En profunditat
Llibertat i seguretat: conseqüències de l'11-S al món
Esteban Beltrán
Hi ha qui sosté que l'amenaça del terrorisme és tan greu que respectar els drets humans és un obstacle per a la seguretat. Aquesta idea es va consolidar després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 a Nova York. A partir d'aquí, en connivència amb altres Estats, es van detenir persones arbitràriament, van ser recloses en secret, se les va transferir a d'altres països sense garanties, se les va sotmetre a detenció perllongada sense càrrecs ni judici, i se'ls van infligir tortures i maltractaments.
Des de llavors, la por ha servit d'excusa per a reprimir l'oposició política. A l'Índia, a Jammun i Caixmir, es van retenir diversos opositors sense càrrecs més enllà dels dos anys que estableix la llei. A Turquia es van detenir nens de 12 anys, aplicant-los la llei antiterrorista, per la seva presumpta participació a manifestacions de la comunitat kurda. Al Pakistan membres de grups nacionalistes indis i balutxis van ser perseguits i reprimits. I des del 2009, l'Aràbia Saudita va recloure milers de persones sota secret absolut, les va sotmetre a judicis sumaris o les va fer morir en suposats enfrontaments amb les forces de seguretat. El passat mes de juliol, Amnistia Internacional va difondre un projecte de llei antiterrorista saudita, que permetrà jutjar com a terroristes a manifestants pacífics. La resposta de les autoritats va ser bloquejar l'accés a la nostra web.
Per a milions de persones, les veritables fonts d'inseguretat han estat els sistemes policials i de justícia corruptes i ineptes, la brutal repressió a la dissidència política, la discriminació inclement i les desigualtats socials. A Tunísia, després d'anys de repressió brutal contra la dissidència, a la qual es va torturar en nom de la lluita contra el terrorisme, milers de persones van sortir al carrer per protestar per aquesta política repressiva i per la manca d'oportunitats econòmiques. La revolució dels gessamins va acabar amb dècades del govern de Ben Alí i es va estendre a Jordània, Algèria, Iemen, Bahrein, Líbia o Egipte, on també s'ha posat fi a dècades d'abusos del Govern Mubarak.
Les desaparicions forçades s'han consolidat al llarg d'aquesta dècada. Al Pakistan o a Iemen eren excepcionals abans de l'11-S. Des de llavors, centenars de persones, sinó milers, han estat víctimes de detenció arbitrària i reclusió secreta.
La tortura es va legitimar des d'administracions com la dels Estats Units. Després de prendre possessió del seu càrrec, el president dels Estats Units, Barack Obama, va manifestar que no s'aprovaria l'ús de la tortura ni altres maltractaments. Una mesura molt ben rebuda, però a dia d'avui no només no s'ha donat ni un sol pas per investigar l'ús de la tortura, malgrat que l'ex-president George Bush va reconèixer haver-la autoritzat expressament, sinó que s'ha justificat Guantànamo per trobar el lloc on s'amagava Osama Bin Laden i matar-lo sense judici.
Tampoc han volgut dir res sobre aquest tipus d'abusos països com Espanya, Itàlia, Regne Unit o Suècia, ni tan sols a l'hora de transferir detinguts a països amb alta tradició d'abusos. Ho van fer, aferrant-se a unes garanties diplomàtiques basades en el "prometo no fer-ho mai més". I tot i que països com ara Espanya, Lituània, Macedònia o Regne Unit han reconegut que no han investigat a fons la seva participació en els programes de lliuraments extraordinaris i detenció secreta de la CIA, en d'altres, com a Romania, se segueixen negant les evidències de col·laboració.
Ja el 2005, qui llavors era secretari general de les Nacions Unides, assenyalava: "Posar en perill els drets humans no pot servir a la lluita contra el terrorisme. Contràriament, facilita al terrorista la consecució dels seus objectius". I, efectivament, els atemptats terroristes contra la població civil no han deixat de produir-se durant aquesta dècada als Estats Units, Indonèsia, Marroc, Espanya, Aràbia Saudita, Regne Unit, Afganistan, Uganda, Egipte o l'Índia, on el passat mes de juliol tres explosions a Bombai acabaven amb la vida de, com a mínim, 18 persones.
Malgrat que Obama va anunciar que Guantànamo es tancaria, dos anys després segueix allotjant entre les seves cel·les a 172 homes. Només un ha estat jutjat per un tribunal civil i cinc per comissions militars. La resta segueixen sense ser jutjats. Tot i que sigui tancat, centenars de persones continuen detingudes sense càrrecs, judici, ni revisió judicial, només a la base aèria nord-americana de Bagram, a l'Afganistan. I a nombrosos països del món, en nom de la lluita contra el terrorisme se segueixen retallant les llibertats. El que no podem permetre és que les víctimes dels abusos humans comesos per Estats o grups armats puguin caure en l'oblit.