En profunditat
Llibertat i seguretat: una equació possible
Jaume Saura Estapà
Una de les funcions principals de l'Estat és donar seguretat als seus ciutadans. Per això, en termes hobbesians, abandonem l'estat de naturalesa i signem un contracte social per crear el Leviatan. Ara bé, la seguretat no és un valor absolut i en societats i estats democràtics, ha d'anar lligada al respecte a l'estat de dret i a la garantia dels drets humans. En un context mundial de preocupació creixent per amenaces com el terrorisme internacional i el crim organitzat, això no sempre s'ha respectat.
Val a dir que les xacres del terrorisme i la delinqüència organitzada constitueixen per si mateixes atemptats contra els drets humans: a la vida, a la llibertat, a la seguretat... I que per tant, els autors intel·lectuals i materials d'aquests crims són responsables per la violació de drets humans, fins i tot a escala internacional si la gravetat dels fets permet considerar-los crims contra la humanitat. Però la resposta institucional a aquestes pràctiques il·legals ha d'estar ponderada pel respecte a valors d'igual rellevància, com la llibertat i els drets humans.
El professor Miguel Revenga, catedràtic de Dret Constitucional, ha sistematitzat sis manifestacions de les tensions que es produeixen entre seguretat i llibertat en el pla internacional: a) el menysteniment del dret internacional, que ha estat i continua sent el fonament d'unes relacions pacífiques entre els Estats; b) la relativització de la prohibició de la tortura i els tractaments inhumans o degradants (Abu Graib); c) la creació de espais d'excepció, com Guantánamo, per intentar eludir les garanties de l'estat de dret; d) la invasió sistemàtica de la intimitat de la ciutadania, al marge del control judicial; e) l'ampliació de les restriccions a drets civils bàsics com la llibertat d'expressió i el dret d'associació, i f) l'assentament de noves causes de discriminació entre nacionals i estrangers basades en la definició de perfils de risc que prenen en consideració creences religioses o característiques ètniques.
Les regressions en matèria de drets que contemplem a escala internacional es reprodueixen a escala espanyola, tal com han denunciat entre d'altres el Comitè de Drets Humans de l'ONU o el Tribunal Europeu de Drets Humans. El règim d'incomunicació durant 13 dies, establert en els articles 520bis i 527 de la Llei d'enjudiciament penal no només és una forma de maltractament en si mateixa, sinó que també afavoreix la tortura i la impunitat i vulnera drets civils precisos, com ara el d'escollir advocat, assistència mèdica, o informar sobre la detenció a familiars i amics, etc. D'altra banda, la tortura és una xacra que no cessa. Sense ser generalitzada, se'n documenten centenars de casos cada any, molts d'ells a presons catalanes. Casos que reben escassa atenció per part de la policia, l'administració i la judicatura. De fet, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat dos cops Espanya (2004 i 2010) per no investigar suficientment denúncies creïbles de tortures. L'enduriment de les Lleis d'estrangeria i d'asil (2009) i la mateixa existència de Centres d'Internament d'Estrangers, en els quals privem de llibertat persones que no han comès cap delicte, així com la prohibició de partits polítics i l'obertura de processos penals contra mitjans de comunicació com Egunkaria, bàsicament per defensar la secessió del País Basc, van en la línia d'allò que apuntàvem més amunt.
Però l'onada de retallades en les llibertats civils sembla haver arribat als seus límits. Guantánamo ha estat denunciat per activa i per passiva, i Obama s'ha compromès a tancar-lo. El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de condemnar doblement el Regne Unit per l'assassinat i per la privació injustificada de la llibertat a civils per part de les seves tropes durant l'ocupació de l'Iraq.1 El Tribunal Constitucional espanyol ha revertit la decisió del Suprem de prohibir la constitució d'un partit polític, Bildu, que complia escrupolosament la polèmica Llei de partits. I després d'un penós procés judicial de més de set anys, la direcció d'Egunkaria va ser absolta de qualsevol vinculació terrorista. Mentrestant, Espanya ha ratificat el Protocol per a la prevenció de la Tortura i a Catalunya s'ha constituït una Autoritat Nacional de Prevenció de la Tortura, encapçalada pel Síndic de Greuges, que ja està visitant tota mena de centres de detenció. Si tot això significa que hem entès que la legítima aspiració a una vida segura no és realitzable sense el ple respecte de les regles de la democràcia, l'estat de dret i els drets humans, vol dir que no estem tan malament.
1. Sentències de la Gran Sala, de 7 de juliol de 2011. (Tornar)