestes armes és que tots ells les inclouen dins d'una ampla categoria: la de les armes que no utilitzen les policies de cada país. Tot i que la policia pot recórrer a la força letal de les armes de foc i altres opcions, com ara els aerosols químics, en poques ocasiones les armes explosives es consideren eines acceptables pel risc que representen per a les persones que no són objectiu de l'atac. Així, la transició d'un estat cap a l'ús d'armes explosives indica un canvi en què les 'tasques policials' adopten una orientació més agressiva, i on els espectadors seran exposats a un risc potencialment letal.
El seguiment dels mitjans de comunicació dut a terme per l'ONG britànica Action on Armed Violence ha detectat l'ús d'armes explosives en zones densament poblades a 59 països i territoris entre octubre del 2010 i maig del 2011. Dels 13.406 morts i ferits en incidents armats, aproximadament el 87% eren civils. Save the Children ha posat de relleu l'impacte especial que aquest model de violència té sobre els nens.
Més enllà d'aquestes morts i lesions directes, la destrucció d'infraestructures vitals per a la població civil, com ara l'aigua i el sanejament, els habitatges, escoles i hospitals, es tradueix en un patró de major patiment a llarg termini. El més possible és que, aleshores, les víctimes i supervivents de les armes explosives hagin de fer front a problemes a llarg termini, com discapacitat, danys psicològics, i exclusió social i econòmica.
En els incidents i atacs que tenen com a conseqüència aquest patró de danys hi participen agents estatals i no estatals; alguns d'aquest incidents formen part dels "conflictes armats" establerts, d'altres no. El secretari general de la ONU, Ban Ki-moon, ha expressat la seva creixent preocupació per aquest model de sofriment i, en el seu informe de 2010 sobre la protecció dels civils en els conflictes armats, va instar a una major cooperació dels estats perquè facin públiques les dades sobre els danys i les seves pròpies polítiques en aquest àmbit.1
En resposta a aquest patró de danys, hi ha tres vies per donar resposta que es poden treballar:
Una primera via hauria de qüestionar i plantejar dubtes sobre l'acceptabilitat de determinades armes explosives quan s'empren en zones poblades. Les armes que destaquen per la seva particular manca de precisió o l'impacte de les quals afecta una zona de gran extensió, utilitzades on se sap que hi ha una gran concentració de civils, són molt difícils de conciliar amb l'obligació moral de minimitzar els danys civils. Per exemple, Amnistia Internacional va declarar en resposta a la utilització de coets "Grad" a Misrata que "aquests coets són armes indiscriminades que no poden ser dirigides a objectius concrets; per tant el seu ús pot ser equivalent a crims de guerra".2 Amb anterioritat, Human Rights Watch ja havia insistit en els efectes indiscriminats de l'artilleria pesada en zones poblades. Aquestes tendències identificades per les organitzacions membres de INEW proporciona una oportunitat per fer preguntes sobre l'acceptabilitat d'aquests sistemes i demanar als països que utilitzen les armes explosives que en justifiquin l'ús continuat d'una manera molt més rigorosa del que han fet fins ara.
Una segona via hauria de reconèixer que quan un estat utilitza armes explosives contra la seva pròpia població, és un indicador que algun tipus de crisi s'està gestant. Aquests tipus d'incidents mostren una tendència de l'estat envers els seus ciutadans en què s'accepta l'exposició dels ciutadans a alts nivells de risc, una tendència que està en contradicció amb les normes habituals de protecció presents en la legislació nacional, així com en la legislació internacional de drets humans. L'ús d'armes explosives hauria de ser explícitament inclòs en la matriu d'indicadors utilitzats en els sistemes d'alerta temprana, de prevenció de conflictes i de prevenció de violacions greus, ja que suggereix una trajectòria d'escalada de la violència on la protecció dels ciutadans es debilita.
Finalment, la preocupació que provoca l'impacte de l'ús d'armes explosives en zones densament poblades pot proporcionar una altra manera de veure determinats patrons de violència que, d'altra manera, s'interpreten en termes polítics, sovint amb l'etiqueta de terrorisme. Aquesta classificació basada en la "motivació" està oberta a la manipulació política i a que els diferents grups utilitzin aquesta etiqueta per afavorir els seus propis objectius. El problema de les armes explosives en zones densament poblades no ve carregat amb aquest tipus de controvèrsies politiques. No obstant això, ens permet detectar l'existència d'un patró internacional de danys, conseqüència d'aquest tipus de violència, que hauria de ser reconegut com una important qüestió humanitària a la que hauria de fer front, de forma urgent, la comunitat internacional.
Durant 2011 i 2012 INEW treballarà en la creació d'una col·laboració més àmplia amb la societat civil per treballar en aquests temes i fa una crida als Estats i a d'altres actors a prendre mesures per abordar i trobar una solució a aquest patró de dany.3
1. Report of the Secretary-General on the protection of civilians in armed conflict, 11 de novembre del 2010, S/2010/578, paràgrafs 48-51. (Tornar)
2. Amnistia Internacional: "Libia: nueva lluvia de cohetes contra Misrata", a http://www.amnesty.org/es/news-and-updates/libia-nueva-lluvia-cohetes-contra-civiles-misrata-2011-06-23, 24 de juny del 2011. Vegeu també la declaració d'Amnistia Internacional del 23 de juny del 2011 (IOR 63/002/2011), "African Union must prioritize the protection of civilians in conflict situations, - Pro-al-Gaddafi forces used inherently indiscriminate weapons including those banned internationally such as anti-personnel mines and cluster bombs, and artillery, mortars and rockets in residential areas". (Tornar)
3. Més informació a la pàgina web del projecte sobre armes explosives del United Nations Disarmament Research Institute www.explosiveweapons.info. (Tornar)