Tribuna
Urani empobrit: dues dècades de contaminació sense control
Doug Weir
Han passat 20 anys des que, per primera vegada, a la Guerra del Golf de 1991, es van utilitzar de forma massiva municions d'urani empobrit que van deixar zones de Iraq i de Kuwait molt contaminades. Dues dècades després, i malgrat la protesta mundial en contra del seu ús, uns 20 estats1 encara emmagatzemen i utilitzen aquestes controvertides armes, que, disparades des de vehicles blindats i avions, tenen la capacitat de perforar blindatges.
L'urani empobrit radioactiu i químicament tòxic, un subproducte de l'enriquiment de l'urani destinat a la indústria nuclear, ha demostrat ser un cancerigen per als humans, i els mateixos estats que produeixen i utilitzen aquest tipus d'armes administren i regulen amb molta cura el seu ús. Les autoritats militars del Regne Unit i d'Estats Units reconeixen que l'urani empobrit és perillós, i des de 1991 adverteixen les seves tropes en aquest sentit per garantir que l'exposició a la contaminació s'eviti tant com sigui possible. No obstant això, aquest principi, un cop més, no s'ha estès als civils obligats a viure a les zones afectades per aquestes municions.
L'impacte que tenen aquestes armes sobre la salut humana segueix sent objecte d'encesos debats: el que les utilitzen neguen qualsevol dany mentre que els professionals de la salut informen, a Iraq i a altres països, de l'augment de casos de càncer i d'anomalies congènites. Els crítics argumenten que cap estudi epidemiològic a gran escala ha demostrat una relació causal entre les armes d'urani empobrit i la malaltia, al mateix temps que són plenament conscients de les dificultats inherents per dur a terme aquest tipus de recerca en entorns post-conflicte: moviments de població, col·lapse dels serveis de salut i censals, problemes de seguretat, falta de coneixements tècnics i d'equipaments, manca de transparència en relació amb l'ús d'aquestes armes, i prioritats sanitàries en competència, entre moltes altres.2
Actualment, la legislació en matèria de control d'armes no prohibeix la utilització d'armes d'urani. No obstant això, i atès que el seu ús és clarament contrari a tot un seguit de principis del dret internacional humanitari, s'està estenent la convicció, entre els estats i els dirigents polítics, que es necessària una solució per il·legalitzar el seu ús. Una solució d'aquest tipus pot exigir un canvi en el pensament que vagi més enllà del senzill impacte de causa i efecte de les mines terrestres i de les bombes de dispersió, i que condueixi cap a un nou paradigma basat en la precaució.
L'avanç cap a aquesta meta està en marxa, com ho demostra la introducció de prohibicions nacionals a Bèlgica i, a principis d'aquest any, a Costa Rica. La creixent inquietud sobre les armes d'urani es va veure reforçada per la resolució aprovada per una majoria aclaparadora a l'Assemblea General de l'ONU l'any passat en què 148 estats van recolzar la demanda d'una major transparència en relació amb els indrets on les armes han estat utilitzades.3
La total transparència és una qüestió crucial quan es tracta de minimitzar els riscos per a la població civil derivats de l'ús de les armes d'urani. L'Organització Mundial de la Salut, l'Agència Internacional d'Energia Atòmica i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, tot i que amb enfocaments diferents pel que fa els riscos que comporta l'ús d'urani empobrit, subratllen la importància de prendre consciència dels perills i del treball de neteja dels llocs contaminats. La negativa dels països que utilitzen aquest tipus d'armament a fer públiques ràpidament les dades relatives als objectius contra els quals s'ha llençat aquesta munició és una burla d'aquestes recomanacions. Per exemple, la transparència és una necessitat urgent a l'Afganistan, on les declaracions dels EUA, en què neguen haver utilitzat armes d'urani, han estat qüestionades pel president afganès Hamid Karzai, que recentment s'ha referit a la contaminació radioactiva conseqüència de les operacions dels EUA al seu país.
L'ús d'avions A10 nord-americans en la intervenció a Líbia també ha posat en primer pla la qüestió de la transparència. Malgrat les suposicions, molt esteses, segons les quals les bombes i míssils de creuer utilitzats en el conflicte estaven contaminant el país, l'anàlisi detallada d'aquestes armes no ha trobat cap evidència per donar suport a aquestes afirmacions.4 Es més, es va centrar tant l'atenció en aquest tipus d'armes que molta gent no es va adonar de la veritable història: el possible ús de projectils d'urani llençats pels avions nord-americans A10 i Harrier en les primeres etapes del conflicte. Igual que va succeir a Afganistan, els EUA van negar que els A10 utilitzessin projectils d'urani, afirmant que només estaven equipats amb projectils explosius d'alta capacitat.5 Si això és cert, podria indicar que Estats Units ha reconegut finalment que l'ús de les armes d'urani en el que anomenen "intervencions humanitàries" és contraproduent. Cal destacar que el règim de Gaddafi, ràpidament, va intentar generar propaganda a partir d'aquestes al·legacions.
La veracitat de les recents afirmacions dels EUA encara està en dubte, però no així la creixent oposició internacional a les armes d'urani. L'alliberament no controlat de materials radioactius en les guerres constitueix una pesada càrrega financera i política per als estats que es recuperen d'un conflicte, representa una amenaça per a la salut de la població civil, estén la por i va en contra de les normes més bàsiques de protecció ambiental i radioactiva. Aquesta pràctica inacceptable ha de ser aturada, i ho serà.
Per obtenir més informació, visiteu www.bandepleteduranium.org o vegeu la nostra animació introductòria When the Dust Settles (quan cau la pols), a www.youtube.com/user/ICBUW. Per estar al dia: www.twitter.com/ICBUW
1. Estats que emmagatzemen i utilitzen urani empobrit: http://www.bandepleteduranium.org/en/i/21.html (Tornar)
2. "A Question of Responsibility": http://www.bandepleteduranium.org/en/docs/134.pdf (Tornar)
3. "148 states call for transparency over depleted uranium use in UN vote": http://www.bandepleteduranium.org/en/a/364.html (Tornar)
4. "Claims that DU is used in missiles still appear to lack foundation": http://www.bandepleteduranium.org/en/a/404.html (Tornar)
5. "US denies depleted uranium use in Libya, but refuses to rule out future use": http://www.bandepleteduranium.org/en/a/402.html (Tornar)